Ajuga chamaepitys (L.) Schreb.

NOMS: Herba felera. Artètica. Herba amarga. Herba de la inflamació. Herba de cirera. Herba del torçó. Herba flatera. Iva artètica. Iveta. Occità: Calapita, Erbo ivernino. Castellà: Ajuga. Camepíteto. Encinilla. Hierba de las junturas. Iva. Iva artrítica. Pinillo. Yerba del clin. Gallego: Herba das xuntas. Èuscara: Atxeribustan. Estañu-belarr. Eztañu-belar. Luki-bedarr. Luki-buztan. Mullisca. Piñusa. Francès: Bugle petit-pin, Ivette. Italià: Camepizio. Anglés: Yellow Bugle. Ground-pine. Alemany: Gelber Günsel. Neerlandés: Akkerzenegroen

SINÒNIMS: Teucrium chamaepitys L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica:  hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Camps, llocs àrids i pedregosos, matollars esclarissats, sobre terra pobra i margosa, fins els 1500 metres d’altitud.

Habita terrenys pedregosos i margosos

 FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 20 cm d’alçada, amb tiges molt ramificades i plenes de pèls. Es distingeix d’Ajuga iva per les fulles dividides i la corol·la groga

Fulles trífides amb tres segments linears (les bassals més amples), oposades i amb pèls i marge revolut.

La flor té un llavi inferior amb tres lòbuls, el central més gran i emarginat

Flors en verticil·lastres axil·lars de 2-4 flors sèssils, amb bràctees similars a les fulles. Calze en forma de tub amb dents triangulars i cobertes de pèls. Corol·la, també amb pèls, groga amb taques porpra, llavi superior molt curt i l’inferior amb el lòbul central molt ample. Androceu amb quatre estams exserts amb filament pelós i anteres color porpra. Gineceu amb estil apical i estigma bífid. Floreix d'abril a octubre.

Núcula d'herba felera dins del calze persistent

Fruit en núcula reticulada amb fovèoles ben marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: les espècies d’Ajuga són fàcils de distingir perquè les flors tenen el llavi superior de la corol·la curtíssim i l’inferior format per tres lòbuls i el del mig amb un entrant poc profund a l’àpex (emarginat).

USOS I PROPIETATS: el taní que conté li proporciona virtuts astringents, contra la diarrea i antiinflamatori. Alleugera el dolor menstrual. Per via externa cicatritza les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Ajuga ve del llatí  abiga –ae, que era el nom llatí de la planta en grec. El nom de l’espècie, chamaepitys, procedeix del grec chamaípitys, -yos, nom de diverses plantes amb olor a pi (l’herba felera emet un suau olor balsàmic, a pi).

Rep el nom d’artètica per les seues propietats antireumàtiques i el nom d’herba felera pel seu amargor semblant al de la fel.  

Carles Linné va descriure aquesta espècie i la va publicar amb el nom de Teucrium chamaepitys en Species Plantarum 2: 562. 1753. Amb el nom actualment accepta de Ajuga chamaepitys va ser publicada per Johann Christian Daniel von Schreber, en Plantarum Verticillatarum Unilabiatarum Genera et Species xxiiii. 1774.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Andryala ragusina L.

NOMS: Llonja. Llongera. Jonça. Llonge. Llonguera lirada. Cast. Ajonje. Blanquilla. Ajonjilla. Borraquillas. Enjundia. Mata del visco. Pan de conejo. Francés: Andryale de raguse. Italià: Lanutella perenne

Capítols de llonja

SINÒNIMS: Andryala lyrata Pourret;  Andryala incana DC.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Glaucion flavi. Llocs pedregosos i solejats, fins els 1400 metres d’altitud

 FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

Planta tomentosa de color grisenc

DESCRIPCIÓ:  Planta de fins 40 cm d’altura, tota coberta de pèls amb forma d’estrella (tomentosa), que li donen un color blanquinós. Diverses tiges surten des de la base.

Fulles cobertes de pèls per les dues cares

Fulles amb pecíol, lanceolades i amplament dentades, totalment cobertes de pèls per les dues cares. 

