Asparagus horridus L. in J.A. Murray

NOMS: Espàrrec bord. Espareguera de menjar. Espareguera marina. Espareguera vera. Cast. Esparraguera silvestre, Esparraguera de monte, Esparraguera triguera. Italià: Asparago spinoso. Francés: Asperge. Anglés: Grey asparagus. Alemany: Schrecklicher Spargel

L'espareguera borda floreix a la tardor

SINÒNIMS: Asparagus stipularis Forssk.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Llocs secs, garrigues, marges de camps, vores de camins i als clars de les pinades, sobre sòls carbonatats, fins els 500 metres d’altitud.

Arbust amb grans espines rígides

FORMA VITAL: Camèfit i faneròfit. Camèfits: Són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.  Els faneròfits són plantes llenyoses, o si són herbàcies perennes, verdes tot l’any, sense reducció periòdica de les seues parts aèries.

DESCRIPCIÓ:  Mata dioica de color grisenc (glauc) amb grans espines rígides, de fins 80 cm d’alçada. 

Ací podem veure una fulla reduïda a una petita esquama

Fulles reduïdes a esquames amb un esperó cilíndric, espinosos i persistent, el cladodi.

Flors unisexuals i trímeres, amb sis tèpals

Flors unisexuals per avortament, trímeres. Sis tèpals units per la base. Flors masculines amb sis estams i ovari rudimentari; flors femenines amb anteres atrofiades i ovari ben desenvolupat. Sis estams. Ovari súper

El fruit és una baia negra

Fruits en forma de baia, negres i pruïnosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El cladodi en forma d’espina és una adaptació al medi per evitar l’evapotranspiració produïda pel sol. 

Les flors masculines tenen més desenvolupats els sis estams

USOS I PROPIETATS: Diuen que aquesta esparreguera fa els millors espàrrecs silvestres, però en cru són més amargs.  Els brots tendres es mengen en truita o a la planxa.

Diürètic. També s’empra per baixar la tensió arterial

Les flors femenines tenen més desenvolupat l'ovari (baix a la dreta una fulla)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Asparagus és un mot grec que significa brot nou o jove, turió, que és el que s’aprofita per menjar. El nom de l’espècie, horridus ve del llatí “horrere”, que significa entumir, fent al·lusió als forts cladodis espinosos.

Cecidi de Dasineura asparagi sobre aspagus horridus

Asparagus stipularis (sinònim) figura al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Els egipcis cultiven els espàrrecs des de fa més de 6.000 anys.

Els fruits són tòxics.

Família Liliaceae (Asparagaceae)

Geranium rotundifolium L.

NOMS:  Suassana. Gerani. Rellotges. Suassana rotundifòlia. Forquilles. Cast. Sausana. Geránio de hojas redondas.  Italià: Geranio malvaccino. Francés: Géranium à feuilles rondes. Mauvette. Mauvin. Anglés: Round-leaved Crane's-bill. Round-leaved Geranium. Alemany: Rundblättriger Storchschnabel. Holandés: Rondbladige Ooievaarsbek. Ronde Ooievaarsbek. 

Flor pentàmera de suassana

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Vegetació ruderal d’horts, camps, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Petita planta coberta de pèls

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins 40 cm d’altura de tiges erectes amb pèls, sovint glandulosos. 

Fulla palmada

Fulles peciolades, arrodonides amb el limbe de nerviació palmada i els lòbuls menys pronunciats que altres geranis de la nostra flora; les caulinars són oposades i amb estípules vermelloses.

Cinc pètals enters de color rosa suau

Flors amb els peduncles més curts que la fulla corresponent, hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc sèpals ovats, amb pèls i acabats en una punta curta i arrodonida (mucronats). Cinc pètals enters o dèbilment escotats de color rosa. Deu estams disposats en dos verticils. Ovari súper amb un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de març a novembre

Forma característica que prenen els mericarps

Fruit és un esquizocarp, amb pèls, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor. A les espècies de Geranium els mericarps se separen sobtadament, de baix a dalt, a causa de la tensió generada en l’aresta de cadascun quan s’asseca, expulsant així les granes a certa distància a través del porus intern de cada mericarp.

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals: per combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu, i en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

S'emprava per a matar gossos

SABIES QUE... Geranium procedeix del grec geranion, que significa grua (grulla) per la semblança del fruit amb el bec de les grues. L’epítet rotundifolium ve del llatí rotundus, que significa redó, i folius que significa fulla, per la forma arrodonida de les fulles.

Des de 1980 els geranis pateixen la plaga de la papallona del gerani (Cacyreus marshalli), introduïda des de Sud-àfrica.

Família Geraniaceae

Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt

NOMS: Herba blanca, Herba plana, Herba redona, Mamelletes de monja, Maria, Rampet . Cast. Brujilla. Lechuguilla salvage. Italià: Radicchio pallottolino. Francés: Hédipnoïs polymorphe. Bonne-nuit-les-petits. Anglés: Cretanweed

Capítol amb flors ligulades

SINÒNIMS: Hedypnois cretica (L.) Dum.-Cours.; Hedypnois polymorpha DC.;  Hedypnois monspeliensis Willd.

HÀBITAT: Thero-Brometalia, Thero-Brachypodietalia.. Erms i vores de camins, sobre sòls eutròfics, fins els mil metres d’altitud.

Herba petita amb roseta bassal

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual petita que pot arribar, si més no, als 50 cm, amb pèls 

Fulles de morfologia variables

Fulles amb el marge profundament dentat o lobat. Les bassals, en rosetes, atenuades al pecíol i les caulinars sèssils. 

Involucre amb dues files de bràctees

Flors Inflorescència en capítol sostingut per un  peduncle engruixat a sota del capítol. Involucre amb dues files de bràctees, les internes cobertes de pèls rígids. Flors hermafrodites i ligulades. Calze en forma de corona en les flors exteriors, que es transforma en un plomall en les flors interiors. Corol·la és un tub amb una lígula groga més llarga que el tub. Cinc estams i ovari ínfer amb un estil bifurcat en dos estigmes.  Floreix de març a juny

Aquenis interiors amb cincpèls rigids (setes) i exteriors amb corona membranosa

Fruit en aqueni amb plomall de 4-5 setes els interiors, i els exteriors amb una corona membranosa a l’àpex. Les bràctees internes del involucre formen una corona d’escates rígides i agudes que tanquen els aquenis quan són madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit sec que no s'obre espontàniament (indehiscent) amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi. Generalment reben aquest nom tots els fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un ovari ínfer, com és el cas de la família de les compostes o asteràcies. Un exemple d'aqueni és la pipa de gira-sol, per tant la pipa no és botànicament la llavor sinó el fruit (en aqueni).

Lígules acabades en cinc puntes

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... Hedypnois,  el nom del gènere, deriva del grec  hedys  que significa dolç; Plini va donar aquest nom a una espècie d’escarola silvestre. El nom de l’espècie,  rhagadioloides fa referència al paregut amb el gènere Rhagadiolus

Als Països catalans s'han pogut distingir una forma d’aquesta espècie que creix als llocs àrids amb els peduncles  fructífers molt engruixits i les bràctees involucrals molt endurides a la maturitat; i una forma d'ambients poc àrids amb els peduncles fructífers prims i les bràctees involucrals més estretes i menys endurides. Aquesta darrera forma es presenta com una planta més alta i més gràcil.

Família Compositae (Asteraceae)