Centaurea calcitrapa L.

NOMS: Obriülls. Card estrellat. Card vermell. Floravia. Herba espitllera. Riola. Punxera. Occità: Auriòla, Caucotrepo.  Cast. Arbojos. Cardo estrellado. Encarnada. Garbanzos del cura. Trepacaballos. Abreojos. Gall. Arsola. Cardo de cristo. Soldina. Eusk. Lubeazuna. Nabarr lore. Nabarriosa. Port. Ambreta. Arzola. Calsatripa. Italià: Fiordaliso stellato. Ippofesto. Calcatreppola. Francés: Centaurée étoilée. Centaurée chausse-trape. Anglés: Purple Starthistle. Red Star-thistle. Alemany: Stern-Flockenblume. Fußangel-Flockenblume. Holandés: Kalketrip. Grec: Κενταύρια η πεδιλοπαγίς . Καλαγκάθι.

Flors tubulars de color purpuri de l'obriülls

SINÒNIMS: Centaurea macroacantha Guss.;   Centaurea myacantha DC.; Centaurea adulterina Moretti;

Hi ha dues subespècies: Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang.   Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Camps abandonats, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Molt ramificada amb tiges divaricades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta molt ramificada des de la base de fins 70 cm d’alçada, amb tiges que divergeixen en angle molt obert (divaricades)

Fulles pinnatífides amb els lòbula acabats en espines

Fulles pinnatífides, amb lòbuls acabats en espina, les fulles bassals peciolades i grans que desapareixen a la floració (antesi), i fulles caulinars petites.  

Les flors esternes són estèrils i les interiors hermafrodites

Flors en capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes. Flors de color purpuri, tubulars, glanduloses, les externes estèrils i les interiors hermafrodites. Cinc estams. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes Floreix a finals de la primavera.

Fruits en aqueni sense plomall

Fruit en aqueni (cípsela) ovat i sense plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Espina, en botànica, és qualsevol dels apèndix endurits i punxeguts, lignificats i amb teixit vascular, que provenen de la metamorfosi d’una tija (espina caulinar), d’una fulla (espina foliar), etc.  En aquest cas són les bràctees del involucre les que presenten les espines.

USOS I PROPIETATS: conté substàncies amargues que li proporcionen propietats diürètiques i febrífugues, a més d’astringent i antisèptic oftàlmic.

Capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes

SABIES QUE... el nom genèric, Centaurea, procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

L’epítet específic, calcitrapa, ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. És un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt. 

Família Compositae (Asteraceae)

Cynoglossum creticum Mill.

NOMS: Aferragós. Besneula. Besneula  blava. Llapassera. Llengua de ca. Llengua de gos. Llengua d'ovella. Maneula. Occità: Erbo de nosto-damo, Lenga de gos, Lengacano . Cast. Cinogloso azul. Oreja de liebre. Viniebla. Carruchera. Gall. lingua de can. Portugués : Cinoglossa-de-flor-listada, Lengua de caô. Mareacavallo. Orelha de lebre. Italià: Lingua-di-cane a fiori variegati. Francés: Cynoglosse de Crète. Cynoglosse peinte. Anglés:  Cretan Houndstongue. Blue Hound's-tongue. Alemany: Kretische Hundszunge. Grec: Καλοβενετίδη . Κυνόγλωσσο το κρητικό . Σκυλόγλωσσα. 

Flors amb les característiques venes

SINÒNIMS: Cynoglossum pictum Aitón. ; Cynoglossum siculum Guss.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion .Ruderal, vores de camins, camps, marges. Fins els mil metres d’altitud.

Tiges erectes cobertes de pèls

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 20 a 60 cm d’alçada, coberta de pèls, que durant el primer any forma una roseta bassal i al segon any surt la tija erecta i ramificada amb la inflorescència.

Fulles de la tija (caulinars) semiamplexicaules

Fulles bassals piloses, peciolades, lanceolades amb l’àpex obtús. Les fulles de la tija (caulinars) alternes, sense pecíol.

Flors en forma d’embut amb esquames a la gola

Flors en inflorescències de forma escorpioide, característica de les boraginàcies. Flors en forma d’embut (infundibuliforme) amb esquames a la gola, blavoses amb venes més fosques. Calze amb cinc lòbuls pilosos per les dues cares.  Cinc estams. Ovari súper amb estil més curt que la corol·la i estigma capitat. Floreix a finals de la primavera.

