Epilobium hirsutum L.

NOMS: Epilobi. Epilobi hirsut. Mata jaia. Niella de rec. Occità: Erbo de sant antoni . Cast. Adelfilla pelosa. Clavelillos de San Antonio. Hierba de san Antonio. Laurel de San Antonio. Rosadelfilla. Basc: Gailora. Gall. Herba de San Antón. Francés: Épilobe hirsute, Épilobe hérissé, Épilobe velu, Épilobe à grandes fleurs. Italià: Garofanino d'acqua. Viole di palude.  Anglés: Great Hairy Willowherb. Kaporie Tea.  Alemany: Rauhes Weidenröschen. Rauhhaariges Weidenröschen. Zottiges Weidenröschen.  Holandés: Harig Wilgeroosje.

Flor tetràmera amb llarg hipant de l'epilobi

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:  Convolvulion sepium . Vores de torrents i llocs humits, fins els 1500 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Cànyoles, a la zona del Remblar de Vallada (Valencia)

Planta de fins un metre d'alçada coberta de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba que por arribar al metre d’alçada, tota coberta per pèls suaus, amb tiges molt ramificades.

Fulles lanceolades, semiamplexicaules, amb pèls per les dues parts

Fulles oposades, alternes les superiors, lanceolades, sèssils i quasi rodejant la tija (semiamplexicaules) amb marge serrulat. 

L'estigma quadrífid caracteritza la flor de l'epilobi

Flors   hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), Calze amb llarg hipant i quatre sèpals coberts de pèls. Quatre pètals color rosa intens amb escotadura . Vuit estams, quatre més curts que els altres quatre. Ovari ínfer en forma de tub, amb estigma acabat en quatre lòbuls (quadrífid)  Floreix a finals de la primavera i l’estiu. 

Càpsula amb les quatre valves obertes que permeten veure les llavors amb plomall blanc

Fruit  en càpsula allargada, de cinc a vuit centímetres, d’on surten les llavors amb plomall per a que el vent les disperse.  Quan la càpsula s’hi seca, les quatre valves es cargola cap enrere i alliberen les llavors plomoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor aparenta tindre un llarg peduncle quadrangular que en realitat és un ovari allargat que s’hi transformarà en càpsula al madurar. Es tracta de l’hipant, un tàlem còncau que queda situat per sota de les altres peces florals. 

Ací podeu veure amb claredat l'hipant

USOS I PROPIETATS: Propietats astringents i emagogues. Per estudis més recents, se sap que posseeix propietats beneficioses per al tractament de problemes prostàtics, prevenció i tractament de la grip i inclús certes accions antitumorals.

En ús extern s’ha usat per al tractament de les dermatitis, faringitis, certs problemes bucals i més generalment per a ferides i úlceres superficials.

En Rússia fan un té amb les seues fulles.

SABIES QUE... el nom genèric Epilobium procedeix del grec epí, que significa damunt de, sobre; i del grec lobós, -oû, que significa lòbul. Linneo va prendre aquest nom genèric de Dillenio, que es referia a aquestes plantes dient que tenien els pètals molt vistosos inserits a dalt de l’hipant.  El nom específic, hirsutum, del llatí hirsutus, -a, -um, que significa cobert de pèls durs i aspres, en referència als pèls que cobreixen tota la planta.

El gènere Onagra (grec antic "menjar de ruc salvatge") dóna nom a la família de les Onagraceae. El nom "Onagra" fou utilitzat per primera vegada en botànica el 1587 pel fet que aquestes plantes de fulla comestible agradaven molt al ruc salvatge o hemió.

Família Onagraceae

Sedum sediforme (Jacq.) Pau

NOMS: Raïm de pastor. Arròs. Arròs de pardal. Crespinell.  Crespinella. Pinyons de rata. Raïm de bruixa. Raïm de gat. Raïm de llop. Herba de la roca. Pa d’Audel. Matafoc, Matafoc de teulat.  Cast.  Arroz de moro. Hierba puntera. Uña de gato. Uguetas. Trigo pollo. Port. Erva pinheira.  Francés: Orpin élevé. Orpin blanc jaunâtre. Orpin de Nice. Sédum de Nice. Italià: Borracina di Nizza. Anglés: Pale Stonecrop. Alemany: Nizza-Mauerpfeffer

Les flors del raïm de pastor tenen entre 5 i 8 peces per verticil

SINÒNIMS: Sedum altissimum  Poir;   Sedum nicaeense All.;  Sempervivum sediforme Jacq.

Observacions: L'espècie és extremadament variable i al nostre territori es diferencien dues varietats: la var. sediforme i la var. dianium.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Hi ha una diferència apreciable entre les tiges fèrtils i les vegetatives

HÀBITAT: Rosmarino-Ericcion. Teulades, murs, escletxes de roques, marges de bancals, doncs necessiten molt poca terra per viure, i en llocs eixuts i assolellats.

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb la base de les tiges lignificada que poden arribar als 60 cm d’alçada. Té tiges fèrtils més llargues i amb les fulles més petites i separades que les tiges vegetatives que poden ser postrades i amb les fulles imbricades en cinc files. 

Fulles carnoses i imbricades en espiral

Fulles carnoses i acabades en punta, esparses i disposades en espiral i imbricades, com les teules d’una teulada. Sense pèls i glauques. 

