Viburnum tinus L.

NOMS: Sauquet. Marfull. Llorer bord. Oriola. Picabaralles. Santjoanera. Viburn. Ambroser.  Castellà:  Durillo. Barbadija. Duraznillo. Sanquillo. Tino. Betatana. Laurentina. Èuscara. Gogortxu. Pipa-kirten. Zuandor.  Portuguès. Alfena. Folhada. Laurestim. Francés: Fatamot. Laurier tin. Viorne tin. Italià: Lagro salvatico. Lauro tino. Lentaggine.  Anglés. Laurustinus. Alemany: Laurustinus. 

Flor de marfull

SINÒNIMS: Viburnum lauriforme Lam

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Viburno-Quercetum ilicis. Màquies i boscos d’alzinars, en llocs ombrívols i humits, fins els mil metres d’altitud. 

Arbust perennifoli  que pot prendre la forma d'un petit arbret

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust de que manté la fulla tot l’any (perennifoli) i que pot arribar a fer-se com un petit arbre de fins tres metres d’alçada. Tiges ramificades des de la base.

El marge de les fulles està cobert de pèls suaus

Fulles perennes, oposades o en verticils de tres, amb rabet (pecíol) ovades o el·líptiques, dures i lluentes per l’anvers, amb el marge sencer i amb pèls suaus.

Petites flors blanques amb els sèpals soldats a la corol·la

Flors petites agrupades en inflorescències compostes per corimbes que semblen umbel·les. Flors hermafrodites, blanques o rosadetes de calze amb cinc lòbuls triangulars i corol·la amb cinc pètals soldats acabats en lòbuls arrodonits. Cinc estams amb anteres grogues i estigma capitat (en forma de cap). Floreix a finals de l’hivern o principis de primavera. 

Les drupes conserven a l'àpex les cinc puntes del calze

Fruit en forma de drupa ovoide de color blau metàl·lic al principi i negrosa a la maturitat, acabada en una coroneta de cinc puntetes que corresponen al calze. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: corimbe: Inflorescència en què els peduncles (els rabets de les flors) neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell, donant l’aparença d’umbel·la. En la umbel·la  els peduncles arrenquen radialment tots d’un mateix punt, com les barnilles d’un paraigües.

La inflorescència, que sembla una umbel·la, són en realitat corimbes

USOS I PROPIETATS: els fruits són purgants i rebaixen el líquid retingut pels teixits (hidropesia). Les fulles bullides contra la febre, però no s’utilitza pels inconvenients que presenta la seua ingestió . La tintura de marfull s'està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.

És un arbust mel·lífer, apreciat per les abelles perquè és de les primeres plantes en florir a finals de l’hivern .

La fusta s’utilitza en torneria.

SABIES QUE... Viburnum era el nom que li donaven els romans al barbadell (Viburnum lantana L.) L’epítet específic “tinus”, significa“llorer silvestre” i va ser aplicat a esta planta pel paregut t de les seues fulles amb les del llorer

Les rames del sauquet s’empraven per lligar feixos de llenya i per teixir cistelles.

Molt utilitzat en jardineria pel seu port i floració espectacular.

La recol·lecció d’aquesta espècie per a usos comercials i industrials està regulada legalment a les Illes Balears i al País Valencià.

Família Caprifoliaceae

Plantago sempervirens Crantz

NOMS:  plantatge de ca, apagafoc, botafoc, botges, botja, botxa, herba de las puses, herba de puces, herba dels gitanos, herba pucera, herba pusera, matafoc.  Occità: Badassoun, Grano de caio.  Cast.  Zaragtona mayor. Pinillo. Pinocha. Pinocha de glera. Bocha. Bocheta. Contralacangrena. Bufagatos. Francés: Herba aux puces. Oeil de chien. Plantain sepervirent. Plantain toujours vert. Italià: Piantaggine legnosa. Anglés: Shubby plantain. Alemany: Flöhkraut. Hundsgesicht. Halbstrauchiger wegerich. Struchwegerich. 

Les flors s'agrupen en petits glomèruls

SINÒNIMS : Plantago cynops L. ;  Plantago suffruticosa Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Matollars esclarissats en terrenys pedregosos i secs fins els 1500 m d’altitud.

Planta perenne, amb tiges llenyoses a la base

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 40 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de tiges llenyoses a la base (sufruticosa) i molt ramificada, de fins 40 cm d’alçada. 

