NOMS: Camamilla
groga. Botja. Espernallac. Camamirla. Mançanilla borda. Mançanilla fina. Untina.
Cast. Abrotano hembra. Manzanilla
amarga. Eusk. Asta kamamila. Portuguès: Abrótano-fêmea. Guarda-roupa.
Francès: Santoline. Aurone femelle.
Camomille de Mahon. Santoline petit-cyprès. Italià: Cameciparisso. Crespolina. Anglès: Lavender-cotton. Grey Santolina. Alemany:
Heiligenblume. Zypressen-Heiligenkraut. Neerlandès: Heiligenbloem. Grec:
Σαντολίνα η χαμαικυπάρισσος.
 |
| Capítols d'espernallac |
SINÒNIMS: Santolina squarrosa Willd.
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarino-Ericion.
Llocs alterats, erms, sobre substrat calcari i amb sol. Fins els 1800 metres
d’altitud
 |
| Mata de fins mig metre d'alçada |
DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 50 cm d’alçada, molt ramificat des de
la base, amb tiges erectes, rígides i pubescents, que desprèn un olor fort i és
viscós al tacte.
 |
| Fulles en segments molt petits, semblants al xiprer |
Fulles dividides
en segments però molt petits, de manera que semblen enteres, tomentoses o
glabres, disposades en quatre fileres. Les fulles tenen un aspecte semblant a les del
xiprer.
 |
| Flors tubuloses sense lígules |
Flors en
capítols terminals solitaris amb flors totes tubuloses grogues, sense lígules.
Floreix a partir del dia de Sant Joan fins al mes d’agost.
 |
| Fruits en cípsela sense vil·là |
Fruit en cípsela (aqueni) sense plomall.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La cípsela és un tipus de fruit simple indehiscent sec i
monosperm, que es deriva d’un ovari ínfer compost amb un sol lòcul. És com un
aqueni però es diferencia perquè està
format per més d’un carpel.
Exemples d’aquest tipus de fruit els trobem en les compostes o asteràcies. La
closca blanca i grisa de les llavors del gira-sol, les anomenades pipes, són
les parets de la cípsela.
USOS I PROPIETATS:
S'emprava com a digestiva, en infusió, o com antiespasmòdica, emmenagoga, i especialment
vermífuga. També se li atribueixen virtuts com a vulnerària per a les nafres i
infeccions per als humans i per al bestiar.
La infusió concentrada s’empra per aclarir el color del
cabell, donant tons daurats als rossos i castanys
Uns quants capítols dins del caixó evita que s’arne la roba
 |
| Flors grogues en capítols terminals solitaris |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: No està molt clar però algun autor aventura a dir que el nom del gènere Santolina deriva del llatí “Sanctus “, sant i “Linum”, llenç, potser en referència a
les propietats terapèutiques de la planta.
L'epítet específic chamaecyparissus fa referència al
paregut de les fulles amb les del xiprer, doncs, chamaecyparissus vol
dir xiprer nan.
Santolina
chamaecyparissus var. squarrosa va
ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Prodromus
Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 6: 35. 1837[1838]. L’espècie Santolina chamaecyparissus va ser
descrita per Carles Linnè i publicada en Species Plantarum 2: 842. 1753.
 |
| Cecidi |
És freqüent trobar cecidis esfèrics amb una llarga pilositat
blanca als borrons axil·lars, produïts per un dípter (Rhopalomyia santolinae), un mosquit que desenvolupa les seues
larves en un lòcul situat al centre del cecidi.
A l’hivern es poden veure, de vegades agrupats com en aquesta foto.
L’aprofitament de totes les espècies del gènere Santolina en la Regió de Múrcia
requereix l’obtenció d’autorització administrativa prèvia, segons el Decret
50/2003, de 30 de maig, per el qual es crea el Catàleg Regional de Flora Silvestre
Protegida de la Regió de Murcia. També a Balears segons el Decret 75/2005, de 8
de juliol, por el qual es crea el Catàleg Balear de Espècies amenaçades i
d’Especial Protecció.
Família Compositae (Asteraceae)
