Echinops ritro L.

NOMS: Cardinxa de boles. Panical blau. Card d’esteca. Occità: Boleta, Espino blanco. Castellà : Cardo yesquero. Abadejo. Cabeza de erizo.cardo azul. Èuscara: Asta likardo. Erluzea. Portuguès: Cardo asneiro. Erva yesqueira. Herva da isca. Isquias. Italià: Cardo-pallottola coccodrillo. Francès: Azurite. Oursin bleu. Anglès: Southern Globe-thistle. Alemany: Glattblättrige Kugeldistel. Ritro-Kugeldistel

Capítols de la cardinxa de boles

SINÒNIMS: Echinops ritro ssp. ritro L.  Echinops siculus Strobl

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis, Aphyllantion. Matollars aclarits, llocs assolellats, vores de camins, erms, preferentment calcícola. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges erectes i tomentoses

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba vivaç amb una tija erecta, simple o poc ramificada d’un o dos pams, verda, coberta de toment el que li dona un aspecte groguenc.

Fulles partides amb els lòbuls acabats en espines punxants

Fulles dividides amb els lòbuls acabats en espines

Flors amb els pètals soldats en tub acabat en cinc lòbuls prims

Flors en inflorescències que són capítols esfèrics composts de capítols molt junts amb una sola flor envoltada per les bràctees involucrals, amb els cinc pètals dividits en fins segment. El calze te forma de papus que persistirà al fruit. Corol·la amb cinc pètals soldats en un tub. Cinc estams també soldats en un tub per on passa l’estil. Ovari ínfer.

Podem veure les setes a la base de l'aqueni

Fruit és un aqueni amb papus de setes soldades a la part inferior

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El primer a descriure i classificar les espècies va ser Carl von Linné (Linneo), el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius i biològics, tal com el coneixem avui en dia. Quan a continuació del nom binominal d’una espècie veiem “L.” vol dir que el taxó ha sigut descrit per Linné, doncs “L.” és la seua abreviació botànica estandaritzada.

Capítol de forma esfèrica compost per capítols d'una sola flor

USOS I PROPIETATS: Les llavors tenen propietats sudorífiques i expectorants, indicada per la bronquitis, sinusitis i afeccions respiratòries.

És utilitzada com ornamental per les vistoses inflorescències i la gran resistència a gelades i sequeres, i per a fer centres de taula.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Echinops deriva del grec “achinus” que significa eriçó, i de “óps” que significa ull, però segons Linneo ve de “ópsis”, aparença, aspecte, és a dir, Echinops significa “amb aspecte d’eriçó”, per les moltes espines que presenta. Els capítols recorden els eriçons de mar. El nom específic ritro és el nom grec de la planta.

Echinops ritro va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 815. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Ruscus aculeatus L.

NOMS: Galzeran. Brusc. Boix marí. Boix mascle. Brusc punxent. Cirerer de Betlem. Cireretes o Guingues del Bon Pastor. Llorer bord. Herba de l'erisipela. Occità: Agalons. Agrevon. Bois punhent. Boès ponchut. Bresegon. Grefuelhat. Castellà : Arrayán morisco. Brusco. Acebillo. Gallego: Azevinho menor. Gilbarbeira. Bailoba. Brusca. Èuscara: Arkasahatsa. Erratza. Portuguès: Bayoba. Erva dos vasculhos. Italià: Ruscolo pungitopo. Frnacès: Fragon faux houx. Anglès: Pettigree wild Myrtle. Sweet Broom. Butcher's Broom. Alemany: Stechender Mäusedorn. Myrten Storn. Neerlandès: Muisdoorn. Grec: Αγγελόνι . Μπούμπινη 

Flors solitàries al damunt del cladodi

SINÒNIMS: Ruscus ponticus Woronow 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Llocs humits de les muntanyes, carrascars, matollars densos, doncs no li agrada el sol directe. Entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges ramificades de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de petites dimensions, fins 80 cm d’alçada, de tendència dioica, que té la particularitat d’haver substituït les fulles per branques aplanades amb aparença de fulles anomenades cladodis o fil·locladis. Té, doncs, dos tipus de tiges, unes normals, molt ramificades des de la base i altres convertides en les falses fulles acabades en punta punxent que són els cladodis.

Les fulles són petites escates triangulars sense clorofil·la

Fulles vertaderes han quedat reduïdes a petites escates poc aparents i de les seues axil·les surten els cladodis. Són triangulars, escarioses i sense clorofil·la, i cauen prompte de la planta.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors de color verdós, poc aparents, que surten solitàries al damunt dels cladodis i a l’axil·la d’una bràctea, el que demostra la seua naturalesa caulinar, de tija. Flors unisexuals, trímeres i pedunculades. Està composta per dos verticils de tres tèpals verdosos. Sis estams amb els filaments units en un tub de color lila. Ovari súper i un estil acabat en tres estigmes. Floreix a l’hivern i primavera

Fruit en baia de color roig brillant

Fruits arrodonits, en forma de baia de color vermell amb dos llavors que es disseminen mitjançant la deposició dels animals que mengen els fruits

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un cladodi és una tija comprimida lateralment semblant a una fulla, amb funció clorofíl·lica. Curiosament al galzeran la funció clorofíl·lica no la realitzen les fulles, que no tenen cloroplasts, sinó els cladodis i les tiges.

USOS I PROPIETATS: El rizoma té propietats diürètiques, i s'empra per combatre les pedres de la bufeta, la hidropesia, la icterícia, la clorosi, les escròfules i les afeccions de les vies urinàries. La infusió de la rel alleuja la febre.

