Heliotropium europaeum L.

NOMS: Girasol, herba berruguera, malgirasol, passerelles, cua d’escorpí, blets blancs. Occità: Erbo di toro, Mourello bastardo, Èrba de verruga. Cast. Girasol, heliotropo, hierba berruguera, verrucaria, hierba de la disenteria. Gall. Erva das verrugas, herba da disenteria. Basc. Gireguzki, suharrostro, gireguzquia. Port. Erva verruga, herba da disenteria. Francès: Herbe de saint fiacre, Héliotrope commun, Héliotrope d'europe, verrucaire. Italià: Eliotropio selvatico. Erba porraia. Anglès: Common heliotrope, European heliotrope, european turnsole. Alemany: Sonnenwende. Holandés: Europese Heliotroop

Flors d'herba berruguera

SINÒNIMS: Heliotropium pycnanthum P.Candargy

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Camps de cultius, solars abandonats, llocs trepitjats ruderalitzats

Tota la planta té un color grisos degut als pèls que la cobreixen

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Planta grisosa, per la pilositat que cobreix la tija i les fulles, erecta i molt ramosa que pot arribar als 60 cm. És anual i desprèn mala olor.

Fulles peciolades, esparses, amb el marge sencer

Fulles simples, esparses, de ovades a el·líptiques amb pecíol, la base arrodonida i enteres. 

Corol·la amb cinc pètals soldats format un tub que acaba amb cinc lòbuls

Flors  en inflorescència terminal característica en forma d’escorpí amb floretes blanques de 2 a 4 mm, totes en la part superior de la inflorescència, en dos files, mirant al sol. Sèpals lineals estretament triangulars, sense bràctees i amb pèls. Corol·la amb cinc pètals soldats a la base formant un tub i acabat en cinc lòbuls. Cinc estams soldats al tub de la corol·la dels que només es veuen les anteres i un estigma. Floreix de març a novembre.

Ací podem veure varies etapes de maduració del fruit

Fruit en càpsula glabra o pubescent i rugosa, dins el calze persistent, amb quatre llavoretes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan en la inflorescència totes les flors surten al mateix costat i esta recargola en forma de cua d’escorpí s’anomena “cincí”, com en el cas del Heliotroìum. 

El nom popular d'herba berruguera fa referència al seu l'ús per llevar berrugues

USOS I PROPIETATS: Conté l’alcaloide, la cinoglosina, que és tòxic.

S’utilitzava contra les berrugues en forma d’emplastre. 

Cincí d'Heliotropium europaeum

SABIES QUE... El nom del gènere deriva del grec Hèlios que significa sol i trópein, que significa girar-se;  fa referència al fet que les flors només apareixen a la cara de la planta que dóna al sol. El nom específic europaeum és un epítet geogràfic que fa referència a Europa.

D’antic es creia que era bona contra les picadures de l’escorpí, potser per la forma de la inflorescència, però ara sabem que és fals.

Es deia que si dibuixaves amb la planta un cercle al voltant d’una serp, esta no sortiria del cercle i per matar-la només caldria tirar-li damunt un poc d’aquesta herba.

Diu Laguna que “si con la tal hierba se atapan los hormigueros, morirán todas las hormigas”.

Família Boraginaceae

Leucanthemum paludosum (Poir.) Bonnet & Baratte

NOMS: Margalida. Cast. Margarita

Capítol de margalida

SINÒNIMS: Chrysanthemum paludosum Poir.  Hymenostemma fontanesii Willk. Leucanthemum setabense DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion, Rosmarino-Ericion. Prats i pinedes obertes en zones solejades, cultius de secà

Planta petita de fins 15 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba anual, de tiges ramificades de fins 15 cm d’alçada. 

