Aster squamatus (Spreng.) Hieron.

NOMS: Trencadalles. Àster esquamós. Àster barceloní.  Cast. Matacavero. Pirulero.  Port.  Mata-jornaleiros. Francés: Aster écailleux. Italià: Astro annuale. Anglés: Squamatus-Aster

Capitols molt menuts, de fins cinc mil·límetres

SINÒNIMS: Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G.L. Nesom;  Aster barcinonense Sennen

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical:  Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. El reialme florístic neotropical exclou la part més al sud d'Amèrica ja que aquest resta inclòs en el reialme florístic antàrtic.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vores de camins i carreteres, prats ruderals, llocs alterats i camps de conreu, fins els 600 metres d’altitud. És una espècie introduïda d’Amèrica. 

ës una mala herba introduïda d'Amèrica

FORMA VITAL: Teròfit: és una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una tija erecta que s’hi ramifica a partir de la meitat superior. Pot arribar a fer un metre d’alçada.

Fulles alternes amb el marge enter

Fulles sense pèls, linear- lanceolades, alternes amb el marge enter. 

Les flors ligulades exteriors són femenines i les interiors hermafrodites

Flors en capítols molt petits, de fins cinc mil·límetres, amb les flors exteriors ligulades. Involucre amb bràctees lanceolades de marge violaci. Les flors externes amb lígules blanques són femenines i les centrals flosculoses hermafrodites. Floreix des del final de l’estiu fins l’hivern.

Fruit en aqueni plomós

Fruit en aqueni amb vil·là amb pèls rasposos (escàbrids)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta és una planta exòtica o al·lòctona, és a dir que ve de terres més o menys llunyanes. Forma part de l’anomenada flora antropòfila perquè aprofita el contacte amb l’home o amb el seu medi, on troba les condicions favorables per a desenvolupar-se i disseminar-se. 

Involucre distribuït com les escates del peix

USOS I PROPIETATS: Figura en tots els catàlegs de males herbes al·lòctones pel seu potencial invasor de cultius i jardins, junt a les del gènere Conyiza, a les que acompanya freqüentment.

SABIES QUE... Aster, el nom del gènere, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol. L’epítet de l’espècie, squamatus, també ve del llatí i significa escatós. 

Família Compositae (Asteraceae)

Atractylis humilis L.

NOMS: Atràctil humil. Card d’hereu. Card de Sant Miquel.  Cast. Atràctilis humil. Cardo heredero.  Francés: Atractyle humble. Alemany: Niedriges Spindelkraut

Capítol d'atràctil humil

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis; Rosmarino-Ericion. Llocs secs on habita la brolla de romaní, sobre sòls carbonatats, fins els 1200 metres d’altitud.

Prefereix ols carbonatats

FORMA VITAL: Camèfit (sufruticós): Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne i punxosa, amb aspecte de card i la base llenyosa. Tiges de poc més d’un pam d’alçada, no ramificada

Fulles amb llargues punxes al marge

Fulles bassals en roseta, les fulles caulinars són simples, lanceolades i dentades amb llargues punxes al marge; les fulles s’arquegen sobre el nervi central.

Les lígules exteriors fan el capítol molt vistós

Flors en capítol solitari amb bràctees exteriors semblants a les fulles, més llargues que el capítol, i les interiors molt menors i amb una sola espina terminal. Flors de color porpra, les exteriors amb lígula de cinc lacínies estretes. Floreix a l’estiu.

Fruits en aqueni plomós

Fruit  en aqueni amb plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El capítol és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú. Aquest receptacle comú es troba envoltat per una o més sèries de bràctees. Sobre aquest òrgan es disposen les flors sèssils acompanyades o no per les seves corresponents bràctees. És la inflorescència típica de les compostes (asteracies)

Capítol amb dos nivells de bràctees, les exteriors semblants a les fulles

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

SABIES QUE... El nom genèric, Atractylis, procedeix del grec  atraktos, que significa fletxa, en referència a les espines de les fulles i les bràctees.  L’epítet específic es refereix a la humilitat de la petita planta. 

Família Compositae (Asteraceae)

Lonicera implexa Ait.

