NOMS: Galzeran. Brusc.
Boix marí. Boix mascle. Brusc punxent. Cirerer de Betlem. Cireretes o Guingues
del Bon Pastor. Llorer bord. Herba de l'erisipela. Occità: Agalons. Agrevon. Bois punhent. Boès ponchut. Bresegon.
Grefuelhat. Castellà : Arrayán morisco. Brusco. Acebillo. Gallego: Azevinho menor. Gilbarbeira. Bailoba.
Brusca. Èuscara: Arkasahatsa. Erratza. Portuguès: Bayoba. Erva dos vasculhos. Italià: Ruscolo pungitopo. Frnacès: Fragon faux houx. Anglès: Pettigree
wild Myrtle. Sweet Broom. Butcher's Broom. Alemany: Stechender
Mäusedorn. Myrten Storn. Neerlandès: Muisdoorn. Grec: Αγγελόνι .
Μπούμπινη
 |
| Flors solitàries al damunt del cladodi |
SINÒNIMS: Ruscus
ponticus Woronow
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Quercion ilicis.
Llocs humits de les muntanyes, carrascars, matollars densos, doncs no li
agrada el sol directe. Entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.
 |
| Tiges ramificades de fins 80 cm d'alçada |
FORMA VITAL: Faneròfits:
en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb
els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas
d'arbres, d'arbusts i lianoides.
DESCRIPCIÓ: Arbust de petites dimensions, fins 80 cm
d’alçada, de tendència dioica, que té la particularitat d’haver substituït les
fulles per branques aplanades amb aparença de fulles anomenades cladodis o fil·locladis. Té, doncs, dos
tipus de tiges, unes normals, molt ramificades des de la base i altres
convertides en les falses fulles acabades en punta punxent que són els
cladodis.
 |
| Les fulles són petites escates triangulars sense clorofil·la |
Fulles vertaderes
han quedat reduïdes a petites escates poc aparents i de les seues axil·les
surten els cladodis. Són triangulars, escarioses i sense clorofil·la, i cauen prompte de la
planta.
 |
| Flors amb dos verticils de tres tèpals |
Flors de color
verdós, poc aparents, que surten solitàries al damunt dels
cladodis i a l’axil·la d’una bràctea, el que demostra la seua naturalesa
caulinar, de tija. Flors unisexuals, trímeres i pedunculades. Està composta per
dos verticils de tres tèpals verdosos. Sis estams amb els filaments units en un
tub de color lila. Ovari súper i un estil acabat en tres estigmes. Floreix a l’hivern
i primavera
 |
| Fruit en baia de color roig brillant |
Fruits arrodonits, en forma de baia de color vermell amb dos
llavors que es disseminen mitjançant la deposició dels animals que mengen els
fruits
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Un cladodi és una
tija comprimida lateralment semblant a una fulla, amb funció clorofíl·lica. Curiosament
al galzeran la funció clorofíl·lica no la realitzen les fulles, que no tenen
cloroplasts, sinó els cladodis i les tiges.
USOS I PROPIETATS:
El rizoma té propietats diürètiques, i s'empra per combatre les pedres de la
bufeta, la hidropesia, la icterícia, la clorosi, les escròfules i les afeccions
de les vies urinàries. La infusió de la rel alleuja la febre.
S’empra també, en medicina natural, per al tractament de venes varicoses i hemorroides. Té propietats protectores i tòniques sobre les venes dels membres inferiors (cames cansades). A Espanya s’hi comercialitzen dues especialitats farmacèutiques amb el nom de Fabroven.
És típic veure'l com a guarniment nadalenc per l'espectacularitat del contrast dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. A més, es cultiva com ornamental i en algunes zones, es consumeixen els brots joves com a substitut dels espàrrecs, cosa que ja feien grecs i romans.
Els fruits són tòxics i produeixen vòmits, diarrees i convulsions.
 |
| Cladodi amb l'àpex punxent |
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruscus té origen preromà, una adaptació de bhroisko, reduïda
amb posterioritat a brūsko. Popularment però, s’ha cregut que l’origen
es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol,
per la seua relativa semblança entre tots dos. L’epítet específic aculeatus ve del llatí “aculeatus,-a, -um” que significa que té
espines, agullons, que és punxant, pels cladodis que acaben en punta rígida.
El botànic Pius Font i Quer va trobar que al Rif l'anomenaven amb un mot gairebé idèntic a “galzeran”.
Antigament les espines dels cladodis servien per allunyar els ratolins de la carn del rebost, d’on deriva el nom alemany de “mäusedorn” (espí de ratolins) i l’italià de “pungitopo”.
Avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics, aquest interès ha portat a l'extinció de l'espècie a certes zones de Turquia i a situar l'espècie com una de les més amenaçades del país.
El rusc figura entre les plantes d’interès comunitari de la Directiva Comunitària d’Hàbitats, i la seua recollida i explotació pot ser objecte de protecció. És una de les plantes legalment protegides incloses al Catàleg Balear, i espècie de recol·lecció regulada al País Valencià (Ordre 20 de desembre de 1985, DOGV del 2 de març de 1986) i a Andalusia (Ordre de 2 de juny de 1997, BOJA del 21 de juny de 1997).
Família Liliaceae (Asparagaceae)
