Plantago sempervirens Crantz

NOMS:  plantatge de ca, apagafoc, botafoc, botges, botja, botxa, herba de las puses, herba de puces, herba dels gitanos, herba pucera, herba pusera, matafoc.  Occità: Badassoun, Grano de caio.  Cast.  Zaragtona mayor. Pinillo. Pinocha. Pinocha de glera. Bocha. Bocheta. Contralacangrena. Bufagatos. Francés: Herba aux puces. Oeil de chien. Plantain sepervirent. Plantain toujours vert. Italià: Piantaggine legnosa. Anglés: Shubby plantain. Alemany: Flöhkraut. Hundsgesicht. Halbstrauchiger wegerich. Struchwegerich. 

Les flors s'agrupen en petits glomèruls

SINÒNIMS : Plantago cynops L. ;  Plantago suffruticosa Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Matollars esclarissats en terrenys pedregosos i secs fins els 1500 m d’altitud.

Planta perenne, amb tiges llenyoses a la base

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 40 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de tiges llenyoses a la base (sufruticosa) i molt ramificada, de fins 40 cm d’alçada. 

Fulles oposades i linears

Fulles oposades, linears, aspres, repartides al llarg de la tija

Flors amb quatre pètals acabats en lòbuls lanceolats

Flors en inflorescències de moltes flors petites agrupades en una massa compacta  (glomèruls), característic del gènere, que en aquesta espècie són curts, amples, amb peduncle i bràctees florals acabades en punta (acuminades). Calze de quatre sèpals desiguals i corol·la en tub acabada en quatre lòbuls amb punta al final. Quatre estams i un estil filiforme. Floreix de maig a l’agost.

Càpsules amb l'estil persistent

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un glomèrul és una inflorescència formada per moltes flors amb els rabets que les suporten, els pedicels, molt curts, petites i molt juntes, disposades en una massa compacta. Aquest terme correspon més a una forma més general d’inflorescència, globular i densa, que a un tipus particular d'organització.

USOS I PROPIETATS: Té propietats com laxant, demulcent, antiinflamatori, diürètic, hipoglucemiant, hipolipemiant i s’utilitza per al restrenyiment, les úlceres gastroduodenals, la diabetis i el colesterol alt.

És una planta molt ramificada

SABIES QUE... El nom del gènere, Plantago, està relacionat amb el llatí “planta, -ae”  que significa planta del peu, i amb el verb "ago", que vol dir semblant, per la forma de les fulles de moltes espècies del gènere paregudes a la planta del peu, però no en aquesta espècie que té les fulles linears.

L’epítet específic sempervirens  vol dir sempre verd, en referència a que, a diferència de la resta d’espècies del gènere, és una planta perenne.

Família Plantaginaceae

Scorpiurus muricatus L.

NOMS: Cua d’escorpí. Herba d’eruga. Orellola. Unflabou. Orella de llebre. Orella de ratolí.  Castellà: Hierba del alacrán. Oreja de liebre. Cagarria. Granillo de oveja. Gusano de vaca. Hierba del escorpión. Francès: Chenillette sillonée. Scorpiure. Italià: Erba lombrica. Anglès: Prickly Scorpio’s-tail. Alemany: Skorpiosschwanz.

Flors papilionades de color groc

SINÒNIMS: Hi ha dos subespècies, la ssp  subvillosus i la ssp sulcatus,  que per alguns autors són considerades espècies: Scorpiurus subvillosus L., i Scorpiurus sulcatus L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Erms, pinars, cultius, prats secs i comunitats arvenses i ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba prostrada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual pubescent, multicaule i prostrada amb tiges decumbents de fins 80 cm.

Fulles espatulades atenuades en pecíol

Fulles simples, senceres, de limbe el·líptic o espatulades atenuades en pecíol, amb estípules

Estendard amb nervis rojos

Flors en inflorescències axil·lars umbel·liformes i amb un llarg peduncle. Calze bilabiat amb el llavi superior bífid i el inferior amb dents triangulars. Corol·la papilionada, groga, l’estendard amb nervis rojos. Androceu diadelf. Floreix de març a juny

Fruit en llegum lomentaci característic

Fruit és un llegum lomentaci amb costes molt marcades, les externes amb excrescències espiniformes, corbat en espiral irregular en un sol pla.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines dels fruits formen part de l’estratègia de la diàspora de l’espècie; tenen la funció d’enganxar-se als pèls dels animals i aconseguir així una major disseminació de les llavors lluny de la planta mare .

