Menuda Natura

diumenge, 11 de març del 2012

Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. crassifolium (Cav.) Rivas Goday

NOMS: Esperons de roca. Boqueta de gos. Cast. Espuelilla. Conejitos. Italià: Linajola piemontese. Francès: Linaire à feuilles d'origan. Anglès: Malling Toadflax.

Flors amb llavis divergents i lòbuls amb una osca o entrant (emarginats)

SINÒNIMS: Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium; Linaria origanifolia (L.) Cav. ; Linaria crassifolia (Cav.)DC.; Chaenorhinum crassifolium (Cav.) Lge.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Teucrion buxifolii. En escletxes i pedregars calcaris, o sobre murs. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta petita sobre escletxes calcàries

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins un pam d’alçada amb tiges erectes i prims, ramificats des de la base.

Fulles semblants a les de l'orenga (origanifolium)

Fulles oval lanceolades, peciolades, oposades o alternes,

Llavi inferior amb esperó nectarífer

Flors en inflorescències laxes, amb pedicel. Calze amb sèpals desiguals, verds i més o menys purpuris, amb pèls i persistent. Corol·la de color variable entre violeta, rosa o groguenca, amb venes obscures i taques grogues; llavis divergents amb lòbuls partits (emarginats), dos lòbuls el superior i tres l’inferior, i tub comprimit per dalt i baix, deixant veure el paladar unflat i esperó curt on s’acumula el nèctar.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide, més curta que el calze, que s’obri per porus apicals per tal de lliurar les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o els sèpals d'algunes flors. De vegades l'esperó és l’elongació de la part posterior de la flor d'un, o de diversos pètals de la corol·la ( de tots). Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar als agents pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: Algunes espècies d’aquest gènere s’empren en jardineria.

Inflorescències laxes

SABIES QUE... el nom del gènere Chaenorhinum procedeix del grec “chaíno” que significa obrir-se, entreobrir-se, i del grec “rhís, rhinós” que significa nas, perquè la gola de la corol·la queda mig oberta.

L’epítet específic origanifolium fa referència a la forma de les fulles, semblant a les de l’orenga (Origanum vulgare L.).

Família Scrophulariaceae

dijous, 8 de març del 2012

Moricandia arvensis (L.) DC.

NOMS: Coletxó. Colletxó. Coleta. Moricàndia. Castellà: Collejón. Berza boba. Rapillo murciano. Italià: Moricandia comune. Francès: Chou des champs. Moricandie. Anglès: Violet Cabbage. Purple Mistress. Alemany: Acker Moricandie. Grec: Ρόκα. Ερούκα.

Flors en raïms

SINÒNIMS: Brassica arvensis L.; Brassica purpurea Mill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Chenopodietalia muralis. Llocs alterats i secs, vores de camins, camps abandonats de secà, sobre substrat bàsic, calcari o guixos. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba amb tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra i glauca, ramificada des de la base amb tiges erectes lignificades a la base (sufruticós) que poden alçar-se fins els 75 cm. amb 1-4 mm de diàmetre.

Fulles de la tija (caulinars) amplexicaules

Fulles sèssils, les basals, que no formen roseta, obovades, atenuades a la base i més o menys crenades, de color verd glauc; les mitjanes i superiors de marge enter i la base en forma de cor abraçant la tija (amplexicaules).

Sèpals erectes i gibosos, els laterals

Flors en raïms de flors hermafrodites. Calze amb quatre sèpals erectes i els laterals gibosos. Quatre pètals violacis amb el limbe arrodonit i amb venes més obscures. Estams amb anteres en forma de punta de fletxa (sagitades).Floreix a la segona meitat de la primavera.

Síliqües dehiscents

Fruit en síliqües linears llargues (de fins 7 cm.), dehiscents, amb granes biseriades, àpteres o a penes alades. Quan s’obrin les valves cauen les llavors i queda una membrana hialina que separa les dues meitats.

Fruits madurs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. És el fruit característic de la família de les crucíferes (Brassicàcies)

Fulles inferiors

USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres són comestibles però s’utilitza per alimentar als animals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere rep el no de Moricandia en homenatge al botànic suís Moïse Étienne (Stefano) Moricard (1779-1854) autor de una flora americana i altra flora italiana, entre altres obres.