S’empra també, en medicina natural, per al tractament de venes varicoses i hemorroides. Té propietats protectores i tòniques sobre les venes dels membres inferiors (cames cansades). A Espanya s’hi comercialitzen dues especialitats farmacèutiques amb el nom de Fabroven. 

És típic veure'l com a guarniment nadalenc per l'espectacularitat del contrast dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. A més, es cultiva com ornamental i en algunes zones, es consumeixen els brots joves com a substitut dels espàrrecs, cosa que ja feien grecs i romans.

Els fruits són tòxics i produeixen vòmits, diarrees i convulsions.

 

Cladodi amb l'àpex punxent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ruscus té origen preromà, una adaptació de bhroisko, reduïda amb posterioritat a brūsko. Popularment però, s’ha cregut que l’origen es vincularia amb el mot “bruscus”, nom que els romans donaven al grèvol, per la seua relativa semblança entre tots dos. L’epítet específic aculeatus ve del llatí “aculeatus,-a, -um” que significa que té espines, agullons, que és punxant, pels cladodis que acaben en punta rígida.

El botànic Pius Font i Quer va trobar que al Rif l'anomenaven amb un mot gairebé idèntic a “galzeran”.

Antigament les espines dels cladodis servien per allunyar els ratolins de la carn del rebost, d’on deriva el nom alemany de “mäusedorn” (espí de ratolins) i l’italià de “pungitopo”.

Avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics, aquest interès ha portat a l'extinció de l'espècie a certes zones de Turquia i a situar l'espècie com una de les més amenaçades del país.

El rusc figura entre les plantes d’interès comunitari de la Directiva Comunitària d’Hàbitats, i la seua recollida i explotació pot ser objecte de protecció. És una de les plantes legalment protegides incloses al Catàleg Balear, i espècie de recol·lecció regulada al País Valencià (Ordre 20 de desembre de 1985, DOGV del 2 de març de 1986) i a Andalusia (Ordre de 2 de juny de 1997, BOJA del 21 de juny de 1997).

Família Liliaceae (Asparagaceae)

Malva sylvestris L.

NOMS: Malva major. Malva vera, Malvera, Malvins, Malví. Malva. Vauma. Occità: Maulo, Mauva, Mavo, Èrba de fumarzon . Castellà : Malva silvestre. Panecillos. Alboeza. Botonera. Hogacinas. Pan i quesito. Gall. Malveira. Eusk. Malba arrunta. Balma. Mamukio. Zibuin. Ziga. Port. Malva mourisca. Malva selvagem. Italià: Malva selvatica. Francès: Mauve sauvage. Grande Mauve. Anglès: Mallow. Cheese-flower. Alemany: Wilde Malve. Mauretanische Malve. Holandès: Groot Kaasjeskruid. Grec: Αγριομολόχα. Μολόχα . Μάλβα η άγρια .

Flor de malva amb els pètals emarginats

SINÒNIMS: Malva silvestris ; Malva silvestris subsp. ambigua (Guss.) Samp. ; Malva ambigua Guss.; Malva mauritiana L.;  Malva polymorpha Guss. ; Malva vivianiana Rouy;  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: Zona biogeogràfica que comprèn les zones fredes, temperades i subtropicals de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Hordeion leporini, Sisymbrion officinalis . Ruderal. Camps, vores de camins, solars abandonats, en llocs nitrificats. Fins els 1600 metres d’altitud.

Mata molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus d’herbàcies renoven la part aèria cada any, perquè no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Mata que pot passar del metre d’alçada, molt ramificada des de la base. Viu als mateixos llocs que la Lavatera cretica però es diferencien pel calicle, que en la Malva és petit i lineal en lloc de ser ample i triangular com en la Lavatera.

Fulles amb nerviació palmada

Fulles palmatífides amb 3-7 lòbuls més o menys marcats, alternes, serrades i peciolades

Els filaments dels estams formen un tub que envolta l'estil

Flors en raïms de cimes. Flors hermafrodites, pedunculades, de 2 fins a 6 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals triangulars. Corol·la amb cinc pètals de color malva amb venes obscures i amb una osca a l’àpex (emarginats). Nombrosos estams formant un tub que envolta l’estil. Calicle de tres peces estretes. Ampla període de floració, de gener a octubre.

Fruit en esquizocarp

Fruit en càpsula (esquizocarp)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades sembla que hi ha doble calze, doncs un verticil extrafloral, format per bràctees, surt per baix dels sèpals. Aquest verticil és l’anomenat calicle, característic i element diferenciador d’algunes espècies de malvàcies.  

USOS I PROPIETATS: En infusió combat les afeccions dels sistema respiratori, l’estrenyiment i els còlics intestinals.

Per eradicar granets i furóncols és suficient en posar un drap banyat amb una infusió de malva i el seu poder emol·lient posarà fi al problema. A més té propietats vulneràries i cicatritzants.

És important assenyalar que s'han de descartar la fulles que continguin més d'un 5% d'infestació amb el rovell de la malva, el fong Puccinia malvacearum.

Flors grans, entre 2 i 6 centímetres de diàmetre

SABIES QUE... El llatí “malva, -ae” donava nom a diverses espècies dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera. Segons alguns autors ve del grec “malakos” que vol dir moll, blanet, pel poder emol·lient de la planta.

L’epítet específic, sylvestris, ve del llatí “silvestris, -e, que significa silvestre, salvatge, que creix sense cultiu.

Els xiquets, jugant, mengen els fruits immadurs que tenen forma de formatget o de panet, però en temps de fam s’han menjat els brots tendres bullits, com a verdura.

L’expressió “criar malves” per a dir mort i soterrat, fa referència al fet que creix en llocs molt nitrogenats, com els cementiris.

Família Malvaceae