Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.
NOMS: Atràctil humil. Card d’hereu. Card de Sant Miquel.Cast. Atràctilis humil. Cardo heredero.Francés: Atractyle humble. Alemany: Niedriges Spindelkraut
Capítol d'atràctil humil
DISTRIBUCIÓ:Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis; Rosmarino-Ericion. Llocs secs on habita la brolla de romaní, sobre sòls carbonatats, fins els 1200 metres d’altitud.
Prefereix ols carbonatats
FORMA VITAL: Camèfit (sufruticós): Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ:Herba perenne i punxosa, amb aspecte de card i la base llenyosa. Tiges de poc més d’un pam d’alçada, no ramificada
Fulles amb llargues punxes al marge
Fulles bassals en roseta, les fulles caulinars són simples, lanceolades i dentades amb llargues punxes al marge; les fulles s’arquegen sobre el nervi central.
Les lígules exteriors fan el capítol molt vistós
Flors en capítol solitari amb bràctees exteriors semblants a les fulles, més llargues que el capítol, i les interiors molt menors i amb una sola espina terminal. Flors de color porpra, les exteriors amb lígula de cinc lacínies estretes. Floreix a l’estiu.
Fruits en aqueni plomós
Fruit en aqueni amb plomall
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El capítol és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú. Aquest receptacle comú es troba envoltat per una o més sèries de bràctees. Sobre aquest òrgan es disposen les flors sèssils acompanyades o no per les seves corresponents bràctees. És la inflorescència típica de les compostes (asteracies)
Capítol amb dos nivells de bràctees, les exteriors semblants a les fulles
USOS I PROPIETATS: No s’han trobat
SABIES QUE... El nom genèric, Atractylis, procedeix del grec atraktos, que significa fletxa, en referència a les espines de les fulles i les bràctees.L’epítet específic es refereix a la humilitat de la petita planta.
NOMS: Lligabosc. Herba santjoanera. Gavarrera. Mamellera. Mare-selva. Rotaboc. Xuclamel. Dolçamel. Didalets. Banya de cabra. Mareselva. Occità: Bouquet de la sto vierjo, Cabrifuèlh, Còrna de lèbre, Engraisso-cabrit, Popa de cabra, Salvamaire. Cast. Madreselva. Calzas. Gavarrera. Mamelera. Zapaticos. Zapatillas. Basc. Atxapar mediterraneoa. Port. Madressilva. Italià: Caprifoglio mediterraneo. Francés: Chèvrefeuille des Baléares. Chèvrefeuille entrelacé. Anglés: Mediterranean Honeysuckle. Evergreen Honeysuckle. Alemany: Geschlungenes Geißblatt.
Flors de lligabosc que surten de l'axil·la de les fulles soldades (connates)
SINÒNIMS: Lonicera valentina Pau.
Espècie molt variable si atenem a la forma i disposició de les fulles, algunes amb tres fulles per verticil. S’hi reconeixen tres varietats: var. valentinaPau ex Willk, amb fulles atenuades i arrodonides a la base; la var. implexa, la més estesa, amb fulles ovadeso espatulades i fins 2 vegades més llargues que amples; i la var. longifolia Guss, amb fulles lanceolades 3 vegades més llargues que amples i flors amb glàndules.
DISTRIBUCIÓ:Mediterrània
HÀBITAT: Quercion ilicis. Boscs, garrigues i clarianes d’alzinars i carrascars, fins els 1500 metres d’altitud.
És una liana que no perd les fulles en tot l'any
FORMA VITAL: Faneròfit: Planta amb les gemmes situades a més de 25-40 cm de terra.
DESCRIPCIÓ:Liana perennifòlia que viu estenent sobre altres plantes les seues tiges molt ramificats des de la base, de fins 4 metres de llargària.
Les fulles tenen un estret marge translúcid
Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als parells immediats superior i inferior (decussades), enteres, sense peduncle (sèssils) ni pèls (glabres), coriàcies, amb el revés blanquinós (glauc) i un estret marge translúcid. Les més pròximes a les flors estan soldades per la base formant una espècie de cassoleta.