Fulles oposades i linears

Fulles oposades, linears, aspres, repartides al llarg de la tija

Flors amb quatre pètals acabats en lòbuls lanceolats

Flors en inflorescències de moltes flors petites agrupades en una massa compacta  (glomèruls), característic del gènere, que en aquesta espècie són curts, amples, amb peduncle i bràctees florals acabades en punta (acuminades). Calze de quatre sèpals desiguals i corol·la en tub acabada en quatre lòbuls amb punta al final. Quatre estams i un estil filiforme. Floreix de maig a l’agost.

Càpsules amb l'estil persistent

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un glomèrul és una inflorescència formada per moltes flors amb els rabets que les suporten, els pedicels, molt curts, petites i molt juntes, disposades en una massa compacta. Aquest terme correspon més a una forma més general d’inflorescència, globular i densa, que a un tipus particular d'organització.

USOS I PROPIETATS: Té propietats com laxant, demulcent, antiinflamatori, diürètic, hipoglucemiant, hipolipemiant i s’utilitza per al restrenyiment, les úlceres gastroduodenals, la diabetis i el colesterol alt.

És una planta molt ramificada

SABIES QUE... El nom del gènere, Plantago, està relacionat amb el llatí “planta, -ae”  que significa planta del peu, i amb el verb "ago", que vol dir semblant, per la forma de les fulles de moltes espècies del gènere paregudes a la planta del peu, però no en aquesta espècie que té les fulles linears.

L’epítet específic sempervirens  vol dir sempre verd, en referència a que, a diferència de la resta d’espècies del gènere, és una planta perenne.

Família Plantaginaceae

Scorpiurus muricatus L.

NOMS: Cua d’escorpí. Herba d’eruga. Orellola. Unflabou. Orella de llebre. Orella de ratolí.  Castellà: Hierba del alacrán. Oreja de liebre. Cagarria. Granillo de oveja. Gusano de vaca. Hierba del escorpión. Francès: Chenillette sillonée. Scorpiure. Italià: Erba lombrica. Anglès: Prickly Scorpio’s-tail. Alemany: Skorpiosschwanz.

Flors papilionades de color groc

SINÒNIMS: Hi ha dos subespècies, la ssp  subvillosus i la ssp sulcatus,  que per alguns autors són considerades espècies: Scorpiurus subvillosus L., i Scorpiurus sulcatus L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Erms, pinars, cultius, prats secs i comunitats arvenses i ruderals. Fins els 1200 metres d’altitud

Herba prostrada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual pubescent, multicaule i prostrada amb tiges decumbents de fins 80 cm.

Fulles espatulades atenuades en pecíol

Fulles simples, senceres, de limbe el·líptic o espatulades atenuades en pecíol, amb estípules

Estendard amb nervis rojos

Flors en inflorescències axil·lars umbel·liformes i amb un llarg peduncle. Calze bilabiat amb el llavi superior bífid i el inferior amb dents triangulars. Corol·la papilionada, groga, l’estendard amb nervis rojos. Androceu diadelf. Floreix de març a juny

Fruit en llegum lomentaci característic

Fruit és un llegum lomentaci amb costes molt marcades, les externes amb excrescències espiniformes, corbat en espiral irregular en un sol pla.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines dels fruits formen part de l’estratègia de la diàspora de l’espècie; tenen la funció d’enganxar-se als pèls dels animals i aconseguir així una major disseminació de les llavors lluny de la planta mare .

Calze bilabiat amb el llavi superior bífid

USOS I PROPIETATS: Bona planta farratgera, és considerada una de les millors pastures per a les ovelles. La millor per al seu engreixament.

La planta és emprada en jardineria com entapissant i les fulles tendres serveixen per fer amanida.

Inflorescència umbel·liforme 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Scorpiurus procedeix del grec “skorpíos, -ou” que significa escorpió, i de “ourá, -âs” que significa cua, per l’aspecte del llegum que s’assembla a la cua de l’escorpí. L’Epítet específic muricatus  ve del llatí “murex” i fa referència a un mol·lusc amb closca punxuda, pels fruits punxuts.

Recentment s'ha descobert que l'extracte de les parts verdes de la planta tenen efectes al·lelopàtics sobre els fongs del gènere Fusarium degut a l'alta concentració de fitoalexines en els seus teixits.

Scorpiurus muricatus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 745. 1753.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)