Menuda Natura

dijous, 8 de març del 2012

Moricandia arvensis (L.) DC.

NOMS: Coletxó. Colletxó. Coleta. Moricàndia. Castellà: Collejón. Berza boba. Rapillo murciano. Italià: Moricandia comune. Francès: Chou des champs. Moricandie. Anglès: Violet Cabbage. Purple Mistress. Alemany: Acker Moricandie. Grec: Ρόκα. Ερούκα.

Flors en raïms

SINÒNIMS: Brassica arvensis L.; Brassica purpurea Mill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Chenopodietalia muralis. Llocs alterats i secs, vores de camins, camps abandonats de secà, sobre substrat bàsic, calcari o guixos. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba amb tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra i glauca, ramificada des de la base amb tiges erectes lignificades a la base (sufruticós) que poden alçar-se fins els 75 cm. amb 1-4 mm de diàmetre.

Fulles de la tija (caulinars) amplexicaules

Fulles sèssils, les basals, que no formen roseta, obovades, atenuades a la base i més o menys crenades, de color verd glauc; les mitjanes i superiors de marge enter i la base en forma de cor abraçant la tija (amplexicaules).

Sèpals erectes i gibosos, els laterals

Flors en raïms de flors hermafrodites. Calze amb quatre sèpals erectes i els laterals gibosos. Quatre pètals violacis amb el limbe arrodonit i amb venes més obscures. Estams amb anteres en forma de punta de fletxa (sagitades).Floreix a la segona meitat de la primavera.

Síliqües dehiscents

Fruit en síliqües linears llargues (de fins 7 cm.), dehiscents, amb granes biseriades, àpteres o a penes alades. Quan s’obrin les valves cauen les llavors i queda una membrana hialina que separa les dues meitats.

Fruits madurs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. És el fruit característic de la família de les crucíferes (Brassicàcies)

Fulles inferiors

USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres són comestibles però s’utilitza per alimentar als animals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere rep el no de Moricandia en homenatge al botànic suís Moïse Étienne (Stefano) Moricard (1779-1854) autor de una flora americana i altra flora italiana, entre altres obres.

L’epítet específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

És una planta amb gran capacitat de colonització que viu al sud de València, Alacant i el nord d’Àfrica, inclús al desert del Sàhara

Cales Linné va descriure aquesta espècie per primera vegada i la va publicar com Brassica arvensis en Systema Naturae, ed. 12 2: 444. 1767. Amb el nom acceptat actualment de Moricandia arvensis va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 626–627. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dilluns, 5 de març del 2012

Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.

NOMS: Nesprer del Japó. Nyespler del Japó. Nispro. Nespra. Cast. Nispelero del Japón. Níspero del Japón. Nispolero. Gall. Nespereiro. Eusk. Mizpirondo japoniarra. Portugués: Nespereira do japao. Magnório. Italià: Nespolo del Giappone. Francés: Bibacier. Néflier du Japon. Anglés: Loquat. Alemany: Japanische Wollmispel. Japanische Mispel. Holandés: Japanse Mispel. Grec: Μουσμουλιά. Νεσπιλιά.

Flors en panícules terminals cobertes de pèls

SINÒNIMS: Mespilus japonica Thumb.

DISTRIBUCIÓ: Xino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivada en horts, jardins i parcs. Al nord de Catalunya i a Mallorca hi ha constància d’assilvestratment.

Arbre de fins 10 metres d'alçada, verd tot l'any

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de fins 10 metres d’alçada

Les fulles són grans i coriàcies

Fulles grans (10-25 cm) amb el pecíol curt i amb estípules, alternes, lanceolades, dentades, coriàcies, de color verd fosc per l’anvers i tomentoses pel revers

Flor amb nombrosos estams

Flors en panícules terminals cobertes de toment bru groguenc. Calze amb cinc sèpals triangulars, amb l’exterior tomentós i persistents. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre amb cinc pètals lliures de color blanc groguenc i olorosa. Nombrosos estams (15-25) amb antera groga. Ovari ínfer amb 2-5 estils. Floreix a la tardor o principi de l’hivern.

El fruit té una carn suculenta i dolça

Fruit és un pom groc ataronjat, glabre a la maturitat, piriforme globós, de carn suculenta i dolça, lleugerament àcid i molt aromàtic, amb la pell molt fina, que manté a l’àpex les restes del calze. Les llavors, 1-3, són grans i ocupen, si més no, la meitat del diàmetre del fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit complex que està compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una capa discreta. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita.

Floreix a la tardor o principi de l'hivern

USOS I PROPIETATS: Els fruits poden menjar-se frescs o acompanyats d’estofats, i també en la producció de dolços i licors.