L’epítet específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

És una planta amb gran capacitat de colonització que viu al sud de València, Alacant i el nord d’Àfrica, inclús al desert del Sàhara

Cales Linné va descriure aquesta espècie per primera vegada i la va publicar com Brassica arvensis en Systema Naturae, ed. 12 2: 444. 1767. Amb el nom acceptat actualment de Moricandia arvensis va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 626–627. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

dilluns, 5 de març del 2012

Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.

NOMS: Nesprer del Japó. Nyespler del Japó. Nispro. Nespra. Cast. Nispelero del Japón. Níspero del Japón. Nispolero. Gall. Nespereiro. Eusk. Mizpirondo japoniarra. Portugués: Nespereira do japao. Magnório. Italià: Nespolo del Giappone. Francés: Bibacier. Néflier du Japon. Anglés: Loquat. Alemany: Japanische Wollmispel. Japanische Mispel. Holandés: Japanse Mispel. Grec: Μουσμουλιά. Νεσπιλιά.

Flors en panícules terminals cobertes de pèls

SINÒNIMS: Mespilus japonica Thumb.

DISTRIBUCIÓ: Xino-Japonesa

HÀBITAT: Cultivada en horts, jardins i parcs. Al nord de Catalunya i a Mallorca hi ha constància d’assilvestratment.

Arbre de fins 10 metres d'alçada, verd tot l'any

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli de fins 10 metres d’alçada

Les fulles són grans i coriàcies

Fulles grans (10-25 cm) amb el pecíol curt i amb estípules, alternes, lanceolades, dentades, coriàcies, de color verd fosc per l’anvers i tomentoses pel revers

Flor amb nombrosos estams

Flors en panícules terminals cobertes de toment bru groguenc. Calze amb cinc sèpals triangulars, amb l’exterior tomentós i persistents. Corol·la d’1-2 cm de diàmetre amb cinc pètals lliures de color blanc groguenc i olorosa. Nombrosos estams (15-25) amb antera groga. Ovari ínfer amb 2-5 estils. Floreix a la tardor o principi de l’hivern.

El fruit té una carn suculenta i dolça

Fruit és un pom groc ataronjat, glabre a la maturitat, piriforme globós, de carn suculenta i dolça, lleugerament àcid i molt aromàtic, amb la pell molt fina, que manté a l’àpex les restes del calze. Les llavors, 1-3, són grans i ocupen, si més no, la meitat del diàmetre del fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica, un pom (del llatí pomum, poma) és un tipus de fruit complex que està compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una capa discreta. El mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita.

Floreix a la tardor o principi de l'hivern

USOS I PROPIETATS: Els fruits poden menjar-se frescs o acompanyats d’estofats, i també en la producció de dolços i licors.

Amb la polpa s’elabora un xarop per suavitzar la gola. També és beneficiós per l’aparell digestiu i el sistema respiratori.

Cal anar amb cura doncs les llavors i fulles joves tenen cianur, en baixa concentració.

Darrerament s’ha trobat, als extractes de les fulles, un principi actiu que estimula el creixement del fol·licle pilós, pel que s’empra per elaborar locions contra l’alopècia i per al creixement del pèl.

SABIES QUE... el nom genèric Eriobotrya ve del grec “érion, -ou” que significa llana, i del grec “bótrys, -yos” que significa raïm, per les inflorescències totalment cobertes de toment.

L’epítet específic japonica fa referència a l’origen asiàtic de la planta, encara que l’origen és xinés.

Fou introduït a Europa a finals del segle XVIII com ornamental i pels fruits comestibles. A Espanya l’introduí el botànic de Callosa d’Ensarrià Juan Bautista Berenguer i Ronda al segle XIX. Dinou municipis de la Marina Baixa i el Camp d’Alacant tenen Denominació d’Origen Protegida del “Níspero de Callosa de Ensarriá”.

Actualment és la nyespla (nespra o nispro) més comercialitzada doncs el nesprer europeu (Mespilus germanica) pràcticament ha desaparegut.

El fruit és pobre en nutrients i aporta poques calories, però té quantitats apreciables de potassi i vitamines, per la qual cosa és un fruit ideal per a dietes per aprimar-se.

Família Rosaceae