Menuda Natura

dilluns, 23 d’abril del 2012

Medicago polymorpha L.

NOMS: Trèvol de llapassa. Trèvol de llapassó. Melgó de llapassa. Trèvol d’estormia. Occità: Dènti . Cast. Carretón. Mielga. Alfalfa de secano. Mielga de caracolillo. Torteruelas. Hualputra.Gall. Herba do rosco. Trebo caracol. Portuguès: Carrapiço. Trevo preto. Italià: Erba-medica polimorfa. Francès: Luzerne à fruits nombreux. Luzerne polymorphe. Anglès: Toothed Medick. Bur clover. Hairy medick. Alemany: Stachliger Schneckenklee. Gemeiner Schneckenklee. Neerlandès: Ruige Rupsklaver.

Flors diminutes de trèvol de llapassa

SINÒNIMS: Medicago nigra Krock.; Medicago nigra subsp. polymorpha ; Medicago hispida Gaertn.; Medicago pentacycla ; Medicago aculeata Gaertn.; Medicago lappacea Desr.; Medicago nigra ssp microcarpa O.Bolòs & Vigo.; Medicago polymorpha ssp. polycarpa Romero Zarco.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània.

HÀBITAT: Vores de camins, erms i herbassars nitrificats, en tot tipus de sòl. Fins els 1900 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 50 cm de llargària, de tiges molt ramificades des de la base i postrades

Fulles amb tres folíols obovats i finament dentats

Fulles peciolades, trifoliades amb estípules dividides en lacínies i els folíols obovats i dentats

Flor papilionàcia amb l'estendard més gran que la quilla

Flors menudes en raïms de peduncles axil·lars. Calze amb cinc dents. Corol·la papilionàcia groga amb l’estendard més llarg que la quilla

Llegum arrollada de forma helicoïdal i amb espines

Fruit en llegum en espiral, glabre, amb espines

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Medicago es caracteritzen pels fruits en llegum enrotllats de forma helicoïdal, algunes, com aquesta, fan els fruits amb espines que s’enganxen a la llana dels animal per a la seua dispersió.

USOS I PROPIETATS: És una planta important per als prats d’hiverns suaus i estius secs, doncs els fruits són un bon farratge per al bestiar durant la temporada seca. Combinat amb el gram (Cynodon dactylon) dona praderes permanents doncs el gram verdeja els mesos càlids i el trèvol de llapassa a l’hivern i la primavera.

A les terres de secà s’empra com adob verd pel seu caràcter millorant del sòl al aportar nitrogen i matèria orgànica.

S'empra com adob verd i com farratge pals animals

SABIES QUE... Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (amb gent procedent de l’actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació, en referència a la semblança d’aquestes espècies amb l’alfals.

El nom específic polymorpha deriva de polys, que significa moltes, i de morphe, que significa forma, degut a la gran variabilitat morfològica sense tindre cap relació geogràfica ni ecològica.

Manté una relació simbiòtica am el bacteri Sinorhizobium Medicae mitjançant el qual s’hi fixa el nitrogen al sòl enriquint-lo.

És una espècie que s’autoresembra germinant les nombroses llavors de manera escalonada durant anys.

Família Leguminosae, (Fabaceae, Papilionaceae)

divendres, 20 d’abril del 2012

Narcissus dubius Gouan

Flors de narcís blanc o nadala

NOMS: Nadala. Nadala menuda, Nadaleta de muntanya, Narcís blanc. Castellà: Junquillo, Meados de zorro, Narciso. Francès: Narcisse douteux

SINÒNIMS: Narcissus tazetta subsp. dubius (Gouan) Baker

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental (Est de la Península Ibèrica i sud-est de França)

La característica d'aquest narcís és que és tot blanc

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Replans de roca amb poca terra, brolles, prats secs, pedregars. Fins els mil metres d’altitud. Aquests de La Vuelta de Vallada, (València)

FORMA VITAL: Geòfit: Planta que conserva les gemmes perdurants sota terra durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba bulbosa de poc més d’un pam d’alçada

Planta bulbosa de poc més d'un pam d'alçada

Fulles lineals, planes, de color verd blavós, totes situades a la base de la planta.

