Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 5 de març del 2012

Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.

NOMS: Nesprer del Japó. Nyespler del Japó. Nispro. Nespra. Cast. Nispelero del Japón. Níspero del Japón. Nispolero. Gall. Nespereiro. Eusk. Mizpirondo japoniarra.  Portugués: Nespereira do japao. Magnório. Italià: Nespolo del Giappone. Francés: Bibacier. Néflier du Japon. Anglés: Loquat. Alemany: Japanische Wollmispel. Japanische Mispel. Holandés: Japanse Mispel. Grec: Μουσμουλιά. Νεσπιλιά. 

Flors en panícules terminals cobertes de pèls
SINÒNIMS: Mespilus japonica Thumb. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Xino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivada en horts, jardins i parcs. Al nord de Catalunya i a Mallorca hi ha constància d’assilvestratment.

Arbre de fins 10 metres d'alçada, verd tot l'any
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbre perennifoli de fins 10 metres d’alçada

Les fulles són grans i coriàcies
Fulles grans (10-25 cm) amb el pecíol curt i amb estípules, alternes, lanceolades, dentades, coriàcies, de color verd fosc per l’anvers i tomentoses pel revers

Flor amb nombrosos estams
Flors en panícules terminals cobertes de toment bru groguenc. Calze amb cinc sèpals triangulars, amb l’exterior tomentós i persistents. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre amb cinc pètals lliures de color blanc groguenc i olorosa. Nombrosos estams (15-25) amb antera groga. Ovari ínfer amb 2-5 estils. Floreix a la tardor o principi de l’hivern.

El fruit té una carn suculenta i dolça
Fruit és un pom groc ataronjat, glabre a la maturitat, piriforme globós, de carn suculenta i dolça, lleugerament àcid i molt aromàtic, amb la pell molt fina, que manté a l’àpex les restes del calze. Les llavors, 1-3, són grans i ocupen, si més no, la meitat del diàmetre del fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit complex que està compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una capa discreta. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita.

Floreix a la tardor o principi de l'hivern
USOS I PROPIETATS: Els fruits poden menjar-se frescs o acompanyats d’estofats, i també en la producció de dolços i licors.
Amb la polpa s’elabora un xarop per suavitzar la gola. També és beneficiós per l’aparell digestiu i el sistema respiratori.
Cal anar amb cura doncs les llavors i fulles joves tenen cianur, en baixa concentració.
Darrerament s’ha trobat, als extractes de les fulles, un principi actiu que estimula el creixement del fol·licle pilós, pel que s’empra per elaborar locions contra l’alopècia i per al creixement del pèl.  

SABIES QUE... el nom genèric Eriobotrya ve del grec “érion, -ou” que significa llana, i del grec “bótrys, -yos” que significa raïm, per les inflorescències totalment cobertes de toment.
L’epítet específic japonica fa referència a l’origen asiàtic de la planta, encara que l’origen és xinés.
Fou introduït a Europa a finals del segle XVIII com ornamental i pels fruits comestibles. A Espanya l’introduí el botànic de Callosa d’Ensarrià Juan Bautista Berenguer i Ronda al segle XIX. Dinou municipis de la Marina Baixa i el Camp d’Alacant tenen Denominació d’Origen Protegida del “Níspero de Callosa de Ensarriá”.
Actualment és la nyespla (nespra o nispro) més comercialitzada doncs el nesprer europeu (Mespilus germanica) pràcticament ha desaparegut.
El fruit és pobre en nutrients i aporta poques calories, però té quantitats apreciables de potassi i vitamines, per la qual cosa és un fruit ideal per a dietes per aprimar-se.

Família Rosaceae
 

divendres, 2 de març del 2012

Centaurea calcitrapa L.


NOMS: Obriülls. Card estrellat. Card vermell. Floravia. Herba espitllera. Riola. Punxera. Occità: Auriòla, Caucotrepo.  Cast. Arbojos. Cardo estrellado. Encarnada. Garbanzos del cura. Trepacaballos. Abreojos. Gall. Arsola. Cardo de cristo. Soldina. Eusk. Lubeazuna. Nabarr lore. Nabarriosa. Port. Ambreta. Arzola. Calsatripa. Italià: Fiordaliso stellato. Ippofesto. Calcatreppola. Francés: Centaurée étoilée. Centaurée chausse-trape. Anglés: Purple Starthistle. Red Star-thistle. Alemany: Stern-Flockenblume. Fußangel-Flockenblume. Holandés: Kalketrip. Grec: Κενταύρια η πεδιλοπαγίς . Καλαγκάθι.

