Blackstonia perfoliata ( L.) Hudson subsp. perfoliata

NOMS: Centaura groga. Clora. Blackstònia. Occità: Jauneta, Tòra. Cast. Clora. Centaura. Centaura amarilla. Francés: Blackstonie perfoliée. Centaurée jaune. Chlore perfoliée. Chlorette. Italià: Centauro giallo. Holandès: Zomerbitterling. Anglés: Yellow-wort. Alemany: Durchwachsenblättriger Bitterling. Gewöhnlicher Bitterling. Sommerbitterling. Verwachsenblättriger Bitterling.  

La flor té un número variable de pètals (entre 6 i 12)

SINÒNIMS: Chlora perfoliata (L.)

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: La ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats terofitics, vores de camins, sobre sòls calcaris, fins els 1500 metres d’altitud.

Planta erecta, de color verd glauc

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de color glauc, sense pèls, de fins dos pams d’alçada

Les fulles semblen travessades per la tija (perfoliades)

Fulles petita roseta basal; fulles caulinars (les de la tija) triangulars, oposades i soldades per la base (perfoliades), acabades en punta (mucronades)

Calze amb sèpals linears en nombre igual al nombre de pètals

Flors hermafrodites d’un groc or, en corimbes en dicasi, pedunculades. Calze dividit fins la base en sèpals linears. Corol·la més llarga que el calze, amb un nombre variable de pètals, de sis a dotze, igual que els sèpals. Floreix des del principi de la primavera fins el final de l’estiu.

Fruits en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els prats terofítics són comunitats herbàcies dominades per espècies anuals que passen les estacions desfavorables de l’any en forma de llavor. És a dir, prats on predominen les plantes teròfites.

Floreix al llarg de la primavera, fin l'estiu

USOS I PROPIETATS: A partir de l’extracte de la planta s’obté un tint groc.

No es coneixen usos medicinals d’aquesta espècie.

SABIES QUE... el nom genèric Blackstonia deriva del botànic i farmacèutic londinenc del segle XVIII, John Blackstone. El nom de l’espècie perfoliata fa referència a les fulles caulinars que són perfoliades, és a dir, que són fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.

Família Gentianaceae

Cistus clusii Dunal

NOMS: Esteperol. Esteperola vera. Matafoc. Romaní mascle. Colgafocs. Matagall. flor de monja.Romerola. socarrell. Giragolles. Socarraculs. Ajocasapes.  Castellà : Romero macho. Jaguarzo. Quiebraollas. Romarina. Tamarilla.  Anglés: Male rosemary.

Flors d'esteperol, blanques amb la ungla groga

SINÒNIMS: Cistus libanotis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib Calàbria i Sicília

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion.  Terrenys calcaris o gipsífers, en ambients on habita el pi i la carrasca en fase de degradació. Fins els 1100 metres d’altitud.

Arbust perennifoli de fins un metre d'alçada.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. És a dir, que mantenen les gemmes entre 40 cm i els dos metres.

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli molt ramificat amb tiges erectes, de fins un metre d’alçada, amb les noves branques cobertes de pèls.

Les fulles són molt semblants a les del romer però sense aroma

Fulles oposades, sèssils, linears i estretes, paregudes a les del romer però sense aroma, amb el marge enrotllat cap endins (revolut) i el revers tomentós. Només tenen un nervi ample i ben marcat.

Observeu l'estil curt amb l'estigma capitat

Flors en cima umbel·liforme. Flors hermafrodites, grans, de 2 a 3 cm de diàmetre. Bràctees caduques a les cimes. Calze amb tres sèpals ovalats. Pètals blancs, lliures, amb la ungla groga. Nombrosos estams. Estil curt amb estigma capitat i cinc lòbuls.  Floreix de març a juny.

Ací podeu veure els tres sèpals del calze.

Fruit en càpsula ovoide que s’obri (dehiscent) en cinc valves, projectant les llavors a petita distància.

Càpsules obertes que ja han deixat caure les llavors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement. Les plantes que tenen aquesta propietat s’anomenen malacofil·les.

