Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball

NOMS: Citís de Montalegre. Herba de la bajoqueta. Argirolobi. Citís platejat. Herba de la plata. Occità: Aubour. Cast. Hierba de plata. Italià: Citiso argenteo. Francés: Cytise argenté. Argyrolobe de Zanon. Argyrolobe de Linné. Anglés: Argyrolobium. Alemany: Silberhülse. Silberginster. 


SINÒNIMSCytisus zanonii Turra (Basiònim);  Lotophyllus argenteus subsp. linneanus (Walp.) Quezel & Santa; Argyrolobium linnaeanum Walp.;   Argyrolobium argenteum Eckl. & Zeyh.;   Cytisus argenteus L.;  Argyrolobium argenteus
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. Sud d’Europa i nord d’Àfrica

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea, Ononido-Rosmarinetea. És planta rupícola sobre calcàries, en llocs secs i no és rara a les muntanyes cobertes de pins, matolls i prats secs, fins els 1500 metres d’altitud

Petita planta sufruticosa

FORMA VITALCamèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta de base llenyosa (sufruticosa) de poc més d’un pam d’alçada (30cm). 

Fulles trifoliades amb llarg pecíol i estípules

Fulles peciolades, trifoliades amb folíols el·líptics, estrets, de color verd fosc i amb pèls blanquinosos pel revés. Estípules soldades entre si formant una beina que envolta la tija. 



Flors en grups d’una a tres flors, hermafrodites. Calze bilabiat amb els llavis més llargs que el tub; el llavi superior amb dos dents i l’inferior trífid. Corol·la amb la típica forma papilionàcia amb els pètals grocs i l’estendard pilós. Deu estams amb els filaments soldats en tub. Ovari súper, estil pilós i estigma glabre.  Floreix a la primavera


Fruit en llegum recte cobert de pèls sedosos, amb 3 a 9 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquest tipus de flor rep el nom de papilionàcies perquè la seua forma recorda a una papallona, i durant un temps ha donat nom a una família botànica, les papilionàcies. La flor està formada per cinc sèpals lliures: el superior, anomenat estendard; dos laterals que es diuen ales, i dos inferiors soldats que formen la carena


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Argyrolobium ve del grec árgyros, -ou, que significa plata, i del grec lóbion, que significa lòbul petit, pels fruits platejats pels pèls que els cobreixen. L’epítet específic zanonii, és en homenatge al botànic Giacomo Zanoni, (1615-1682), autor de l’obra “Rariorum stirpium historia”, que fou director del Jardí Botànic de Bolonya .

Aquesta espècie va ser descrita per Antonio Turra i publicada en Ital. Prod. 66. 1780. amb el nom de Cytisus zanonii. Amb el nom actualment acceptat de  Argyrolobium zanonii va ser publicat per Peter William Ball en Feddes Repertorium 79(1–2): 41. 1968.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

diumenge, 25 de desembre del 2011

Eruca vesicaria (L.) Cav.

NOMS: Card oruga. Ruca. Ruca pudenta. Eruga. Ruqueta. Col bufera. Occità: Roqueta. Castellà: Oruga roqueta. Rúcula. Ruca.  Èuscara: Beharki. Portuguès: Eruca. Oruga. Francés: Roquette. Anglés: Rocketsalad. Garden Rocket. Alemany: Wilde Senfrauke.

Flors d'Eruca vesicaria
SINÒNIMS: Brassica vesicaria L.; Eruca sativa Mill. ; Eruca vesicaria subsp. sativa (Mill.); Eruca orthosepala Lange; Eruca longirostris R. Uechtr.; Eruca pinnatifida (Desf.) Pomel

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Camps de secà, vores de camins.

Planta que pot arribar al metre d'alçada, amb pèls híspids
FORMA VITAL: Teròfit: Planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de fins un metre d’alçada amb pèls híspids a la base. 