Flors tubulars de color purpuri de l'obriülls
SINÒNIMS: Centaurea macroacantha Guss.;   Centaurea myacantha DC.; Centaurea adulterina Moretti;
Hi ha dues subespècies: Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang.   Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Camps abandonats, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Molt ramificada amb tiges divaricades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta molt ramificada des de la base de fins 70 cm d’alçada, amb tiges que divergeixen en angle molt obert (divaricades)

Fulles pinnatífides amb els lòbula acabats en espines
Fulles pinnatífides, amb lòbuls acabats en espina, les fulles bassals peciolades i grans que desapareixen a la floració (antesi), i fulles caulinars petites.  

Les flors esternes són estèrils i les interiors hermafrodites
Flors en capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes. Flors de color purpuri, tubulars, glanduloses, les externes estèrils i les interiors hermafrodites. Cinc estams. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes Floreix a finals de la primavera.

Fruits en aqueni sense plomall
Fruit en aqueni (cípsela) ovat i sense plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Espina, en botànica, és qualsevol dels apèndix endurits i punxeguts, lignificats i amb teixit vascular, que provenen de la metamorfosi d’una tija (espina caulinar), d’una fulla (espina foliar), etc.  En aquest cas són les bràctees del involucre les que presenten les espines.

USOS I PROPIETATS: conté substàncies amargues que li proporcionen propietats diürètiques i febrífugues, a més d’astringent i antisèptic oftàlmic.

Capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes
SABIES QUE... el nom genèric, Centaurea, procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.
L’epítet específic, calcitrapa, ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. És un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt. 

Família Compositae (Asteraceae)

dimarts, 28 de febrer del 2012

Cynoglossum creticum Mill.

NOMS: Aferragós. Besneula. Besneula  blava. Llapassera. Llengua de ca. Llengua de gos. Llengua d'ovella. Maneula. Occità: Erbo de nosto-damo, Lenga de gos, Lengacano . Cast. Cinogloso azul. Oreja de liebre. Viniebla. Carruchera. Gall. lingua de can. Portugués : Cinoglossa-de-flor-listada, Lengua de caô. Mareacavallo. Orelha de lebre. Italià: Lingua-di-cane a fiori variegati. Francés: Cynoglosse de Crète. Cynoglosse peinte. Anglés:  Cretan Houndstongue. Blue Hound's-tongue. Alemany: Kretische Hundszunge. Grec: Καλοβενετίδη . Κυνόγλωσσο το κρητικό . Σκυλόγλωσσα. 

Flors amb les característiques venes
SINÒNIMS: Cynoglossum pictum Aitón. ; Cynoglossum siculum Guss.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion .Ruderal, vores de camins, camps, marges. Fins els mil metres d’altitud.

Tiges erectes cobertes de pèls
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba, de 20 a 60 cm d’alçada, coberta de pèls, que durant el primer any forma una roseta bassal i al segon any surt la tija erecta i ramificada amb la inflorescència.

Fulles de la tija (caulinars) semiamplexicaules
Fulles bassals piloses, peciolades, lanceolades amb l’àpex obtús. Les fulles de la tija (caulinars) alternes, sense pecíol.

Flors en forma d’embut amb esquames a la gola
Flors en inflorescències de forma escorpioide, característica de les boraginàcies. Flors en forma d’embut (infundibuliforme) amb esquames a la gola, blavoses amb venes més fosques. Calze amb cinc lòbuls pilosos per les dues cares.  Cinc estams. Ovari súper amb estil més curt que la corol·la i estigma capitat. Floreix a finals de la primavera.

Tetranúcula amb agullons per afavorir la dispersió de llavors
Fruit núcules en quatre peces (tetranúcula) en creu cobertes d’agullons (gloquidis) i tubercles.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Quan un fruit és pluricarpel·lar, és a dir que cada carpel es converteix en un fruit en forma d'aqueni de tal manera que s'origina un conjunt de fruits monosperms, hom diu que tenim un poliaqueni. I quan aquest poliaqueni està format per quatre fruits s’anomena tetraqueni, com passa amb les sàlvies o amb les espècies del gènere Cynoglossum.

USOS I PROPIETATS: Un drap banyat amb el bullit de la planta combat l’acne (els grans en la cara).

Inflorescència escorpioide
SABIES QUE... el nom genèric de Cynoglossum ve del grec “kynos”, que signifca gos, i de “glossa”, que significa llengua, fent al·lusió a la forma de les fulles que semblen  la llengua d’un gos.
L’epítet específic creticum és un epítet geogràfic que fa referència a l’illa de Creta.
Aquesta espècie és molt pareguda a la Cynoglossum  officinale L., raó per la qual sovint s’ha pres per l’espècie utilitzada en farmàcia que ha estat, per aquesta raó, molt estudiada. De la Cynoglossum cretica no hi ha estudis ni anàlisis, a pesar de ser la més abundant en la península.


Família Boraginaceae, Gènere Cynoglossum, A Herbes


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...