Geranium rotundifolium L.

NOMS:  Suassana. Gerani. Rellotges. Suassana rotundifòlia. Forquilles. Cast. Sausana. Geránio de hojas redondas.  Italià: Geranio malvaccino. Francés: Géranium à feuilles rondes. Mauvette. Mauvin. Anglés: Round-leaved Crane's-bill. Round-leaved Geranium. Alemany: Rundblättriger Storchschnabel. Holandés: Rondbladige Ooievaarsbek. Ronde Ooievaarsbek. 

Flor pentàmera de suassana

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vegetació ruderal d’horts, camps, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Petita planta coberta de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 40 cm d’altura de tiges erectes amb pèls, sovint glandulosos. 

Fulla palmada

Fulles peciolades, arrodonides amb el limbe de nerviació palmada i els lòbuls menys pronunciats que altres geranis de la nostra flora; les caulinars són oposades i amb estípules vermelloses.

Cinc pètals enters de color rosa suau

Flors amb els peduncles més curts que la fulla corresponent, hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc sèpals ovats, amb pèls i acabats en una punta curta i arrodonida (mucronats). Cinc pètals enters o dèbilment escotats de color rosa. Deu estams disposats en dos verticils. Ovari súper amb un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de març a novembre

Forma característica que prenen els mericarps

Fruit és un esquizocarp, amb pèls, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor. A les espècies de Geranium els mericarps se separen sobtadament, de baix a dalt, a causa de la tensió generada en l’aresta de cadascun quan s’asseca, expulsant així les granes a certa distància a través del porus intern de cada mericarp.

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals: per combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu, i en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

S'emprava per a matar gossos

SABIES QUE... Geranium procedeix del grec geranion, que significa grua (grulla) per la semblança del fruit amb el bec de les grues. L’epítet rotundifolium ve del llatí rotundus, que significa redó, i folius que significa fulla, per la forma arrodonida de les fulles.

Des de 1980 els geranis pateixen la plaga de la papallona del gerani (Cacyreus marshalli), introduïda des de Sud-àfrica.

Família Geraniaceae

Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt

NOMS: Herba blanca, Herba plana, Herba redona, Mamelletes de monja, Maria, Rampet . Cast. Brujilla. Lechuguilla salvage. Italià: Radicchio pallottolino. Francés: Hédipnoïs polymorphe. Bonne-nuit-les-petits. Anglés: Cretanweed

Capítol amb flors ligulades

SINÒNIMS: Hedypnois cretica (L.) Dum.-Cours.; Hedypnois polymorpha DC.;  Hedypnois monspeliensis Willd.

HÀBITAT: Thero-Brometalia, Thero-Brachypodietalia.. Erms i vores de camins, sobre sòls eutròfics, fins els mil metres d’altitud.

Herba petita amb roseta bassal

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual petita que pot arribar, si més no, als 50 cm, amb pèls 

Fulles de morfologia variables

Fulles amb el marge profundament dentat o lobat. Les bassals, en rosetes, atenuades al pecíol i les caulinars sèssils. 

Involucre amb dues files de bràctees

Flors Inflorescència en capítol sostingut per un  peduncle engruixat a sota del capítol. Involucre amb dues files de bràctees, les internes cobertes de pèls rígids. Flors hermafrodites i ligulades. Calze en forma de corona en les flors exteriors, que es transforma en un plomall en les flors interiors. Corol·la és un tub amb una lígula groga més llarga que el tub. Cinc estams i ovari ínfer amb un estil bifurcat en dos estigmes.  Floreix de març a juny

Aquenis interiors amb cincpèls rigids (setes) i exteriors amb corona membranosa

Fruit en aqueni amb plomall de 4-5 setes els interiors, i els exteriors amb una corona membranosa a l’àpex. Les bràctees internes del involucre formen una corona d’escates rígides i agudes que tanquen els aquenis quan són madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit sec que no s'obre espontàniament (indehiscent) amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi. Generalment reben aquest nom tots els fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un ovari ínfer, com és el cas de la família de les compostes o asteràcies. Un exemple d'aqueni és la pipa de gira-sol, per tant la pipa no és botànicament la llavor sinó el fruit (en aqueni).