Fulles dentades

Fulles dentades, sèssils les superiors, amb curt pecíol les inferiors, sense pèls (glabres)

 

Flòsculs exteriors amb lígula blanca i tubulars grocs els centrals

Flors en capítol, les exteriors amb lígula blanca, les del botó interior són grogues, amb la corol·la en forma de tub acabat en cinc lòbuls. Floreix en maig 

Aquenis sense plomall

Fruit en aqueni amb costelles i sense vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les plantes de la família de les compostes el que coneguem per flors són, en realitat, un munt de flors agrupades en el que s’anomena capítol. En aquest cas les flors exteriors del capítol tenen la corol·la en forma de llengüeta blanca. Aquesta llengüeta s’anomena “lígula”, i les flors que les duen ligulades”. Les del centre són grogues i no tenen lígula i s’anomenen “tubuliflores” per la forma tubular de la corol·la.  

Bràctees involucrals amb les flors (flòsculs) tubuliformes grogues

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... El nom Leucanthemum prové del grec antic  leukos, "blanc" i de  anthemon, "flor".

Família Compositae (Asteraceae)

Prunus armeniaca L.

NOMS: Albercoquer. Ambercoquer.  Albarcoquer. Albracoquer. Cast. Albaricoquero. Damasquillo. Durazno. Damasco. Basc. Abrikotondoa. Tuaxatze. Gall. Albaricoqueiro. Albercoqueiro. Albercheiro. Port. Damasqueiro. Albricoqueiro. Alperceiro. Francés: Abricotier. Italià: Albicocco comune. Armellino. Anglés: Apricot. Alemany: Aprikosenbaum. Marille. Holandés: Abrikoos.

Flors d'albercoquer amb els característics nombrosos estams

SINÒNIMS: Armeniaca vulgaris Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Centroasiàtica. L’origen centre d’Àsia i de Xina.

HÀBITAT: Cultivada als horts

És un arbre originari d'Armènia

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre caducifoli de fins 6 metres d’alçada.

Fulles peciolades amb el marge dentat

Fulles peciolades, ovals cordiformes (en forma de cor), amb l’àpex acuminat i el marge finament dentat, sense pèls a l’anvers i amb pèls als nervis del revers.

Flors pentàmeres, és a dir, amb cinc sèpelas i cinc pètals

Flors que apareixen abans que les fulles, amb curt peduncle, de 2 a 3 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals rogencs. Corol·la amb cinc pètals lliures, blancs o rosats. Nombrosos estams.  Floreix de març a maig.

El fruit és una drupa deliciosa de menjar quan madura

Fruit és una drupa, l’albercoc, subglobós, amb tacte de vellut, de color groc ataronjat quan madura, de sabor agradable

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La drupa és una forma de fruit amb un pinyol (l’endocarp) lignificat que conté la llavor, i un mesocarp, que sol ser carnós, com en el cas de l’albercoc. Són drupes les olives, les cireres, la bresquilla, etc. 

USOS I PROPIETATS: El fruit és molt apreciada per al consum de taula i per a elaborar confitures i conserves. També es consumeixen secs

Els albercocs contenen vitamines A, C, E, a més de ferro, potassi, manganès, fluor, cobalt i bor.

L'oli d'albercoc s'utilitza igual que l'oli d'ametlles dolces com demulcent de la pell. És ric en vitamina A, àcids oleics i omega 6, especialment indicat per a pells sensibles. S’empra molt en massatges i  aromateràpia. 

Els sèpals són de color rogenc

SABIES QUE... L’epítet armeniaca vol dir que és originari d’Armènia.

El noms comuns del fruit en català albercoc, castellà albaricoque, francés abricot, anglés apricot o alemany aprikose, deriven del’àrab al-burquk, que deriva del grec prekokia i del llatí praecox, que significa precoç, possiblement perquè és un arbre que floreix prompte en primavera.

Els grecs introduïren la planta, procedent d’Armènia, al voltant de l’any 400 a.C, i els romans la van expandir pel seu imperi cap a l’any 70 a.C.

El gènere Prunus té molta importància econòmica per l’aprofitament dels fruits. Prunes, albercocs, cireres, bresquilles o ametlles són alguns dels fruits, en forma de drupa, aprofitables per nosaltres.  Als països de parla catalana es produeixen vora 80.000 tones d’albercocs

Família Rosaceae