NOMS: Lligabosc. Herba santjoanera. Gavarrera. Mamellera. Mare-selva. Rotaboc. Xuclamel. Dolçamel. Didalets. Banya de cabra. Mareselva. Occità: Bouquet de la sto vierjo, Cabrifuèlh, Còrna de lèbre, Engraisso-cabrit, Popa de cabra, Salvamaire. Cast. Madreselva. Calzas. Gavarrera. Mamelera. Zapaticos. Zapatillas. Basc. Atxapar mediterraneoa. Port. Madressilva. Italià: Caprifoglio mediterraneo. Francés: Chèvrefeuille des Baléares. Chèvrefeuille entrelacé. Anglés: Mediterranean Honeysuckle. Evergreen Honeysuckle. Alemany: Geschlungenes Geißblatt.

Flors de lligabosc que surten de l'axil·la de les fulles soldades (connates)

SINÒNIMS: Lonicera valentina Pau.

Espècie molt variable si atenem a la forma i disposició de les fulles, algunes amb tres fulles per verticil. S’hi reconeixen tres varietats: var. valentina Pau ex Willk, amb fulles atenuades i arrodonides a la base; la var. implexa, la més estesa, amb fulles ovades  o espatulades i fins 2 vegades més llargues que amples;  i la var. longifolia Guss, amb fulles lanceolades 3 vegades més llargues que amples i flors amb glàndules.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis.  Boscs, garrigues i clarianes d’alzinars i carrascars, fins els 1500 metres d’altitud.

És una liana que no perd les fulles en tot l'any

FORMA VITAL: Faneròfit: Planta amb les gemmes situades a més de 25-40 cm de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana perennifòlia que viu estenent sobre altres plantes les seues tiges molt ramificats des de la base, de fins 4 metres de llargària. 

Les fulles tenen un estret marge translúcid

Fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als parells immediats superior i inferior (decussades), enteres, sense peduncle (sèssils) ni pèls (glabres), coriàcies, amb el revés blanquinós (glauc) i un estret marge translúcid. Les més pròximes a les flors estan soldades per la base formant una espècie de cassoleta. 

Corol·la amb un tub molt llargacabat en dos llavis desiguals

Flors Inflorescència a les axil·les de les fulles soldades (connates) en raïms sèssils. Flors hermafrodites i pentàmeres. Molt oloroses. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la formada per un tub llarg acabat en dos llavis desiguals, de color rosat o groc rosat; el llavi superior dividit en quatre lòbuls i l’inferior enter. Cinc estams amb filaments desiguals més curts que la corol·la a la que estan soldats. Té un llarg estil filiforme acabat en un estigma capitat. Amb freqüència hi ha flors estèrils. Creixen les flors flairoses entre la meitat de la primavera fins la meitat de l’estiu. 

El fruit és una baia molt bonica però és tòxica per als humans

 Fruit és una baia globosa, rogenca, que conté les llavors en número entre 1 i 5. La disposició de les baies en les fulles soldades sembla un petit niu amb els ous.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors s'obrin cap al vespre i són pol·linitzades per papallones nocturnes. Durant la primera nit, mostren la corol·la blanca, els estams ben drets i l'estil torçat; d'aquesta manera la flor es troba en fase masculina, disposada a donar pol·len. A l'endemà, el tub de la corol·la es corba i pren un color més groguenc, mentre l'estil es redreça i ocupa la posició central; així podrà rebre el pol·len d’altres flors quan la visiten les papallones.

Les fulles més pròximes a les flors formen una espècie de cassoleta

USOS I PROPIETATS: La medicina popular li atribueix propietats antisèptiques, diürètiques, astringents i laxants.

Les gàrgares de la infusió de fulles s'han utilitzat per les afeccions de gola. En alguns llocs es prenen també infusions de les flors.

En jardineria és molt apreciada per decorar glorietes, murs, columnes, etc.

Les tiges lignificades es buiden per dins i es frigen en oli per a fabricar boquilles per fumar. 

Floreix des de meitat primavera fins meitat de l'estiu

SABIES QUE... El nom del gènere, Lonicera és en homenatge al metge i botànic alemany Adam Lonitzer (1528-1586), autor de Naturalis Historiae opus novum... de 1551. L’epítet de l’espècie, implexa, ve del llatí i significa embolicat, en referència a l’embull que formen les tiges.

Els fruits contenen substàncies tòxiques per als humans que poden provocar vòmits, diarrees i altres alteracions gastrointestinals. Nogensmenys també es diu que els fruits diluïts en vi blanc es creu que tenen propietats afrodisíaques.

Família Caprifoliaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A