Coris monspeliensis L.

NOMS: Pinell. Pinzell. Farigola mascle. Farigola borda. Perico. Herba soldadora. Sivineta. Xipell bord. Cast. Hierba pincel. Yerba de las úlceras. Consuelda de peñas. Coris. Pelosilla púrpura. Soldadora. Francés: Coris de Montpellier. Italià: Coris di Montpellier. Anglés: Coris. Male thyme. Alemany: Violette Erdkiefer. Stachelträubchen. 

Flors de pinell

SINÒNIMS: Coris hispanica Lange.

Es tracta d'una espècie força variable, amb dues subespècies: subsp. syrtica i subsp. monspeliensis. La primera només es fa a les timonedes calcícoles del País Valencià, i la segona, arreu. Es diferencien perquè la subsp. syrtica té les fulles petites i pubescents i la subsp. monspeliensis, grans i glabres.

Flors agrupades en glomèruls terminals en forma d’espiga

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Garrigues, romerals i timonedes, vores de camins, prats secs i pedregosos, sobre sòl bàsic; fins els mil metres d’altitud

Les plantes fan poc més d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Caméfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 30 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Petita mata vivaç que no passa del pam d’alçada, molt ramificada des de la base amb tiges llenyoses (sufruticosa) i erectes.

Les fulles recorden les del gènere Erica

Fulles lineals, esparses, de marge enter o sinuat, que cobreixen tota la tija, sense pèls (glabres) que recorden les Erica (petorrets) en xicotet.

Corol·la bilabiada. El llavi superior tripartit i el inferior bipartit

Flors agrupades en glomèruls terminals en forma d’espiga (espiciforme). Flors pentàmeres, hermafrodites. Calze campanulat, membranós, amb dues fileres de dents, les dents exteriors espinoses i de llargària similar al tub de la corol·la; i les interiors triangulars amb taques rogenques o negres. Corol·la rosa i bilabiada, amb el llavi superior tripartit i el inferior bipartit. Cinc estams desiguals que surten del tub (exserts). Ovari súper amb un estil d’estigma en forma de cap (capitat). Floreix entre abril i juliol.

El calze persistent és l'element característic del pinzell.

Fruit en càpsula globosa que s’obri de manera espontània (dehiscent) per cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, les plantes herbàcies perennes tenen la part inferior (basal) més endurida, lignificada. Aleshores hom diu que és una planta sufruticosa. 

Observeu els punts rogencs de les dents interiors del calze

USOS I PROPIETATS: antigament s’utilitzava contra la sífilis, i la rel com a vomitiva. Aplicada en verd o seca, en pols, cura les ferides.

SABIES QUE... Linneo relaciona el genèric Coris amb la paraula grega kóris, -ios, que significa xinxa (Cimex lectularius). L’epítet monspeliensis fa referència als botànics de Montpeller. 

Família Primulaceae (Myrsinaceae)

Nerium oleander L.

NOMS: Baladre. Llorer rosa. Oleandre. Biva. Diva. Sanet. Veratre. Occità: Laurièr ròsa.  Cast. Adelfa. Basc: Eriotz-orri.   Port. Adelfo. Alandro. Cevadilla. Nerio. Francés: Nérion. Oléandre. Rosage. Laurier rose. Italià: Oleandro. Mazza di San Giuseppe. Rosagine.  Anglés: Oleander. Rose bay. Alemany: Wohlriechender Oleander. Rosenlorbeer. 

Flor de baladre on pot observar-se la lígula corol·lina

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rubo-Nerion. Rambles, cursos d’aigua, barrancs pedregosos, vores del riu,  fins als 500 metres d’altitud. 

Habita rambles, barrancs i llocs humits

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fulla perenne de tiges erectes i amb làtex que pot arribar als quatre metres d’alçada. 

Les fulles tenen molt marcat el nervi central

Fulles oposades, sèssils, amb la consistència del cuir (coriàcies), lanceolades, marge sencer i el nervi central ben marcat. 

Vegeu com els estams emboliquen l'estigma en forma d'espiral

Flors formant ramells terminals. Flor hermafrodita amb cinc peces per nivell (pentàmeres) Calze de cinc sèpals soldats. Corol·la de pètals soldats formant una sola peça (simpètala), de 3-5 cm de diàmetre de color variable, entre blanquinós i vermell, més sovint rosa; els lòbuls tenen una esquama a la base que forma com una corona. Els estams inserits dins del tub de la corol·la, s’entortellen en espiral al voltant de l’estigma. Ovari súper, estil filiforme i estigma curt.

Fol·licle obert deixant eixir les llavors amb plomall

Fruit en doble fol·licle de 8-16 cm de llarg, amb parets coriàcies, que s'obri per una sola fissura longitudinal deixant eixir les llavors amb plomall.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del baladre tenen els pètals soldats a la base formant un tub que s’obri en cinc lòbuls. A la unió del tub amb el lòbuls hi ha un apèndix que forma una corona al centre de la flor. Aquest apèndix s’anomena lígula corol·lina. 

Calze petit si el comparem amb la corol·la de pètals soldats acabada en cinc lòbuls

USOS I PROPIETATS: Planta molt verinosa que per contacte pot produir dermatitis i, en persones sensibles, vòmits i nàusees.

Té substàncies d’interès farmacològic, com tònics cardíacs i hipotensors.

Abans s’emprava per a combatre la sarna, utilitzant fulles fresques mesclades amb mel i aplicant-ho com un ungüent.

A Vallada s’utilitzava la tija del baladre per a fer les anses d’algun tipus de cabassos, per la flexibilitat de la fusta tendra, enrotllades de tireta de vímet.

És una planta molt utilitzada en jardineria. 

