NOMS: Morella roquera. Parietària. Blet de paret. Cama roja. Herba caragolera. Herba de mur. Herba de paret. Herba roquera. Maia. Occità: Camba-rossa, Espargoulo, Paredalha, Parietau, Èrba de nòstra dòna, Èrba de paret, Èrba figuièra. Castellà : Albahaca de rio. Hierba caracolera. Hierba de las ruinas. Hierba de muro. Ortiguilla muerta. Paletaria. Pelosilla. Eusk. horma-belarra. Odar. Zigu. Muru belarr. Gall. Palitaria.colerinha. paleiro. Portuguès: Pulitária. Alfavaca de cova. Urtiga mansa. Italià: Vetriola minore. Francès: Pariétaire couchée . Pariétaire de Judée. Anglès: Spreading Pellitory. Alemany: Mauer Glaskraut. Niederliegendes Glaskraut. Holandès: Klein Glaskruid. Grec: Ανεμόχορτο. Περδικάκι .
És una planta abundant en tota la península |
SINÒNIMS: Parietaria judaica L.; Parietaria diffusa Mert et Koch.; Parietaria ramiflora Moench.; Parietaria muralis subsp. judaica ; Parietaria punctata Will.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Parietarietalia, Chenopodietalia. Vegatació ruderal, murs, parets, llocs on sojorna el bestiar, vores de camins, femers, sobre sòls nitrogenats. Fins els 1600 metres d’altitud.
Les tiges prenen una tonalitat rogenca |
FORMA VITAL: Camèfit: Vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba molt ramificada des de la base on tiges són llenyoses (sufruticosa) i sovint de color rogenc, tota amb pèls. Poden arribar als 50 cm de llargària.
Fulles acuminades i amb pèls no urticans |
Fulles alternes, peciolades, ovades, acuminades, amb pèls que s’apeguen a la roba com si tingueren “velcro” però no són urticants.
Flors en fascicles axil·lars |
Flors en fascicles axil·lars amb bràctees soldades en la base; flors tetràmeres, hermafrodites, amb periant tubular que persisteix amb els fruits (acrescent); algunes flors poc nombroses són unisexuals.
Fruit en aqueni cobert pel periant persistent |
Fruit en aquenis ovats comprimits que es mantenen dins del periant persistent.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Herba és qualsevol planta que té fulles i tiges que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra. Però de vegades les plantes herbàcies tenen la part basal lignificada i, aleshores, hom diu que són sufruticoses.
USOS I PROPIETATS: És depurativa, diürètica, refrescant, antiinflamatòria, laxant i analgèsica. Per a tractaments exteriors és astringent, vulnerària i cicatritzant.
El pol·len de la parietària és força alergògen |
SABIES QUE... El nom genèric de Parietària ve del llatí “paries,-etis”, que significa mur, paret, per ser un lloc habitual on trobar-les.
L’epítet específic, officinalis, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. Tot i això, la Flora Ibèrica diu que la Parietaria officinalis no es cria en la Península, i anomena aquesta planta com Parietaria judaica.
És una de les plantes més al·lergògenes que hi ha. Figura com la principal causant d’al·lèrgia en les ciutats de la costa mediterrània. Les al·lèrgies les provoca el seu pol·len, accentuant l’efecte en primavera i estiu, però està florida quasi tot l'any.
Família Urticaceae