Sambucus ebulus L.

 NOMS: Ébol. Èvol. Èbul. Matacà. Saüc pudent. Cànem bord. Pudemans. Pudols. Enzo.  Occità: Ougue, Sambu bastard, Sau pudènt, Èble, Èule, Èvol . Cast. Matapulgas. Sauquillo. Yezgo. Follanastro. Mielgo. Pudio. Sabuco. Xenlo. Yabo. Jambú. Gall. Sabugueirinho . Basc. Andura. Anyura. Intsusa. Mausa. Txocarri. Zauca-ziri. Ziaurri. Port. Ébulo. Engos. Erva de Sao Cristovao. Sabugueiro. Italià: Sambuchella. Ebbio. Francés: Hièble. Petit Sureau. Sureau yèble. Anglés: Danewort. Dwarf Elder. Alemany: Attich. Zwergholunder. Kraut-Holder. Holandés: Kruidvlier.

Flors de matacà

SINÒNIMS: Sambucus humilis  Miller

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Urtico-Sambucetum ebuli. Herbassars higronitròfils, vores de camins, camps incults, marges de rius i sèquies, en sòls humits, fins els 1600 metres d’altitud.

Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  És una herba, que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges erectes amb la medul·la blanca i força abundant. Tota la planta desprèn olor fètida.  

Fulles imparipinnades i oposades

Fulles oposades, imparipinnades amb folíols amb curt pecíol, lanceolats i dentats. Amb estípules lanceolades.

Flors pentàmeres i hermafrodites

Flors reunides en inflorescència tipus corimbe que sembla una umbel·la. Les flors són hermafrodites i pentàmeres.  Calze amb cinc sèpals soldats  en forma de campana acabat en cinc lòbuls curts. Corol·la blanca acabada en cinc lòbuls estesos. Cinc estams alternats en les divisions de la corol·la, amb les anteres purpúries. Ovari ínfer amb l’estigma sèssil i trilobat. Floreix a finals de primavera i estiu.

El fruit és una drupa amb varies llavors

Fruit en drupa globosa i negra amb 3-5 pinyols.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El corimbe és una inflorescència simple, en la qual totes les flors estan en el mateix pla i els seus respectius peduncles inserits en la tija de manera que els de les flors perifèriques són molt més llargs que els de les centrals, és a dir, què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell. Sembla una umbel·la però no ho és.

Corimbe d'èvol o matacà

USOS I PROPIETATS:  Tòxica. Per la seua toxicitat està prohibida la venda al públic en Espanya, per l’Ordre SCO/190/2004 de 28 de gener.

Antigament s’emprava com colagoga, diaforètica, expectorant i laxant, especialment per a tractar les afeccions renals i hepàtiques.

Les arrels eren utilitzades per combatre les mossegades de gossos amb la ràbia.

L’aigua de bullir les fulles d’èvol , escampada per una estància, mata mosques, mosquits i puces.

Amb el seu suc es feia un colorant

Tiges erectes que contenen una mèdula blanca i abundant

SABIES QUE... Sambucus ve del llatí sambuca, -ae, que era el nom que donaven al saüc (Sambucus nigra L.), però aquest ve del grec sambuké, que significa flauta, perquè antigament es buidava l’interior de les branques per fer flautes. L’epítet ebulus ve del llatí ebulus, -li que era el nom de l’èvol.

El fruit (una grana negra) és tòxic, mortal.

En anglès l'évol rep el nom de "Danewort" , l’herba dels danesos, a causa de la llegenda de que a les Illes Britàniques només creix als llocs on varen tindre lloc batalles contra aquesta tribu germànica. 

El èvol serveix d'hoste a l'holoparàsit cabells d'àngel (Cuscuta europaea), que viu sobre les seues fulles i tiges.

Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)

Capparis spinosa L.

NOMS: Taparera. Trapera. Tapenera. Taparer. Taperera.  Occità: Caprièr, Tapenièr, Taperièr . Cast. Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera. Caparra.  Francés: Câprier. Câprier épineux. Italià: Cappero comune. Anglés: Caper. Caper Tree. Common Caper-bush. Spiny Caper. Alemany: Dorniger Kapernstrauch. 

Flors de taperera que mesura entre 4 i 7 cm de diàmetre

SINÒNIMS:  Podem distingir dues subespècies: la subsp. canescens i la subsp. rupestris. La primera presenta estípules espinoses, les branques ascendents i les tiges joves més o menys piloses. És de tendència estèpica i es troba als talussos argilosos extremadament àrids (Salsolo-Peganion).
La segona no té estípules i és una planta glabrescent amb les branques més o menys pèndules. Aquesta subespècie és de tendència marítima i es troba a les parets velles (Parietario-Centranthion).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental.

HÀBITAT: Parets i murades antigues de les ciutats, torres, castells antics i penya-segats litorals assolellats.

Arbust amb llargues tiges flexuoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: que te les gemmes persistents situades amés de 40 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust semicaducifoli molt ramificat amb llargues tiges flexuoses, de fins metre i mig, que creixen esteses per terra o erectes.

Fulles alternes amb el limbe glabre i ovat

Fulles alternes amb un curt pecíol, limbe el·líptic o ovat sense pèls. A la base del pecíol poden aparèixer estípules en forma d’espina.

A la foto podem veure un dels sèpals concau

Flors solitàries, hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres) i peduncle. Mesuren entre 4 i 7 cm de diàmetre. Calze amb 4 sèpals que cauen (caducs) molt concaus. Corol·la amb 4 pètals obovats blancs o rosa suau. Nombrosos estams de llarg filament de color purpuri i les anteres grogues. Ovari súper amb carpòfor que s’allarga a la fructificació. 

