Cephalaria leucantha (L.) Roem. & Schultes

NOMS: Falla. Arxa. Cefalària. Herba fallera. Occità: Poumerello . Cast. Escabiosa blanca. Cabezuela blanca. Abrepuños. Port. Saudades. Saudades brancas. Suspiros brancos do monte. Italià: Vedovina a teste bianche. Francés: Scabieuse à fleurs blanches. Céphalaire blanche. Céphalaire à fleurs blanches. Alemany: Weißer Schuppenkopf. 

Capítol de cefalària

SINÒNIMS: Scabiosa leucantha L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brolles, vores de camins, erms, garriga i pedregars calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud

Amb les tiges seques es fa l'atxa per a la festa de la fia-faia

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sense pèls (glabra), amb tiges erectes, ramificades i llenyoses a la base (sufruticosa) que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada.

Fulles oposades i profundament dividides

Fulles oposades amb el limbe dividit en segments linears de disposició pinnada. La forma de les fulles varia molt segons les condicions del medi. 

Bràctees del receptacle escarioses

Flors en capítols globulars sobre llargs peduncles, amb les bràctees del receptacle enteres i escarioses.  Calze amb pèls. Corol·la blanca amb pèls dins del tub que acaba en quatre lòbuls ovats, un d’ells un poc més gran que els altres. Quatre estams amb les anteres blanques. Estigma linear.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni glabre o amb algun pèl dispers

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vagades les flors estan acompanyades d’un òrgan foliaci però de mida, forma i coloració diferent a les fulles, denominat bràctea. En els capítols, on hi ha nombroses flors a un mateix nivell, les bràctees rodegen el receptacle que les conté, formant  l’involucre. 

Quatre estams llargs amb anteres blanques

SABIES QUE... Cephalaria ve del grec kephalé, -ês, que significa cap, i del llatí –aria, -ariae, que és un sufix que indica relació; segurament perquè les flors estan reunides en un capítol globós, paregut a un cap. L’epítet específic, leucantha, ve del grec leukós que significa blanc, i de ánthos, -ous, que significa flor, és a dir que vol dir “flor blanca”.

El nom popular de falla o atxa és pel fet de que s’arreplega a finals de l’estiu i es deixa assecar per a confeccionar les faies que cremaran a la festa de la fia-faia, en  Bagà i altres pobles de Catalunya, per celebrar el solstici d’hivern. La festa, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya en 2010, consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de Nadal, a partir del tradicional "Toc d'Oració". Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna en processó. Els portadors, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires.

Cefalària amb visitant

Les inflorescències de l’atxa són visitades assíduament per tota mena d'insectes, sobretot per coleòpters, himenòpters i lepidòpters, en part perquè en aquest temps ja són poques les flors que queden. Les erugues de la papallona Euphydryas aurinia s'alimenten de l'atxa.

Família Dipsacaceae

Rubus ulmifolius Schott

NOMS: Esbarcer. Abarta. Abatzer. Albarzer. Morera. Morera salvatge. Morillera. Romeguer. Romiguera.  Occità: Bartàs, Eromze, Romde, Romec, Romes, Roumese, Rumec, Róumio . Cast. Zarza. Zarzamora. Morera. Italià: Rovo comune. Francés: Ronce à feuilles d'orme. Mûrier. Anglés: Elm-leaved Bramble. Elmleaf Blackberry. Alemany: Ulmenblättrige Brombeere.

Flor d'esbarcer

SINÒNIMS: Rubus fruticosus  Sp.;   Rubus albidiflorus (Sudre) Boubet in Rub;   Rubus anisodon  Sudre;   Rubus dilatatifolius Sudre; Rubus insignitus P.J.Müll. & Timb;  Rubus lemaitrei Ripart ex Genev.;  Rubus rusticu Sudre; Rubus amoenus auct. ; Rubus thyrsoideus Wimm; Rubus discolor Weihe & Nees; Rubus minutiflorus Lange; Rubus legionensis Gand.;  Rubus valentinus Pau.; Rubus segobricencis Pau.

És un espècie polimorfa, del qual alguns especialistes n'han distingit diverses subespècies als Països Catalans difícils de reconèixer. És freqüent el fenomen d'apomíxia.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Raïm terminal amb les punxes característiques

HÀBITAT: Pruno-rubion ulmifolii. Forma bardisses impenetrables als marges del camins, en parets en llocs abandonats o dins dels petits barrancs dels torrents. És una planta molt heliòfila i no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Faneròfit semicaducifoli: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.

DESCRIPCIÓ:  Liana amb tiges (turons) de creixement ràpid, que s’estén per terra o per damunt d’altres arbusts, plenes d’agullons, que poden arribar als 10 metres de llargària.

Fulla palmaticomposta amb cinc folíols

Fulles palmaticompostes amb tres o cinc folíols peciolulats (el pecíol del folíol s’anomena peciòlul) i ovats, el central major que els demés. Limbe coriaci i lleugerament tomentós pel revers. 

Flor amb nombrosos estams

Flors en raïm terminal, hermafrodites i pentàmeres (cinc peces). Calze groguenc amb cinc sèpals lanceolat i acuminats (acabats en punta). Corol·la amb cinc pètals arrugats de color rosa suau quasi blancs. Nombrosos estams blancs. Els estils estan inserits a l’àpex dels ovaris.

Les mores són el fruit de l'esbarcer

Fruit és una infructescència formada per vàries drupes que hom anomena mora, de color roig al principi i negre a la maturitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Apomíxia és una forma de degeneració de la reproducció sexual per la qual s'originen embrions sense fecundació. Aquestes plantes produeixen llavors sense que haja hagut meiosi ni fertilització i, per tant, els descendents són genèticament idèntics a la planta mare.

