Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 13 de juny del 2011

Scorpiurus muricatus L.


NOMS: Cua d’escorpí. Herba d’eruga. Orellola. Unflabou. Orella de llebre. Orella de ratolí.  Castellà: Hierba del alacrán. Oreja de liebre. Cagarria. Granillo de oveja. Gusano de vaca. Hierba del escorpión. Francès: Chenillette sillonée. Scorpiure. Italià: Erba lombrica. Anglès: Prickly Scorpio’s-tail. Alemany: Skorpiosschwanz.

Flors papilionades de color groc
SINÒNIMS: Hi ha dos subespècies, la ssp  subvillosus i la ssp sulcatus,  que per alguns autors són considerades espècies: Scorpiurus subvillosus L., i Scorpiurus sulcatus L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Erms, pinars, cultius, prats secs i comunitats arvenses i ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba prostrada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual pubescent, multicaule i prostrada amb tiges decumbents de fins 80 cm.

Fulles espatulades atenuades en pecíol
Fulles simples, senceres, de limbe el·líptic o espatulades atenuades en pecíol, amb estípules

Estendard amb nervis rojos
Flors en inflorescències axil·lars umbel·liformes i amb un llarg peduncle. Calze bilabiat amb el llavi superior bífid i el inferior amb dents triangulars. Corol·la papilionada, groga, l’estendard amb nervis rojos. Androceu diadelf. Floreix de març a juny

Fruit en llegum lomentaci característic
Fruit és un llegum lomentaci amb costes molt marcades, les externes amb excrescències espiniformes, corbat en espiral irregular en un sol pla.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines dels fruits formen part de l’estratègia de la diàspora de l’espècie; tenen la funció d’enganxar-se als pèls dels animals i aconseguir així una major disseminació de les llavors lluny de la planta mare .


Calze bilabiat amb el llavi superior bífid
USOS I PROPIETATS: Bona planta farratgera, és considerada una de les millors pastures per a les ovelles. La millor per al seu engreixament.
La planta és emprada en jardineria com entapissant i les fulles tendres serveixen per fer amanida.

Inflorescència umbel·liforme 
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Scorpiurus procedeix del grec “skorpíos, -ou” que significa escorpió, i de “ourá, -âs” que significa cua, per l’aspecte del llegum que s’assembla a la cua de l’escorpí. L’Epítet específic muricatus  ve del llatí “murex” i fa referència a un mol·lusc amb closca punxuda, pels fruits punxuts.

Recentment s'ha descobert que l'extracte de les parts verdes de la planta tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els seus teixits.

Scorpiurus muricatus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 745. 1753.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)

divendres, 10 de juny del 2011

Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt

NOMS:  Amargot. Cuixa barba. Cuixa de dona. Morro de porc. Pom de morro. Llumenetes. Francés: Urosperme de Daléchamp. Italià: Amarago. Boccione maggiore. Grugno. Anglés: Sheep’s beard. Alemany: Schwefelköpfchen.

Capítols grans de color sofre característics de l'espècie
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Brachypodion phoenicoidis. Camps de cultiu, vores de camins, erms, en llocs moderadament secs, fins els 1100 metres d’altitud.

Planta herbàcia però que dona sensació de robusta
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, robusta i erecta, d’un a dos pams d’alçada, amb les tiges estriades i  cobertes de pèls suaus com el vellut.

Tota la planta està coberta de pèls suaus com el vellut
Fulles  amb pilositat suau com les tiges, les inferiors pinnatipartides amb forma lirada i el pecíol alat; les superiors més menudes, enteres o dentades i abracen parcialment la tija (semiamplexicaules)

Les lígules exteriors tenen un color obscur
Flors en capítols, amb un llarg peduncle, de color groc llimona amb les puntes de les lígules fosques, solitaris i molt grans (fins sis cm de diàmetre). Les bràctees del involucre són grosses, acabades en punta i disposades en un sol nivell, també cobertes de pèls suaus i amb el marge obscur.  Flors totes ligulades, hermafrodites. 

El plomall de l'aqueni té dues files de pèls plomosos
Fruit en aqueni  amb papus de dues files de pèls plomosos de color blanc rogenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El papus o plomall del fruit permet que la planta, ancorada al sòl per la seva natura, puga enviar les llavors ja madures voleiant cap a colonitzar nous territoris.

USOS I PROPIETATS: Les fulles són un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de Ligúria, on s’empra per a farcir ravioli i pansoti, per a la sopa minestrone o per a la frittata.

Les bràctees de l'involucre, bordejades d'obscur, estan en u sol nivell
SABIES QUE... Aquesta espècie fou dedicada per Linné al metge i botànic J. Deléchamps, que va viure al segle XVI, per això el nom específic delechampii.  El nom del gènere, Urospermum,  al·ludeix al fet de què les llavors (sperma) tenen una cua (urà), que acaba en un plomall.
És una planta de distribució mediterrània, absent a la majoria de la península Ibèrica, raó per la qual no coneixem cap nom vulgar castellà.