Calze bilabiat amb el llavi superior bífid

USOS I PROPIETATS: Bona planta farratgera, és considerada una de les millors pastures per a les ovelles. La millor per al seu engreixament.

La planta és emprada en jardineria com entapissant i les fulles tendres serveixen per fer amanida.

Inflorescència umbel·liforme 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Scorpiurus procedeix del grec “skorpíos, -ou” que significa escorpió, i de “ourá, -âs” que significa cua, per l’aspecte del llegum que s’assembla a la cua de l’escorpí. L’Epítet específic muricatus  ve del llatí “murex” i fa referència a un mol·lusc amb closca punxuda, pels fruits punxuts.

Recentment s'ha descobert que l'extracte de les parts verdes de la planta tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els seus teixits.

Scorpiurus muricatus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 745. 1753.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)

Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt

NOMS:Amargot. Cuixabarba. Cuixa de dona. Morro de porc. Pom de moro. Llumenetes. Castellà: Lechuguilla. Roseta de Portugal. Francés: Urosperme de Daléchamp. Amargot commun. Lampistrelle commune. Italià: Amarago. Boccione maggiore. Lattugaccio. Grugno. Anglés: Sheep’s beard. Golden-fleece. Alemany: Schwefelköpfchen. Weiches Schwefelköpfchen.

Capítols grans de color sofre característics de l'espècie

SINÒNIMS: Tragopogon dalechampii L.; Arnopogon dalechampii Willd.;

 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània: Nord d'Àfrica Algèria, Líbia, el Marroc, Tunísia; Sud-est d'Europa Itàlia, Sicília, Iugoslàvia, Sud-oest d'Europa Balears, Còrsega, França, Sardenya, Espanya

HÀBITAT:  Brachypodion phoenicoidis. Camps de cultiu, vores de camins, erms, en llocs moderadament secs, fins els 1100 metres d’altitud.

Planta herbàcia però que dona sensació de robusta

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne, robusta i erecta, d’un a dos pams d’alçada, amb les tiges estriades i  cobertes de pèls suaus com el vellut.

Tota la planta està coberta de pèls suaus com el vellut

Fulles  amb pilositat suau com les tiges, les inferiors pinnatipartides amb forma lirada i el pecíol alat; les superiors més menudes, enteres o dentades i abracen parcialment la tija (semiamplexicaules)

Les lígules exteriors tenen un color obscur

Flors en capítols, amb un llarg peduncle, de color groc llimona amb les puntes de les lígules fosques, solitaris i molt grans (fins sis cm de diàmetre). Les bràctees del involucre són grosses, acabades en punta i disposades en un sol nivell, també cobertes de pèls suaus i amb el marge obscur. Flors pentàmeres, hermafrodites; calze reduït a una corona d’escates; corol·la de base tubular acabada en una lígula radiant, amb 5 dents apicals, de color groc llimona a la part superior (adaxial) i amb ratlles morades a la part inferior o abaxial. Androceu amb cinc estams de filament lliure; Gineceu d’ovari súper amb curt estil i dos estigmes divergents. Floreix de març a l’agost però especialment a la primavera. 

El plomall de l'aqueni té dues files de pèls plomosos

Fruit en aquenis torulosos rematats amb un bec buit i escabrós, estretint-se des de la base lleugerament dilatada a la part superior, de color vermellós i papus de dues files de pèls plomosos de color blanc crema

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El papus o plomall del fruit permet que la planta, ancorada al sòl per la seva natura, puga enviar les llavors ja madures voleiant cap a colonitzar nous territoris.

USOS I PROPIETATS: Les fulles són un dels ingredients del “preboggion”, una mescla d’herbes típica de la cuina de Ligúria, on s’empra per a farcir ravioli i pansoti, per a la sopa minestrone o per a la frittata.

Les bràctees de l'involucre, bordejades d'obscur, estan en un sol nivell

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Aquesta espècie fou dedicada per Linné al metge i botànic J. Deléchamps, que va viure al segle XVI, per això el nom específic delechampii.  El nom del gènere, Urospermum,  al·ludeix al fet de què les llavors (sperma) tenen una cua (urà), que acaba en un plomall.

És una planta de distribució mediterrània, absent a la major part de la península Ibèrica.

Urospermum dalechampii va ser publicat per Giovanni Antonio Scopoli

Família Compositae (Asteraceae)