Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Salvia verbenaca L.

NOMS: Tàrrec. Herba de santa Llúcia. Tàrrega. Tarrons. Herba del mal d’ulls. Occità: Erbo dóu prudome. Castellà: Gallocresta. Hierba de ciego. Hierba de Santa Lucía. Bálsamo. Hierba de los ojos. Tabaco domingo. Balsamina. Èuscara: Gandollar. Zauri-belar. Gallego: Crista de galina. Galocrista. Herba da cruz. Herba dos ollos. Portuguès: Erva crista. Galocrista. Jarvão. Salva dos caminos.  Italià: Salvia minore . Francès: sauge verveine. Sauge à feuilles de verveine. Anglès: Vervain Sage. Wild Clary. Alemany: Eisenkraut-Salbei. Neerlandès: Kleine Salie.

Verticil·lastre amb flors de tàrrec
SINÒNIMS: Salvia pyrenaica L. ; Salvia clandestina L.;  Salvia verbenacoides  Brot.;  Salvia multifida Sibth. & SM.;  Salvia lanigera Poir.; Salvia ochroleuca Coss. & Balansa;  Salvia sabulicola Pomel.
Trobem tres subespècies als Països Catalans: la subsp. controversa, la subsp. verbenaca i la subsp. hominoides. La primera es troba a les contrades mediterrànies seques i presenta les fulles dividides en lacínies. Les altres dues tenen les fulles menys dividides o subenteres. La segona és una planta petita, de menys de 4 dm, i de caràcter general; i la tercera és una planta robusta de sòls més o menys humits.
Fulles caulinars oposades
DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, la conca del Mediterrani i sobrepassant-la en cert grau.
HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de secà i vores de camins però sobre sòls profunds. Fins els 1700 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls i aromàtica amb tiges erectes que poden arribar als 80 cm d’altura. 
Fulles basals amb el marge lobulat i dentat
Fulles bassals de color verd fosc, peciolades, pinnatífides, amb el marge lobulat i dentat; les superiors sèssils

Flor bilabiada amb el llavi superior en forma de casc
Flors que naixen d’una inflorescència erecta que surt del centre de la roseta bassal, on es situen els verticil·lastres amb 6-10 flors i bràctees curtes i verdes. Flors hermafrodites o femenines, de vegades clistògames, i pentàmeres. Calze bilabiat amb glàndules i creix al fructificar (acrescent); el llavi superior amb tres dents i l’inferior amb dos. Corol·la de color blau o violeta també bilabiada amb el llavi superior en forma de casc que protegeix l’estil i les anteres; l’inferior dividit en tres lòbuls. Dos estams. Ovari súper amb estil i estigma que surt de la corol·la quan és madur.  Floreix tot l’any
Fruit en tetraclusa (aqueni)
Fruit és un tetraqueni típic de les labiades anomenat tetraclusa seca.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades es dona el cas de flors que es pol·linitzen quan estan tancades, és a dir, que es fecunden amb el pol·len propi. Aleshores hom diu que són flors clistògames.
USOS I PROPIETATS: Té propietats vulneràries, bactericides i cicatritzants. S'empra, en infusió, contra les afeccions respiratòries i per afavorir el part i, amb compreses, contra les infeccions en ferides i úlceres.

El seu ús més extens i antic és com a col·liri ocular: els fruits es col·loquen sota les parpelles per aclarir la vista.

Inflorescència amb verticil·lastres
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Salvia ve del llatí “salvus, -a, -um”, que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut, per les virtuts medicinals de les plantes d’aquest gènere. L’epítet específic verbenaca significa pareguda a la Verbena doncs les fulles són semblants.
Es deia que retornava la vista als cecs només passant les branquetes d’aquesta planta per damunt dels seus ulls.

Pius Font i Quer, en el Dioscórides renovado diu que “desde lejanos tiempos se emplea para aclarar la vista. Los Antiguos tenían mucha fe en los fructículos que, a manera de simiente de color oscuro, se forman en número de 1 a 4 en el fondo del cáliz de la gallocresta. Con estos fructículos, colocados debajo de los párpados y cerrando el ojo, pretendían limpiárselo de flequillos argemas y musarañas. Las gentes del campo todavía utilizan actualmente estos gránulos de tárrago o gallocresta para aclarar la vista."

Salvia verbenaca va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 25. 1753

Família Labiatae (Lamiaceae)

dijous, 9 de febrer del 2012

Anthyllis vulneraria ssp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs.

 NOMS: Vulnerària. Herba capsotera. Cast. Vulneraria. Francés: Vulnèraire.  Anglés: Lady's-finger. Kidney Vetch. Alemany: Wundkraut. Gewöhnlicher Wundklee. Holandés: Wondklaver. Grec: Ανθυλλίς η τραυματική.

