Alyssum simplex Rudolphi

NOMS: Herba de la ràbia. Dauradella.  Castellà: Hierba de la rábia. Aliso simple. Italià: Alisso campestre. Francès: Alysson champêtre. Passerage champêtre. Alemany: Kleinblütiges Steinkraut. Feld-Steinkraut. Einfache Steinkresse. Grec: Άλυσσο το απλό. Xinès: xin jing ting qi

Tota la planta est`coberta de pèls estrellats

SINÒNIMS: Alyssum campestre auct.; Alyssum minus (L) Rothm.; Alyssum amoris Coincy.; Alyssum parviflorum M. Bieb.; Alyssum collinum Brot.; Alyssum micranthum Fisch.; Alyssum nanum Pomel.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Agropyro-Lygeion. Erms terofítics, vores de camins, marges, etc. sobre sòl calcari, entre 150 i 1700 metres d’altitud.

Tiges erectes d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita planta anual de tiges floríferes erectes simples, ramificada des de la base, de fins un pam d’alçada, amb pèls que li donen un aspecte cendrós.

Fulles alternes i enteres

Fulles alternes, enteres, verdes, amb pèls, oblong-lanceolades i atenuades al pecíol. Les fulles més pròximes al raïm floral són més grans. 

Flors en raïms, amb pètals escotats

Flors en raïms densos que van allargant-se durant l’antesi. Calze amb quatre sèpals erectes i caducs d’un verd groguenc. Quatre pètals grocs profundament escotats que esdevenen blancs desprès de l’antesi. Quatre nectaris arrodonits, un al costat de cada estam. Androceu amb sis estams. Gineceu d’ovari súper pubescent i estil persistent. Floreix a la primavera.

Fruit en silícula coberta de pèls estrellats

Fruit en silícula suborbicular comprimida amb l’estil persistent i valves amb pèls, amb 1-2 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un fruit en càpsula, amb dos valves que s’obrin de colp (dehiscent), és una “síliqua” amb la característica de que és tan ampla com llarga.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat.

Flors en poncella

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Alyssum deriva de la partícula negativa grega  “a”, i de  “lýssa”, que significa ràbia, és a dir, significaria contra la ràbia.  Alysson, -i  era el nom que rebien diverses plantes que curaven la ràbia. No obstant, el  alysson que nomena el Discòrdies no sabem amb certesa quina planta és.

L’epítet de l’espècie, simplex¸ ve del llatí simplex, -icis, que significa simple, senzill, normalment aplicat per la tija simple, no ramificada.

Alyssum símplex va ser descrita per Karl Asmund Rudolphi i publicada en Journal für die Botanik 1799(2): 290–291. 1799.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Verbascum sinuatum L.

NOMS: Guardallop. Blenera sinuada. Múria. Trepó. Tripó bord. Herba plorosa. Ressentida. Ploranera. Santjoans. Occità: Auriho-d'asse, Blaisan, Brisam, Escoubo-d'ièro, Fatarassa.  Cast. Acigutre. Cenicero. Gordolobo. Tientayernos. Amargos. Bordolobo. Eusk. Ostaza. Port. Barbasco dos herbolarios. Cachapeiro. Verbasco ondeado. Italià: Verbasco sinuoso. Francés: Molène sinuée. Anglés: Wavyleaf Mullein. Alemany: gewelltblättrige Königskerze.  Grec: Βερμπάσκο το κολπώδες. 

Flors de guardallop amb els filaments dels estams peluts

SINÒNIMS: en aquest gènere són freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Les fulles bassals sinuades donen nom a l'espècie

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultius, vores de camins, sempre en sòls rics en nutrients, secs i assolellats. Fins els 1400 metres d’altitud

Verbascum sinuatum 

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

El trepó és una herba que pot arribar als dos metres d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal gran, pot arribar als dos metres d’alçada, i robusta, tota coberta de pèl (indument), amb tiges erectes. El primer any trau una roseta de fulles amples i el segon surt, del centre de la roseta, la tija florífera.

Fulles caulinars decurrents

Fulles bassals en roseta, lobulades amb el marge ondulat, tomentoses i pecíol curt. Les fulles de les tiges (caulinars) són alternes i decurrents les mitjanes, i amplexicaules les superiors.

