Punica granatum L.

NOMS:  Magraner. Mangraner. Mengraner.  Occità: Milgranièr, Miugranié, Miugranèr . Cast. Granado. Balaustia. Balaustra. Magrano. Molgrano.  Gall. Miligrandeira. Romanzeira. Romeira. Eusk. Minglana. Mingrana. Pillaltuna. Punisagarrondo. Port. Milingrandeira. Romazeira. Italià: Punica granatum. Pomo granato. Francés: Grenadier commun. Grenadier. Anglés: Pomegranate. Alemany: Granatapfelbaum. Echte Granate. Granatbaum. Holandés: Granaatboom. Grec: Πουνική η ροιά . Ροϊδιά . Ρωδιά.

El magraner fa flors molt vistoses

SINÒNIMS: Hi ha bàsicament dues varietats: la var. granatum, arbust espinós, amb el fruit petit i les granes àcides; i la var. sativum, arbust poc espinós, amb el fruit gros i les granes dolces. La primera es cultiva com a ornamental i és el que apareix subespontani; mentre que la segona es cultiva com a fruiter.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània oriental. Originària del sud-oest d’Àsia.

Ací podem veure les diferents etapes de les flors

HÀBITAT: Introduïda i naturalitzada. Cultivada en tota la Península, de vegades subespontània a marges de rius, cunetes i bardisses

FORMA VITAL: Faneròfit (macrofaneròfit):  durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o petit arbre de fulla caduca i espinós, molt ramificat, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Escorça fissurada.

Fulles oposades i lanceolades

Fulles oposades, lanceolades amb el limbe de color verd brillant i el marge ester, amb un curt pecíol i sense estípules.

Corol·la amb pètals lliures

Flors molt vistoses, de color vermellós, terminals, hermafrodites, de 3-4 cm de diàmetre. Calze gruixut en forma de copa acabat en 5-7 lòbuls triangulars persistents en el fruit. Corol•la amb 5-7 pètals lliures i imbricats, corrugats i caducs. Nombrosos estams lliures amb teques grogues. Ovari ínfer i l’estil és filiforme i acabat en un estigma capitat. Floreix de maig a l’agost.

Fruit en balaüsta, la magrana

Fruit en balaüsta, la magrana, en forma de baia esfèrica de 5-12 cm de diàmetre que conté lòculs dividits per tels membranosos grocs amb nombroses llavors de polpa comestible.


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Balaüsta o balàustia és un tipus de fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, exclusiu de la magrana.

Vegeu les llavors carnoses separades per tels

USOS I PROPIETATS: El suc de magrana té gran nombre de components antioxidants naturals, fonamentalment polifenols (punicalargines), amb capacitat antioxidant superior al te verd i més de tres vegades superior al del vi.
Es cultiva com a arbre fruiter i ornamental a jardineria.
L'arrel i la pell del fruit tenen propietats astringents i s'empren per expulsar la tènia i altres cucs intestinals.
Del suc de les llavors se'n obté un xarop (oxizacre)  utilitzat per elaborar una beguda refrescant, la “granadina”, molt popular a l'Àfrica del nord i els països de l'Orient Mitjà. La granadina també es fa servir com a ingredient d'alguns còctels.
Les granes de la magrana són refrescants i tenen un alt contingut en vitamina C. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s'empra sovint en la preparació de postres i amanides.
L'escorça s'usa per adobar les pells.

Calze gruixut i nombrosos estams

SABIES QUE... Segons Plini el genèric Punica és perque ve de la ciutat de Cartago, en llatí punicus, -a, -um, que significa púnic, fenici, cartaginès, de Cartago.
L’epítet específic granatum  és un nom llatí que significa granat, en referència a la gran quantitat de granes que conté el fruit.
Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren soterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah.
La magrana era molt apreciada en les zones desèrtiques perquè la pell gruixuda la protegia de la dessecació i podia ser transportada per les caravanes a grans distàncies.
La ciutat de Granada fundada al segle X, rep el nom d’aquest fruit. Des de la conquesta d’aquesta ciutat en 1492 la magrana forma part de l’escut d’Espanya.
En el Islam el magraner és un arbre del Paradís, d’acord amb les referències de l’Alcorà i del profeta Mohoma.
Els estams fan gran quantitat de pol•len molt apreciat per himenòpters i coleòpters que s’encarreguen de la polinització.
El cabell, com un fil d'or, / les galtes, com la magrana, / l’alè, com perfum de flor / i com un àngel, el cor / són prendes de valenciana.
Podeu veure més cançonetes i dites populars de la magrana i el magraner en “Amics arbres • Arbres amics”

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Punicaceae

Plantago albicans L.

NOMS: Herba-fam. Pa-eixut. Penosella. Pinosella. Cast. Gitanilla. Lantén blanquecino. Resbala-muchachos. Hierba serpentina. Engañalabrador. Zarragañanes. Por. Tanchagem-alvadia. Italià: Piantaggine biancastra. Francés: Plantain blanchissant. Anglés: Silvery Plantain. Alemany: Weißlicher Wegerich. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Erms, vores de camins, talussos argilosos àrids i assolellats. Fins els mil metres d’altitud. 

