Sedum sediforme (Jacq.) Pau

NOMS: Raïm de pastor. Arròs. Arròs de pardal. Crespinell.  Crespinella. Pinyons de rata. Raïm de bruixa. Raïm de gat. Raïm de llop. Herba de la roca. Pa d’Audel. Matafoc, Matafoc de teulat.  Cast.  Arroz de moro. Hierba puntera. Uña de gato. Uguetas. Trigo pollo. Port. Erva pinheira.  Francés: Orpin élevé. Orpin blanc jaunâtre. Orpin de Nice. Sédum de Nice. Italià: Borracina di Nizza. Anglés: Pale Stonecrop. Alemany: Nizza-Mauerpfeffer

Les flors del raïm de pastor tenen entre 5 i 8 peces per verticil

SINÒNIMS: Sedum altissimum  Poir;   Sedum nicaeense All.;  Sempervivum sediforme Jacq.

Observacions: L'espècie és extremadament variable i al nostre territori es diferencien dues varietats: la var. sediforme i la var. dianium.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Hi ha una diferència apreciable entre les tiges fèrtils i les vegetatives

HÀBITAT: Rosmarino-Ericcion. Teulades, murs, escletxes de roques, marges de bancals, doncs necessiten molt poca terra per viure, i en llocs eixuts i assolellats.

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb la base de les tiges lignificada que poden arribar als 60 cm d’alçada. Té tiges fèrtils més llargues i amb les fulles més petites i separades que les tiges vegetatives que poden ser postrades i amb les fulles imbricades en cinc files. 

Fulles carnoses i imbricades en espiral

Fulles carnoses i acabades en punta, esparses i disposades en espiral i imbricades, com les teules d’una teulada. Sense pèls i glauques. 

Sèpals i pètals lliures d'un groc blanquinós

Flors en inflorescències que s’obrin en varies branques a mode de radis corbats cap a fora. Flors hermafrodites, i tenen entre cinc i vuit peces per verticil, amb curt pedicel. Sèpals lliures d’un blanc verdós. Entre 5 i 8 pètals grocs o blanquinosos, també lliures. Doble nombre d’estams que de pètals, distribuïts en dos verticils. Ovari súper amb tants estils com pètals. Floreix a finals de la primavera i principi d’estiu.

Plurifol·licles de raïm de pastor

Fruit  en plurifol·licle erecte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un fol·licle és un fruit sec monocarpel·lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel. Un plurifol·licle és  doncs, un fruit pluricarpel·lar on cada carpel es converteix en un fruit en forma de fol·licle de tal manera que s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs més o menys reunits per la base.

Inflorescència amb varies branques radials corbades cap a fora

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per decorar rocalles i bordures per la capacitat d’adaptar-se a terrenys pobres i eixuts.

Medicinalment ha estat emprat  com un gran antiinflamatori bucal, gàstric i hepàtic. Com a antinflamatori bucal, especialment per a alleugir les llagues de la boca, xacant les fulletes i aplicant-ne el suc damunt. El raïmet de pastor picat és un excel·lent vulnerari per a posar damunt de les ferides lletges, les punxades, picades, rojors i inflamacions de la pell.

El raïm pastor se’n fa en salmorra, com les olives, i es fa servir d’aperitiu.

SABIES QUE... el nom genèric Sedum procedeix del nom que rebien varies espècies de crassulàcies a l’antiguitat.

Diu una cançò popular: “Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt les teulades raïms de pastor”.

Podeu llegir un magnífic article de Joan Pellicer i Bataller sobre el raïm de pastor en Mètode. cat.

Família Crassulaceae

Bituminaria bituminosa (L.)C.H. Stirt.

NOMS: Cabrulla. Herba bruna. Herba cabruna. Trèvol pudent. Herba bruna. Occità: Basilic sauvatge, Cabreireta, Cabridola, Engraisso móutoun, Erbo de la trèflo, Gròssa ruda, Pè de pola, Pèpolin. Cast. Hierba cabrera. Hierba cabruna. Hierba gitana. Hiperuelo. Trébol bastardo. Trébol del mal olor. Hierba de los granos. Higueruela. Basc: Okatz-bedarr. Okotz-bedar. Port. Trevo bituminoso. Francés: Herbe au bitume. Psoralée à odeur de bitume. Psoralier. Trèfle bitumeux. Italià: Trifoglio bituminoso . Anglés: Arabian Pea. Pitch Trefoil. Alemany: Asphaltklee. Harzklee. Pechklee.

Inflorescència de trèvol pudent

SINÒNIMS: Psoralea bituminosa L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camps i camins, marges de boscs i pinedes,  fins els 1450 metres d’altitud.

Tota la planta despedeix un fort olor a betum

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de la Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  és una herba erecta, amb moltes tiges que arriba al metre d’alçada, amb pèls i glàndules que li donen un olor fort i característic  a betum que la fa inconfusible.

