Thymus vulgaris L.

 NOMS: Timonet. Timó. Farigola. Esteremunsell. Frígola. Tomello. Tomell. Occità: Farigola, Farigoleta, Ferigoulo, Frigola. Cast. Tomillo. Tremoncillo. Basc. Ejharr. Erle bedarr. Ezkaia. Ispillu. Tomillua. Gall. Tomelo. Tomentelo. Port. Tomilho Tomelo. Tomentelo. Francés: Farigoule. Thym commun. Anglés: Common Thyme. Garden Thyme. Culinary Thyme. Alemany: Echter Thymian. Garten-Thymian. Französischer Sommer Thymian

Flor bilabiada del timó

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Matolls secs i assolellats amb preferència calcícola, des del nivell del mar fins als 1500 m d’altitud. Pot formar les anomenades timonedes sobre superfícies rocoses on tan sols hi ha uns pocs centímetres de terra o sobre substrats empobrits per la pràctica agrícola. 

Mateta llenyosa de poc més d'un pam

FORMA VITAL: Camèfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 30 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne, llenyosa (sufruticosa) molt ramificada, amb tiges rogenques pubescents, i aromàtica, de entre 10 i 30 cm d’alçada.

Les fulles estan plenes de glàndules amb essències oloroses

Fulles amb un curt pecíol, oposades, linears amb el marge sencer replegat cap a la cara inferior (revolutes), amb glàndules essencials que desprenen una agradable olor. 

Llavi superior escotat i l'inferior amb tres lòbuls divergents

Flors hermafrodites o totes femenines (ginodioècia), reunides en glomèruls densos formats per verticilastres. Bràctees florals més amples que les fulles. Calze bilabiat amb cinc dents, els tres superiors iguals, els dos inferiors lineals i ciliats. Corol·la  bilabiada de color blanc o rosat, llavi inferior amb el lòbul central major que els laterals. Estams soldats a la corol·la, els dos estams externs són majors que els dos interns.

Fruit en núcula dins el calze persistent

Fruit en núcula globosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les essències presenten una composició química semblant a les hormones, atesa la capacitat que tenen d’actuar sobre altres plantes, animals i persones. Acompleixen la labor d’atraure els insectes que han de pol·linitzar-les. Segueixen multitud d’estratègies per captivar els insectes, tot i que de vegades el que fan és repel·lir-los. Algunes s’obren de nit i emeten una fragància més penetrant en fer-se fosc per atraure insectes nocturns. Certes orquídies elaboren unes substàncies amb olors al·lucinògens o narcòtics per hipnotitzar les seues preses i fer que carreguen la màxima quantitat de pol·len quan estan quietes, i d’unes altres espècies emanen un perfum que imita l’olor sexual de l’abella femella per atraure els insectes mascles.

Les flors són hermafrodites o totes femenines, com aquestes

USOS I PROPIETATS: Es pren en infusió per al mal de panxa, els refredats i per l’acne, també per combatre la falta d’apetit.  Antisèptica i antiespasmòdica. S’ha emprat contra la tos ferina i per acabar amb els cucs intestinals. El Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat el seu ús per a la tos improductiva i la bronquitis.

Segons la tradició, Divendres Sant s'ha de recollir farigola. Les festes de Setmana Santa i Pasqua es celebren sota la llum de la primera lluna plena de la primavera, la qual té lloc després del 21 de març. Aquest és el millor moment per a recollir les plantes i les herbes, ja que quan hi ha lluna plena les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba i, a més, el timó està durant aquests dies en el seu període màxim de floració

A la cuina s’empra per amanir olives i per guisar carn, l'estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.

És planta mel·lífera. La mel de timó és una de les més apreciades al mercat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.  

El timó és una important planta melífera

SABIES QUE... amb el nom de thýmon coneixien el grec vàries classes de timonets raó per la qual el gènere rep aquest epítet. Altres autors deriven Thymus del grec thym que significa perfumar. L’específic vulgaris fa referència a la seua abundància.

S'anomena farigola a Catalunya, del llatí vulgar ferricula, mentre que al País Valencià s'anomena timó, del llatí culte thymus.

Els antics egipcis utilitzaven el timó barrejat amb altres ingredients per embalsamar els morts.

A l'antiga Grècia l'utilitzaven com a perfum durant els banys i el cremaven com a encens als seus temples i davant l'altar dels seus déus, doncs creient que el timó era una font de valor. 

Flors femenines d'un verticilastre

Els romans l'utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors.

Durant l'Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d'aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador.

El timó també s'utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a l’altra vida.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Scabiosa stellata L.

NOMS: Cardeta. Cardetes.  Cast. Escabiosa menor. Farolitos. Botón de soldado. Joyel de dama. Italià: Vedovina stellata. Francés: Scabieuse étoilée. Anglés: Starflower. Alemany: Stern-Skabiose.

Capítol fructificat que caracteritza l'espècie amb les sedes del calze en forma d'estrella

SINÒNIMS: Lomelosia stellata (L.) Rafin; Scabiosa monspeliensis Jacq.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, clars de bosc i matollars sobre substrat calcari, argilós o guixos, en contrades muntanyoses i eixutes. Fins els mil metres d’altitud. Aquesta del pinar de la Vuelta (Vallada)

Herba erecta d'un o dos pams

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges erectes d’un o dos pams d’altura, simples a ramificats a la base. Indument de pèls corbats cap avall. 

