Anthyllis vulneraria ssp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs.

 NOMS: Vulnerària. Herba capsotera. Cast. Vulneraria. Francés: Vulnèraire.  Anglés: Lady's-finger. Kidney Vetch. Alemany: Wundkraut. Gewöhnlicher Wundklee. Holandés: Wondklaver. Grec: Ανθυλλίς η τραυματική.

Flors en glomèruls terminals solitaris

SINÒNIMS: Anthyllis vulneraria;   Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri  (Sagorski) W. Becker;   Anthyllis font-queri;  Anthyllis vulneraria subsp. lusitanica (Cullen & P.Silva).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Erms, brolles, garrigues, fins els 1700 metres d’altitud. Aquesta del Pla del Campello de Vallada (València)

Tiges erectes i cobertes de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes  de fins 40 cm, coberta de pèls.

Fulles compostes imparipinnades

Fulles compostes imparipinnades amb dos o tres parells de folíols i el folíol apical més gran que els altres.

Flors papilionàcia amb el calze inflat

Flors rosades a vermelles agrupades en glomèruls solitaris al final de les tiges fèrtils. Calze amb pèls, influat amb la part superior més estreta. Corol•la amb estendard entre rosa i porpra; ales un poc més llargues que la quilla. Floreix a la primavera.

Fruit en llegum indehiscent

Fruit llegum indehiscent amb una sola llavor que es desenvolupa dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor és una rama de creixement limitat l’àpex de la qual creix un nombre variable de fulles modificades. La part important de la flor són les fulles fèrtils portadores d’esporangis que són l’androceu, format per els estams, i el gineceu que el composen els carpels.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional popular s’ha emprat per la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres i tallades, facilita la necessària cicatrització de la ferida, i per   contusions i hematomes.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i, com el seu nom indica,  vulnerària.
L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus inhibint la seva activitat.
Les flors poden assecar-se per emprar-les com ornamentals.
El suc de les flors proporciona tints blaus, rojos o grocs.

SABIES QUE... Anthyllis ve del grec ánthos, -ou = flor, i de illos, que vol dir borrissol, per l’aspecte de les inflorescències amb els pèls. Els grecs de l’antiguitat empraven aquesta veu per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.
El nom específic de vulneraria deriva del llatí vulnus, que significa ferida, degut a les propietats curatives de les espècies d'aquest gènere.

Família Leguminosae (Fabaceae)

Phagnalon saxatile (L.) Cass.

NOMS: Mançanilla vera. Herba morenera. Ullastre de frare. Botgeta. Camamilla d’esca. Herba del reuma. Mançanilla. Herba santa. Castellà: Yesca. Manzanilla yesquera. Coronilla real. Hierba de la yesca. Yerba morenera.  Portugués : Alecrim das paredes, Alecrim-das-paredes, Alecrim-dos-muros, Erva do isco, Irós do sol, Macella da isca. Italià: Scuderi angustifoglio.  Francés: Phagnalon des rochers.  Anglès: Rock phagnalon. Alemany: Gewöhnliche Steinimmortelle

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Conyza saxatilis L.; Phagnalon annoticum Burnat. ; Phagnalon methanaeum Hausskn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Indrets rocosos o pedregosos i margosos assolellats, vores de camins, camps abandonats, fins els 800 metres d’altitud.

Tiges erectes i tomentoses

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita de fins 40 cm d’alçada, lignificada, ramificada i amb tiges erectes i tomentoses

Fulles linears verdes per l'anvers i tomentoses pel revers

Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes,  amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós.

Involucre amb bràctees escarioses

Flors en capítols solitaris al final de les tiges. Involucre de bràctees escarioses, lluentes i les mitjanes de marge ondulat; les externes reflexes. Flors totes tubulars i pentàmeres; les exteriors femenines i les interiors hermafrodites. Calze format per una corona de pèls. Corol·la groga formada per cinc pètals soldats en tub que en les femenines s’allarga en una lígula. Cinc estams. Ovari ínfer. Floreix de maig a juliol 

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni cilíndric i llis amb papus de pèls lliures.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, mida, coloració, etc., diferents d'aquestes. Un involucre és la reunió de bràctees en un verticil. Les famílies apiàcies i compostes (asteràcies) acostumen a tenir involucres. De vegades, aquestes bràctees prenen aspectes vistosos i acolorits per substituir funcionalment als pètals per atraure els insectes pol·linitzadors.