USOS I PROPIETATS: La mora és comestible. Conté tanins que li confereixen una acció astringent (antidiarreic, hemostàtic i cicatritzant). A més és diürètica i lleugerament hipoglucèmica. L'aigua que s'obté de fer coure els brots tendres es fa servir per les morenes (petit tumor sanguini del recte o anus) i per les inflamacions a la boca.
Les tiges s'empren per fer cistelles

Els fruits poden servir per tenyir la llana de fosc, i també els cabells.

Les flors són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Les mores són una de les fruites del bosc que poden consumir-se fresques per la seua dolçor i poder vitamínic. També s’utilitzen en pastisseria, per fer pastissos i dolços, per fer melmelades, confitures, gelees i, de vegades, per endolcir vins i licors. Els brots tendres també poden menjar-se frescs.

L’elevat contingut en flavonoides (tanins) de les mores les fan aconsellables per previndre el càncer i disminuir el colesterol. 

Les abelles fan una mel molt apreciada amb les flors de l'esbarcer

SABIES QUE... El nom del gènere, Rubus, és el nom llatí que rebia l’esbarzer en l’antiguitat. L’epítet específic  ulmifolius  al·ludeix a la semblança de les fulles d’aquesta planta amb les del gènere Ulmus (om).

L’esbarzer és conegut i apreciat com a planta medicinal des de l’antiguitat. Teofrast i els grans metges i farmacòlegs ja parlaven d’ell

L’esbarzer és utilitzat per petites aus i altres animalets com a refugi per passar les nits i els fruits alimenten a nombrosos animals.

Família Rosaceae

Plantago lanceolata L.

NOMS: Plantatge de fulla estreta. Cinc-venes. Herba de cinc costures. Herba de cinc nirvis. Plantatge lanceolat. Occità: Auriho de lèbre, Coà de rat, Èrba de las cinc còstas . Cast. Llantén menor. Cola de rata. Llantaina. Llantén de cinco nervios. Yerba de cinco venas. Gall. Cinco costas. Tanchagem. Basc. Borzain belarra. Ezpata plantaina.  Port. Corrijó. Lingua de ovelha. Orelha de cabra. Tanchagem. Italià: Piantaggine lanciuola. Piantaggine femmina. Francés: Plantain lancéolé. Plantain étroit. Anglés: Buckhorn Plantain. Ribwort Plantain. Alemany: Spitzwegerich. Holandés: Smalle Weegbree. Grec: Πεντάνευρον λονχοειδές.

Espiga de plantatge de fulla estreta

SINÒNIMS: És una espècie molt variable degut a la gran diversitat d'hàbitats on pot aparèixer. Als Països Catalans es distingeixen dues subespècies i nombroses varietats. La subsp. lanceolata és de distribució general i correspon a una planta sense rizoma horitzontal, amb 5 solcs a l'escapus i bràctees i sèpals petits. La subsp. altissima només s'ha citat a Mallorca i és una planta alta i robusta amb rizoma horitzontal, l'escapus amb 6-12 solcs i les bràctees i els sèpals més grans. Hi ha el dubte de si és la subsp. lanceolata var. mediterranea.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: La ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Prats i pastures eixutes, comunitats nitròfiles. Fins els 2100 metres d’altitud

Roseta bassal d'on surten els escapus coronats per les espigues

 FORMA VITAL: Hemicriptòfit: és a dir, que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba sense tiges (acaule) amb roseta bassal de fulles, d’on surten els escapus que poden arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles amb la característica nerviació paralel·la

Fulles atenuades en un pecíol llarg i prim, lanceolades, amb el limbe acuminat i marge més o menys dentat, amb els nervis paral·lels (3 a 5) ben marcats pel revers.

Flor amb quatre estams exserts

Flors en espiga molt allargada i sense pèls a l’àpex de l’escapus que té el doble de la llargària de les fulles. Flors hermafrodites i tetràmeres i proterògines, és a dir, que els estils maduren abans que els estams. Calze amb quatre sèpals. Corol·la en forma de tub dividit en quatre lòbuls. Quatre estams exserts. Ovari súper amb un sol estil filiforme. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un escapus és un peduncle sense fulles ni bràctees que surt normalment d'un bulb o rizoma i porta, al seu àpex, les flors.

Flors proterògines en les quals els estils maduren abans que els estams

USOS I PROPIETATS: La bullida de les fulles fresques és un bon remei contra els constipats i per curar infeccions del sistema auditiu (otitis). A més a més, té propietats emol·lients, astringents i antiinflamatòries de les infeccions bucals i les vies respiratòries. Amb gargarismes alleugera les angines i en col·liri està indicat per a la conjuntivitis i la inflamació de les parpelles.

El suc de les fulles fresques es considera un dels remeis més bons contra les picades d'insecte, sobretot de les abelles.

Antigament, de les llavors se'n feia un ungüent que es recomanava com a laxant i en tractaments de l'avortament i ronyons.

SABIES QUE... Plantago ve del llatí planta, -ae, que significa planta del peu, perquè les amples fulles d’algunes espècies d’aquest gènere semblen un peu. Altres fonts diuen que el terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'. L’epítet específic lanceolata, fa referència a la forma lanceolada de les fulles.

El Ministeri de Sanitat alemany ha aprovat el seu ús per al constipat comú, tos improductiva, bronquitis, febre, estomatitis, faringitis i dermatitis.

Família Plantaginaceae