Hedera helix L.

NOMS: Heura. Hedra. Hedrera. Heurera. Gedra. Occità: Eune, Eure, Eurre, Gèdra, Lèdra, Lèuna, Èdra.  Cast. Cazuz, Edra, Hedrera, Hiedra, Yedra. Gall. Hédera. Hera. Eusk. Untz. Huntzorri. Huntzosco. Huzkei. Zira. Xira. Txirosto. Port. Hera. Hereira. Heradeira. Italià: Edera comune.  Francés: Lierre. Lierre grimpant. Anglés: Ivy. Bind Wood. Alemany: Baumefeu. Ebich. Gemeiner Efeu.  Holandés: Gewone Klimop.  Grec: Χεδέρα η έλιξ. Κισσός ο έληξ.

Flors d'hedra amb pètals verdosos

SINÒNIMS: Pel seu ús en jardineria hi ha diverses varietats domèstiques.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis, Querco-Fagetea. Als peus de les penyes de muntanya, carrascars, sempre en llocs ombrívols i humits.

Aprofita roques o altres palntes per enfilar-se

FORMA VITAL: Faneròfit: Es caracteritzen per presentar les gemmes de recanvi a més de 0,5 m del terra. Els arbres, els grans arbustos, les plantes epífites i les lianes pertanyen a aquesta categoria.

DESCRIPCIÓ:  És una planta enfiladissa que trepa per sobre d’altres plantes o parets rocoses mitjançant petites arrels, que surten de les branques, que fan d’ancoratge. 

Les fulles són diferents segons la tija siga fèrtil o no

Fulles peciolades, alternes, coriàcies i brillants. Les fulles de les tiges fèrtils són romboïdals, mentre que la resta tenen lòbuls en forma palmada.

Flors pentàmeres poc vistoses

Flors  en umbel·les amb 12-20 flors. Cinc sèpals triangulars. Cinc pètals també triangulars, d’un verd groguenc, igual que els cinc estams. Ovari ínfer amb un estil. Floreix a finals de l’estiu i tardor

Fruits en baia de la grandària d'un pèsol

Fruit en petites baies carnoses de la grandària d’un pèsol de color verd fosc o negres

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Epífit (del grec έπί, sobre i φύτό, planta) es refereix a qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com suport, però que no el paràsita. Les epífites utilitzen la fotosíntesis per a proveir-se d'energia i (les que no són aquàtiques) obtenen humitat de l'aire o de la pluja que es diposita sobre la superfície del seu amfitrió.

Ací podem veure les petites arrels que surten de les tiges per enfilar-se

USOS I PROPIETATS: Els saponòsids li confereixen una acció vasoconstrictora, antifúngica, antibacteriana, antihelmíntica, antiprotozoària.
L'ús medicinal de l'heura aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat Alemany és: tos espasmòdica i bronquitis. En aquests casos, les fulles seques en forma d'infusió poden ser útils, encara que s'ha de delimitar el seu ús a unes poques preses. En canvi, popularment, es prepara un licor sedant en base de 100g de pols de llavors dissolta en un litre de vi.
En cas de mal de queixal, s'utilitza un glopeig bucal preparat amb una decocció de fulles d'heura en vinagre. Antigament les dents amb càries eren tractades amb la gomoresina que produeix la planta. Tradicionalment s'ha utilitzat en discinèsia biliar, artràlgia, artritis i gota.
També s'ha emprès per via tòpica pel tractament de lesions cutànies, úlcera cutània, flebitis o cel·lulitis.
En el Dioscórides renovado diu que, per a llevar els ulls de poll, posar una fulla a remulla en vinagre fort 24 hores i, a continuació, posar un tros de fulla sobre el ull de poll sostenint-la amb una gasa i, a les 24 hores, l’ull de poll saltarà amb facilitat.
S'ha emprat per tenyir teles de diferents colors: groc, verd grisós o vermell, segons si s'utilitzaven les baies, les fulles, etc.