Involucre de bràctees escarioses i lluents

USOS I PROPIETATS: Digestiu. Antisèptic ocular. S'usa en tractaments capil·lars per enfortir i aclarir els cabells.

La planta seca és molt inflamable, raó per la qual s’emprava com a esca per encendre foc.

Flors exteriors femenines i les interiors hermafrodites

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies. L’epítet específic, saxatile, procedeix del llatí “saxum”, que significa pedra o roca, perquè aquesta espècie habita en llocs pedregosos o cingles. En llatí saxatilis, -e, vol dir que viu entre les penyes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1206. 1763. com Conyza saxatilis. Amb el nom actualment acceptat de Phagnalon saxatile va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) en el Bulletin de la Societe Philomatique de Paris 1819: 174. 1819.

Família Compositae (Asteraceae)

Satureja montana L. subsp. Obovata (Lang)

NOMS:  Herba d'olives. Sajolida. Sajurida. Hisopet.  Occità: Pebre d'ase, Sadrèia.  Cast. Ajedrea. Hierba oliva. Hisopillo. Italià: Santoreggia montana. Satureia. Francés: Sarriette des montagnes. Sarriette vivace. Anglés: Perennial Savory. White Thyme. Alemany: Berg-Saturei. Pfefferkraut. Winter-Bohnenkraut. Holandés: Bergsteentijm.

Flors amb la corol·la bilabiada

SINÒNIMS: Satureja obovata Lagasca;  Satureja cuneifolia subsp obovata (Lag) G.Lopez

És una espècie variable, de la qual es diferencien 3 subespècies al nostre territori i diverses varietats: la subsp. montana, la subsp. innota i la subsp. obovata. La subespècie obovata  és pròpiament "l'herba de les olives", i només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Quercetum rotundifoliae. Brolles calcícoles de muntanya sobre sòl margós o calcari, fins els mil metres d’altitud. 

Petit arbust de tiges erectes i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  petit arbust de fins 40 cm d’alçada amb la base lignificada, tiges erectes  i ramificades. És molt aromàtica per les glàndules translúcides amb olis essencials.

Fulles oposades amb nombroses glàndules amb olis essencials

Fulles oposades de limbe espatulat, conduplicades, de vegades un poc crasses  i cobertes de pèls glandulosos

Calze en tub acabat en cinc dents

Flors hermafrodites i pentàmeres en inflorescències espiciformes o en verticil·lastres separats. Calze amb els sèpals soldats (sinsèpal) en forma de tub acabat en cinc dents. Corol·la bilabiada amb el llavi superior convex i l’inferior trilobat, de color rosa esvaït. Androceu amb quatre estams més curts que la corol·la. Ovari súper amb un estil que es divideix en dues branques estigmàtiques. Floreix a l’estiu, entre agost i setembre.

Fruit en tetraqueni  sec, típic de les labiades (tetraclusa) amb núcules ovoides de color marró obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La major part de les plantes de la família de les labiades presenten pèls i glàndules que contenen d'olis essencials i altres substàncies químiques, que les dota de propietats condimentaries i medicinals, com en aquest cas.

Llavi inferior trilobat

USOS I PROPIETATS: S’empra en medicina popular per les seues propietats aperitives, digestives, astringents i tonificants. A més a més l'oli essencial medicinal de la sajolida inhibeix el creixement de Candida albicans, una infecció fúngica que afecta la boca i els genitals humans. Però l’ús més estès és per adobar carns, embotits i, especialment, les olives per donar-li el gust i l’aroma característic, d’ací el nom popular d’herba olives.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Satureja és d’etimologia incerta. Pot ser del llatí "séro, sátum" sembrar, o del grec "sátyros" sàtir o de l’àrab "s'átar" el nom de moltes plantes. En tot cas “satureia, -ae” era el nom que rebien vàries espècies de labiades. L’epítet específic, montana, deriva del llatí  “montanus”, que significa de les muntanyes. 

Família Labiatae (Lamiaceae)