NOMS: Malva major. Malva vera, Malvera, Malvins, Malví. Malva. Vauma. Occità: Maulo, Mauva, Mavo, Èrba de fumarzon . Castellà : Malva silvestre. Panecillos. Alboeza. Botonera. Hogacinas. Pan i quesito. Gall. Malveira. Eusk. Malba arrunta. Balma. Mamukio. Zibuin. Ziga. Port. Malva mourisca. Malva selvagem. Italià: Malva selvatica. Francès: Mauve sauvage. Grande Mauve. Anglès: Mallow. Cheese-flower. Alemany: Wilde Malve. Mauretanische Malve. Holandès: Groot Kaasjeskruid. Grec: Αγριομολόχα. Μολόχα . Μάλβα η άγρια .
 |
| Flor de malva amb els pètals emarginats |
SINÒNIMS: Malva silvestris ; Malva silvestris subsp. ambigua (Guss.) Samp. ; Malva ambigua Guss.; Malva mauritiana L.; Malva polymorpha Guss. ; Malva vivianiana Rouy;
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: Zona biogeogràfica que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l'hemisferi nord.
HÀBITAT: Hordeion leporini, Sisymbrion officinalis . Ruderal. Camps, vores de camins, solars abandonats, en llocs nitrificats. Fins els 1600 metres d’altitud.
 |
| Mata molt ramificada des de la base |
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus d’herbàcies renoven la part aèria cada any, perquè no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Mata que pot passar del metre d’alçada, molt ramificada des de la base. Viu als mateixos llocs que la Lavatera cretica però es diferencien pel calicle, que en la Malva és petit i lineal en lloc de ser ample i triangular com en la Lavatera.
 |
| Fulles amb nerviació palmada |
Fulles palmatífides amb 3-7 lòbuls més o menys marcats, alternes, serrades i peciolades
 |
| Els filaments dels estams formen un tub que envolta l'estil |
Flors en raïms de cimes. Flors hermafrodites, pedunculades, de 2 fins a 6 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals triangulars. Corol·la amb cinc pètals de color malva amb venes obscures i amb una osca a l’àpex (emarginats). Nombrosos estams formant un tub que envolta l’estil. Calicle de tres peces estretes. Ampla període de floració, de gener a octubre.
 |
| Fruit en esquizocarp |
Fruit en càpsula (esquizocarp)
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades sembla que hi ha doble calze, doncs un verticil extrafloral, format per bràctees, surt per baix dels sèpals. Aquest verticil és l’anomenat calicle, característic i element diferenciador d’algunes espècies de malvàcies.
USOS I PROPIETATS: En infusió combat les afeccions dels sistema respiratori, l’estrenyiment i els còlics intestinals.
Per eradicar granets i furóncols és suficient en posar un drap banyat amb una infusió de malva i el seu poder emol·lient posarà fi al problema. A més té propietats vulneràries i cicatritzants.
És important assenyalar que s'han de descartar la fulles que continguin més d'un 5% d'infestació amb el rovell de la malva, el fong Puccinia malvacearum.
 |
| Flors grans, entre 2 i 6 centímetres de diàmetre |
SABIES QUE... El llatí “malva, -ae” donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera. Segons alguns autors ve del grec “malakos” que vol dir moll, blanet, pel poder emol·lient de la planta.
L’epítet específic, sylvestris, ve del llatí “silvestris, -e, que significa silvestre, salvatge, que creix sense cultiu.
Els xiquets, jugant, mengen els fruits immadurs que tenen forma de formatget o de panet, però en temps de fam s’han menjat els brots tendres bullits, com a verdura.
L’expressió “criar malves” per a dir mort i soterrat, fa referència al fet que creix en llocs molt nitrogenats, com els cementiris.
Família Malvaceae
