Convolvulus arvensis L.

NOMS: Corriola. Campaneta. Corretjola de conradís. Campanella. Occità: Correjòla, Courrejolo, Tirasseto. cast. Campanilla de pobre. Corregüela menor. Garrotilla. Manto blanco. Basc: Esquiluntza. Belarrlatz. Sapabelarr. Txurrutx. Ezkerte beltza. Port. Verdeselha. Garriola. Italià: Vilucchio comune. Francés: Liseron des champs. Petit Liseron. Vrillée.  Anglés: Bearwind. Field Bindweed. Ropebind. Alemany: Ackerwinde . Ackerwindenkraut . Holandés: Akkerwinde. Winde

Flor en forma d'embut de la corriola

SINÒNIMS: Convolvulus cherleri Agardh; Convolvulus segobricensis Pau.

Es tracta d'una espècie bastant polimorfa, de la qual s'han intentat distingir races o varietats, algunes de dubtosa validesa taxonòmica. Les principals són: la var. arvensis, general a tot el territori, i la var. linearifolius, dispersa per alguns indrets secs.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica el terme “cosmopolita” s’aplica a taxons amb ampla representació arreu del món.

Planta reptant i enfiladissa

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea, Brachypodietalia phoenicoidis, etc. Comunitats arvenses (terres de conreu) o ruderals (al voltant dels habitatges humans), fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL:  Geòfit. Hemicriptòfit: planta amb les gemmes hivernants arran de terra o soterrades.

DESCRIPCIÓ:  Com a planta reptant i lianoide, la corriola s’enfila per sobre d’altres plantes, per parets o estén per terra les tiges que arriben a mesurar un metre de llargària.

Fulles en forma de punta de fletxa (sagitades)

Fulles simples i esparses, sense estípules, amb els dos lòbuls de la base del limbe divergents, sagitat (en forma de punta de fletxa), marge enter i pecíol curt.

La corol·la pot ser blanca, rosada o a bandes blanques i rosades

Flors hermafrodites i pentàmeres, en grups de dos o solitàries a les axil·les de les fulles. Calze amb cinc sèpals lliures. Corol·la de pètals soldats (simpètala) en forma d’embut blanc, rosat o amb tires blanques i rosades, d’uns 2 cm. Cinc estams a la base de la corol·la. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma bilobat. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula ovoide i glabra (sense pèls) que s’obri en quatre valves per deixar eixir les granes puntejades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tant la corol·la com el calze poden estar formades per peces independents entre sí o concrescents, soldades, totalment o en part. En el primer cas la corol·la és dialipètala  o  coripètala, com les roses o les roselles, i en el segon és gamopètala o simpètala com la de la corriola.

Cins estams i un estil acabat en un estigma bilobat

USOS I PROPIETATS: La tintura de l'arrel s'utilitzava en medicina popular per a les afeccions estomacals. Els alcaloides li donen una acció hipotensora i, en ús extern, s'empra com a cicatritzant. La bullida de fulles i arrels s'usa com a purgant en els tractaments per eliminar els cucs intestinals (antihelmíntics).

Les flors s'empren en cosmètica per aclarir i donar brillantor al cabell.

SABIES QUE... El nom del gènere Convolvulus ve del llatí convolvere, que significa embolicar, enredar. El nom específic arvensis  ve del llatí arva que significa camp de cultiu, per ser una espècie que apareix entre els cultius.

Es considera una mala herba dels cultius de cereals. És molt susceptible a ser envaïda pel fong de l'oidi i encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.

L'eruga del borinot gris (Agris convolvuli) menja voraçment les fulles de corretjola, per això es coneix també com a borinot de les corrioles.

Família Convolvulaceae

Sambucus ebulus L.