Corol·la amb un tub molt llargacabat en dos llavis desiguals
Flors Inflorescència a les axil·les de les fulles soldades (connates) en raïms sèssils. Flors hermafrodites i pentàmeres. Molt oloroses. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la formada per un tub llarg acabat en dos llavis desiguals, de color rosat o groc rosat; el llavi superior dividit en quatre lòbuls i l’inferior enter. Cinc estams amb filaments desiguals més curts que la corol·la a la que estan soldats. Té un llarg estil filiforme acabat en un estigma capitat. Amb freqüència hi ha flors estèrils. Creixen les flors flairoses entre la meitat de la primavera fins la meitat de l’estiu.
El fruit és una baia molt bonica però és tòxica per als humans
Fruit és una baia globosa, rogenca, que conté les llavors en número entre 1 i 5. La disposició de les baies en les fulles soldades sembla un petit niu amb els ous.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors s'obrin cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, mostren la corol·la blanca, els estams ben drets i l'estil torçat; d'aquesta manera la flor es troba en fase masculina, disposada a donar pol·len. A l'endemà, el tub de la corol·la es corba i pren un color més groguenc, mentre l'estil es redreça i ocupa la posició central; així podrà rebre el pol·len d’altres flors quan la visiten les papallones.
Les fulles més pròximes a les flors formen una espècie de cassoleta
USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.
Les gàrgares de la infusió de fulles s'han utilitzat per les afeccions de gola. En alguns llocs es prenen també infusions de les flors.
En jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes, etc.
Les tiges lignificades es buiden per dins i es frigen en oli per a fabricar boquilles per fumar.
Floreix des de meitat primavera fins meitat de l'estiu
SABIES QUE... El nom del gènere, Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet de l’espècie, implexa, ve del llatí i significa embolicat, en referència a l’embull que formen les tiges.
Els fruits contenen substàncies tòxiques per als humans que poden provocar vòmits, diarrees i altres alteracions gastrointestinals. Nogensmenys també es diu que els fruits diluïts en vi blanc es creu que tenen propietats afrodisíaques.
HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis; Quercetum rotundifoliae . Brolles, màquies i matollars sobre sòls silícics o descarbonatats. Aquest exemplar de la partida de les Fontanelles de Vallada (València)
Creix sobre sòls silícics o descarbonatats, com els de les Fontanelles de Vallada.
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 50 cm i a menys de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Arbust que pot arribar als tres metres d’alçada, molt ramificat, branquillons erectes i llargs.
Fulles característiques del gènere Erica, amb tres o quatres fulles per verticil
Fulles menudes, linears, d’un verd clar lluent, amb el marge revolut, en verticils de tres o quatre fulles cadascun.
Flor tetràmera, glabra, de color verdós
Flors petites de color verd groguenc, disperses per les branques superiors en inflorescències racemoses; pedicels gruixuts. Flors hermafrodites, tetràmeres amb el calze de quatre sèpals ovats, sense pèls (glabres) i soldats de color verdós. Corol·la en forma de campana, també verdosa, dividida en quatre lòbuls. Vuit estams lliures. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma simple. Floreix a la primavera, entre maig i juny.
El fruit és una càpsula amb quatre valves
Fruit en càpsula ovoide que s’obri per quatre valves per deixar eixir les nombroses llavors.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Erica tenen la particularitat de tindre forma urceolada, és a dir, en forma d’olla o de gerro panxut. Altres gèneres de la família també tenen aquesta forma, com l’arbocer (Arbutus unedo L.)
Corol·la acampanada acabada en quatre lòbuls
USOS I PROPIETATS: S'usa per obtenir llenya per a fer foc i per la fabricació d'escombres.
La fusta és apreciada per obres petites com per exemple les pipes de fumador, que es fan de la fusta dura de la rel, o útils de cuina. De les seues tiges es fan els carbonets de dibuix
SABIES QUE...Erica ve del grec eríke i del llatí erica, -ae, que era com anomenaven el s brucs en general. L’epítet scoparia ve del llatí scopa que significa escombra, granera, i fa referència a la utilització d’aquesta planta per a fabricar escombres.
