Anthyllis tetraphylla L.

NOMS: Trèvol de mamella de vaca. Fisantil·lis. Llentia silvestre. Petadors.  Cast. Trébol de pezón de vaca , Hierba capitana. Antilis de cuatro hojas.  Francés: Anthyllide à quatre feuilles. Italià: Vulneraria annuale. Anglés: Bladder Vetch. Alemany: Blasen-Wundklee

Flors amb el característic calze globós

SINÒNIMS: Physanthyllis tetraphylla  (L. ) Boiss.;  Tripodion tetraphyllum (L.) Fourr.;  Vulneraria tetraphylla (L.) Guss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Prats secs i erms, herbassars, clarianes de matollars, amb preferència pel substrat calcari, fins els mil metres d’altitud.

És una planteta que creix arran de terra

FORMA VITAL: Teròfit: una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba pilosa, postrada, de fins 50 cm de llargària, amb tiges que es ramifiquen des de la base radialment. 

Fulles amb folíols molt irregulars

Fulles imparipinnades amb folíols molt diferents entre ells i curt pecíol. El folíol terminal és obovat i molt més gran.

Flor papilionàcia amb les ales grogues

Flors arran de terra, hermafrodites, pentàmeres amb la típica morfologia papilionàcia, amb la carena groga i la quilla blanca. Calze és tubulós, amb pèls i acrescent, sembla inflat; cinc dents molt més curtes que el tub. 10 estams. Ovari súper amb un estil acabat en dos estigmes. Floreix des del març a juliol.

Fruit en llegum cobert de pèls i amb dues granes, dins del calze persistent

Fruit en llegum oblong, constrenyit al centre, pelut i petit, amb dues granes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha òrgans vegetals que continuen creixent una vegada ja està format i, aleshores, reben el nom de acrescents. És el cas del calze d’aquesta espècie.

El folíol terminal és molt més gran que els altres.

SABIES QUE... el nom del gènere Anthyllis procedeix del grec anthýllion, -ou, que significa floreta, i de ánthos, -ous, que vol dir flor. El específic tetraphylla significa quatre fulles.

La part més característica de la planta és el calze, molt pilós i vesicular, i és  el responsable del símil amb les glàndules mamàries dels mamífers.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Hypericum ericoides L.

NOMS: Trencapedres. Pinzell. Cor de roca. Pinell de roca. Cordonet. Pericó pinzell. Castellà: Pinillo de oro. Corazón de peña. Corazón de la piedra. Portuguès: Eroca. Eroga.

Flors en panícules corimbiformes

SINÒNIMS: Hypericum ericoides subsp. ericoides L. 

DISTRIBUCIÓ: Sud i est de la Península Ibérica i nord d’Àfrica. La subespècie ericoides només a l’est i sud-est de la Península Ibèrica.  

HÀBITAT: Fumano-Hypericetum ericoidis. Viu en les escletxes de les roques calcàries assolellades del sud i l’est de la Península Ibèrica. Fins els 1300 metres d’altitud.

Mateta amb la base lignificada

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mateta de fins pam i mig d’alçada, amb la base lignificada (sufruticosa) molt ramificada des de la base, amb tiges erectes. 

Fulles menudes, semblants a les dels petorrets (gènere Erica)

Fulles linears, molt menudes, com les dels brucs del gènere Erica (petorrets) però de color verd cendrós. Naixen quatre per nivell (verticil) densament imbricades sobre la tija i tenen glàndules translúcides amb olis essencials que són visibles amb una bona lupa.

Flors pentàmeres amb tres fascicles d'estams

 Flors en petites panícules corimbiformes a l’àpex de les tiges. Calze de cinc sèpals d’uns 2 mm amb glàndules negres al marge. Corol·la amb cinc pètals grocs amb glàndules com el calze però molt més xicotetes. Androceu amb estams reunits en tres fascicles. Gineceu amb tres estils. Floreix a l’estiu, de juny a l’agost.

Càpsula amb tres septes

Fruit en càpsula amb septes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Hypericum té la particularitat de tindre espècies proveïdes de glàndules, és a dir, d’una cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat (sèpal, pètals, fulla, etc.), amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles. Els olis essencials que segreguen aquestes glàndules són els responsables de les seues virtuts medicinals. 