Les fulles tendres s'empren per fer amanides (rúcula)
Fulles  lirades pinnatífides a la base

Quatre pètals formant una creu (crucíferes)
Flors hermafrodites amb quatre pètals de color groguenc amb venes violàcies. Calze amb sèpals erectes. Estigma bilobulat. Floreix d’abril endavant. 

Fruit en síliqua amb l'extrem herbaci i pla
Fruits en síliqua que té la particularitat de tindre un extrem pla, amb pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les crucíferes tenen la corol·la amb quatre pètals lliures formant una creu (d’ací la denominació “crucíferes”) alterns amb els sèpals.

Estudis moleculars que comencen a publicar-se des del inici  del segle XXI demostren que la família es va originar amb el clima càlid i humit de fa aproximadament 37 milions d’anys a Europa.

Calze amb sèpals erectes
USOS I PROPIETATS: Considerada una mala herba dels conreus de secà, però la varietat cultivada es consumeix en amanida (rúcula).

En medicina popular s’ha emprat com antiescorbútica, estimulant, diürètica i rubefaent.

Conté l’àcid erúcic, i els olis amb alt contingut d’aquest àcid tenen valor industrial en la fabricació de l’acer. 

Venes violàcies característiques dels pètals groguencs
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eruca ve del llatí "eruca, -ae," que defineix la eruga comú. L’epítet específic vesicaria ve del llatí "vesica"  que significa bufeta (vejiga) o que sembla una bufeta.

Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada per Carles Linné i publicada amb el nom de Brassica vesicaria en Species Plantarum 2: 668. 1753. (1 May 1753). Amb el nom actualment reconegut de Eruca vesicaria va ser publicada per Antoni Josep Cavanilles en Descripción de las Plantas 426–427. 1802. 

El Dioscòrides diu que si se’n menja molta quantitat crua, incita a les relacions sexuals.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dilluns, 19 de desembre del 2011

Crepis vesicaria L.


NOMS: Cap roig. Caproll. Carrois. Cama-roja.  Occità: Mourre-pourcin . Cast. Falsa achicoria. almidón, almirones, árnica, camarroja, camarrojas, flor de árnica, lechera. Port. Almeiroa.  Italià: Radicchiella vescicosa.  Francés: Crépis à vésicules. Crépide à vésicules. Anglés: Beaked Hawk's-beard. Alemany: Blasen-Pippau

Capítol amb lígules grogues amb el dors purpuri
SINÒNIMS: Als Països Catalans hi ha la subespècies taraxacifolia,  vesicaria, haenseleri i  congenita.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderal, camps, vores de camins, herbassars i llocs alterats.

Herba erecta ramificada a la part superior
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada a la part superior que pot arribar al metre d’alçada

Fulles de la tija semiamplexicaules i liniars
Fulles de la roseta bassal pinnatipartides i les caulinars semiamplexicaules, poc nombroses i linears les superiors. 

Cinc estams soldats per les anteres
Flors en capítols amb bràctees externes molt més curtes que les interiors i ovades. Flors hermafrodites, amb lígules de color groc amb el dors purpuri.  Cinc estams soldats per les anteres.  Ovari ínfer. Floreix de març a juliol. 

Fruit en cípsela (aqueni)
Fruit en aqueni  (cípsela) amb bec i plomall blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’aqueni  típic de les compostes o asteràcies s’anomena cípsela. És un fruit sec indehiscent i monospèrmic, com l’aqueni, però procedent d’un ovari ínfer i format per més d’un carpel (en el gira-sol la closca són les parets de la cípsela), en altres, com en aquest cas, teixit del calze forma el plomall que afavorirà la dispersió de les llavors pel vent.

Bràctees externes molt més curtes que les interiors
USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres es poden menjar en amanida, bullides o fregides en pastissets.

SABIES QUE... Crepis deriva, possiblement, del grec  krepis  que significa bota o sabata. Hom diu que pot al·ludir  a la forma de les fulles bassals o al fet de que estiguen per terra. L’epítet específic vesicaria,  ve del llatí vesica  que significa bufeta (vejiga) o que sembla una bufeta.

Família Compositae (Asteraceae) 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...