Sherardia arvensis L.

NOMS: Rèbola. Rèvola borda. Borró. Cast. Rubial. Revoli. Raspilla. Port. Granza. Granza dos campos. Italià: Toccamano. Francés: Shérardie des champs. Rubéole. Gratteron fleuri. Anglés: Field Madder. Blue Fieldmadder. Alemany: Ackerröte. Holandés: Blauwwalstro. Grec: Σεράρδια αρουραία . Προβατόχορτο . Χεράδιον.

Flors tetràmeres de rèbola

SINÒNIMS: Planta de morfologia variable. S’anomenen dues varietats, Sherardia arvensis  var. maritima Griseb., i Sherardia arvensis var. mutica Wirtgn., a les quals no li donen valor taxonòmic.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:Thero-Brachypodietea. Ruderali-Sacalietea. Marges de terres cultivades, erms i vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Herba petita que estén les tiges per terra

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba anual que creix estesa per terra o, de vegades, ascendent, amb nombroses tiges quadrangulars de fins 40 centímetres de llargària i amb pèls dirigits a la base.

Fulles amb folíols verticil·lats

Fulles verticil·lades, com totes les rubiàcies, amb quatre folíols caducs les inferiors, i amb 5-6 folíols lanceolats les mitjanes i superiors. Totes són aspres al tacte.

Quatre estams exserts inserits als pètals

Flors en glomèruls terminals envoltats per un involucre format per 10 fulles soldades a la base. Les flors són hermafrodites i amb quatre peces per verticil (tetràmeres). Calze en tub dividit en 4-6 dents amb pèls i persistent. Corol·la de color lila clar, amb pètals soldats en un tub acabat en quatre lòbuls un poc més curts que el tub. Quatre estams inserits en el pètals, exserts i alternant amb els quatre lòbuls de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes capitats.  Floreix en primavera i estiu

Fruit indehiscent amb pèls rígids

Fruit sec, indehiscent, cobert de pèls rígids i forts.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Un verticil és un conjunt de fulles o d’altres òrgans que naixen al mateix nivell en una tija o eix. Aleshores, quan diguem que les fulles són verticil·lades, estem dient que naixen més de dos d’un mateix nus.  Les rubiàcies són fàcils de reconèixer per aquesta característica.

Planta de morfologia molt variable

SABIES QUE... el nom del gènere Sherardia és en homenatge a William Sherard (1659-1728), naturalista i botànic anglès, deixeble de Joseph Pitton de Tournefort i Hermann Boerhaave i protector de nombrosos naturalistes. 
L’epítet específic, arvensis, ve del llatí “arvum, -i,” que significa camp de conreu, perquè apareix als camps i és una mala herba per als camps de cereal.

Família Rubiaceae

Rhamnus lycioides L.

NOMS: Arçot. Cambronera. Arç negre. Escurnoi. Espí negre. Alicantins. Espinalera. Mal hivern. Garboller. Trencaolles. Cast. Espino negro. Espino prieto, Escambrón. Escaramujo. Eusk. Ena. Ena arrunt. Epa. Port. Sanguinho da praia. Italià: Ranno con foglie d'olivo. Francés: Nerprun faux olivier. Anglés: Small Buckthorn. Grec: Ακουμένη. Αμπάλορος. Λιτσιβέρι.

Flors d'arçot

SINÒNIMS: Rhamnus oleoides L. ;  Rhamnus velutina Boiss.  La subespècie R. lyciodes subsp. borgiae és endèmica de les fissures de roques calcàries (Teucrion buxifolii) dels territoris diànic i lucèntic. En canvi, la subespècie R. lycioides subsp. oleoides és típica de les màquies i garrigues (Oleo-Ceratonion) del sud del País Valencià i de les Illes Balears.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Les branques que divergeixen en un angle molt obert

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum lycioidis. Matollars secs sobre sòls poc profunds, fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Nanofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust entre un i dos metres d’alçada, espinós i molt ramificat amb les branques que divergeixen en un angle molt obert.

Les fulles s’agrupen formant fascicles (braquiblasts)

Fulles enteres, estretament espatulades i sense pecíol, que s’agrupen formant fascicles (braquiblasts) o esparses. Tenen petites estípules a la base.

Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen

Flors també en fascicles, de color groguenc, normalment hermafrodites. Calze amb els quatre sèpals en tub acabat en quatre lòbuls aguts. Els pètals són molt petits o inclús no aparèixen. Quatre estams. Ovari súper amb tres o quatre estils amb estigmes petits. Floreix a la primavera.

Els fruits en drupa són negres a la maturitat

Fruit en drupa de color negre al madurar.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Braquiblast és una branca petita de creixement limitat, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades, donant la impressió de que surten d’un mateix verticil.

Les flors també surten en fascicles, com les fulles

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per fer bardisses.
La infusió de la flor alleuja el dolor de gola i combat l’afonia, i la bullida dels fruits per a fer banys oculars contra la hipertensió ocular.
La seua fusta s’utilitza per a fer batalls per els esquellots

SABIES QUE... el genèric Rhamnus és el nom que rebien algunes plantes d’aquesta família en l’antiga Grècia.
El nom específic, lycioides, ve del gènere “Lycium” i del sufixe “oides” que vol dir paregut a, per el paregut de les fulles amb les d’aquest gènere.

Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart.

Observacions: A les roques calcàries de les muntanyes del País Valencià viu  Rhamnus lycioides L. subsp. borgiae Rivas Mart. Un arbust espinós de fulles linears i branques aplicades al substrat. Es diferència d’altres subespècies per ser eminentment rupícola i per les fulles aciculars i curtes. El nom de la subespècie, borgiae, està dedicada al botànic valencià, José Borja Carbonell, (Càrcer 1902-1993) catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i autor d’estudis de flors i vegetació de les serres de Gúdar, Javalambre i Corbera.

Família Rhamnaceae

Cynoglossum cheirifolium L.

NOMS: Besneula. Llengua de gos. Visneula. Besneula de fulla blanca. Llapassa. Llapassera. Llengua de ca. Maneula.  Cast. Oreja de liebre. Viniebla. Viniebla de hojas de alhelí. Eusk. Chakur mia. Port. Cinoglossa. Cinoglossa de fôlha de goivo. Lengua maldiciente. Italià: Lingua-di-cane giallastra. Francés: Cynoglosse à feuilles de giroflée.

Inflorescències en cimes ramificades

SINÒNIMS:  Cynoglossum heterocarpum (G. Kunze) Willk. ;  Pardoglossum cheirifolium (L.) Barbier & Mathez

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Scolymo-Kentrophyllion . Ruderal, vores de camins, camps abandonats, erms, fins els 1200 metres d’altitud. Aquesta del camí de la Salaella Llarga.

Herba coberta de toment que li dona l'aspecte grisós

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls tomentosos que li donen una tonalitat grisenca que pot arribar als 40 cm d’alçada.

Fulles semiamplexicaules en forma de llengua de gos

Fulles enteres, semiamplexicaules, allargades les caulinars i un poc més amples les bassals que perden el pecíol en la floració (antesi), densament piloses per les dues cares.

Corol·la en tub, acabada en cinc lòbuls

Flors en inflorescències cimoses ramificades. Flors amb bràctees similars a les fulles, calze amb cinc lòbuls ovats coberts de pèls densos. Corol·la d’un vermell vinós sense venació obscura; forma un tub que s’obri en cinc lòbuls. Estams inserits a la corol·la. Ovari amb l’estil més curt que el tub de la corol·la. Floreix a la
primavera.

Núcules cobertes de gloquidis

Fruit format per quatre núcules cobertes de petits agullons.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits estan coberts d’una espècie de garfis que s’enganxen al pèl dels mamífers per estendre les llavors. Són els gloquidis, tricomes unicel·lulars amb petites pues apicals retorces.

Calze amb cinc sèpals pilosos

USOS I PROPIETATS: Els efectes narcòtics dels alcaloides que conté no aconsellen el seu ús. Les llavors tenen cinoglosina, un alcaloide que és capaç de paralitzar el sistema nerviós
Té propietats antiespasmòdica, narcòtica,emol•lient i cicatritzant aplicant les fulles picades sobre les ferides.

SABIES QUE... el nom genèric Cynoglossum ve del grec kynos, que signifca gos, i de glossa, que significa llengua, fent al·lusió a la forma de les fulles que semblen  la llengua d’un gos.
L’epítet específic cheirifolium fa referència a les fulles del violer groc (Cheiranthus cheiri L.)

Família Boraginaceae