Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.
NOMS: Crupina. Cast. Cabezuela. Cabezuela cana. Crupina. Italià: Crupina comune. Francés: Crupine vulgaire. Crupine commune. Anglés: False Saw-wort. Common Crupina. Alemany: Schlüpfsame. Gewöhnlicher Schlüpfsame.
Involucre estret dee bràctees imbricades
SINÒNIMS: Centaurea acuta Lam.; Crupina acuta Fritsch ex Janch.
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita, és a dir, estesa per quasi tot el món.
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. En llocs pedregosos, assolellats i eixuts, en sòls profunds i calcaris, des dels 100 als 1300 metres d’altitud.
Herba anual de tiges primes i erectes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges primes i erectes de fins 40 cm d’alçada.
Fulles bassals pinnatipartides i les caulinars pinnatisectes
Fulles bassals partides i les de la tija (caulinars) pinnatisectes, alternes, de tacte molt raspós (escàbrid).
Les flors internes del capítol són hermafrodites i les exteriors estèrils
Flors en capítols de bràctees imbricades desiguals que formen el involucre estretament oblong amb l’àpex color púrpura. Les flors internes són hermafrodites i les exteriors estèrils. Corol•la de color porpra. Floreix de maig a juliol
Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni amb vil·là de setes rígides
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles pinnatisectes tenen els nervis pinnats, és a dir, un nervi medial del qual surten els nervis secundaris disposats als dos costats com les barbes d’una ploma, i les divisions de la fulla arriben fins al nervi medial.
Les bràctees de l'involucre solen agafar una tonalitat rosa
SABIES QUE... L'origen del nom del gènere, Crupina, és desconegut, o potser un nom derivat de la llengua vernacla flamenca. El nom específic, vulgaris, deriva del llatí vulgaris, -e, que significa vulgar, comú, ordinari.
SINÒNIMS: Hi ha bàsicament dues varietats: la var. granatum, arbust espinós, amb el fruit petit i les granes àcides; i la var. sativum, arbust poc espinós, amb el fruit gros i les granes dolces. La primera es cultiva com a ornamental i és el que apareix subespontani; mentre que la segona es cultiva com a fruiter.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental. Originària del sud-oest d’Àsia.
Ací podem veure les diferents etapes de les flors
HÀBITAT: Introduïda i naturalitzada. Cultivada en tota la Península, de vegades subespontània a marges de rius, cunetes i bardisses
FORMA VITAL: Faneròfit (macrofaneròfit): durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.
DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre de fulla caduca i espinós, molt ramificat, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Escorça fissurada.
Fulles oposades i lanceolades
Fulles oposades, lanceolades amb el limbe de color verd brillant i el marge ester, amb un curt pecíol i sense estípules.
Corol·la amb pètals lliures
Flors molt vistoses, de color vermellós, terminals, hermafrodites, de 3-4 cm de diàmetre. Calze gruixut en forma de copa acabat en 5-7 lòbuls triangulars persistents en el fruit. Corol•la amb 5-7 pètals lliures i imbricats, corrugats i caducs. Nombrosos estams lliures amb teques grogues. Ovari ínfer i l’estil és filiforme i acabat en un estigma capitat. Floreix de maig a l’agost.
Fruit en balaüsta, la magrana
Fruit en balaüsta, la magrana, en forma de baia esfèrica de 5-12 cm de diàmetre que conté lòculs dividits per tels membranosos grocs amb nombroses llavors de polpa comestible.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Balaüsta o balàustia és un tipus de fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, exclusiu de la magrana.
Vegeu les llavors carnoses separades per tels
USOS I PROPIETATS: El suc de magrana té gran nombre de components antioxidants naturals, fonamentalment polifenols (punicalargines), amb capacitat antioxidant superior al te verd i més de tres vegades superior al del vi.
Es cultiva com a arbre fruiter i ornamental a jardineria.