Lígules acabades en cinc puntes

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... Hedypnois,  el nom del gènere, deriva del grec  hedys  que significa dolç; Plini va donar aquest nom a una espècie d’escarola silvestre. El nom de l’espècie,  rhagadioloides fa referència al paregut amb el gènere Rhagadiolus

Als Països catalans s'han pogut distingir una forma d’aquesta espècie que creix als llocs àrids amb els peduncles  fructífers molt engruixits i les bràctees involucrals molt endurides a la maturitat; i una forma d'ambients poc àrids amb els peduncles fructífers prims i les bràctees involucrals més estretes i menys endurides. Aquesta darrera forma es presenta com una planta més alta i més gràcil.

Família Compositae (Asteraceae)

Convolvulus arvensis L.

NOMS: Corriola. Campaneta. Corretjola de conradís. Campanella. Occità: Correjòla, Courrejolo, Tirasseto. cast. Campanilla de pobre. Corregüela menor. Garrotilla. Manto blanco. Basc: Esquiluntza. Belarrlatz. Sapabelarr. Txurrutx. Ezkerte beltza. Port. Verdeselha. Garriola. Italià: Vilucchio comune. Francés: Liseron des champs. Petit Liseron. Vrillée.  Anglés: Bearwind. Field Bindweed. Ropebind. Alemany: Ackerwinde . Ackerwindenkraut . Holandés: Akkerwinde. Winde

Flor en forma d'embut de la corriola

SINÒNIMS: Convolvulus cherleri Agardh; Convolvulus segobricensis Pau.

Es tracta d'una espècie bastant polimorfa, de la qual s'han intentat distingir races o varietats, algunes de dubtosa validesa taxonòmica. Les principals són: la var. arvensis, general a tot el territori, i la var. linearifolius, dispersa per alguns indrets secs.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica el terme “cosmopolita” s’aplica a taxons amb ampla representació arreu del món.

Planta reptant i enfiladissa

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea, Brachypodietalia phoenicoidis, etc. Comunitats arvenses (terres de conreu) o ruderals (al voltant dels habitatges humans), fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL:  Geòfit. Hemicriptòfit: planta amb les gemmes hivernants arran de terra o soterrades.

DESCRIPCIÓ:  Com a planta reptant i lianoide, la corriola s’enfila per sobre d’altres plantes, per parets o estén per terra les tiges que arriben a mesurar un metre de llargària.

Fulles en forma de punta de fletxa (sagitades)

Fulles simples i esparses, sense estípules, amb els dos lòbuls de la base del limbe divergents, sagitat (en forma de punta de fletxa), marge enter i pecíol curt.

La corol·la pot ser blanca, rosada o a bandes blanques i rosades

Flors hermafrodites i pentàmeres, en grups de dos o solitàries a les axil·les de les fulles. Calze amb cinc sèpals lliures. Corol·la de pètals soldats (simpètala) en forma d’embut blanc, rosat o amb tires blanques i rosades, d’uns 2 cm. Cinc estams a la base de la corol·la. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma bilobat. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula ovoide i glabra (sense pèls) que s’obri en quatre valves per deixar eixir les granes puntejades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tant la corol·la com el calze poden estar formades per peces independents entre sí o concrescents, soldades, totalment o en part. En el primer cas la corol·la és dialipètala  o  coripètala, com les roses o les roselles, i en el segon és gamopètala o simpètala com la de la corriola.

Cins estams i un estil acabat en un estigma bilobat

USOS I PROPIETATS: La tintura de l'arrel s'utilitzava en medicina popular per a les afeccions estomacals. Els alcaloides li donen una acció hipotensora i, en ús extern, s'empra com a cicatritzant. La bullida de fulles i arrels s'usa com a purgant en els tractaments per eliminar els cucs intestinals (antihelmíntics).

Les flors s'empren en cosmètica per aclarir i donar brillantor al cabell.

SABIES QUE... El nom del gènere Convolvulus ve del llatí convolvere, que significa embolicar, enredar. El nom específic arvensis  ve del llatí arva que significa camp de cultiu, per ser una espècie que apareix entre els cultius.

Es considera una mala herba dels cultius de cereals. És molt susceptible a ser envaïda pel fong de l'oidi i encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.

L'eruga del borinot gris (Agris convolvuli) menja voraçment les fulles de corretjola, per això es coneix també com a borinot de les corrioles.

Família Convolvulaceae