Família Compositae (Asteraceae) 

dimarts, 7 de juny del 2011

Thymus vulgaris L.


 NOMS: Timonet. Timó. Farigola. Esteremunsell. Frígola. Tomello. Tomell. Occità: Farigola, Farigoleta, Ferigoulo, Frigola. Cast. Tomillo. Tremoncillo. Basc. Ejharr. Erle bedarr. Ezkaia. Ispillu. Tomillua. Gall. Tomelo. Tomentelo. Port. Tomilho Tomelo. Tomentelo. Francés: Farigoule. Thym commun. Anglés: Common Thyme. Garden Thyme. Culinary Thyme. Alemany: Echter Thymian. Garten-Thymian. Französischer Sommer Thymian

Flor bilabiada del timó
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Matolls secs i assolellats amb preferència calcícola, des del nivell del mar fins als 1500 m d’altitud. Pot formar les anomenades timonedes sobre superfícies rocoses on tan sols hi ha uns pocs centímetres de terra o sobre substrats empobrits per la pràctica agrícola. 

Mateta llenyosa de poc més d'un pam
FORMA VITAL: Camèfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 30 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta perenne, llenyosa (sufruticosa) molt ramificada, amb tiges rogenques pubescents, i aromàtica, de entre 10 i 30 cm d’alçada.

Les fulles estan plenes de glàndules amb essències oloroses
Fulles amb un curt pecíol, oposades, linears amb el marge sencer replegat cap a la cara inferior (revolutes), amb glàndules essencials que desprenen una agradable olor. 

Llavi superior escotat i l'inferior amb tres lòbuls divergents
Flors hermafrodites o totes femenines (ginodioècia), reunides en glomèruls densos formats per verticilastres. Bràctees florals més amples que les fulles. Calze bilabiat amb cinc dents, els tres superiors iguals, els dos inferiors lineals i ciliats. Corol·la  bilabiada de color blanc o rosat, llavi inferior amb el lòbul central major que els laterals. Estams soldats a la corol·la, els dos estams externs són majors que els dos interns.

Fruit en núcula dins el calze persistent
Fruit en núcula globosa.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les essències presenten una composició química semblant a les hormones, atesa la capacitat que tenen d’actuar sobre altres plantes, animals i persones. Acompleixen la labor d’atraure els insectes que han de pol·linitzar-les. Segueixen multitud d’estratègies per captivar els insectes, tot i que de vegades el que fan és repel·lir-los. Algunes s’obren de nit i emeten una fragància més penetrant en fer-se fosc per atraure insectes nocturns. Certes orquídies elaboren unes substàncies amb olors al·lucinògens o narcòtics per hipnotitzar les seues preses i fer que carreguen la màxima quantitat de pol·len quan estan quietes, i d’unes altres espècies emanen un perfum que imita l’olor sexual de l’abella femella per atraure els insectes mascles.

Les flors són hermafrodites o totes femenines, com aquestes
USOS I PROPIETATS: Es pren en infusió per al mal de panxa, els refredats i per l’acne, també per combatre la falta d’apetit.  Antisèptica i antiespasmòdica. S’ha emprat contra la tos ferina i per acabar amb els cucs intestinals. El Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat el seu ús per a la tos improductiva i la bronquitis.


Segons la tradició, Divendres Sant s'ha de recollir farigola. Les festes de Setmana Santa i Pasqua es celebren sota la llum de la primera lluna plena de la primavera, la qual té lloc després del 21 de març. Aquest és el millor moment per a recollir les plantes i les herbes, ja que quan hi ha lluna plena les propietats i les virtuts de les plantes estan reforçades, doncs la lluna plena altera la saba i, a més, el timó està durant aquests dies en el seu període màxim de floració

A la cuina s’empra per amanir olives i per guisar carn, l'estofat i per a la sopa. Encara que sigui saborosa no domina i es barreja bé amb altres herbes i espècies.

És planta mel·lífera. La mel de timó és una de les més apreciades al mercat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.  

El timó és una important planta melífera
SABIES QUE... amb el nom de thýmon coneixien el grec vàries classes de timonets raó per la qual el gènere rep aquest epítet. Altres autors deriven Thymus del grec thym que significa perfumar. L’específic vulgaris fa referència a la seua abundància.

S'anomena farigola a Catalunya, del llatí vulgar ferricula, mentre que al País Valencià s'anomena timó, del llatí culte thymus.

Els antics egipcis utilitzaven el timó barrejat amb altres ingredients per embalsamar els morts.
A l'antiga Grècia l'utilitzaven com a perfum durant els banys i el cremaven com a encens als seus temples i davant l'altar dels seus déus, doncs creient que el timó era una font de valor. 

Flors femenines d'un verticilastre
Els romans l'utilitzaven per purificar els espais i per donar una sabor aromàtic al formatge i als licors.
Durant l'Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons. En aquest període, les dames brodaven la figura d'aquesta planta en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor al portador.

El timó també s'utilitzava com encens i es posava sobre els fèretres durant el funeral perquè es suposava que assegurava el pas a l’altra vida.

Família Labiatae (Lamiaceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...