Calze amb glàndules al marge dels sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular valenciana s’ha emprat contra el mal de pedra però en realitat ha de tindre les mateixes propietats que la seua germana el pericó groc (Hypericum perforatum). Però no només s’empra en la medicina popular, estudis científics han demostrat que l'espècie pot ser utilitzada per dissoldre les pedres del ronyó, millorar la circulació sanguínia i augmentar la gana.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Segons Linneo el genèric Hypericum procedeix del grec hyper, que significa sobre y eikon,  -onos, que significa imatge, perque les plantes del gènere estan per damunt de tot el que podem imaginar, per la gran reputació com a plantes medicinals. L’epítet específic  ericoides ve per la forma de les fulles pareguda a les del gènere Erica.

Hypericum ericoides va ser descrita per Carls Linné i publicada en Species Plantarum 785 (1753)

Família Guttiferae (Hypericaceae)

Epilobium hirsutum L.

NOMS: Epilobi. Epilobi hirsut. Mata jaia. Niella de rec. Occità: Erbo de sant antoni . Cast. Adelfilla pelosa. Clavelillos de San Antonio. Hierba de san Antonio. Laurel de San Antonio. Rosadelfilla. Basc: Gailora. Gall. Herba de San Antón. Francés: Épilobe hirsute, Épilobe hérissé, Épilobe velu, Épilobe à grandes fleurs. Italià: Garofanino d'acqua. Viole di palude.  Anglés: Great Hairy Willowherb. Kaporie Tea.  Alemany: Rauhes Weidenröschen. Rauhhaariges Weidenröschen. Zottiges Weidenröschen.  Holandés: Harig Wilgeroosje.

Flor tetràmera amb llarg hipant de l'epilobi

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:  Convolvulion sepium . Vores de torrents i llocs humits, fins els 1500 metres d’altitud. Aquest exemplar del riu Cànyoles, a la zona del Remblar de Vallada (Valencia)

Planta de fins un metre d'alçada coberta de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba que por arribar al metre d’alçada, tota coberta per pèls suaus, amb tiges molt ramificades.

Fulles lanceolades, semiamplexicaules, amb pèls per les dues parts

Fulles oposades, alternes les superiors, lanceolades, sèssils i quasi rodejant la tija (semiamplexicaules) amb marge serrulat. 

L'estigma quadrífid caracteritza la flor de l'epilobi

Flors   hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), Calze amb llarg hipant i quatre sèpals coberts de pèls. Quatre pètals color rosa intens amb escotadura . Vuit estams, quatre més curts que els altres quatre. Ovari ínfer en forma de tub, amb estigma acabat en quatre lòbuls (quadrífid)  Floreix a finals de la primavera i l’estiu. 

Càpsula amb les quatre valves obertes que permeten veure les llavors amb plomall blanc

Fruit  en càpsula allargada, de cinc a vuit centímetres, d’on surten les llavors amb plomall per a que el vent les disperse.  Quan la càpsula s’hi seca, les quatre valves es cargola cap enrere i alliberen les llavors plomoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor aparenta tindre un llarg peduncle quadrangular que en realitat és un ovari allargat que s’hi transformarà en càpsula al madurar. Es tracta de l’hipant, un tàlem còncau que queda situat per sota de les altres peces florals. 

Ací podeu veure amb claredat l'hipant

USOS I PROPIETATS: Propietats astringents i emagogues. Per estudis més recents, se sap que posseeix propietats beneficioses per al tractament de problemes prostàtics, prevenció i tractament de la grip i inclús certes accions antitumorals.

En ús extern s’ha usat per al tractament de les dermatitis, faringitis, certs problemes bucals i més generalment per a ferides i úlceres superficials.

En Rússia fan un té amb les seues fulles.

SABIES QUE... el nom genèric Epilobium procedeix del grec epí, que significa damunt de, sobre; i del grec lobós, -oû, que significa lòbul. Linneo va prendre aquest nom genèric de Dillenio, que es referia a aquestes plantes dient que tenien els pètals molt vistosos inserits a dalt de l’hipant.  El nom específic, hirsutum, del llatí hirsutus, -a, -um, que significa cobert de pèls durs i aspres, en referència als pèls que cobreixen tota la planta.

El gènere Onagra (grec antic "menjar de ruc salvatge") dóna nom a la família de les Onagraceae. El nom "Onagra" fou utilitzat per primera vegada en botànica el 1587 pel fet que aquestes plantes de fulla comestible agradaven molt al ruc salvatge o hemió.

Família Onagraceae