Satureja montana L. subsp. Obovata (Lang)

NOMS:  Herba d'olives. Sajolida. Sajurida. Hisopet.  Occità: Pebre d'ase, Sadrèia.  Cast. Ajedrea. Hierba oliva. Hisopillo. Italià: Santoreggia montana. Satureia. Francés: Sarriette des montagnes. Sarriette vivace. Anglés: Perennial Savory. White Thyme. Alemany: Berg-Saturei. Pfefferkraut. Winter-Bohnenkraut. Holandés: Bergsteentijm.

Flors amb la corol·la bilabiada

SINÒNIMS: Satureja obovata Lagasca;  Satureja cuneifolia subsp obovata (Lag) G.Lopez

És una espècie variable, de la qual es diferencien 3 subespècies al nostre territori i diverses varietats: la subsp. montana, la subsp. innota i la subsp. obovata. La subespècie obovata  és pròpiament "l'herba de les olives", i només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Quercetum rotundifoliae. Brolles calcícoles de muntanya sobre sòl margós o calcari, fins els mil metres d’altitud. 

Petit arbust de tiges erectes i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  petit arbust de fins 40 cm d’alçada amb la base lignificada, tiges erectes  i ramificades. És molt aromàtica per les glàndules translúcides amb olis essencials.

Fulles oposades amb nombroses glàndules amb olis essencials

Fulles oposades de limbe espatulat, conduplicades, de vegades un poc crasses  i cobertes de pèls glandulosos

Calze en tub acabat en cinc dents

Flors hermafrodites i pentàmeres en inflorescències espiciformes o en verticil·lastres separats. Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de tub acabat en cinc dents. Corol·la bilabiada amb el llavi superior convex i l’inferior trilobat, de color rosa esvaït. Androceu amb quatre estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb un estil que es divideix en dues branques estigmàtiques. Floreix a l’estiu, entre agost i setembre.

Fruit en tetraqueni  sec, típic de les labiades (tetraclusa) amb núcules ovoides de color marró obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La major part de les plantes de la família de les labiades presenten pèls i glàndules que contenen d'olis essencials i altres substàncies químiques, que les dota de propietats condimentaries i medicinals, com en aquest cas.

Llavi inferior trilobat

USOS I PROPIETATS: S’empra en medicina popular per les seues propietats aperitives, digestives, astringents i tonificants. A més a més l'oli essencial medicinal de la sajolida inhibeix el creixement de Candida albicans, una infecció fúngica que afecta la boca i els genitals humans. Però l’ús més estès és per adobar carns, embotits i, especialment, les olives per donar-li el gust i l’aroma característic, d’ací el nom popular d’herba olives.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades. L’epítet específic, montana, deriva del llatí  “montanus”, que significa de les muntanyes. 

Família Labiatae (Lamiaceae)

Cupressus sempervirens L.

NOMS: Xiprer. Xifrer. Occità: Autciprés, Cipressièr, Ciprièr, Ciprès.  Cast. Ciprés. alcipreste Eusk. Nekosta arrunta. Altzifre arrunta. Portugués: Cipreste. Cipreste dos cemitérios. Italià: Cipresso comune. Francès: Cyprès d'italie, Cyprès sempervirent.  Anglès: Mediterranean cypress. Alemany: Echte Zypresse. Holandés: Italiaanse Cipres. Grec: Κυπαρρίσι οριζόντιο.

Flors (estròbils) masculins de xiprer

SINÒNIMS: Podem trobar dues formes: Cupressus sempervirens f. sempervirens; sinònim Cupressus sempervirens f. Horizontalis,  amb les branques esteses com el cedre o el pi, i Cupressus sempervirens f. pyramidalis; sinònim Cupressus sempervirens f. Stricta, amb forma piramidal, de columna.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional.

HÀBITAT: No és un arbre propi de les nostres terres, és originari de Grècia, Turquia i Pèrsia. Ací plantat com ornamental o per fer tanques

Xiprers de la subespècie pyramidalis del Jardí de Vivers de València

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbre monoic, és a dir, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre, amb el tronc recte i les branques ascendents, que pot arribar als 30 metres d’alçada. Nosaltres coneguem el xiprer amb les branques cap amunt però aquesta és una varietat de cultiu, els arbres silvestres tenen les branques obertes.

Fulles molt menudes i imbricades

Fulles en ramellets d’esquames imbricades de 2-5 mm, de color verd obscur.

Estròbil femení

Flors són estròbils de color terrós grisenc amb esquames mucronades i peltades. Les masculines són cilíndriques i de tons groguencs, mentre que les femenines formen petites pinyes verdoses. Floreix a la primavera i el fruit madura a la tardor de l’any següent.

Fruit en forma de gàlbuls

Fruit en gàlbuls arrodonits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un estròbil és un òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.

