Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 19 de desembre del 2011

Crepis vesicaria L.


NOMS: Cap roig. Caproll. Carrois. Cama-roja.  Occità: Mourre-pourcin . Cast. Falsa achicoria. almidón, almirones, árnica, camarroja, camarrojas, flor de árnica, lechera. Port. Almeiroa.  Italià: Radicchiella vescicosa.  Francés: Crépis à vésicules. Crépide à vésicules. Anglés: Beaked Hawk's-beard. Alemany: Blasen-Pippau

Capítol amb lígules grogues amb el dors purpuri
SINÒNIMS: Als Països Catalans hi ha la subespècies taraxacifolia,  vesicaria, haenseleri i  congenita.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderal, camps, vores de camins, herbassars i llocs alterats.

Herba erecta ramificada a la part superior
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada a la part superior que pot arribar al metre d’alçada

Fulles de la tija semiamplexicaules i liniars
Fulles de la roseta bassal pinnatipartides i les caulinars semiamplexicaules, poc nombroses i linears les superiors. 

Cinc estams soldats per les anteres
Flors en capítols amb bràctees externes molt més curtes que les interiors i ovades. Flors hermafrodites, amb lígules de color groc amb el dors purpuri.  Cinc estams soldats per les anteres.  Ovari ínfer. Floreix de març a juliol. 

Fruit en cípsela (aqueni)
Fruit en aqueni  (cípsela) amb bec i plomall blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’aqueni  típic de les compostes o asteràcies s’anomena cípsela. És un fruit sec indehiscent i monospèrmic, com l’aqueni, però procedent d’un ovari ínfer i format per més d’un carpel (en el gira-sol la closca són les parets de la cípsela), en altres, com en aquest cas, teixit del calze forma el plomall que afavorirà la dispersió de les llavors pel vent.

Bràctees externes molt més curtes que les interiors
USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres es poden menjar en amanida, bullides o fregides en pastissets.

SABIES QUE... Crepis deriva, possiblement, del grec  krepis  que significa bota o sabata. Hom diu que pot al·ludir  a la forma de les fulles bassals o al fet de que estiguen per terra. L’epítet específic vesicaria,  ve del llatí vesica  que significa bufeta (vejiga) o que sembla una bufeta.

Família Compositae (Asteraceae) 

divendres, 16 de desembre del 2011

Gladiolus illyricus Koch

NOMS: Espaseta. Xuclamel. Gladiol. Rossinyol. Espadella. Herba d’espasa. Lliri de Sant Joan. Lliri de blat.  Occità: Cotèu, Embriago. Cast. Azumbar, Cresta de gallo, Espadicas, Estoque, Galas de avión, Gladiolo  Italià: Gladiolo illirico. Francés: Glaïeul d'illyrie . Anglés: Wild gladiolus. Alemany: Illyrische Siegwurz

Flor de gladiol
SINÒNIMS: Gladiolus communis (L.) subsp. illyricus  Koch

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

La planta mesura entre un i dos pams d'alçada
HÀBITAT: Llocs rocosos i pradells secs, fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del pinar de la Vuelta de Vallada (València)

Les flors fomen una espiga i mirant totes al mateix costat
FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb un bulb subterrani, de 20-50 cm d’alçada. És el gladiol més petit de tots.

Fulles llargues i acabades en punta, com una espasa
Fulles en forma d’espasa, planes, allargades i acabades en punta

Flor amb sis tèpals desiguals de color purpuri
Flors de 3-4 centímetres de llargues, amb sis tèpals de color purpuri, desiguals i lliures. Les flors es distribueixen al llarg de la tija fèrtil formant una espiga però amb totes les flors mirant al mateix costat. Tres estams amb anteres sagitades i un estil amb tres estigmes. Floreix de març a juny. 

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula, amb les llavors alades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb és un òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija curta i engruixida que treu arrels per la part inferior i està recoberta de fulles membranoses o carnoses disposades a manera d'esquames. Popularment els bulbs típics s'anomenen de forma genèrica, cebes.

La flor té tres estams amb les anteres sagitades
USOS I PROPIETATS: ús ornamental per elaborar centres i rams de flors. També en jardineria per rocalles.

SABIES QUE... Gladiolus ve de gladius, que significa espasa, en referència a la forma de les fulles. El nom de l’espècie, illyricus, fa referència a Illiria, la regió occidental de la península balcànica.

Família Iridaceae

dimarts, 13 de desembre del 2011

Odontites recordonii Burnat & Barbey

NOMS:  Denteguera barrellera, Herba roja de sant miquel, Santmiquelera roja

Flors en raïm espiciforme
SINÒNIMS: Odontites kaliformis Pourr. ; Odontites eliassennenii Pau; Odontites anselmei Sennen;
El gènere apareix en algunes publicacions com Odontides

DISTRIBUCIÓ:  És un endemisme de l’est de la Península Ibèrica (ibero-llevantí)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Prats secs, marges, vessants assolellades, clarianes de pinars, sobre substrats bàsics, calcaris, margues o algeps. Fins els mil metres d’altitud

Tiges erectes i lignificades a la base
FORMA VITAL: Teròfit: Planta anual que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació, en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor, de manera que només queden les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Petita mateta de tiges fines i erectes, lignificades a la base (sufruticosa), pubescent, que pot arribar als 50 cm d’alçada. 

Fulles amb pèls glandulars
Fulles oposades (de vegades alternes les inferiors o les pròximes a la inflorescència), linears lanceolades, enteres i sèssils, que sovint solen caure prompte i amb pèls glandulars. 

Flor bilabiada de color rosa amb taques purpúries a la gola
Flors en raïm en forma d’espiga (espiciforme). Flors amb un curt pedicel, zigomorfes. Calze en forma de tub amb quatre lòbuls triangulars iguals i amb pèls. Corol·la bilabiada amb pèls de color rosa pàl·lid amb taques purpúries a la gola; llavi superior convex amb un petit entrant a l’àpex (emarginat), i el inferior dividit en tres lòbuls profunds i arrodonits. Els estams  surten per dalt del llavi superior (exserts) amb anteres que formen un angle recte respecte als filaments. Ovari súper amb un estil persistent en el fruit i estigma capitat o bilobat. 

Càpsula amb l'estil persistent
Fruit en càpsula que manté l’estil persistent i dins del calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes paràsites que viuen a costa d’altres vegetals totalment (holoparàsits) o parcialment (hemiparàsits).  Les del gènere Odontites són hemiparàsites, com moltes de la família de les escrofulariàcies, tenen clorofil·la però de l’hoste obtenen  l’aigua i les sals minerals mitjançant un òrgan, que té la funció d’absorbir les substàncies necessàries, denominat haustori.
 
Calze amb quatre lòbuls triangulars iguals
USOS I PROPIETATS: Els grecs de l’antiguitat l’empraven per a mitigar els problemes de les dents i les genives, com suggereix el nom del gènere, però actualment no es coneix cap aplicació.

SABIES QUE... El nom del gènere Odontites  procedeix del grec  odoús, odóntos, que significa dent, perquè feien servir una planta del gènere, la Odontites vulgaris Moench, per calmar el mal de queixal . 

Família Scrophulariaceae
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...