USOS I PROPIETATS:  S'ha utilitzat com a combustible i en jardineria.

En medicina natural com a antiinflamatòria, antireumàtic, antisèptic i vulnerari. Contra refredats i grips.

La seua decocció, junt al romer i amb vi, enforteix el cabell i prevé la caiguda.  

 SABIES QUE... El nom del gènere Cistus ve del nom que rebien diverses espècies d’aquest gènere a l’antiga Grècia. Altres autors, però, relacionen l’epítet amb la parula grega kíste, que significa caixa o cistella.

L’epítet específic, clusii deriva del nom del botànic francés Charles de l’Escluse, en llatí Carolus Clusius, autor, entre d’altres, d’una flora espanyola (rariorum aliquota Stirpium per Hispania observatarum Historia), i que va morir en 1609 a Leiden (Països Baixos). 

Observacions: Al nostre territori trobem la subespècie clusii . Altra subespècie,  la subsp. multiflorus, es troba a les Illes Balears.

Família Cistaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Aphyllanthes monspeliensis L.

NOMS: Jonça. Jonsa. Clavellina. Llonsa. Pà de cuent. Occità: Blavet, Bragalon, Bregaloun, Dragon, Giussa Cast. Chunqueta. Chunza. Junquillo azul. Juncia. Falso junquillo.  Azulita.  Francès: Aphyllanthe de montpellier, Oeillet bleu de montpellier.  Anglès: Blue aphyllanthes.  Alemany: Binsenlilie.

Flor de jonça formada per dos verticils de tres sèpals

SINÒNIMS: Aphyllanthes monspeliensium Vill. ; Aphyllanthes juncea Salisb.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Quercetea ilicis. Ononido-Rosmarinetea. Brolles, garrigues, prats secs, pedregars assolellats, sobre sòl calcari, fins els 1500 metres d’altitud.

Tofa florida de jonça

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

Les tiges tenen forma de petits joncs

DESCRIPCIÓ:  Planta amb una tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel (rizomatosa), que en la part aèria forma feixos  espessos de tiges (tofes) d’un verd grisenc amb aspecte de jonc (junciformes) de fins dos pams d’alçada.

Fulla embeinadora i escariosa

Fulles reduïdes a unes beines basals escarioses per la qual cosa són les tiges les encarregades de realitzar la fotosíntesi. 

Observeu les bràctees florals que semblen un calze

Flors terminals, agrupades en glomèruls amb una a tres flors de color blavós. Al voltant de les flors es formen bràctees. Flors trímeres, hermafrodites, amb dos verticils de tres tèpals lliures cadascun. Sis estams. Ovari súper amb tres lòculs. Floreix en primavera i principis d’estiu.

La càsula queda envolta per les bràctees

Fruit en càpsula dehiscent a l’interior de l’involucre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un meristema en les plantes verdes, és un teixit biològic constituït per cèl·lules indiferenciades o poc diferenciades, que forment una zona de creixement on tenen lloc les divisions cel·lulars (mitosi). És l'únic teixit vegetal capaç de crear noves cèl·lules i, per tant, és essencial pel desenvolupament dels vegetals.

Els meristemes primaris asseguren el creixement de la planta en llargada, al nivell de la tija, de les fulles o de les arrels, i els meristemes secundaris són els responsables del creixement en diàmetre dels òrgans de certes plantes com el tronc.

Sis estams i un ovari súper

USOS I PROPIETATS: Comestible o usos alimentaris com farratge per als animals.

Ornamental.  Medicinal. Tòxica. Usos simbòlics.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Aphyllanthes ve del llatí “aphilla” que significa sense fulles, doncs aquesta espècie ha reduït les fulles a beines i realitza la funció clorofíl·lica mitjançant les tiges verdes. El nom de l’espècie  monspeliensis procedeix dels botànics de Montpeller. Varies espècies porten aquest epítet específic per aquesta raó.

Es tracta de un gènere monoespecífic, és a dir, només hi ha una espècie.

La flor de la jonça té un gust dolç que la fa comestible.

Aphyllanthes monspeliensis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 294. 1753.

Família Liliaceae (Asparagaceae)