 NOMS: Ébol. Èvol. Èbul. Matacà. Saüc pudent. Cànem bord. Pudemans. Pudols. Enzo.  Occità: Ougue, Sambu bastard, Sau pudènt, Èble, Èule, Èvol . Cast. Matapulgas. Sauquillo. Yezgo. Follanastro. Mielgo. Pudio. Sabuco. Xenlo. Yabo. Jambú. Gall. Sabugueirinho . Basc. Andura. Anyura. Intsusa. Mausa. Txocarri. Zauca-ziri. Ziaurri. Port. Ébulo. Engos. Erva de Sao Cristovao. Sabugueiro. Italià: Sambuchella. Ebbio. Francés: Hièble. Petit Sureau. Sureau yèble. Anglés: Danewort. Dwarf Elder. Alemany: Attich. Zwergholunder. Kraut-Holder. Holandés: Kruidvlier.

Flors de matacà

SINÒNIMS: Sambucus humilis  Miller

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Urtico-Sambucetum ebuli. Herbassars higronitròfils, vores de camins, camps incults, marges de rius i sèquies, en sòls humits, fins els 1600 metres d’altitud.

Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  És una herba, que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges erectes amb la medul·la blanca i força abundant. Tota la planta desprèn olor fètida.  

Fulles imparipinnades i oposades

Fulles oposades, imparipinnades amb folíols amb curt pecíol, lanceolats i dentats. Amb estípules lanceolades.

Flors pentàmeres i hermafrodites

Flors reunides en inflorescència tipus corimbe que sembla una umbel·la. Les flors són hermafrodites i pentàmeres.  Calze amb cinc sèpals soldats  en forma de campana acabat en cinc lòbuls curts. Corol·la blanca acabada en cinc lòbuls estesos. Cinc estams alternats en les divisions de la corol·la, amb les anteres purpúries. Ovari ínfer amb l’estigma sèssil i trilobat. Floreix a finals de primavera i estiu.

El fruit és una drupa amb varies llavors

Fruit en drupa globosa i negra amb 3-5 pinyols.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El corimbe és una inflorescència simple, en la qual totes les flors estan en el mateix pla i els seus respectius peduncles inserits en la tija de manera que els de les flors perifèriques són molt més llargs que els de les centrals, és a dir, què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell. Sembla una umbel·la però no ho és.

Corimbe d'èvol o matacà

USOS I PROPIETATS:  Tòxica. Per la seua toxicitat està prohibida la venda al públic en Espanya, per l’Ordre SCO/190/2004 de 28 de gener.

Antigament s’emprava com colagoga, diaforètica, expectorant i laxant, especialment per a tractar les afeccions renals i hepàtiques.

Les arrels eren utilitzades per combatre les mossegades de gossos amb la ràbia.

L’aigua de bullir les fulles d’èvol , escampada per una estància, mata mosques, mosquits i puces.

Amb el seu suc es feia un colorant

Tiges erectes que contenen una mèdula blanca i abundant

SABIES QUE... Sambucus ve del llatí sambuca, -ae, que era el nom que donaven al saüc (Sambucus nigra L.), però aquest ve del grec sambuké, que significa flauta, perquè antigament es buidava l’interior de les branques per fer flautes. L’epítet ebulus ve del llatí ebulus, -li que era el nom de l’èvol.

El fruit (una grana negra) és tòxic, mortal.

En anglès l'évol rep el nom de "Danewort" , l’herba dels danesos, a causa de la llegenda de que a les Illes Britàniques només creix als llocs on varen tindre lloc batalles contra aquesta tribu germànica. 

El èvol serveix d'hoste a l'holoparàsit cabells d'àngel (Cuscuta europaea), que viu sobre les seues fulles i tiges.

Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)

Capparis spinosa L.

NOMS: Taparera. Trapera. Tapenera. Taparer. Taperera.  Occità: Caprièr, Tapenièr, Taperièr . Cast. Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera. Caparra.  Francés: Câprier. Câprier épineux. Italià: Cappero comune. Anglés: Caper. Caper Tree. Common Caper-bush. Spiny Caper. Alemany: Dorniger Kapernstrauch. 

Flors de taperera que mesura entre 4 i 7 cm de diàmetre

SINÒNIMS:  Podem distingir dues subespècies: la subsp. canescens i la subsp. rupestris. La primera presenta estípules espinoses, les branques ascendents i les tiges joves més o menys piloses. És de tendència estèpica i es troba als talussos argilosos extremadament àrids (Salsolo-Peganion).
La segona no té estípules i és una planta glabrescent amb les branques més o menys pèndules. Aquesta subespècie és de tendència marítima i es troba a les parets velles (Parietario-Centranthion).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental.

