Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.
Flors de guardallop amb els filaments dels estams peluts
SINÒNIMS: en aquest gènere són freqüents els híbrids interespecífics.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
Les fulles bassals sinuades donen nom a l'espècie
HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultius, vores de camins, sempre en sòls rics en nutrients, secs i assolellats. Fins els 1400 metres d’altitud
Verbascum sinuatum
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
El trepó és una herba que pot arribar als dos metres d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Herba biennal gran, pot arribar als dos metres d’alçada, i robusta, tota coberta de pèl (indument), amb tiges erectes. El primer any trau una roseta de fulles amples i el segon surt, del centre de la roseta, la tija florífera.
Fulles caulinars decurrents
Fulles bassals en roseta, lobulades amb el marge ondulat, tomentoses i pecíol curt. Les fulles de les tiges (caulinars) són alternes i decurrents les mitjanes, i amplexicaules les superiors.
Corol·la groga amb cinc estams
Flors en panícula poc densa amb flors reunides a l’axil•la de les bràctees. Flors hermafrodites, pentàmeres, amb el calze en forma de tub dividit en cinc lòbuls lanceolats, i lacorol•la rotàcia, groga, formada per un tub i cinc lòbuls desiguals de 1,2 a 3 cm de diàmetre. Cinc estams amb el filament cobert per pèls de color violaci. Ovari súper amb un sol estil. Floreix entre juny i setembre.
Fruits en càpsula
Fruit en càpsula poc més llarga que el calze que s’obri per dues valves per deixar eixir nombroses llavors.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES:Rotàcia s’anomena a la corol•la amb el pètals soldats en gran part (gamopètala) i simetria radial (actinomorfa) de tub curt i limbe pla, com en el cas aquesta espècie.
Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls desiguals
USOS I PROPIETATS: L'arrel s'ha usat en medicina popular com a cicatritzant i les fulles picades i bullides per a descongestionar els bronquis.
És demulcent, antidiarreic, expectorant, antitussigen, antial•lèrgic, diürètic .
Indicat per a refredats, grip, bronquitis, al•lèrgies, diarrees, amigdalitis, rinitis.
Creences populars diuen que és un bon remei contra les hemorroides, només portant una fulla en la butxaca.
S’ha emprat com escombra, per la qual cosa per Andalusia rep el nom d’escobón.
Té un sol estil persistent en el fruit
SABIES QUE...Verbascum ve del llatí verbascum, -i, que era com anomenaven a moltes de les plantes d’aquest gènere. Segons alguns autors el nom està relacionat amb els abundants pèls o barba (barba, -ae) que cobreix tota la planta, especialment les fulles. L’epítet específic, sinuatum és per les fulles bassals sinuoses.
Hi ha una creença popular que diu que si el persignes davant de la planta li cauen les flors.
Conta Pius font i Quer en el seu “Dioscórides renovado” que “Esta especie, se llama en catalán, ploranera y ressentida, equivalentes al de flor de la vergüenza, y, tal vez al de tienta yernos, por cuanto, poco despues de golpearle el tallo, van desprendiéndose sus flores abiertas, una a una, como si resistiéndose de los golpes que le propinaron, la planta se pusiera a llorar y a soltar lágrimas”.
NOMS: Crupina. Cast. Cabezuela. Cabezuela cana. Crupina. Italià: Crupina comune. Francés: Crupine vulgaire. Crupine commune. Anglés: False Saw-wort. Common Crupina. Alemany: Schlüpfsame. Gewöhnlicher Schlüpfsame.
Involucre estret dee bràctees imbricades
SINÒNIMS: Centaurea acuta Lam.; Crupina acuta Fritsch ex Janch.
DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita, és a dir, estesa per quasi tot el món.
HÀBITAT: Thero-Brachypodion. En llocs pedregosos, assolellats i eixuts, en sòls profunds i calcaris, des dels 100 als 1300 metres d’altitud.
Herba anual de tiges primes i erectes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges primes i erectes de fins 40 cm d’alçada.
Fulles bassals pinnatipartides i les caulinars pinnatisectes
Fulles bassals partides i les de la tija (caulinars) pinnatisectes, alternes, de tacte molt raspós (escàbrid).
Les flors internes del capítol són hermafrodites i les exteriors estèrils
Flors en capítols de bràctees imbricades desiguals que formen el involucre estretament oblong amb l’àpex color púrpura. Les flors internes són hermafrodites i les exteriors estèrils. Corol•la de color porpra. Floreix de maig a juliol
Fruit en aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni amb vil·là de setes rígides
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles pinnatisectes tenen els nervis pinnats, és a dir, un nervi medial del qual surten els nervis secundaris disposats als dos costats com les barbes d’una ploma, i les divisions de la fulla arriben fins al nervi medial.