Verda tot l'any i de floració intensa, és molt apreciada en jardineria.

SABIES QUE... El nom genèric Nerium ve, segons alguns autors, del grec nerion, que se relaciona amb Nereus, el déu del mar i pare de les Nereides, possiblement per l’abundància d’aquest arbust per les riberes mediterrànies. Altres autors el deriven del grec neros, que significa humit, per l’apetència del baladre pels llocs humits.

L’epítet específic, oleander, deriva del llatí olea, per el paregut de les fulles amb les de l’olivera, i de dendron, que significa arbre.

El baladre és una planta tòxica de fort sabor amarg, que produeix la mort de l’home i dels animals que la mengen. Aquesta propietat ha estat exagerada fins el punt de dir que només dormint a la seva ombra o bevent de l’aigua d’on viu és suficient per a sofrir els seus efectes.

La intoxicació per baladre és pareguda a la intoxicació digitàlica: entre 4 i 12 hores després de la ingesta apareixen alteracions gastrointestinals, convulsions, fibril·lació auricular i, finalment, parada cardíaca.

Antigament a Itàlia es creia que tindre qualsevol part d’aquesta planta en casa portava tota classe de desgràcies als seus habitants.

Es conta com anècdota que els espanyols van convidar a tropes franceses, durant l’ocupació napoleònica, a menjar carn que havien torrat usant vares pelades de baladre per enfilar-les, el que va provocar una gran mortaldat entre els francesos. 

El baladre és la flor oficial d’Hiroshima, perquè va ser la primera en florir després de l’explosió de la bomba atòmica en 1945.

Família Apocynaceae

Sedum album L.

NOMS: Crespinell blanc. Arrocet. Arròs de paret. Arròs de pardal. Crespinell. Pa d’arròs. Pinets de teulada. Pinyonets. Rabo de sarvatxo. Mulet. Raïms de llop. Occità: Picapola. Rasinet. Cast. arroz, pampajarito grana, platanicos, uva de gato, uva de perro, vermicularia, pan de cuquiello, uña de gato. Gall. Piñeiriña. Uvas de raposo. Uvas de lagarto. Basc: Telanbelarr. Txoribazca. Port. Sempreviva menor. Arroz dos telhados. Pinhões de rato. Francés: Trique madame. Orpin blanc. Sédum blanc. Italià: Borracina bianca. Pinocchiella.  Anglés: White stonecrop. Small Houseleek . Alemany: Weißer Mauerpfeffer. Weiße Fetthenne. Olandés: Wit Vetkruid

Flors de crespinell blanc amb les característiques anteres negres

SINÒNIMS: Sedum micranthum Bastard ex DC.

Dues subespècies: Sedum album subsp. album que apareix als Pirineus i a les muntanyes Catalanídiques, i la  Sedum album subsp. micranthum que habita la regió mediterrània.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a travès del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Sòls poc profunds, esquelètics, en cingles, murs, ruïnes, sobre substrat calcari. Fins els 1500 metres d’altitud.  

Aprofita l'escassa terra de les irregularitats de les roques

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne de tiges un poc llenyoses que rebrota abundosament (cespitosa) d’un pam d’alçada

Fulles cilíndriques amb l'àpex arrodonit

Fulles esparses, sèssils, carnoses d’àpex arrodonit que cobreixen la tija, sense pèls (glabres) i de secció cilíndrica. 

Els pètals del crespinell blanc s'obrin com una estrella

Flors blanques en cimes en forma de corimbe amb bràctees semblants a les fulles però més petites. Hermafrodites,amb cinc peces (pentàmeres), pedunculades; Calze de cinc sèpals soldats a la base; corol·la amb cinc pètals soldats a la base que s’obrin com una estrella; 10 estams amb les anteres negres; ovari súper amb 3 o 4 estils acabats en un petit estigma. Floreix per juny, juliol i agost.

Fruit amb cinc fol·licles

Fruit en plurifol·licle dividit en cinc fol·licles (fruit sec) amb 2-4 llavors cadascun.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Té dues classes de tiges que poden diferenciar-se a simple vista: fèrtils i estèrils. Els fèrtils són llargs i erectes, de color rogenc, amb les fulles molt repartides al llarg de la tija que es divideix en tiges secundàries portadores de les cimes florals. Les tiges estèrils són més curts, de color grisenc, esteses pel sòl, de les quals surten arrels que les fixen al terreny.

USOS I PROPIETATS: El seu suc és astringent i cicatritzant. Les parts aèries s'han utilitzat en medicina popular per preparar emplastres vulneraris i refrescants sobre ferides, ja que regenera la pell ràpidament, cicatritza prompte i evita l’aparició d’infeccions.

Conté elements importants per al bon funcionament de l’organisme com són el ferro, sodi, magnesi i potassi, en forma de clorurs i fosfats, el que li proporciona qualitats refrescants i rehidratants.

S’empra per curar ferides, nafres, úlceres de la pell, hemorroides sagnants i pells irritades en decocció per rentats i compreses i en emplastres.

Per via interna pot ser tòxica i provocar símptomes d’intolerància per la qual cosa no és aconsellable la seua utilització.

També s’utilitza en jardineria.

En jardineria s'empra com planta entapissant en llocs secs

SABIES QUE... El terme genèric Sedum ve del llatí i significa assegut, per la forma que tenen algunes espècies d’agafar-se a les roques; el específic album ve també del llatí i significa blanc, en referència al color de les flors.

Els xiquets jugaven amb les fulles de crespinell i els panets, els fruits de la malva, preparant plats de menjar que deixaven per als pardalets. Al dia següent s’acudia al mateix lloc i si se l’havien menjat era senyal de bona sort.

Família Crassulaceae