        TÒXIC: L'administració oral s'ha de fer exclusivament per prescripció i sota control del metge. Tota la planta, sobretot les baies, són tòxiques, degut a l'heurina. La ingestió de dos o tres fruits produeix símptomes d'intoxicació en nens (nàusees, vòmits, excitació); 5-12 fruits poden arribar causar la mort per col·lapse respiratori.

Inflorescències en umbel·la

SABIES QUE... El nom genèric Hedera ve del llatí haerere que vol dir adossat.  L’epítet específic helix és una veu del grec antic que significa “gir al seu torn”
L'estructura química de les saponines triterpèniques de l'heura s'assemblen a varis composts que han inactivat, in vitro, al Virus de la immunodeficiència humana (SIDA). Això ha portat a alguns investigadors a iniciar estudis preliminars en aquesta patologia.
L'heura va tenir molta reputació com planta "màgica" en l'antiguitat, ja que protegia contra els mals esperits i contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front, per això va ser dedicada al deu Dionís.
En l'Antiga Grècia les corones d'heura representaven el símbol de la fidelitat, adornant les celebracions matrimonials.
Per la seua longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d'immortalitat.
Hom diu que les hedres poden  ofegar els arbres sobre on viuen, però, com que les arrels fixadores no penetren dins els teixits vius de l'arbre, tan sols perjudica els arbres sobre els quals viu mitjançant la competència per la llum, l'aigua i els nutrients minerals.
Poetes d’Al Andalus van dedicar versos a l’hedra com aquests d’Ibn al Jarraz:  “Es diria que les seues fulles, amb sa bella verdor, estan fetes de maragdes, les més belles i brillants”

Família Araliaceae

Alyssum simplex Rudolphi

NOMS: Herba de la ràbia. Dauradella.  Castellà: Hierba de la rábia. Aliso simple. Italià: Alisso campestre. Francès: Alysson champêtre. Passerage champêtre. Alemany: Kleinblütiges Steinkraut. Feld-Steinkraut. Einfache Steinkresse. Grec: Άλυσσο το απλό. Xinès: xin jing ting qi

Tota la planta est`coberta de pèls estrellats

SINÒNIMS: Alyssum campestre auct.; Alyssum minus (L) Rothm.; Alyssum amoris Coincy.; Alyssum parviflorum M. Bieb.; Alyssum collinum Brot.; Alyssum micranthum Fisch.; Alyssum nanum Pomel.;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània septentrional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia, Ruderali-Secalietea. Agropyro-Lygeion. Erms terofítics, vores de camins, marges, etc. sobre sòl calcari, entre 150 i 1700 metres d’altitud.

Tiges erectes d'un pam d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita planta anual de tiges floríferes erectes simples, ramificada des de la base, de fins un pam d’alçada, amb pèls que li donen un aspecte cendrós.

Fulles alternes i enteres

Fulles alternes, enteres, verdes, amb pèls, oblong-lanceolades i atenuades al pecíol. Les fulles més pròximes al raïm floral són més grans. 

Flors en raïms, amb pètals escotats

Flors en raïms densos que van allargant-se durant l’antesi. Calze amb quatre sèpals erectes i caducs d’un verd groguenc. Quatre pètals grocs profundament escotats que esdevenen blancs desprès de l’antesi. Quatre nectaris arrodonits, un al costat de cada estam. Androceu amb sis estams. Gineceu d’ovari súper pubescent i estil persistent. Floreix a la primavera.

Fruit en silícula coberta de pèls estrellats

Fruit en silícula suborbicular comprimida amb l’estil persistent i valves amb pèls, amb 1-2 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un fruit en càpsula, amb dos valves que s’obrin de colp (dehiscent), és una “síliqua” amb la característica de que és tan ampla com llarga.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat.

Flors en poncella

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Alyssum deriva de la partícula negativa grega  “a”, i de  “lýssa”, que significa ràbia, és a dir, significaria contra la ràbia.  Alysson, -i  era el nom que rebien diverses plantes que curaven la ràbia. No obstant, el  alysson que nomena el Discòrdies no sabem amb certesa quina planta és.

L’epítet de l’espècie, simplex¸ ve del llatí simplex, -icis, que significa simple, senzill, normalment aplicat per la tija simple, no ramificada.