Les bràctees de l'involucre solen agafar una tonalitat rosa
SABIES QUE... L'origen del nom del gènere, Crupina, és desconegut, o potser un nom derivat de la llengua vernacla flamenca. El nom específic, vulgaris, deriva del llatí vulgaris, -e, que significa vulgar, comú, ordinari.
SINÒNIMS: Hi ha bàsicament dues varietats: la var. granatum, arbust espinós, amb el fruit petit i les granes àcides; i la var. sativum, arbust poc espinós, amb el fruit gros i les granes dolces. La primera es cultiva com a ornamental i és el que apareix subespontani; mentre que la segona es cultiva com a fruiter.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental. Originària del sud-oest d’Àsia.
Ací podem veure les diferents etapes de les flors
HÀBITAT: Introduïda i naturalitzada. Cultivada en tota la Península, de vegades subespontània a marges de rius, cunetes i bardisses
FORMA VITAL: Faneròfit (macrofaneròfit): durant el període desfavorable conserva les gemmes persistents a més de 30 centímetres per damunt de terra.
DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre de fulla caduca i espinós, molt ramificat, que pot arribar als cinc metres d’alçada. Escorça fissurada.
Fulles oposades i lanceolades
Fulles oposades, lanceolades amb el limbe de color verd brillant i el marge ester, amb un curt pecíol i sense estípules.
Corol·la amb pètals lliures
Flors molt vistoses, de color vermellós, terminals, hermafrodites, de 3-4 cm de diàmetre. Calze gruixut en forma de copa acabat en 5-7 lòbuls triangulars persistents en el fruit. Corol•la amb 5-7 pètals lliures i imbricats, corrugats i caducs. Nombrosos estams lliures amb teques grogues. Ovari ínfer i l’estil és filiforme i acabat en un estigma capitat. Floreix de maig a l’agost.
Fruit en balaüsta, la magrana
Fruit en balaüsta, la magrana, en forma de baia esfèrica de 5-12 cm de diàmetre que conté lòculs dividits per tels membranosos grocs amb nombroses llavors de polpa comestible.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Balaüsta o balàustia és un tipus de fruit d'estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, exclusiu de la magrana.
Vegeu les llavors carnoses separades per tels
USOS I PROPIETATS: El suc de magrana té gran nombre de components antioxidants naturals, fonamentalment polifenols (punicalargines), amb capacitat antioxidant superior al te verd i més de tres vegades superior al del vi.
Es cultiva com a arbre fruiter i ornamental a jardineria.
L'arrel i la pell del fruit tenen propietats astringents i s'empren per expulsar la tènia i altres cucs intestinals.
Del suc de les llavors se'n obté un xarop (oxizacre) utilitzat per elaborar una beguda refrescant, la “granadina”, molt popular a l'Àfrica del nord i els països de l'Orient Mitjà. La granadina també es fa servir com a ingredient d'alguns còctels.
Les granes de la magrana són refrescants i tenen un alt contingut en vitamina C. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s'empra sovint en la preparació de postres i amanides.
L'escorça s'usa per adobar les pells.
Calze gruixut i nombrosos estams
SABIES QUE... Segons Plini el genèric Punica és perque ve de la ciutat de Cartago, en llatí punicus, -a, -um, que significa púnic, fenici, cartaginès, de Cartago.
L’epítet específic granatum és un nom llatí que significa granat, en referència a la gran quantitat de granes que conté el fruit.
Simbolitza el poder, ja que oberta té forma de corona. Per això els egipcis eren soterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
Els jueus creuen que és un símbol de veritat, ja que afirmen que té 613 llavors, el mateix nombre de manaments de la Torah.
La magrana era molt apreciada en les zones desèrtiques perquè la pell gruixuda la protegia de la dessecació i podia ser transportada per les caravanes a grans distàncies.
La ciutat de Granada fundada al segle X, rep el nom d’aquest fruit. Des de la conquesta d’aquesta ciutat en 1492 la magrana forma part de l’escut d’Espanya.
En el Islam el magraner és un arbre del Paradís, d’acord amb les referències de l’Alcorà i del profeta Mohoma.
Els estams fan gran quantitat de pol•len molt apreciat per himenòpters i coleòpters que s’encarreguen de la polinització.
El cabell, com un fil d'or, / les galtes, com la magrana, / l’alè, com perfum de flor / i com un àngel, el cor / són prendes de valenciana.
Podeu veure més cançonetes i dites populars de la magrana i el magraner en “Amics arbres • Arbres amics”
