Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Sedum album L.


NOMS: Crespinell blanc. Arrocet. Arròs de paret. Arròs de pardal. Crespinell. Pa d’arròs. Pinets de teulada. Pinyonets. Rabo de sarvatxo. Mulet. Raïms de llop. Occità: Picapola. Rasinet. Cast. arroz, pampajarito grana, platanicos, uva de gato, uva de perro, vermicularia, pan de cuquiello, uña de gato. Gall. Piñeiriña. Uvas de raposo. Uvas de lagarto. Basc: Telanbelarr. Txoribazca. Port. Sempreviva menor. Arroz dos telhados. Pinhões de rato. Francés: Trique madame. Orpin blanc. Sédum blanc. Italià: Borracina bianca. Pinocchiella.  Anglés: White stonecrop. Small Houseleek . Alemany: Weißer Mauerpfeffer. Weiße Fetthenne. Olandés: Wit Vetkruid

Flors de crespinell blanc amb les característiques anteres negres
SINÒNIMS: Sedum micranthum Bastard ex DC.
Dues subespècies: Sedum album subsp. album que apareix als Pirineus i a les muntanyes Catalanídiques, i la  Sedum album subsp. micranthum que habita la regió mediterrània.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Sòls poc profunds, esquelètics, en cingles, murs, ruïnes, sobre substrat calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.  

Aprofita l'escassa terra de les irregularitats de les roques
FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de tiges un poc llenyoses que rebrota abundosament (cespitosa) d’un pam d’alçada

Fulles cilíndriques amb l'àpex arrodonit
Fulles esparses, sèssils, carnoses d’àpex arrodonit que cobreixen la tija, sense pèls (glabres) i de secció cilíndrica. 

Els pètals del crespinell blanc s'obrin com una estrella
Flors blanques en cimes en forma de corimbe amb bràctees semblants a les fulles però més petites. Hermafrodites,amb cinc peces (pentàmeres), pedunculades; Calze de cinc sèpals soldats a la base; corol·la amb cinc pètals soldats a la base que s’obrin com una estrella; 10 estams amb les anteres negres; ovari súper amb 3 o 4 estils acabats en un petit estigma. Floreix per juny, juliol i agost.

Fruit amb cinc fol·licles
Fruit en plurifol·licle dividit en cinc fol·licles (fruit sec) amb 2-4 llavors cadascun.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Té dues classes de tiges que poden diferenciar-se a simple vista: fèrtils i estèrils. Els fèrtils són llargs i erectes, de color rogenc, amb les fulles molt repartides al llarg de la tija que es divideix en tiges secundàries portadores de les cimes florals. Les tiges estèrils són més curts, de color grisenc, esteses pel sòl, de les quals surten arrels que les fixen al terreny.

USOS I PROPIETATS: El seu suc és astringent i cicatritzant. Les parts aèries s'han utilitzat en medicina popular per preparar emplastres vulneraris i refrescants sobre ferides, ja que regenera la pell ràpidament, cicatritza prompte i evita l’aparició d’infeccions.
Conté elements importants per al bon funcionament de l’organisme com són el ferro, sodi, magnesi i potassi, en forma de clorurs i fosfats, el que li proporciona qualitats refrescants i rehidratants.
S’empra per curar ferides, nafres, úlceres de la pell, hemorroides sagnants i pells irritades en decocció per rentats i compreses i en emplastres.
Per via interna pot ser tòxica i provocar símptomes d’intolerància per la qual cosa no és aconsellable la seua utilització.
També s’utilitza en jardineria.

En jardineria s'empra com planta entapissant en llocs secs
SABIES QUE... El terme genèric Sedum ve del llatí i significa assegut, per la forma que tenen algunes espècies d’agafar-se a les roques; el específic album ve també del llatí i significa blanc, en referència al color de les flors.
Els xiquets jugaven amb les fulles de crespinell i els panets, els fruits de la malva, preparant plats de menjar que deixaven per als pardalets. Al dia següent s’acudia al mateix lloc i si se l’havien menjat era senyal de bona sort.

Família Crassulaceae

dissabte, 2 de juliol del 2011

Blackstonia perfoliata ( L.) Hudson subsp. perfoliata


NOMS: Centaura groga. Clora. Blackstònia. Occità: Jauneta, Tòra. Cast. Clora. Centaura. Centaura amarilla. Francés: Blackstonie perfoliée. Centaurée jaune. Chlore perfoliée. Chlorette. Italià: Centauro giallo. Holandès: Zomerbitterling. Anglés: Yellow-wort. Alemany: Durchwachsenblättriger Bitterling. Gewöhnlicher Bitterling. Sommerbitterling. Verwachsenblättriger Bitterling.  

La flor té un número variable de pètals (entre 6 i 12)
SINÒNIMS: Chlora perfoliata (L.)

