Leuzea conifera (L.) DC.

NOMS: Carxofeta. Polletes. Carxofeta de muntanya. Cigala. Culleres de pastor. Guitarra. Herba de ronya. Perdiuetes. Pinya de Sant Joan. Cabecetes de les almorranes. Occità: Bosqueta, Lenga de cat, Lengo de ca, Pinheta. Cast. Alcachofillas de adorno, Cardo del sol, Cuchara de pastor, Piña de san juan, Yerba de almorranas. Italià: Fiordaliso ovoide. Francés: Pomme-de-pin. Leuzée conifère. Anglés: Leuzia. Pine-cone thistle. Cone knapweed. Alemany: Zapfenkopf.

Inflorescència de carxofeta

SINÒNIMS: Centaurea conifera (L) DC.; Rhaponticum coniferum (L.) Greuter

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pinars preferentment sobre sòl calcari. Fins els 1600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta vivaç amb tiges de fins 40 cm, erectes i estriades

Fulles superiors pinnatipartides

Fulles superiors pinnatipartides i les inferiors menys partides o enteres, amb el revers amb pèls blanquinosos              

 

Flors de color purpuri blanquinós

Flors en capítol terminal solitari en el qual les bràctees del involucre imbricades, amb textura de paper, formen una petita pinya amb lluentor metàl·lica.  Flors hermafrodites i pentàmeres. Calze en forma de plomall blanc. Corol·la tubulosa de color purpuri blanquinós. Cinc estams soldats en un tub. Ovari ínfer amb un sol estil acabat en dos estigmes. Floreix a finals de la primavera. 

Aqueni amb plomall blanc

Fruits són aquenis negres amb un sedós vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica d’aquesta espècie és el involucre amb les bràctees involucrals imbricades, com les escates d’una pinya formant un con, amb l’apèndix escariós i de brillantor metàl·lica. 

Quan maduren els fruits el capítol fa aquest efecte d'explosió

USOS I PROPIETATS: Té propietats estomacals, antidiarreiques, antiinflamatòries i analgèsiques. El bullit de la planta redueix el mal de queixals.

La flor seca s'usa com a decoració.

SABIES QUE... El nom del gènere, Leuzea, es en honor del naturalista francés Joseph Philippe François Deleuze (1753-1835) partidari de la teoria del magnetisme animal (mesmerisme) per a curar persones. L’epítet conifera ve del llatí conifer, -era, -erum, que significa en forma de con

Contra les molèsties de les hemorroides es fregien unes quantes pinyes (capítols) de carxofeta amb oli d’oliva i, amb l’oli gelat, s’unta la part afectada. Per a previndre les hemorroides és suficient, segons la creença popular, amb portar tres carxofetes en contacte amb el cos o tindre-les a prop durant la nit. 

Família Compositae (Asteraceae)

Sideritis angustifolia Lag. subsp. angustifolia

NOMS: Rabet de gat. Adsabara. Herba de gat. Cua de gat. Herba de l'hemorroide  Cast. Zahareña. Hierba de la almorrana. Rabo de gato. Cola de gato. Garranchuelo. 

Verticil·lastres de rabet de gat

SINÒNIMS: Sideritis tragoriganum Lag. ; Sideritis saetabensis Rouy; Sideritisfunkiana Willk.; Sideritis lagascana Will.; Sideritis mugronensis Borja.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibèrica)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Clars de matollars secs i assolellats, marges de conreus abandonats, sobre sòls bàsics.

Nombroses tiges erectes i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: les seues parts aèries són persistents tot l'any però tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sufruticosa, de color verd blanquinós, amb tiges erectes

Fulles linears i oposades

Fulles oposades, enteres, linears i agudes, amb l’àpex un poc punxant

Flor labiada amb el llavi superior escotat i l'inferior amb tres lòbuls

Flors en verticil·lastres separats, més junts els superiors, amb bràctees acopades i amb dents. Calze amb cinc dents punxants. Corol·la labiada de color groguenc desllavassat; llavi superior escotat i el inferior amb tres lòbuls, el central major.  Floreix entre maig i juny

Fruit en núcula

Fruit en núcula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els verticil·lastres són agrupaments de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, estan situades a un mateix nivell o verticil. Els verticil·lastres són molt típiques de la família labiades.