La flor té sis tèpals i la característica corona del narcís

Flors d’1,5-2 cm de diàmetre, apareixen en una umbel·la que surt d’una bràctea en forma d’espata membranosa i papiràcia, de fins sis flors, amb sis tèpals petaloides i corona completament blancs, encara que durant un dia, doncs després de la antesi es fa un poc groga. Sis estams inserits a la corona. Ovari ínfer molt aparent, doncs forma una protuberància per sota del perigoni; estil filiforme amb estigma trilobat. Floreix al mes de març, anunciant la primavera.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula trilobulada que conté nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antesi (del grec anthos: flor) és el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional. També es pot referir, com en aquest cas, a l'arribada d'aquest període, o sigui, la florida o floració.

La corona és el conjunt d'apèndixs ligulars amb aparença de pètals que formen una falsa "corol·la" a l'interior de les peces que envolten les estructures de reproducció, és adir, del perigoni.

USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria.

La corol·la té un tub llarg entre l'ovari ínfer i els tèpals

SABIES QUE... el nom genèric, Narcissus, deriva de “Narkissos”, el nom del fill del déu Cephissus i de la nimfa Leiriope que, segons la mitologia grega, es distinguia per la seua bellesa.

El Narcissus dubius és un híbrid difícil de identificar i de classificar, el que justifica el nom de “dubius” amb que el va batejar Gouan, doncs Dubius significa això, que és dubtós, que fa dubtar.

Els bulbs del narcís provoquen vòmits, diarrees, tremolors i convulsions, i pot ser paralitzant i mortal ingerit en grans quantitats.

És un endemisme iberollevantí-occità.

Família Amaryllidaceae

dimarts, 17 d’abril del 2012

Ophrys tenthredinifera Willd.

El lael imita la femella d'una vespa

NOMS: Abellera vermella. Mosques vermelles. Sabatetes del nen Jesús. Castellà: abejita, abejorros, flor de abeja, flor de avispa, lila de monte, orquídea avispa, testículos de perro. Italià: Vesparia barbata. Ofride fior di Vespa. Francès: Ophrys guêpe. Ophrys à grandes fleurs. Anglès: Sawfly Orchid. Alemany: Wespen-Ragwurz. Grec: Οφρύς η σφηκάφερη . Σφηγκάκι.

El label és un pètal mdificat

SINÒNIMS: Ophrys orachnites Link.; Ophrys ficalhoana J.A. Guim.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Boscos aclarits, timonedes, erms, fins els 1100 metres d’altitud.

Tenen una sola tija erecta

FORMA VITAL: Geòfit: una de les formes vitals de Raunkjaer que defineix les plantes amb els meristemes sota terra en l'estació desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Orquídia amb una sola tija erecta d’un pam d’alçada, tot i que pot arribar als 60 cm.

Fulles bassals ovals-lanceolades. Les de la tija són més menudes

Fulles bassals ovals o lanceolades, les caulinars més petites, amb el marge enter.

Tres sèpals iguals, dos pètals més menuts que els sèpals i el label, un pètal modificat.

Flors en espiga terminal erecta, amb bràctea no embeinadora; sèpals còncaus, de color rosat amb els nervis verds, majors que els pètals que són triangulars de color rosa o verdós; label lleugerament trilobat, més ample a l’àpex, escotat, amb una petita protuberància que s’eleva a l’escotadura, cobert de pèls curts i suaus; el label té una franja marginal groga o més lara. Floreix a l’hivern i la primavera.

Fruit en càpsula allargada

Fruit en càpsula erecta i allargada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Ophrys són orquídies menudes amb la particularitat de que les seues flors imiten el cos d’un himenòpter, amb la finalitat d’atraure els insectes per a la pol·linització per entomofília. Per això a les nostres terres reben noms com borinot, abelleres, mosques, etc.

L'ovari ínfer sosté la flor

SABIES QUE... Ophrys deriva, possiblement, del grec “ophrýs, -yós” que significa cella, entrecella. Tot i que no veig la relació, va ser emprat per Plini el Vell a la seua obra “Història Natural”.

El nom específic, tenthredinifera, deriva del grec “tenthredón” que és un insecte similar a la vespa, en referència al dibuix del label que recorda aquestes vespes.

La majoria de les espècies del gènere Ophrys viuen en simbiosi amb una fong, pel que no poden ser trasplantades doncs no poden viure sense ell.

Les orquídies d’aquest gènere són pol·linitzades per pseudocopulació, és a dir, els mascles són atrets per l’olor de les femelles en cel que emana la flor i són seduïts per l’aparença del label que imita a la femella d’una espècie de vespa o abella. Un dels pol·linitzadors de l’abellera vermella es l’abella Eucera longicornis,

Família Orchidaceae