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: La ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Prats terofitics, vores de camins, sobre sòls calcaris, fins els 1500 metres d’altitud.

Planta erecta, de color verd glauc
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de color glauc, sense pèls, de fins dos pams d’alçada

Les fulles semblen travessades per la tija (perfoliades)
Fulles petita roseta basal; fulles caulinars (les de la tija) triangulars, oposades i soldades per la base (perfoliades), acabades en punta (mucronades)

Calze amb sèpals linears en nombre igual al nombre de pètals
Flors hermafrodites d’un groc or, en corimbes en dicasi, pedunculades. Calze dividit fins la base en sèpals linears. Corol·la més llarga que el calze, amb un nombre variable de pètals, de sis a dotze, igual que els sèpals. Floreix des del principi de la primavera fins el final de l’estiu.

Fruits en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els prats terofítics són comunitats herbàcies dominades per espècies anuals que passen les estacions desfavorables de l’any en forma de llavor. És a dir, prats on predominen les plantes teròfites.

Floreix al llarg de la primavera, fin l'estiu
USOS I PROPIETATS: A partir de l’extracte de la planta s’obté un tint groc.
No es coneixen usos medicinals d’aquesta espècie.

SABIES QUE... el nom genèric Blackstonia deriva del botànic i farmacèutic londinenc del segle XVIII, John Blackstone. El nom de l’espècie perfoliata fa referència a les fulles caulinars que són perfoliades, és a dir, que són fulles sèssil que rodegen per complet la tija de manera que sembla una fulla perforada per aquesta.

Família Gentianaceae

dimecres, 29 de juny del 2011

Cistus clusii Dunal


NOMS: Esteperol. Esteperola vera. Matafoc. Romaní mascle. Colgafocs. Matagall. flor de monja.Romerola. socarrell. Giragolles. Socarraculs. Ajocasapes.  Castellà : Romero macho. Jaguarzo. Quiebraollas. Romarina. Tamarilla.  Anglés: Male rosemary.

Flors d'esteperol, blanques amb la ungla groga
SINÒNIMS: Cistus libanotis L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib Calàbria i Sicília

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion.  Terrenys calcaris o gipsífers, en ambients on habita el pi i la carrasca en fase de degradació. Fins els 1100 metres d’altitud.

Arbust perennifoli de fins un metre d'alçada.
FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada. És a dir, que mantenen les gemmes entre 40 cm i els dos metres.

DESCRIPCIÓ:  Arbust perennifoli molt ramificat amb tiges erectes, de fins un metre d’alçada, amb les noves branques cobertes de pèls.

Les fulles són molt semblants a les del romer però sense aroma
Fulles oposades, sèssils, linears i estretes, paregudes a les del romer però sense aroma, amb el marge enrotllat cap endins (revolut) i el revers tomentós. Només tenen un nervi ample i ben marcat.

Observeu l'estil curt amb l'estigma capitat
Flors en cima umbel·liforme. Flors hermafrodites, grans, de 2 a 3 cm de diàmetre. Bràctees caduques a les cimes. Calze amb tres sèpals ovalats. Pètals blancs, lliures, amb la ungla groga. Nombrosos estams. Estil curt amb estigma capitat i cinc lòbuls.  Floreix de març a juny.

Ací podeu veure els tres sèpals del calze.
Fruit en càpsula ovoide que s’obri (dehiscent) en cinc valves, projectant les llavors a petita distància.

Càpsules obertes que ja han deixat caure les llavors
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les estepes estan molt adaptades al clima mediterrani d'estiu eixut, ja que presenten les rels superficials i les fulles blanes que es poden marcir reversiblement. Les plantes que tenen aquesta propietat s’anomenen malacofil·les.

USOS I PROPIETATS:  S'ha utilitzat com a combustible i en jardineria.
En medicina natural com a antiinflamatòria, antireumàtic, antisèptic i vulnerari. Contra refredats i grips.
La seua decocció, junt al romer i amb vi, enforteix el cabell i prevé la caiguda.  

 SABIES QUE... El nom del gènere Cistus ve del nom que rebien diverses espècies d’aquest gènere a l’antiga Grècia. Altres autors, però, relacionen l’epítet amb la parula grega kíste, que significa caixa o cistella.

L’epítet específic, clusii deriva del nom del botànic francés Charles de l’Escluse, en llatí Carolus Clusius, autor, entre d’altres, d’una flora espanyola (rariorum aliquota Stirpium per Hispania observatarum Historia), i que va morir en 1609 a Leiden (Països Baixos). 

Observacions: Al nostre territori trobem la subespècie clusii . Altra subespècie,  la subsp. multiflorus, es troba a les Illes Balears.

Família Cistaceae



Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...