Verticil·lastre amb les bràctees dentades formant una copa

USOS I PROPIETATS: Té virtuts vulneràries, utilitzada des d’antic en València per a curar ferides de cavalleries principalment.

Es fa servir com antiinflamatori, espasmolític lleu i antiulcerós perquè és bon digestiu i és capaç de neutralitzar els àcids gàstrics. També s'utilitza com cicatritzant, repel·litzant, antisèptic, antibacterià, antifúngic i diürètic.

S'usa per a l'elaboració de l'herbero, una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la Serra de Mariola en general.

Ací podem veure la flor amb el calze de cinc dents punxants

SABIES QUE... Sideritis ve del grec síderos, -ou,  que significa ferro, per la creença de que curava les ferides d’armes de ferro. L’epítet angustifolia fa referència a les fulles estretes, angostes, que caracteritzen l’espècie.

Endemisme Ibero-levantí

Plantes Legalment Protegides : Catàleg País Valencià.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cephalaria leucantha (L.) Roem. & Schultes

NOMS: Falla. Arxa. Cefalària. Herba fallera. Occità: Poumerello . Cast. Escabiosa blanca. Cabezuela blanca. Abrepuños. Port. Saudades. Saudades brancas. Suspiros brancos do monte. Italià: Vedovina a teste bianche. Francés: Scabieuse à fleurs blanches. Céphalaire blanche. Céphalaire à fleurs blanches. Alemany: Weißer Schuppenkopf. 

Capítol de cefalària

SINÒNIMS: Scabiosa leucantha L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brolles, vores de camins, erms, garriga i pedregars calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud

Amb les tiges seques es fa l'atxa per a la festa de la fia-faia

FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sense pèls (glabra), amb tiges erectes, ramificades i llenyoses a la base (sufruticosa) que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada.

Fulles oposades i profundament dividides

Fulles oposades amb el limbe dividit en segments linears de disposició pinnada. La forma de les fulles varia molt segons les condicions del medi. 

Bràctees del receptacle escarioses

Flors en capítols globulars sobre llargs peduncles, amb les bràctees del receptacle enteres i escarioses.  Calze amb pèls. Corol·la blanca amb pèls dins del tub que acaba en quatre lòbuls ovats, un d’ells un poc més gran que els altres. Quatre estams amb les anteres blanques. Estigma linear.

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni glabre o amb algun pèl dispers

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vagades les flors estan acompanyades d’un òrgan foliaci però de mida, forma i coloració diferent a les fulles, denominat bràctea. En els capítols, on hi ha nombroses flors a un mateix nivell, les bràctees rodegen el receptacle que les conté, formant  l’involucre. 

Quatre estams llargs amb anteres blanques

SABIES QUE... Cephalaria ve del grec kephalé, -ês, que significa cap, i del llatí –aria, -ariae, que és un sufix que indica relació; segurament perquè les flors estan reunides en un capítol globós, paregut a un cap. L’epítet específic, leucantha, ve del grec leukós que significa blanc, i de ánthos, -ous, que significa flor, és a dir que vol dir “flor blanca”.

El nom popular de falla o atxa és pel fet de que s’arreplega a finals de l’estiu i es deixa assecar per a confeccionar les faies que cremaran a la festa de la fia-faia, en  Bagà i altres pobles de Catalunya, per celebrar el solstici d’hivern. La festa, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya en 2010, consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de Nadal, a partir del tradicional "Toc d'Oració". Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna en processó. Els portadors, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires.

Cefalària amb visitant

Les inflorescències de l’atxa són visitades assíduament per tota mena d'insectes, sobretot per coleòpters, himenòpters i lepidòpters, en part perquè en aquest temps ja són poques les flors que queden. Les erugues de la papallona Euphydryas aurinia s'alimenten de l'atxa.

Família Dipsacaceae