Corol·la groga amb cinc estams

Flors en panícula poc densa amb flors reunides a l’axil•la de les bràctees. Flors hermafrodites, pentàmeres, amb el calze en forma de tub dividit en cinc lòbuls lanceolats, i la corol•la rotàcia, groga, formada per un tub i cinc lòbuls desiguals de 1,2 a 3 cm de diàmetre. Cinc estams amb el filament cobert per pèls de color violaci. Ovari súper amb un sol estil. Floreix entre juny i setembre.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula poc més llarga que el calze que s’obri per dues valves per deixar eixir nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Rotàcia s’anomena a la corol•la amb el pètals soldats en gran part (gamopètala) i simetria radial (actinomorfa) de tub curt i limbe pla, com en el cas aquesta espècie.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls desiguals

USOS I PROPIETATS: L'arrel s'ha usat en medicina popular com a cicatritzant i les fulles picades i bullides per a descongestionar els bronquis.
És demulcent, antidiarreic, expectorant, antitussigen, antial•lèrgic, diürètic .
Indicat per a refredats, grip, bronquitis, al•lèrgies, diarrees, amigdalitis, rinitis.
Creences populars diuen que és un bon remei contra les hemorroides, només portant una fulla en la butxaca. 
S’ha emprat com escombra, per la qual cosa per Andalusia rep el nom d’escobón.

Té un sol estil persistent en el fruit

SABIES QUE... Verbascum ve del llatí verbascum, -i, que era com anomenaven a moltes de les plantes d’aquest gènere. Segons alguns autors el nom està relacionat amb els abundants pèls o barba (barba, -ae) que cobreix tota la planta, especialment les fulles. L’epítet específic, sinuatum és per les fulles bassals sinuoses.

Hi ha una creença popular que diu que si el persignes davant de la planta li cauen les flors.
Conta Pius font i Quer en el seu “Dioscórides renovado” que “Esta especie, se llama en catalán, ploranera y ressentida, equivalentes al de flor de la vergüenza, y, tal vez al de tienta yernos, por cuanto, poco despues de golpearle el tallo, van desprendiéndose sus flores abiertas, una a una, como si resistiéndose de los golpes que le propinaron, la planta se pusiera a llorar y a soltar lágrimas”.

Família Scrophulariaceae

Crupina vulgaris Cass.

NOMS: Crupina.  Cast. Cabezuela. Cabezuela cana. Crupina. Italià: Crupina comune. Francés: Crupine vulgaire. Crupine commune. Anglés: False Saw-wort. Common Crupina. Alemany: Schlüpfsame. Gewöhnlicher Schlüpfsame.

Involucre estret dee bràctees imbricades

SINÒNIMS:  Centaurea acuta Lam.;   Crupina acuta Fritsch ex Janch.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita, és a dir, estesa per quasi tot el món.

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. En llocs pedregosos, assolellats i eixuts, en sòls profunds i calcaris, des dels 100 als 1300 metres d’altitud.

Herba anual de tiges primes i erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual de tiges primes i erectes de fins 40 cm d’alçada.

Fulles bassals pinnatipartides i les caulinars pinnatisectes

Fulles bassals partides i les de la tija (caulinars) pinnatisectes, alternes, de tacte molt raspós (escàbrid).

Les flors internes del capítol són hermafrodites i les exteriors estèrils

Flors en capítols de bràctees imbricades desiguals que formen el involucre estretament oblong amb l’àpex color púrpura. Les flors internes són hermafrodites i les exteriors estèrils. Corol•la de color porpra. Floreix de maig a juliol

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni amb vil·là de setes rígides

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles pinnatisectes tenen els nervis pinnats, és a dir, un nervi medial del qual surten els nervis secundaris disposats als dos costats com les barbes d’una ploma, i les divisions de la fulla arriben fins al nervi medial. 

Les bràctees de l'involucre solen agafar una tonalitat rosa

SABIES QUE... L'origen del nom del gènere, Crupina, és desconegut, o potser un nom derivat de la llengua vernacla flamenca. El nom específic, vulgaris, deriva del llatí vulgaris, -e, que significa vulgar, comú, ordinari.

Família Compositae (Asteraceae)