De la roseta bassal surten els escapus florals

FORMA VITAL: Camèfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 40 centímetres del sòl.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb una tija molt curta (subacaule) amb roseta bassal de fulles, amb rabassa gruixuda, d’on surten els llargs peduncles (escapus) que sostenen l’espiga.

Fulles cobertes de pèls llarg que li donen el color platajat

Fulles alternes, linear lanceolades, enteres, cobertes d’una pilositat llarga i densa que li dona un color gris argentí. 

Flors amb quatre pètals escariosos i quatre estams exserts

Flors en espiga cilíndrica i laxa, amb les flors molt separades. Sèpals diferents entre sí, soldats a la base, amb pèls. Corol·la amb quatre pètals escariosos sense pèls. Quatre estams exserts amb filament llarg i antera groguenca. Ovari bilocular.

Fruit en càpsula (pixidi)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pixidi és un fruit en càpsula que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle, com la tapa d’un perolet. 

Sèpals diferents i sodats a la base

USOS I PROPIETATS: Es fa servir com antiinflamatòria, per als constipats, la bronquitis i per coagular la sang de les ferides.

SABIES QUE... Plantago ve del llatí planta, -ae, que significa planta del peu, perquè les amples fulles d’algunes espècies d’aquest gènere semblen un peu. Altres fonts diuen que el terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'. L’epítet específic, albicans, ve del llatí albus, -a, -um, significa alb, blanc, i pot traduir-se com “que blanqueja”, per l’aspecte blanquinós que pren la planta per l’indument pilós.

Les flors poden ser parasitades pel àcar Eriophyes barroisi i aleshores les flors s'hipertrofien i formen cecidis o agalles durs, globulosos, irregulars i coberts de pèls blancs.

En prats nitrificats sobre sòl arenós i eixut, també pot ser parasitat per l’Orobanche tunetana

Família Plantaginaceae

Argyrolobium zanonii (Turra) P.W. Ball

NOMS: Citís de Montalegre. Herba de la bajoqueta. Argirolobi. Citís platejat. Herba de la plata. Occità: Aubour. Cast. Hierba de plata. Italià: Citiso argenteo. Francés: Cytise argenté. Argyrolobe de Zanon. Argyrolobe de Linné. Anglés: Argyrolobium. Alemany: Silberhülse. Silberginster. 

SINÒNIMS: Cytisus zanonii Turra (Basiònim);  Lotophyllus argenteus subsp. linneanus (Walp.) Quezel & Santa; Argyrolobium linnaeanum Walp.;   Argyrolobium argenteum Eckl. & Zeyh.;   Cytisus argenteus L.;  Argyrolobium argenteus

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània. Sud d’Europa i nord d’Àfrica

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea, Ononido-Rosmarinetea. És planta rupícola sobre calcàries, en llocs secs i no és rara a les muntanyes cobertes de pins, matolls i prats secs, fins els 1500 metres d’altitud

Petita planta sufruticosa

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta de base llenyosa (sufruticosa) de poc més d’un pam d’alçada (30cm). 

Fulles trifoliades amb llarg pecíol i estípules

Fulles peciolades, trifoliades amb folíols el·líptics, estrets, de color verd fosc i amb pèls blanquinosos pel revés. Estípules soldades entre si formant una beina que envolta la tija. 

Flors en grups d’una a tres flors, hermafrodites. Calze bilabiat amb els llavis més llargs que el tub; el llavi superior amb dos dents i l’inferior trífid. Corol·la amb la típica forma papilionàcia amb els pètals grocs i l’estendard pilós. Deu estams amb els filaments soldats en tub. Ovari súper, estil pilós i estigma glabre.  Floreix a la primavera

Fruit en llegum recte cobert de pèls sedosos, amb 3 a 9 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquest tipus de flor rep el nom de papilionàcies perquè la seua forma recorda a una papallona, i durant un temps ha donat nom a una família botànica, les papilionàcies. La flor està formada per cinc sèpals lliures: el superior, anomenat estendard; dos laterals que es diuen ales, i dos inferiors soldats que formen la carena. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Argyrolobium ve del grec árgyros, -ou, que significa plata, i del grec lóbion, que significa lòbul petit, pels fruits platejats pels pèls que els cobreixen. L’epítet específic zanonii, és en homenatge al botànic Giacomo Zanoni, (1615-1682), autor de l’obra “Rariorum stirpium historia”, que fou director del Jardí Botànic de Bolonya .

Aquesta espècie va ser descrita per Antonio Turra i publicada en Ital. Prod. 66. 1780. amb el nom de Cytisus zanonii. Amb el nom actualment acceptat de  Argyrolobium zanonii va ser publicat per Peter William Ball en Feddes Repertorium 79(1–2): 41. 1968.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)