Dorycnium hirsutum (L.) Ser.

NOMS: Botja peluda. Coronel·la. Socarrell.Herba del pastor. Bolaga. Guixola. Trèvol pelut. Herba de setge. Castellà: Bocha. Boja peluda. Hierba de la sangre. Trebol hemorroïdal. Italià: Trifoglino irsuto. Francès: Bonjeanie hirsute. Anglès: Canary Clover. Alemany: Behaarter Backenklee. Grec: Δωρίκνιον

Glomèruls florals amb bràctees piloses

SINÒNIMS: Bonjeania hirsuta (L.) Reichb.;  Lotus hirsutus L.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion, Oleo-Ceratonion. Coscollars, i carrascars aclarits, en vores de camins i pedregars, sobre substrat calcari o àcid. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tota la planta té indument de pèls llargs i suaus

FORMA VITAL: Camèfit. Nanofaneròfit. Els camèfits són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. En aquest cas de vegades passa els 50 cm d’alçada, pel que també s’hi qualifica de nanofaneròfit, que tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura

DESCRIPCIÓ:  Arbust cobert de pilositat sedosa i patent, amb tiges lignificades a la base (sufruticosa) erectes i de vegades postrades, molt ramificades des de la base. Emana una olor desagradable.

Els folíols de les fulles s'obrin com els dits de la mà

Fulles las fulles dividides en cinc folíols que semblen cinc fulles juntes que surten de la tija, com els dits d’una mà oberta, amb pèls per les dues cares.

Calze hirsut amb les dents de color granat

Flors en glomèruls amb bràctea foliosa de 3-4 folíols i peduncle. Flors amb curt pedicel. Calze en tub hirsut amb dents linears de color granat. Corol·la papilionàcia blanca o rosada. Floreix de maig a juliol.

Llegum amb les valves obertes

Fruit en llegum ovoide llis i obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les flors d’aquesta família és la forma de les flors, amb la corol·la amb un sol pla de simetria (zigomorfa) i els pètals lliures (dialipètala), que sembla una papallona amb les ales obertes (d’ací el nom de papilionàcies). Tenen cinc pètals, un superior i ample, l'estendard; dos laterals i simètrics, les ales; i dos d'inferiors i units lateralment, de manera que formen la carena.

Característiques flors papilionàcies

USOS I PROPIETATS: Diürètic, astringent, hemostàtic, antiinflamatori, antiemètic. Per tractament de varius, flebitis, hemorroides, hemorràgies i cremades lleus, nafres bucals i genives sagnants, en infusió per rentats, en col·liris i en col·lutoris.

Seguint la Teoria del signe, antigament s’emprava per a combatre les hemorroides, per la forma  globosa i del color de la carn dels fruits.

SABIES QUE... El genèric Dorycnium era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat.

L’epítet específic hirsutum fa referència al abundant indument pilós de tota la planta.

Aquesta planta és d’interès apícola.

 Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Malva cretica ssp. althaeoides (cav.) Dalby

NOMS:  Malva crètica, Malví. Malva de Cavanilles. Cast. Campanita. Malva. Malvavisco. Malvilla. Marva.  Francès: Mauve

Flor pentàmera de la malva de Cavanilles

SINÒNIMS: Malva althaeoides Cav.; Malva anodaeformis Lag.;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Oleo Ceratonion. Llocs secs i assolellats. Fins els 500 metres d’altitud

Tija fina, erecta o postrada

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Petita herba de fins 40 cm d’alçada de tiges fines i erectes, de vegades postrades, amb pèls

Fulles superiors dividies en lòbuls serrats

Fulles inferiors suborbiculars amb lòbuls i llarg pecíol; les superiors amb pecíol més curt i molt dividides en 3-5 lòbuls serrats, amb pèls.

Pètals grans de color rosa pàl·lid

Flors solitàries, axil·lars, amb peduncle major que el pecíol de la fulla. Calicle de 3 peces estretes inserit a la base del calze i amb pèls als marges (ciliats). Sèpals estretament triangulars i acrescents, també ciliats. Pètals grans (10-35 mm) de color rosa pàl·lid que vira a lila a la dessecació. Els estams formen un tub dins del qual està l’estil.  Floreix de maig a juny

Esquizocarp envoltat pel calze persistent i les tres peces del calicle

Fruit en càpsula (esquizocarp)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esquizocarp és un fruit sec que no s’obri (indehiscent) que es desenvolupa a partir d'un gineceu de dos o més carpels concrescents, de manera que en arribar a la maturitat es descompon en unitats monospermes, és a dir, que quan és madur es divideix en mericarpis.

USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

Els filaments dels estams formen un tub que conté l'estil

 SABIES QUE... el nom del gènere Malva del llatí “malva, -ae” que donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera.

L’epítet específic cretica ve del grec “kretikós” que significa procedent de l’illa de Creta.

Aquesta espècie va ser descrita per Cavanilles a l’obra “Icones et descriptiones plantarum...”

Família Malvaceae 

Silene rubella L.

NOMS: Silene rogenca. Silene vermellenca.  Italià: Silene rosseggiante. Francès: Silène des moissons.

Flor de silene rogenca amb el característic calze unflat

SINÒNIMS: Silene diversifolia Otth.; Silene segetalis Dufour in Ball.;

Dues subespècies: Silene rubella ssp. segetalis (Dufour) Nyman.  ; Silene rubella ssp. rubella L.Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Tiges simples o ramificades des de la base

HÀBITAT: Diplotaxion. Conreus i herbassars, fins els 500 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de secà que creix als camps, que pot arribar als 40 cm d’alçada, tiges simples o ramificades des de la base.

Fulles ondulades amb el marge raspós

Fulles oposades i allargades amb el marge raspós, de vegades ondulades. Les bassals lanceolades lleugerament espatulades; les caulinars amb pèls.

Pètals emarginats de color rosa

Flors en dicasis, amb bràctees. Calze en tub més estret en la base, amb nervis vermells que s’uneixen a l’àpex dels sèpals (anastomosi). Corol·la amb pètals emarginats de color rosa; lígules corol·lines emarginades o bipartides soldades entre sí. Floreix a la primavera

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els pètals del gènere Silene tenen la particularitat de tindre dues parts ben diferenciades: la ungla, llarga i estreta que està dins del calze i corre paral·lela a aquest, i el limbe, ample i estes cap a fora, en perpendicular a l’eix de la flor, formant la corol·la que veiem. Al punt d’inflexió entre el limbe i la ungla, i seguint el sentit d’aquesta, els pètals duen unes petites esquametes que componen una corona sobre la corol·la; aquestes esquametes són les lígules corol·lines.

Ací podem veure les lígules corol·lines, al centre de la corol·la

SABIES QUE... Segons la “Flora ibérica” s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere.

L’epítet específic rubella ve del llatí “ruber” que significa vermell, per la tonalitat rogenca del pètals i dels sèpals.

Família Caryophyllaceae