HÀBITAT: Parets i murades antigues de les ciutats, torres, castells antics i penya-segats litorals assolellats.

Arbust amb llargues tiges flexuoses

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: que te les gemmes persistents situades amés de 40 cm i a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust semicaducifoli molt ramificat amb llargues tiges flexuoses, de fins metre i mig, que creixen esteses per terra o erectes.

Fulles alternes amb el limbe glabre i ovat

Fulles alternes amb un curt pecíol, limbe el·líptic o ovat sense pèls. A la base del pecíol poden aparèixer estípules en forma d’espina.

A la foto podem veure un dels sèpals concau

Flors solitàries, hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres) i peduncle. Mesuren entre 4 i 7 cm de diàmetre. Calze amb 4 sèpals que cauen (caducs) molt concaus. Corol·la amb 4 pètals obovats blancs o rosa suau. Nombrosos estams de llarg filament de color purpuri i les anteres grogues. Ovari súper amb carpòfor que s’allarga a la fructificació. 

Fruit en baia allargada, piriforme

Fruit és una baia de 2 a 5 cm en forma de pera situada sobre el carpòfor, amb nombroses llavors en forma de ronyó (reniforme)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de la taperera té una formació particular. En lloc de trobar l’ovari pròxim als pètals i els sèpals, el trobem a l’extrem del tàlem, com si fora l’estigma. Aquest tàlem allargat s’anomena ginòfor, i quan l’ovari forma el fruit i el tàlem que el sosté s’allarga encara més, rep el nom de carpòfor.

Ací podem veure el ginòfor que surt del centre de la flor

USOS I PROPIETATS: es conrea per obtenir els seus botons florals (les tàperes), i els fruits immadurs (els taperots), que es mengen envinagrats i en salmorra.

Les tàperes i taperots s'empren en vinagre com a condiment, per exemple, de la salsa tàrtara.

A la cuina italiana les tàperes són un ingredient essencial d'algunes salses per la pasta, com la salsa puttanesca. També es fan servir com a condiment de la pizza.

A la cuina occitana són el ingredient indispensable de la tapenada, un mullador amb tàperes i anxoves.

A Grècia, no solament els fruits, sinó també les fulles de la taperera són molt apreciades. Es fan bullir i es conserven macerades amb salmorra en pots de vidre. Sovint per conservar les fulles s'aprofita el líquid en que prèviament s'havien conservat les tàperes. Els grecs fan servir les fulles de taperera com a condiment per amanides i plats de peix. Les fulles de taperera en conserva són difícils de trobar fora de Grècia.

Els caprons, taperons o taperots són els fruits joves, resultants de deixar madurar la tàpera, que es conserven en vinagre. Es serveixen a Grècia com a meze, mena de tapa local, i a Menorca a l'aperitiu o com a tapa. Poden servir per a preparar alguns plats.

Tant uns com els altres, i també l'arrel, es consideren estimulants, vermífugs, diürètics, astringents, antihemorràgics, aperitius i antiescorbútics. La bullida dels fruits s'usa per curar les llagues de la boca i combatre les úlceres. A més, l'extracte de l'arrel és eficaç per lluitar contra la caiguda del cabell.

De les llavors se n'extrau un oli, la glucocapparina. El fruit conté un 18% de proteïnes i un 30% de greix.

També s'empra com a planta ornamental per decorar sòls rocosos i murs.

Les tàperes són les poncelles adobades en salmorra

SABIES QUE... El nom genèric de Capparis ve del grec kápparis que era el nom que donaven a la taperera. L’epítet específic, spinosa, fa referència a les estípules en forma d’espina que apareixen de vegades.

Pareix ser que és una planta originària d’Àsia que els fenicis varen portar al Mediterrani des d’on els grecs la varen escampar per tot arreu.

Hi ha un refrany castellà que diu: "Tras los requesones come alcaparrones, e irás en derechura a la sepultura"

Família Capparaceae