Mercurialis tomentosa L.

NOMS: Orella de rata. Botja blanca. Botja peluda. Herba de Santa Quitèria. Herba blanca. Mercolage. Mercoratge. Mercurial tomentós. Cast. Carra. Criadillas de ratón. Hierba de Santa Quiteria. Hierba del veneno. Marrubiejo. Marrubillo. Mercurial blanca. Mercurial fruticosa. Francés: Mercuriale tomenteuse. Anglés: Hairy mercury.  Alemany: Filz-Bingelkraut

Tota la planta està densament coberta de pèls

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryalo-Glaucion. Bancals abandonats, vores de camins, pedregars, codolars de rius. Fins els 950 metres d’altitud

Peu femení

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, és un faneròfit, és a dir, que té es gemmes persistents situades a més de 50 cm a de terra, però a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  És una mateta perenne, dioica (té flors d’un sol sexe en cada peu) amb tiges sense làtex, erectes, llenyoses a la base (sufruticosa), d’aspecte cotonós per estar densament coberta de pèls (tomentosa), que la fa prendre un color gris argentat. Pot arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles oposades i molt piloses

Fulles oposades, subsèssils (amb un pecíol molt curt), amb el limbe lanceolat obovat, enter o poc dentat i mucronat. Estípules petites i molt piloses.

Flors masculina amb els estams

Flors unisexuals molt petites i poc aparents. Les masculines en petits glomèruls axil·lars, amb tres tèpals verdosos soldats a la base i un nombre indeterminat d’estams lliures. Les femenines solitàries a les axil·les amb curt peduncle, ovari súper amb un pistil acabat en dos estils divergents i papil·losos. Floreix de març a octubre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula molt tomentosa

Flor femenina amb estils papil·losos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El conjunt de pèls que recobreixen els diferents òrgans d’una planta rep el nom d’indument, i hi ha un vocabulari específic per definir-ho segons el tipus de pèls i la seua abundància. En el cas d’aquesta espècie esta característica la defineix com tomentosa, és a dir, que està coberta de pèls ramificats i molt atapeïts, amb aspecte de borra.

USOS I PROPIETATS: S'usava en forma de cataplasma com antireumàtica i, cuita, com antisifilítica i purgant però no s’aconsella el seu ús per ser un purgant dràstic i provocar al·lèrgies respiratòries.

Glomèruls axil·lars de flors masculines

SABIES QUE... Mercurialis  procedeix del llatí Mercurius, -ii, el déu Mercuri, i el sufix –alis, que indica relació. L’epítet tomentosa fa referència a la densa capa de pèls que cobreix tota la planta.

Plini parlava de mercurialis mascula (mascle) per a referir-se al peu femení, pel paregut dels fruits amb els testicles, i mercurialis femina (femella) al peu masculí.

És l’única espècie llenyosa d’aquest gènere en el nostre territori

Família Euphorbiaceae

Leuzea conifera (L.) DC.

NOMS: Carxofeta. Polletes. Carxofeta de muntanya. Cigala. Culleres de pastor. Guitarra. Herba de ronya. Perdiuetes. Pinya de Sant Joan. Cabecetes de les almorranes. Occità: Bosqueta, Lenga de cat, Lengo de ca, Pinheta. Cast. Alcachofillas de adorno, Cardo del sol, Cuchara de pastor, Piña de san juan, Yerba de almorranas. Italià: Fiordaliso ovoide. Francés: Pomme-de-pin. Leuzée conifère. Anglés: Leuzia. Pine-cone thistle. Cone knapweed. Alemany: Zapfenkopf.

Inflorescència de carxofeta

SINÒNIMS: Centaurea conifera (L) DC.; Rhaponticum coniferum (L.) Greuter

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pinars preferentment sobre sòl calcari. Fins els 1600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta vivaç amb tiges de fins 40 cm, erectes i estriades

Fulles superiors pinnatipartides

Fulles superiors pinnatipartides i les inferiors menys partides o enteres, amb el revers amb pèls blanquinosos              

 

Flors de color purpuri blanquinós

Flors en capítol terminal solitari en el qual les bràctees del involucre imbricades, amb textura de paper, formen una petita pinya amb lluentor metàl·lica.  Flors hermafrodites i pentàmeres. Calze en forma de plomall blanc. Corol·la tubulosa de color purpuri blanquinós. Cinc estams soldats en un tub. Ovari ínfer amb un sol estil acabat en dos estigmes. Floreix a finals de la primavera. 