Fulles caulinars amb abundant indument pilós

Fulles lanceolades o espatulades amb pèls abundants i marge dentat, les basals, i pinnatífides les caulinars. 

Corol·la rosada amb pèls

Flors hermafrodites en capítols sobre peduncles llargs i involucre amb 7-10 bràctees. Calze amb pèls i cinc arestes de color roig porpra. Corol·la amb un tub i cinc lòbuls, rosada, també amb pèls. 

El calze creix (Acrescent) per coronar el fruit en aqueni

Fruit en aqueni amb una corona proveïda de més de trenta nervis i depassada amplament per les sedes del calze. 

A l'antesi (floració) el calze és menut però les sedes són llargues

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: la flor de la Scabiosa no és com la de les compostes, per més que la inflorescència és en capítol. En aquesta espècie, quan cau la corol·la rosada, creix el calze i es transforma en involucre, una corona escariosa i delicada sostinguda per els nervis, d’on surten les arestes del calze que li dona un aspecte elegant. 

USOS I PROPIETATS: No els coneguem

Flors en capítol amb involucre format per llargues bràctees

SABIES QUE... el terme genèric Escabiosa ve, segon uns autors del llatí “scabiosus, -a, -um”, que significa aspre,  sarnós; segons altres vindria del llatí “scabies, -ei” que significa aspror. Pot ser per la Scabiosa columbaria servia, suposadament, per curar la sarna o simplement per el indument d’aquestes plantes.

L’epítet stellata fa referència a la geometria estrellada del involucel quan el capítol està en fruit.

Família Dipsacaceae

Ruta angustifolia Pers.

NOMS: Ruda. Ruda de bosc. Ruda de fulla estreta. Cast. Ruda. Ruda bravía. Francés: Rue. Rue à feuilles étroites. Italià: Ruta a foglie strette.  Anglés: Narrow-leaved fringed Rue.

Flors central amb cinc pètals

SINÒNIMS: Ruta chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Cout.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Brolles, erms, vores de camins, fins els 1200 metres d’altitud

Mata llenyosa a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata llenyosa a la base amb una tija principal que va ramificant-se, de entre 30 i 80 cm d’alçada. És una planta glandulosa i fa un fort olor, fètid, inconfusible.  

Fulles molt dividides

Fulles alternes, compostes, molt dividides en segments ovalats,

Doble nombre d'estams que de pètals

Flors grogues amb els  pètals llargament ciliats, còncaus com una cullereta. Calze amb els sèpals ovalats. La flor central de la inflorescència és pentàmera i les demés amb quatre sèpals i quatre pètals. El nombre d’estams és el doble que els pètals (8 o 10). Ovari súper

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula berrugosa amb quatre lòbuls.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les rutàcies és molt curiosa. Aquesta Ruta de fulla estreta presenta la flor central del ramillet pentàmera i la resta tetràmeres. Un capritx de la natura. Però qui anava a dir que la ruda, amb l’olor tan desagradable que fa, pertany a la mateixa família que els tarongers i les llimeres amb l’aroma que desprenen les seues flors.

Càpsula amb 4-5 lòbuls

USOS I PROPIETATS: és planta tòxica i cal evitar el contacte directe amb la pell. L’ús més freqüent i popular és com emmenagoga, és a dir, per a provocar la menstruació. Ha d’emprar-se en el moment en que hauria de presentar-se la menstruació i en dosis petites perquè la planta és, com ja hem dit, tòxica i pot provocar la mort. Pot provocar l’avortament. Per tallar les hemorràgies s’aplica a la ferida pols de ruda mesclat amb oli d’oliva verge.

Conté “rutina”, que combat l’escorbut, i augmenta la resistència de les parets dels capil·lars sanguinis. La ruda s’utilitzava per deixar de fumar. Després de fumar un cigarret de ruda ja no es desitjava mai més fumar tabac.

Una planta de ruda al jardí o a casa repèl les mosques i els males espirits

Els pastors empraven la ruda per a la recuperació de les ovelles després d’un part o d’un avortament.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruta deriva del grec "ryté" que procedeix de "rýomai" cure, preserve, conserve, per les propietats medicinals que hom atribueix. L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus" estret, prim, i "folium" fulla, és a dir, de fulla estreta.

Es diu de la ruda que amb la seua presència de la salut de la casa té cura. Un refrany diu que “si la dona sabera les virtuts de la ruda, aniria a buscar-la a la lluna”. Altra dita: “en la casa que hi ha ruda no mor criatura”. A l’antiguitat es deia que la ruda tenia molta força contra els esperits malignes i tota classe de fetilleries.

La ruda era cultivada en els claustres dels convents per tindre fama d’antiafrodisíaca. En la Bíblia (Lucas 11:42-43) es parla d’aquesta planta que l’anomenen “peganon”, nom que segueixen utilitzant en el grec modern.

La ruda és la Flor Nacional de Lituània. En les cançons folklòriques d’aquest país apareix amb freqüència com un atribut de donzelles, associada amb la virginitat i la feminitat.

Família Rutaceae