Sèpals i pètals lliures d'un groc blanquinós

Flors en inflorescències que s’obrin en varies branques a mode de radis corbats cap a fora. Flors hermafrodites, i tenen entre cinc i vuit peces per verticil, amb curt pedicel. Sèpals lliures d’un blanc verdós. Entre 5 i 8 pètals grocs o blanquinosos, també lliures. Doble nombre d’estams que de pètals, distribuïts en dos verticils. Ovari súper amb tants estils com pètals. Floreix a finals de la primavera i principi d’estiu.

Plurifol·licles de raïm de pastor

Fruit  en plurifol·licle erecte

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: un fol·licle és un fruit sec monocarpel·lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel. Un plurifol·licle és  doncs, un fruit pluricarpel·lar on cada carpel es converteix en un fruit en forma de fol·licle de tal manera que s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs més o menys reunits per la base.

Inflorescència amb varies branques radials corbades cap a fora

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per decorar rocalles i bordures per la capacitat d’adaptar-se a terrenys pobres i eixuts.

Medicinalment ha estat emprat  com un gran antiinflamatori bucal, gàstric i hepàtic. Com a antinflamatori bucal, especialment per a alleugir les llagues de la boca, xacant les fulletes i aplicant-ne el suc damunt. El raïmet de pastor picat és un excel·lent vulnerari per a posar damunt de les ferides lletges, les punxades, picades, rojors i inflamacions de la pell.

El raïm pastor se’n fa en salmorra, com les olives, i es fa servir d’aperitiu.

SABIES QUE... el nom genèric Sedum procedeix del nom que rebien varies espècies de crassulàcies a l’antiguitat.

Diu una cançò popular: “Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt les teulades raïms de pastor”.

Podeu llegir un magnífic article de Joan Pellicer i Bataller sobre el raïm de pastor en Mètode. cat.

Família Crassulaceae

Bituminaria bituminosa (L.)C.H. Stirt.

NOMS: Cabrulla. Herba bruna. Herba cabruna. Trèvol pudent. Herba bruna. Occità: Basilic sauvatge, Cabreireta, Cabridola, Engraisso móutoun, Erbo de la trèflo, Gròssa ruda, Pè de pola, Pèpolin. Cast. Hierba cabrera. Hierba cabruna. Hierba gitana. Hiperuelo. Trébol bastardo. Trébol del mal olor. Hierba de los granos. Higueruela. Basc: Okatz-bedarr. Okotz-bedar. Port. Trevo bituminoso. Francés: Herbe au bitume. Psoralée à odeur de bitume. Psoralier. Trèfle bitumeux. Italià: Trifoglio bituminoso . Anglés: Arabian Pea. Pitch Trefoil. Alemany: Asphaltklee. Harzklee. Pechklee.

Inflorescència de trèvol pudent

SINÒNIMS: Psoralea bituminosa L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Vores de camps i camins, marges de boscs i pinedes,  fins els 1450 metres d’altitud.

Tota la planta despedeix un fort olor a betum

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de la Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  és una herba erecta, amb moltes tiges que arriba al metre d’alçada, amb pèls i glàndules que li donen un olor fort i característic  a betum que la fa inconfusible.

Fulles trifoliades amb el folíol central peciolulat

Fulles amb tres folíols (trifoliades) ovats i enters, el central sovint un poc més gran i amb pecíol (peciolulat). Tenen uns punts grocs que són les glàndules. 

Les flors tenen la típica estructura papilionàcia

Flors en glomèruls que surten de les axil·les de les fulles, amb peduncle més llarg que la fulla. Flors hermafrodites i amb cinc pètals i cinc sèpals (pentàmeres). Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de campana, amb pèls i cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia de color blau violaci. 10 estams i ovari súper amb estil i estigma capitat. Floreix de març a novembre.

Fruit en llegum, amb una sola llavor, cobert pel calze persistent

Fruit en llegum ovoide amb bec falcat i amb una sola llavor

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El rabet de les fulles que uneix el limbe de la fulla amb la tija s’anomena pecíol però quan la fulla és composta, com en aquest cas, els pecíols de cada folíol reben el nom de peciòluls i els folíols peciolulats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitzà per ajudar a la cicatrització de ferides i nafres. Les fulles són diürètiques i es recomanen contra el càncer.

S’empra com a farratge per als animals i per a millorar el sòl en zones degradades i en la lluita contra la desertificació.

Glomèrul amb les flors d'un blau violaci

SABIES QUE... El nom genèric Bituminaria ve del llatí bitumen, -inis, que significa betum, i del llatí –aria, -ariae que és un sufix que indica possessió, relació, per l’olor a betum del trèvol pudent. L’epítet específic bituminosa insisteix en el mateix que el genèric, és a dir, en l’olor a betum.

Millora el sòl, preservant-lo de l’erosió i de la pèrdua de matèria orgànica, fixa el nitrogen de l’atmosfera i millora la fertilitat de la terra. Suporta bé la sequera i les gelades hivernals de les terres de l’interior.

És una planta fotosensibilitzant, és a dir, que la pell amb contacte amb el suc de la planta i exposada a la llum del sol pot tacar-se per cremades.

A la Península Ibèrica no hi ha cap altra espècie d’aquest gènere

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)