L'arrel i la pell del fruit tenen propietats astringents i s'empren per expulsar la tènia i altres cucs intestinals.
Del suc de les llavors se'n obté un xarop (oxizacre) utilitzat per elaborar una beguda refrescant, la “granadina”, molt popular a l'Àfrica del nord i els països de l'Orient Mitjà. La granadina també es fa servir com a ingredient d'alguns còctels.
Les granes de la magrana són refrescants i tenen un alt contingut en vitamina C. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s'empra sovint en la preparació de postres i amanides.
L'escorça s'usa per adobar les pells.
Calze gruixut i nombrosos estams
SABIES QUE... Segons Plini el genèric Punica és perque ve de la ciutat de Cartago, en llatí punicus, -a, -um, que significa púnic, fenici, cartaginès, de Cartago.
L’epítet específic granatum és un nom llatí que significa granat, en referència a la gran quantitat de granes que conté el fruit.
Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren soterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah.
La magrana era molt apreciada en les zones desèrtiques perquè la pell gruixuda la protegia de la dessecació i podia ser transportada per les caravanes a grans distàncies.
La ciutat de Granada fundada al segle X, rep el nom d’aquest fruit. Des de la conquesta d’aquesta ciutat en 1492 la magrana forma part de l’escut d’Espanya.
En el Islam el magraner és un arbre del Paradís, d’acord amb les referències de l’Alcorà i del profeta Mohoma.
Els estams fan gran quantitat de pol•len molt apreciat per himenòpters i coleòpters que s’encarreguen de la polinització.
El cabell, com un fil d'or, / les galtes, com la magrana, / l’alè, com perfum de flor / i com un àngel, el cor / són prendes de valenciana.
Podeu veure més cançonetes i dites populars de la magrana i el magraner en “Amics arbres • Arbres amics”
HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Erms, vores de camins, talussos argilosos àrids i assolellats. Fins els mil metres d’altitud.
De la roseta bassal surten els escapus florals
FORMA VITAL: Camèfit: Planta que durant el període desfavorable conserva les gemmes perdurants aèries a menys de 40 centímetres del sòl.
DESCRIPCIÓ:Planta amb una tija molt curta (subacaule) amb roseta bassal de fulles, amb rabassa gruixuda, d’on surten els llargs peduncles (escapus) que sostenen l’espiga.
Fulles cobertes de pèls llarg que li donen el color platajat
Fulles alternes, linear lanceolades, enteres, cobertes d’una pilositat llarga i densa que li dona un color gris argentí.
Flors amb quatre pètals escariosos i quatre estams exserts
Flors en espiga cilíndrica i laxa, amb les flors molt separades. Sèpals diferents entre sí, soldats a la base, amb pèls. Corol·la amb quatre pètals escariosos sense pèls. Quatre estams exserts amb filament llarg i antera groguenca. Ovari bilocular.
Fruit en càpsula (pixidi)
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pixidi és un fruit en càpsula que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle, com la tapa d’un perolet.
Sèpals diferents i sodats a la base
USOS I PROPIETATS: Es fa servir com antiinflamatòria, per als constipats, la bronquitis i per coagular la sang de les ferides.
SABIES QUE...Plantago ve del llatí planta, -ae, que significa planta del peu, perquè les amples fulles d’algunes espècies d’aquest gènere semblen un peu. Altres fonts diuen que el terme Plantago prové dels termes llatins ‘planta' i ‘agere', el que significa ‘planta que fa créixer altres plantes'. L’epítet específic, albicans, ve del llatí albus, -a, -um, significa alb, blanc, i pot traduir-se com “que blanqueja”, per l’aspecte blanquinós que pren la planta per l’indument pilós.
Les flors poden ser parasitades pel àcar Eriophyes barroisi i aleshores les flors s'hipertrofien i formen cecidis o agalles durs, globulosos, irregulars i coberts de pèls blancs.
En prats nitrificats sobre sòl arenós i eixut, també pot ser parasitat per l’Orobanche tunetana