Fruit en baia allargada, piriforme

Fruit és una baia de 2 a 5 cm en forma de pera situada sobre el carpòfor, amb nombroses llavors en forma de ronyó (reniforme)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de la taperera té una formació particular. En lloc de trobar l’ovari pròxim als pètals i els sèpals, el trobem a l’extrem del tàlem, com si fora l’estigma. Aquest tàlem allargat s’anomena ginòfor, i quan l’ovari forma el fruit i el tàlem que el sosté s’allarga encara més, rep el nom de carpòfor.

Ací podem veure el ginòfor que surt del centre de la flor

USOS I PROPIETATS: es conrea per obtenir els seus botons florals (les tàperes), i els fruits immadurs (els taperots), que es mengen envinagrats i en salmorra.

Les tàperes i taperots s'empren en vinagre com a condiment, per exemple, de la salsa tàrtara.

A la cuina italiana les tàperes són un ingredient essencial d'algunes salses per la pasta, com la salsa puttanesca. També es fan servir com a condiment de la pizza.

A la cuina occitana són el ingredient indispensable de la tapenada, un mullador amb tàperes i anxoves.

A Grècia, no solament els fruits, sinó també les fulles de la taperera són molt apreciades. Es fan bullir i es conserven macerades amb salmorra en pots de vidre. Sovint per conservar les fulles s'aprofita el líquid en que prèviament s'havien conservat les tàperes. Els grecs fan servir les fulles de taperera com a condiment per amanides i plats de peix. Les fulles de taperera en conserva són difícils de trobar fora de Grècia.

Els caprons, taperons o taperots són els fruits joves, resultants de deixar madurar la tàpera, que es conserven en vinagre. Es serveixen a Grècia com a meze, mena de tapa local, i a Menorca a l'aperitiu o com a tapa. Poden servir per a preparar alguns plats.

Tant uns com els altres, i també l'arrel, es consideren estimulants, vermífugs, diürètics, astringents, antihemorràgics, aperitius i antiescorbútics. La bullida dels fruits s'usa per curar les llagues de la boca i combatre les úlceres. A més, l'extracte de l'arrel és eficaç per lluitar contra la caiguda del cabell.

De les llavors se n'extrau un oli, la glucocapparina. El fruit conté un 18% de proteïnes i un 30% de greix.

També s'empra com a planta ornamental per decorar sòls rocosos i murs.

Les tàperes són les poncelles adobades en salmorra

SABIES QUE... El nom genèric de Capparis ve del grec kápparis que era el nom que donaven a la taperera. L’epítet específic, spinosa, fa referència a les estípules en forma d’espina que apareixen de vegades.

Pareix ser que és una planta originària d’Àsia que els fenicis varen portar al Mediterrani des d’on els grecs la varen escampar per tot arreu.

Hi ha un refrany castellà que diu: "Tras los requesones come alcaparrones, e irás en derechura a la sepultura"

Família Capparaceae

Aster squamatus (Spreng.) Hieron.

NOMS: Trencadalles. Àster esquamós. Àster barceloní.  Cast. Matacavero. Pirulero.  Port.  Mata-jornaleiros. Francés: Aster écailleux. Italià: Astro annuale. Anglés: Squamatus-Aster

Capitols molt menuts, de fins cinc mil·límetres

SINÒNIMS: Symphyotrichum squamatum (Spreng.) G.L. Nesom;  Aster barcinonense Sennen

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical:  Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. El reialme florístic neotropical exclou la part més al sud d'Amèrica ja que aquest resta inclòs en el reialme florístic antàrtic.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vores de camins i carreteres, prats ruderals, llocs alterats i camps de conreu, fins els 600 metres d’altitud. És una espècie introduïda d’Amèrica. 

ës una mala herba introduïda d'Amèrica

FORMA VITAL: Teròfit: és una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb una tija erecta que s’hi ramifica a partir de la meitat superior. Pot arribar a fer un metre d’alçada.

Fulles alternes amb el marge enter

Fulles sense pèls, linear- lanceolades, alternes amb el marge enter. 

Les flors ligulades exteriors són femenines i les interiors hermafrodites

Flors en capítols molt petits, de fins cinc mil·límetres, amb les flors exteriors ligulades. Involucre amb bràctees lanceolades de marge violaci. Les flors externes amb lígules blanques són femenines i les centrals flosculoses hermafrodites. Floreix des del final de l’estiu fins l’hivern.

Fruit en aqueni plomós

Fruit en aqueni amb vil·là amb pèls rasposos (escàbrids)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta és una planta exòtica o al·lòctona, és a dir que ve de terres més o menys llunyanes. Forma part de l’anomenada flora antropòfila perquè aprofita el contacte amb l’home o amb el seu medi, on troba les condicions favorables per a desenvolupar-se i disseminar-se. 

Involucre distribuït com les escates del peix

USOS I PROPIETATS: Figura en tots els catàlegs de males herbes al·lòctones pel seu potencial invasor de cultius i jardins, junt a les del gènere Conyiza, a les que acompanya freqüentment.

SABIES QUE... Aster, el nom del gènere, és una paraula llatina que significa estrella, en referència a la disposició regular de les flors al capítol. L’epítet de l’espècie, squamatus, també ve del llatí i significa escatós. 

Família Compositae (Asteraceae)