Flors amb lígules acabades en cinc puntes

Flors en capítols amb involucre grisenc, com tota la planta, i flors amb lígula de color groc. Floreix entre abril i juliol 

Fruit en aqueni amb plomall

Fruit en aqueni amb 8-10 costelles longitudinals i vil·là de pèls simples.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan una planta està coberta de pèls (tricomes) molt atapeïts, formant una espècie de borra, es diu que és tomentosa. Aquests pèls permeten l’estalvi d’aigua, protegeixen de l’atac d’insectes i en ocasions injecten verí, com en el cas de l’ortiga. En altres casos, com en la tomaquera, els tricomes (pèls) al trencar-se pel contacte deixen espargir l’olor característica. 

L'indument tomentós caracteritza la llonja

 USOS I PROPIETATS: El visc fet amb aigua calenta i les arrels alleuja els furóncols.

Amb les arrels i aigua calenta també es fa un visc que s’utilitza per caçar pardalets.

SABIES QUE... El nom genèric de Andryala ve, possiblement, del grec andros que significa mascle, i de hyalos, que significa cristall.

Aquesta planta és endèmica de la Península Ibèrica i el sud-est de França.

Família Compositae (Asteraceae)

Cichorium intybus L.

NOMS: Cama-roja. Mastegueres. Xicòria. Xicòria amarga. Xicòria de cafè. Escarola borda. Màstec bord. Xicoira. Occità: Chicorèia, Cicourèio de la bono, Endévia, Endévia crespada.  Cast. Achicoria. Amargón. Francés: Chicorée amère. Chicorée sauvage. Italià: Cicoria comune. Radicchio . Anglés: Chicory. Hendibeh. Wild Chicory. Alemany: Wurzelzichorie. Salatzichorie. Gewöhnliche Wegwarte. Gemeine Wegwarte. Holandés: Wilde Cichorei

Flor de cama-roja

 DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion, Agropyro-Rumicion. Marges, vores de camins i llocs trepitjats i antropitzats, en terrenys secs i calcàris, fins els 1500 metres d’altitud. 

Aspecte inconfusible de la xicoira

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba que forma una roseta de fulles bassals. Molt ramificada, les tiges, de fins un metre d’alçada, es ramifiquen varies vegades en rames amb fulles molt petites, on s’obrin els capítols blaus.

Les fulles caulinars abracen la tija

 Fulles bassals pinnatipartides amb curt pecíol; les de les tiges (les caulinars) són més menudes i abracen la tija (amplexicaules) i amb el nervi central molt pelut.

Cada flor té una lígula acabada en cinc puntes

Flors en capítols solitaris a les axil·les de les fulles o terminals. Involucre amb dues files de bràctees, 8 externes i cinc internes més curtes. Les flors que componen el capítol (flòsculs) són hermafrodites i amb lígula de color blau. El calze és un papus. La corol·la és una lígula acabada en cinc dents. Cinc estams soldats formant un tub per on passa l’estil. Ovari ínfer. Floreix al començament de l’estiu

Fruits amb el papus d'esquames

Fruit en aqueni en forma d’ou invertit, amb un papus d’esquames curtes de color bru clar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El papus és un apèndix terminal de certs fruits, provinent del calze d'una flor d'ovari ínfer, format per pèls, setes o esquames o per una coroneta membranosa. Es troba sobretot als fruits de les compostes.

Ací podeu veure l'involucre amb les dues files de bràctees

USOS I PROPIETATS: Antigament era cultivada com a planta medicinal. Té propietats tòniques, aperitives, estomacals, diürètiques i purifica la sang.
Les arrels torrades s’han emprat com succedani del cafè o per adulterar-lo.
Les fulles són consumibles com a verdura en amanides, però pel seu sabor amarg sols s’utilitzen els brots tendres d’hivern si s’han protegit del sol.

També s’utilitza com a planta ornamental

SABIES QUE... Carlomagne  ja el citava en les lleis agràries com planta medicinal i Paracels recomanava els emplastres de xicoira per les irritacions de la pell i, en infusió, per tractar les malalties de l’estómac i del fetge.

Els capítols s'obren al matí, es tanquen al migdia a l'estiu o a la vesprada si és tardor, i ja no es tornen a obrir més. Duren tan sols unes hores, però van naixent des del juny fins a l'octubre o el novembre.

El pigment blau de les flors és fàcilment soluble en aigua.

No són corrents les compostes de flor blava pel nostre territori.

Família Compositae (Asteraceae)