Flors en glomèruls terminals solitaris
SINÒNIMS: Anthyllis vulneraria;   Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri  (Sagorski) W. Becker;   Anthyllis font-queri;  Anthyllis vulneraria subsp. lusitanica (Cullen & P.Silva).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Erms, brolles, garrigues, fins els 1700 metres d’altitud. Aquesta del Pla del Campello de Vallada (València)

Tiges erectes i cobertes de pèls
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes  de fins 40 cm, coberta de pèls.

Fulles compostes imparipinnades
Fulles compostes imparipinnades amb dos o tres parells de folíols i el folíol apical més gran que els altres.

Flors papilionàcia amb el calze inflat
Flors rosades a vermelles agrupades en glomèruls solitaris al final de les tiges fèrtils. Calze amb pèls, influat amb la part superior més estreta. Corol•la amb estendard entre rosa i porpra; ales un poc més llargues que la quilla. Floreix a la primavera.


Fruit en llegum indehiscent
Fruit llegum indehiscent amb una sola llavor que es desenvolupa dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor és una rama de creixement limitat l’àpex de la qual creix un nombre variable de fulles modificades. La part important de la flor són les fulles fèrtils portadores d’esporangis que són l’androceu, format per els estams, i el gineceu que el composen els carpels.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional popular s’ha emprat per la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres i tallades, facilita la necessària cicatrització de la ferida, i per   contusions i hematomes.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i, com el seu nom indica,  vulnerària.
L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus inhibint la seva activitat.
Les flors poden assecar-se per emprar-les com ornamentals.
El suc de les flors proporciona tints blaus, rojos o grocs.


SABIES QUE... Anthyllis ve del grec ánthos, -ou = flor, i de illos, que vol dir borrissol, per l’aspecte de les inflorescències amb els pèls. Els grecs de l’antiguitat empraven aquesta veu per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.
El nom específic de vulneraria deriva del llatí vulnus, que significa ferida, degut a les propietats curatives de les espècies d'aquest gènere.

Família Leguminosae (Fabaceae)

dilluns, 6 de febrer del 2012

Phagnalon saxatile (L.) Cass.

NOMS: Mançanilla vera. Herba morenera. Ullastre de frare. Botgeta. Camamilla d’esca. Herba del reuma. Mançanilla. Herba santa. Castellà: Yesca. Manzanilla yesquera. Coronilla real. Hierba de la yesca. Yerba morenera.  Portugués : Alecrim das paredes, Alecrim-das-paredes, Alecrim-dos-muros, Erva do isco, Irós do sol, Macella da isca. Italià: Scuderi angustifoglio.  Francés: Phagnalon des rochers.  Anglès: Rock phagnalon. Alemany: Gewöhnliche Steinimmortelle

Capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Conyza saxatilis L.; Phagnalon annoticum Burnat. ; Phagnalon methanaeum Hausskn.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Indrets rocosos o pedregosos i margosos assolellats, vores de camins, camps abandonats, fins els 800 metres d’altitud.
Tiges erectes i tomentoses
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita de fins 40 cm d’alçada, lignificada, ramificada i amb tiges erectes i tomentoses
Fulles linears verdes per l'anvers i tomentoses pel revers
Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes,  amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós.

Involucre amb bràctees escarioses
Flors en capítols solitaris al final de les tiges. Involucre de bràctees escarioses, lluentes i les mitjanes de marge ondulat; les externes reflexes. Flors totes tubulars i pentàmeres; les exteriors femenines i les interiors hermafrodites. Calze format per una corona de pèls. Corol·la groga formada per cinc pètals soldats en tub que en les femenines s’allarga en una lígula. Cinc estams. Ovari ínfer. Floreix de maig a juliol 

Fruit en aqueni amb papus
Fruit en aqueni cilíndric i llis amb papus de pèls lliures.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, mida, coloració, etc., diferents d'aquestes. Un involucre és la reunió de bràctees en un verticil. Les famílies apiàcies i compostes (asteràcies) acostumen a tenir involucres. De vegades, aquestes bràctees prenen aspectes vistosos i acolorits per substituir funcionalment als pètals per atraure els insectes pol·linitzadors.
Involucre de bràctees escarioses i lluents

USOS I PROPIETATS: Digestiu. Antisèptic ocular. S'usa en tractaments capil·lars per enfortir i aclarir els cabells.
La planta seca és molt inflamable, raó per la qual s’emprava com a esca per encendre foc.

Flors exteriors femenines i les interiors hermafrodites
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies. L’epítet específic, saxatile, procedeix del llatí “saxum”, que significa pedra o roca, perquè aquesta espècie habita en llocs pedregosos o cingles. En llatí saxatilis, -e, vol dir que viu entre les penyes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1206. 1763. com Conyza saxatilis. Amb el nom actualment acceptat de Phagnalon saxatile va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) en el Bulletin de la Societe Philomatique de Paris 1819: 174. 1819.
Família Compositae (Asteraceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...