Tetranúcula amb agullons per afavorir la dispersió de llavors

Fruit núcules en quatre peces (tetranúcula) en creu cobertes d’agullons (gloquidis) i tubercles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan un fruit és pluricarpel·lar, és a dir que cada carpel es converteix en un fruit en forma d'aqueni de tal manera que s'origina un conjunt de fruits monosperms, hom diu que tenim un poliaqueni. I quan aquest poliaqueni està format per quatre fruits s’anomena tetraqueni, com passa amb les sàlvies o amb les espècies del gènere Cynoglossum.

USOS I PROPIETATS: Un drap banyat amb el bullit de la planta combat l’acne (els grans en la cara).

Inflorescència escorpioide

SABIES QUE... el nom genèric de Cynoglossum ve del grec “kynos”, que signifca gos, i de “glossa”, que significa llengua, fent al·lusió a la forma de les fulles que semblen  la llengua d’un gos.

L’epítet específic creticum és un epítet geogràfic que fa referència a l’illa de Creta.

Aquesta espècie és molt pareguda a la Cynoglossum  officinale L., raó per la qual sovint s’ha pres per l’espècie utilitzada en farmàcia que ha estat, per aquesta raó, molt estudiada. De la Cynoglossum cretica no hi ha estudis ni anàlisis, a pesar de ser la més abundant en la península.

Família Boraginaceae, Gènere Cynoglossum, A Herbes

Geranium purpureum Vill.

NOMS: Agulles. Gerani. Gerani purpuri. Güelles salades. Herba de Sant Robert. Herba roberta. Rellotges. Suassana pudenta. Grielles salades. Cast. Agujas de pastor. Hierba de la esquinancia. Hierba de San Roberto. Pata de graja. Portugués : erva de S. Roberto. Italià: Geranio purpureo.  Francès: Géranium pourpre, Géranium pourpré . Anglès:  Little-Robin. Alemany: Purpur-Storchschnabel

Flors axil·lars en parelles

SINÒNIMS: Geranium robertianum L. subsp. purpureum Vill. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Vores de camins, camps, espais remoguts, però també en garrigues i pedregars.  Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes de color vermellós

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes, amb pèls, de fins dos pams d’alçada que prenen un color vermellós, igual que les fulles, i amb una olor poc agradable.

Fulles triangulars pinnatisectes

Fulles peciolades, triangulars, palmatisectes, amb 3 a 5 lòbuls dividits, ells també, en lòbuls i segments mucronats, amb dos estípules a la base del pecíol.

Flors amb anteres grogues

Flors  en parelles a l’àpex d’un rabet que surt de l’axil·la de les fulles i és més llarg que aquestes. Corol·la amb cinc pètals rosats, lliures, obovats que van estretint-se en la ungla. Sèpals erectes amb pèls i un apèndix filiforme d’uns 3 mm de color roig. Estams amb anteres grogues, a diferència del G. Robertianum que té les anteres vermelles.

Fruit en esquizocarp

Fruit és un esquizocarp, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: autocòria és la dispersió de les diàspores (llavors, fruits, espores, etc.) dels vegetals per acció de la planta mateixa. Als geranis cadascuna de les parts que formen el fruit (mericarps) se separen sobtadament a causa de la tensió de les arestes al assecar-se, expulsant així les llavors a certa distància de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: És un astringent suau que no irrita ni té mal sabor, per la qual cosa s’utilitza en pediatria. També s’empra per a glopejar i fer gargarismes per estrènyer les genives i combatre la inflamació de gola. 

SABIES QUE... el nom del gènere, Geranium, ve del grec geranion, que significa grua (grulla), en al·lusió a la forma del fruit que sembla el bec d’aquesta au.

El nom específic, purpureum, és degut a la coloració purpúria que prenen les tiges i les fulles.

En el Dioscòrides no es diferència aquesta espècie del Geranium robertianum L., només diu que hi ha una varietat que té les flors més grans i altra més menudes. G. purpureum és la de flors petites.

El nom popular d’herba de Sant Robert deriva del nom científic de l’espècie “robertianum”, però en realitat robertianum ve del llatí ruber que significa roig, i no de cap sant.

Família Geraniaceae, Gènere Geranium, A Herbes