Estròbil masculí on podem veure els sacs de pol·len

USOS I PROPIETATS: La fusta s’empra per a ebenisteria i construcció perquè és molt resistent a la podridura.  Pel mateix motiu s’utilitza en construcció naval
Al les hortes s’utilitza de paravent, per defensar-se dels vents forts.
En medicina, les seues fulles i fruits, s’utilitzen per al tractament de les varius, úlceres varicoses, hemorroides i problemes de pròstata. És astringent, expectorant, diürètic, vasoconstrictor, sudorífic i febrífug.
En cosmètica se li atribueixen virtuts com reafirmant, astringent, antiseborreic, anticaspa, antisudoral, vasoconstrictor i combatent dels radicals lliures.

Estròbil femení amb les esquames mucronades

SABIES QUE... Cupressus  és el mot llatí del xiprer. L’epítet específic, sempervirens, significa sempre verd, en al•lusió a que és un arbre amb el mateix verd fins que mor.
Hi ha qui diu que el seu nom deriva de l’illa de Xipre, però altres afirmen que procedix de Cyparisso, amant d’Apol•lo, que va matar per error amb la seua javelina un cérvol sagrat del déu. Va plorar tant i amb tanta pena que va caure rendit al sòl transformant-se en un arbre gran i fort que vessa les seues llàgrimes de resina, i Apol•lo li va ordenar que estiguera present en els rituals dels morts.
La fusta del xiprer és tan dura i incorruptible que, a l’antiga  Grècia, les lleis eren gravades en la seua fusta perquè la consideraven més dura que el metall. Les portes del temple de la deessa Diana eren de fusta de xiprer i els herois grecs eren soterrats en taüts de xiprer per a que no es podriren.
Les portes de Sant Pere en el Vaticà són de xiprer i no mostren cap signe de deteriorament amb els segles que han passat.
En la tradició dels antics romans les fletxes de Cupido eren de fusta de xiprer, i plantaven un xiprer quan naixia una xiqueta, per indicar que caldria un espòs.
No només assenyalava els cementiris, també era un signe d’hospitalitat. Fins fa poc temps hi havia un codi per als peregrins: un xiprer assenyalava una casa (un llit per a passar la nit), dos xiprers casa i menjar, i tres xiprers casa, menjar i diners (allotjament, alguna cosa que menjar i almoina per al viatge).  (EL xiprer, símbol d’acollida)
Pot viure més de 500 anys i degut a la seva longevitat, s´ha plantat com a símbol funerari en els cementiris.
Actualment són atacats per un fong (Seridium cardinale) que produeix una malaltia anomenada antracnosi, que pot matar l’arbre

Família Cupressaceae

Geranium molle L.

NOMS: Gerani. Rellotges. Suassana. Borró. Candelers, Forquilles, Peu de fagina. Agulles. Occità: Clavèu-dóu-bon-dieu. Gall. Agulleira. Suansana. Sussana .Cast. Geranio de los caminos. Geranio blando. Port. Bico de pomba menor. Italià: Geranio volgare. Francés: Géranium à feuilles molles. Géranium mou. Anglés: Dove's-foot Crane's-bill. Dovefoot Geranium. Alemany: Weicher Storchschnabel. Holandés: Zachte Ooievaarsbek. Grec: Βελονάκι . Γεράνι. Καλόγηρος.

Flors amb cinc sèpals lliures

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, camps, vores de camins, fins els 1600 metres d’altitud.

Les tiges poden arribar als 40 cm de llargària

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Planta anual de fins 40 cm, de tiges ramificades des de la base, verdes i piloses, ascendents o esteses per terra

Fulles arrodonides amb el arge lobulat

Fulles alternes de contorn arrodonit i marge lobulat, palmatipartides; les bassals peciolades i les superiors sèssils o subsèssils.

Els pètals tenen una profunda escotadura que els divideix en dos lòbuls

Flors hermafrodites, pentàmeres amb les peces lliures. Pedicels que mesuren el doble que el calze de cinc sèpals mucronats. Corol·la amb cinc pètals de color de rosa o púrpura,  profundament dividits en dos lòbuls, el que la diferencia del Geranium rotundifolium que té els pètals un poc escotats. Deu estams tots fèrtils. Ovari súper, un sol estil acabat en cinc estigmes filiformes. Floreix de febrer a setembre.

El fruit és el característic esquizocarp dels geranis

Fruit en esquizocarp amb mericarps que es separen radialment de baix a dalt i de colp, per la tensió acumulada pel bec quan s’asseca, alliberant així les llavors. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els geranis que coneixem, cultivats en test o en jardí, són espècies del gènere Pelargonium originàries de l’Àfrica meridional i, en estat salvatge desapareixen ràpidament, doncs no s’adapten a les condicions del nostre territori.

Tenen una ollor pareguda a la de la tinta xina

USOS I PROPIETATS: Les Geraniàcies són riques en geraniol, que els hi dóna una olor particular i té algunes propietats medicinals, com per exemple combatre malalties de l'aparell digestiu i reproductiu i, en ús extern, com a antisèptic i analgèsic.

SABIES QUE... Geranium  ve del grec geranion que significa grua (grulla), en referència a la forma dels fruits que semblen un bec de grua.
El nom específic, molle,  ve del llatí mollis que vol dir moll, blanet.
La planta desprèn un olor semblant al de la tinta xina.

Família Geraniaceae