Fulles trifoliades amb el folíol central peciolulat

Fulles amb tres folíols (trifoliades) ovats i enters, el central sovint un poc més gran i amb pecíol (peciolulat). Tenen uns punts grocs que són les glàndules. 

Les flors tenen la típica estructura papilionàcia

Flors en glomèruls que surten de les axil·les de les fulles, amb peduncle més llarg que la fulla. Flors hermafrodites i amb cinc pètals i cinc sèpals (pentàmeres). Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de campana, amb pèls i cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia de color blau violaci. 10 estams i ovari súper amb estil i estigma capitat. Floreix de març a novembre.

Fruit en llegum, amb una sola llavor, cobert pel calze persistent

Fruit en llegum ovoide amb bec falcat i amb una sola llavor

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El rabet de les fulles que uneix el limbe de la fulla amb la tija s’anomena pecíol però quan la fulla és composta, com en aquest cas, els pecíols de cada folíol reben el nom de peciòluls i els folíols peciolulats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitzà per ajudar a la cicatrització de ferides i nafres. Les fulles són diürètiques i es recomanen contra el càncer.

S’empra com a farratge per als animals i per a millorar el sòl en zones degradades i en la lluita contra la desertificació.

Glomèrul amb les flors d'un blau violaci

SABIES QUE... El nom genèric Bituminaria ve del llatí bitumen, -inis, que significa betum, i del llatí –aria, -ariae que és un sufix que indica possessió, relació, per l’olor a betum del trèvol pudent. L’epítet específic bituminosa insisteix en el mateix que el genèric, és a dir, en l’olor a betum.

Millora el sòl, preservant-lo de l’erosió i de la pèrdua de matèria orgànica, fixa el nitrogen de l’atmosfera i millora la fertilitat de la terra. Suporta bé la sequera i les gelades hivernals de les terres de l’interior.

És una planta fotosensibilitzant, és a dir, que la pell amb contacte amb el suc de la planta i exposada a la llum del sol pot tacar-se per cremades.

A la Península Ibèrica no hi ha cap altra espècie d’aquest gènere

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)

Astragalus monspessulanus L. subsp. gypsophilus Rouy

NOMS: Herba de Sant Llorenç. Astràgal de Montpeller. Cria de rata. Cast. Garbancillo de monte. Astrágalo. Francés: Astragale de Montpellier. Esparcette bâtarde. Italià: Astragalo rosato. Anglés: Montpellier Milk-vetch. False vetch. Alemany: Französicher Tragant. Montpellier-Tragant. Holandés: Montpellier Hokjespeul.

Inflorescència de l'Herba de Sant Llorenç

SINÒNIMS: Astragalus monspessulanus L. subsp. chlorocyaneus (Boiss. et Reut.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot;  Astragalus teresianus Sennen & Elías.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Aphyllanthion, Festucion gautieri. Brolles de romer, llocs rocosos amb preferència pels sòls carbonatats, calcaris i d’algeps, fins els 2500 metres d’altitud. Els exemplars de les fotos són de la Salaella (Vallada) sobre algeps. 

Té preferència pels sòls carbonatats, calcaris i d’algeps

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una tija tan curta que sembla inexistent (acaule) i la part soterrada de la tija (rabassa) lignificada. Amb pèls.

Les fulles són molt llargues i amb molts folíols ovats

Fulles bassals, peciolades, imparipinnades, que poden arribar als 30 cm de llargària, amb 10-25 parells de folíols ovats. Estípules triangulars de consistència membranosa.

Corol·la amb estructura papilionàcia

Flors en glomèruls de color variable, entre blanquinosos, groguencs, verdosos o rosats. Flors hermafrodites amb cinc peces per verticil (pentàmeres). Calze amb les dents de la longitud del tub. Corol·la papilionàcia amb l’estendard major que les ales i aquestes majors que la carena. 10 estams soldats en dos grups. Ovari súper amb un estil amb estigma capitat. Floreix d’abril a juny.

Llegum de l'herba de sant Lorenç

Fruit en llegum amb pèls lleugerament corbat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit característic de les papilionàcies és el llegum, un fruit sec, que s’obri (dehiscent) al llarg de dues sutures longitudinals per expulsar les llavors. Sovint les llavors són expulsades de forma violenta al secar-se i recorbar-se la llegum que fa obrir-se sobtàdament les línies de sutura, ja afeblides. 

Floreix a la primavera, d'abril a juny

SABIES QUE... el nom del gènere, Astragalus, ve del grec astrágalos, -ou, que definia una lleguminosa. Altres autors al·ludeixen a la forma de la llavor que sembla un astràgal o taba (un os). El nom de l’espècie, monspessulanus, fa referència a la ciutat de Montpeller.

Observacions: Inclou dues subespècies: la subsp. monspessulanus i la subsp. gypsophilus (o subsp. chlorocyaneus). Aquesta darrera subespècie és la més estesa i abundant, es caracteritza per tenir la corol·la més pàl·lida i presentar més parells de folíols a les fulles.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)