Aqueni amb plomall blanc

Fruits són aquenis negres amb un sedós vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica d’aquesta espècie és el involucre amb les bràctees involucrals imbricades, com les escates d’una pinya formant un con, amb l’apèndix escariós i de brillantor metàl·lica. 

Quan maduren els fruits el capítol fa aquest efecte d'explosió

USOS I PROPIETATS: Té propietats estomacals, antidiarreiques, antiinflamatòries i analgèsiques. El bullit de la planta redueix el mal de queixals.

La flor seca s'usa com a decoració.

SABIES QUE... El nom del gènere, Leuzea, es en honor del naturalista francés Joseph Philippe François Deleuze (1753-1835) partidari de la teoria del magnetisme animal (mesmerisme) per a curar persones. L’epítet conifera ve del llatí conifer, -era, -erum, que significa en forma de con

Contra les molèsties de les hemorroides es fregien unes quantes pinyes (capítols) de carxofeta amb oli d’oliva i, amb l’oli gelat, s’unta la part afectada. Per a previndre les hemorroides és suficient, segons la creença popular, amb portar tres carxofetes en contacte amb el cos o tindre-les a prop durant la nit. 

Família Compositae (Asteraceae)

Sideritis angustifolia Lag. subsp. angustifolia

NOMS: Rabet de gat. Adsabara. Herba de gat. Cua de gat. Herba de l'hemorroide  Cast. Zahareña. Hierba de la almorrana. Rabo de gato. Cola de gato. Garranchuelo. 

Verticil·lastres de rabet de gat

SINÒNIMS: Sideritis tragoriganum Lag. ; Sideritis saetabensis Rouy; Sideritisfunkiana Willk.; Sideritis lagascana Will.; Sideritis mugronensis Borja.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (Ibèrica)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Clars de matollars secs i assolellats, marges de conreus abandonats, sobre sòls bàsics.

Nombroses tiges erectes i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: les seues parts aèries són persistents tot l'any però tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sufruticosa, de color verd blanquinós, amb tiges erectes

Fulles linears i oposades

Fulles oposades, enteres, linears i agudes, amb l’àpex un poc punxant

Flor labiada amb el llavi superior escotat i l'inferior amb tres lòbuls

Flors en verticil·lastres separats, més junts els superiors, amb bràctees acopades i amb dents. Calze amb cinc dents punxants. Corol·la labiada de color groguenc desllavassat; llavi superior escotat i el inferior amb tres lòbuls, el central major.  Floreix entre maig i juny

Fruit en núcula

Fruit en núcula trígona

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els verticil·lastres són agrupaments de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, estan situades a un mateix nivell o verticil. Els verticil·lastres són molt típiques de la família labiades.

Verticil·lastre amb les bràctees dentades formant una copa

USOS I PROPIETATS: Té virtuts vulneràries, utilitzada des d’antic en València per a curar ferides de cavalleries principalment.

Es fa servir com antiinflamatori, espasmolític lleu i antiulcerós perquè és bon digestiu i és capaç de neutralitzar els àcids gàstrics. També s'utilitza com cicatritzant, repel·litzant, antisèptic, antibacterià, antifúngic i diürètic.

S'usa per a l'elaboració de l'herbero, una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la Serra de Mariola en general.

Ací podem veure la flor amb el calze de cinc dents punxants

SABIES QUE... Sideritis ve del grec síderos, -ou,  que significa ferro, per la creença de que curava les ferides d’armes de ferro. L’epítet angustifolia fa referència a les fulles estretes, angostes, que caracteritzen l’espècie.

Endemisme Ibero-levantí

Plantes Legalment Protegides : Catàleg País Valencià.

Família Labiatae (Lamiaceae)