Capparis spinosa L.

NOMS: Taparera. Trapera. Tapenera. Taparer. Taperera.  Occità: Caprièr, Tapenièr, Taperièr . Cast. Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera. Caparra.  Francés: Câprier. Câprier épineux. Italià: Cappero comune. Anglés: Caper. Caper Tree. Common Caper-bush. Spiny Caper. Alemany: Dorniger Kapernstrauch. 

Flors de taperera que mesura entre 4 i 7 cm de diàmetre

SINÒNIMS:  Podem distingir dues subespècies: la subsp. canescens i la subsp. rupestris. La primera presenta estípules espinoses, les branques ascendents i les tiges joves més o menys piloses. És de tendència estèpica i es troba als talussos argilosos extremadament àrids (Salsolo-Peganion).
La segona no té estípules i és una planta glabrescent amb les branques més o menys pèndules. Aquesta subespècie és de tendència marítima i es troba a les parets velles (Parietario-Centranthion).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental.

HÀBITAT: Parets i murades antigues de les ciutats, torres, castells antics i penya-segats litorals assolellats.

Arbust amb llargues tiges flexuoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: que te les gemmes persistents situades amés de 40 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust semicaducifoli molt ramificat amb llargues tiges flexuoses, de fins metre i mig, que creixen esteses per terra o erectes.

Fulles alternes amb el limbe glabre i ovat

Fulles alternes amb un curt pecíol, limbe el·líptic o ovat sense pèls. A la base del pecíol poden aparèixer estípules en forma d’espina.

A la foto podem veure un dels sèpals concau

Flors solitàries, hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres) i peduncle. Mesuren entre 4 i 7 cm de diàmetre. Calze amb 4 sèpals que cauen (caducs) molt concaus. Corol·la amb 4 pètals obovats blancs o rosa suau. Nombrosos estams de llarg filament de color purpuri i les anteres grogues. Ovari súper amb carpòfor que s’allarga a la fructificació. 

Fruit en baia allargada, piriforme

Fruit és una baia de 2 a 5 cm en forma de pera situada sobre el carpòfor, amb nombroses llavors en forma de ronyó (reniforme)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de la taperera té una formació particular. En lloc de trobar l’ovari pròxim als pètals i els sèpals, el trobem a l’extrem del tàlem, com si fora l’estigma. Aquest tàlem allargat s’anomena ginòfor, i quan l’ovari forma el fruit i el tàlem que el sosté s’allarga encara més, rep el nom de carpòfor.

Ací podem veure el ginòfor que surt del centre de la flor

USOS I PROPIETATS: es conrea per obtenir els seus botons florals (les tàperes), i els fruits immadurs (els taperots), que es mengen envinagrats i en salmorra.

Les tàperes i taperots s'empren en vinagre com a condiment, per exemple, de la salsa tàrtara.

A la cuina italiana les tàperes són un ingredient essencial d'algunes salses per la pasta, com la salsa puttanesca. També es fan servir com a condiment de la pizza.

A la cuina occitana són el ingredient indispensable de la tapenada, un mullador amb tàperes i anxoves.

A Grècia, no solament els fruits, sinó també les fulles de la taperera són molt apreciades. Es fan bullir i es conserven macerades amb salmorra en pots de vidre. Sovint per conservar les fulles s'aprofita el líquid en que prèviament s'havien conservat les tàperes. Els grecs fan servir les fulles de taperera com a condiment per amanides i plats de peix. Les fulles de taperera en conserva són difícils de trobar fora de Grècia.

Els caprons, taperons o taperots són els fruits joves, resultants de deixar madurar la tàpera, que es conserven en vinagre. Es serveixen a Grècia com a meze, mena de tapa local, i a Menorca a l'aperitiu o com a tapa. Poden servir per a preparar alguns plats.

Tant uns com els altres, i també l'arrel, es consideren estimulants, vermífugs, diürètics, astringents, antihemorràgics, aperitius i antiescorbútics. La bullida dels fruits s'usa per curar les llagues de la boca i combatre les úlceres. A més, l'extracte de l'arrel és eficaç per lluitar contra la caiguda del cabell.

De les llavors se n'extrau un oli, la glucocapparina. El fruit conté un 18% de proteïnes i un 30% de greix.

També s'empra com a planta ornamental per decorar sòls rocosos i murs.

Les tàperes són les poncelles adobades en salmorra

SABIES QUE... El nom genèric de Capparis ve del grec kápparis que era el nom que donaven a la taperera. L’epítet específic, spinosa, fa referència a les estípules en forma d’espina que apareixen de vegades.