Alyssum símplex va ser descrita per Karl Asmund Rudolphi i publicada en Journal für die Botanik 1799(2): 290–291. 1799.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Verbascum sinuatum L.

NOMS: Guardallop. Blenera sinuada. Múria. Trepó. Tripó bord. Herba plorosa. Ressentida. Ploranera. Santjoans. Occità: Auriho-d'asse, Blaisan, Brisam, Escoubo-d'ièro, Fatarassa.  Cast. Acigutre. Cenicero. Gordolobo. Tientayernos. Amargos. Bordolobo. Eusk. Ostaza. Port. Barbasco dos herbolarios. Cachapeiro. Verbasco ondeado. Italià: Verbasco sinuoso. Francés: Molène sinuée. Anglés: Wavyleaf Mullein. Alemany: gewelltblättrige Königskerze.  Grec: Βερμπάσκο το κολπώδες. 

Flors de guardallop amb els filaments dels estams peluts

SINÒNIMS: en aquest gènere són freqüents els híbrids interespecífics.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

Les fulles bassals sinuades donen nom a l'espècie

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de cultius, vores de camins, sempre en sòls rics en nutrients, secs i assolellats. Fins els 1400 metres d’altitud

Verbascum sinuatum 

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

El trepó és una herba que pot arribar als dos metres d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal gran, pot arribar als dos metres d’alçada, i robusta, tota coberta de pèl (indument), amb tiges erectes. El primer any trau una roseta de fulles amples i el segon surt, del centre de la roseta, la tija florífera.

Fulles caulinars decurrents

Fulles bassals en roseta, lobulades amb el marge ondulat, tomentoses i pecíol curt. Les fulles de les tiges (caulinars) són alternes i decurrents les mitjanes, i amplexicaules les superiors.

Corol·la groga amb cinc estams

Flors en panícula poc densa amb flors reunides a l’axil•la de les bràctees. Flors hermafrodites, pentàmeres, amb el calze en forma de tub dividit en cinc lòbuls lanceolats, i la corol•la rotàcia, groga, formada per un tub i cinc lòbuls desiguals de 1,2 a 3 cm de diàmetre. Cinc estams amb el filament cobert per pèls de color violaci. Ovari súper amb un sol estil. Floreix entre juny i setembre.

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula poc més llarga que el calze que s’obri per dues valves per deixar eixir nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Rotàcia s’anomena a la corol•la amb el pètals soldats en gran part (gamopètala) i simetria radial (actinomorfa) de tub curt i limbe pla, com en el cas aquesta espècie.

Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls desiguals

USOS I PROPIETATS: L'arrel s'ha usat en medicina popular com a cicatritzant i les fulles picades i bullides per a descongestionar els bronquis.
És demulcent, antidiarreic, expectorant, antitussigen, antial•lèrgic, diürètic .
Indicat per a refredats, grip, bronquitis, al•lèrgies, diarrees, amigdalitis, rinitis.
Creences populars diuen que és un bon remei contra les hemorroides, només portant una fulla en la butxaca. 
S’ha emprat com escombra, per la qual cosa per Andalusia rep el nom d’escobón.

Té un sol estil persistent en el fruit

SABIES QUE... Verbascum ve del llatí verbascum, -i, que era com anomenaven a moltes de les plantes d’aquest gènere. Segons alguns autors el nom està relacionat amb els abundants pèls o barba (barba, -ae) que cobreix tota la planta, especialment les fulles. L’epítet específic, sinuatum és per les fulles bassals sinuoses.

Hi ha una creença popular que diu que si el persignes davant de la planta li cauen les flors.
Conta Pius font i Quer en el seu “Dioscórides renovado” que “Esta especie, se llama en catalán, ploranera y ressentida, equivalentes al de flor de la vergüenza, y, tal vez al de tienta yernos, por cuanto, poco despues de golpearle el tallo, van desprendiéndose sus flores abiertas, una a una, como si resistiéndose de los golpes que le propinaron, la planta se pusiera a llorar y a soltar lágrimas”.

Família Scrophulariaceae