Amb la polpa s’elabora un xarop per suavitzar la gola. També és beneficiós per l’aparell digestiu i el sistema respiratori.

Cal anar amb cura doncs les llavors i fulles joves tenen cianur, en baixa concentració.

Darrerament s’ha trobat, als extractes de les fulles, un principi actiu que estimula el creixement del fol·licle pilós, pel que s’empra per elaborar locions contra l’alopècia i per al creixement del pèl.

SABIES QUE... el nom genèric Eriobotrya ve del grec “érion, -ou” que significa llana, i del grec “bótrys, -yos” que significa raïm, per les inflorescències totalment cobertes de toment.

L’epítet específic japonica fa referència a l’origen asiàtic de la planta, encara que l’origen és xinés.

Fou introduït a Europa a finals del segle XVIII com ornamental i pels fruits comestibles. A Espanya l’introduí el botànic de Callosa d’Ensarrià Juan Bautista Berenguer i Ronda al segle XIX. Dinou municipis de la Marina Baixa i el Camp d’Alacant tenen Denominació d’Origen Protegida del “Níspero de Callosa de Ensarriá”.

Actualment és la nyespla (nespra o nispro) més comercialitzada doncs el nesprer europeu (Mespilus germanica) pràcticament ha desaparegut.

El fruit és pobre en nutrients i aporta poques calories, però té quantitats apreciables de potassi i vitamines, per la qual cosa és un fruit ideal per a dietes per aprimar-se.

Família Rosaceae

divendres, 2 de març del 2012

Centaurea calcitrapa L.

NOMS: Obriülls. Card estrellat. Card vermell. Floravia. Herba espitllera. Riola. Punxera. Occità: Auriòla, Caucotrepo. Cast. Arbojos. Cardo estrellado. Encarnada. Garbanzos del cura. Trepacaballos. Abreojos. Gall. Arsola. Cardo de cristo. Soldina. Eusk. Lubeazuna. Nabarr lore. Nabarriosa. Port. Ambreta. Arzola. Calsatripa. Italià: Fiordaliso stellato. Ippofesto. Calcatreppola. Francés: Centaurée étoilée. Centaurée chausse-trape. Anglés: Purple Starthistle. Red Star-thistle. Alemany: Stern-Flockenblume. Fußangel-Flockenblume. Holandés: Kalketrip. Grec: Κενταύρια η πεδιλοπαγίς . Καλαγκάθι.

Flors tubulars de color purpuri de l'obriülls

SINÒNIMS: Centaurea macroacantha Guss.; Centaurea myacantha DC.; Centaurea adulterina Moretti;

Hi ha dues subespècies: Centaurea calcitrapa subsp. horrida (Ten.) Arcang. Centaurea calcitrapa subsp. torreana (Ten.) Nyman

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea . Camps abandonats, vores de camins. Fins els 1600 metres d’altitud.

Molt ramificada amb tiges divaricades

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta molt ramificada des de la base de fins 70 cm d’alçada, amb tiges que divergeixen en angle molt obert (divaricades)

Fulles pinnatífides amb els lòbula acabats en espines

Fulles pinnatífides, amb lòbuls acabats en espina, les fulles bassals peciolades i grans que desapareixen a la floració (antesi), i fulles caulinars petites.

Les flors esternes són estèrils i les interiors hermafrodites

Flors en capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes. Flors de color purpuri, tubulars, glanduloses, les externes estèrils i les interiors hermafrodites. Cinc estams. Ovari ínfer amb un estil acabat en dos estigmes Floreix a finals de la primavera.

Fruits en aqueni sense plomall

Fruit en aqueni (cípsela) ovat i sense plomall

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Espina, en botànica, és qualsevol dels apèndix endurits i punxeguts, lignificats i amb teixit vascular, que provenen de la metamorfosi d’una tija (espina caulinar), d’una fulla (espina foliar), etc. En aquest cas són les bràctees del involucre les que presenten les espines.

USOS I PROPIETATS: conté substàncies amargues que li proporcionen propietats diürètiques i febrífugues, a més d’astringent i antisèptic oftàlmic.

Capítols amb bràctees en forma d’espines llargues i robustes

SABIES QUE... el nom genèric, Centaurea, procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes medicinals.

L’epítet específic, calcitrapa, ve de la veu llatina “caltrops” que significa trampa per a peus. És un arma de guerra consistent en pues metàl·liques disposades en forma de tetraedre, de manera que al caure a terra sempre hi ha una pua apuntant cap amunt.

Família Compositae (Asteraceae)