Pareix ser que és una planta originària d’Àsia que els fenicis varen portar al Mediterrani des d’on els grecs la varen escampar per tot arreu.

Hi ha un refrany castellà que diu: "Tras los requesones come alcaparrones, e irás en derechura a la sepultura"

Família Capparaceae

Aster squamatus (Spreng.) Hieron.

NOMS: Trencadalles. Àster esquamós. Àster barceloní.  Cast. Matacavero. Pirulero.  Port.  Mata-jornaleiros. Francés: Aster écailleux. Italià: Astro annuale. Anglés: Squamatus-Aster

Capitols molt menuts, de fins cinc mil·límetres

SINÒNIMS: Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G.L. Nesom;  Aster barcinonense Sennen

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical:  Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. El reialme florístic neotropical exclou la part més al sud d'Amèrica ja que aquest resta inclòs en el reialme florístic antàrtic.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vores de camins i carreteres, prats ruderals, llocs alterats i camps de conreu, fins els 600 metres d’altitud. És una espècie introduïda d’Amèrica. 

ës una mala herba introduïda d'Amèrica

FORMA VITAL: Teròfit: és una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una tija erecta que s’hi ramifica a partir de la meitat superior. Pot arribar a fer un metre d’alçada.

Fulles alternes amb el marge enter

Fulles sense pèls, linear- lanceolades, alternes amb el marge enter. 

Les flors ligulades exteriors són femenines i les interiors hermafrodites

Flors en capítols molt petits, de fins cinc mil·límetres, amb les flors exteriors ligulades. Involucre amb bràctees lanceolades de marge violaci. Les flors externes amb lígules blanques són femenines i les centrals flosculoses hermafrodites. Floreix des del final de l’estiu fins l’hivern.

Fruit en aqueni plomós

Fruit en aqueni amb vil·là amb pèls rasposos (escàbrids)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta és una planta exòtica o al·lòctona, és a dir que ve de terres més o menys llunyanes. Forma part de l’anomenada flora antropòfila perquè aprofita el contacte amb l’home o amb el seu medi, on troba les condicions favorables per a desenvolupar-se i disseminar-se. 

Involucre distribuït com les escates del peix

USOS I PROPIETATS: Figura en tots els catàlegs de males herbes al·lòctones pel seu potencial invasor de cultius i jardins, junt a les del gènere Conyiza, a les que acompanya freqüentment.

SABIES QUE... Aster, el nom del gènere, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol. L’epítet de l’espècie, squamatus, també ve del llatí i significa escatós. 

Família Compositae (Asteraceae)

Atractylis humilis L.

NOMS: Atràctil humil. Card d’hereu. Card de Sant Miquel.  Cast. Atràctilis humil. Cardo heredero.  Francés: Atractyle humble. Alemany: Niedriges Spindelkraut

Capítol d'atràctil humil

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis; Rosmarino-Ericion. Llocs secs on habita la brolla de romaní, sobre sòls carbonatats, fins els 1200 metres d’altitud.

Prefereix ols carbonatats

FORMA VITAL: Camèfit (sufruticós): Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Herba perenne i punxosa, amb aspecte de card i la base llenyosa. Tiges de poc més d’un pam d’alçada, no ramificada

Fulles amb llargues punxes al marge

Fulles bassals en roseta, les fulles caulinars són simples, lanceolades i dentades amb llargues punxes al marge; les fulles s’arquegen sobre el nervi central.

Les lígules exteriors fan el capítol molt vistós

Flors en capítol solitari amb bràctees exteriors semblants a les fulles, més llargues que el capítol, i les interiors molt menors i amb una sola espina terminal. Flors de color porpra, les exteriors amb lígula de cinc lacínies estretes. Floreix a l’estiu.

Fruits en aqueni plomós

Fruit  en aqueni amb plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El capítol és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú. Aquest receptacle comú es troba envoltat per una o més sèries de bràctees. Sobre aquest òrgan es disposen les flors sèssils acompanyades o no per les seves corresponents bràctees. És la inflorescència típica de les compostes (asteracies)

Capítol amb dos nivells de bràctees, les exteriors semblants a les fulles

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

SABIES QUE... El nom genèric, Atractylis, procedeix del grec  atraktos, que significa fletxa, en referència a les espines de les fulles i les bràctees.  L’epítet específic es refereix a la humilitat de la petita planta. 

Família Compositae (Asteraceae)