Menuda Natura

divendres, 11 de maig del 2012

Anemone palmata L.

NOMS: Anemone palmejada. Anemone palmada. Castellà: Hierba centella. Anémola portuguesa. Portuguès : Anémola, Anémona, Anémona-do-tejo, Anémone de tejo. Italià: Anemone palmata. Francès: Anémone palmée. Anémone jaune. Anglès: Palmate Anemone.

Flor d'anemone palmejada

SINÒNIMS: Anemone malvifolia L.; Anemone lobata Pers.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Querco-Lentiscetum. Quercetum-Rotundifoliae. Llocs frescs del matolls i carrascars, sobre sòl descalcificat. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquest del pla del Campello de Vallada (València)

Planta amb una sola tija

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç de rizoma tuberós, gros i irregular del qual surt una tija de 10-50 cm d’alçada.

Fulles bassals amb 3-5 lòbuls

Fulles en roseta bassal amb el limbe suborbicular amb 3-5 lòbuls poc marcats i dents irregulars.

Flor solitària de color groc

Flors terminals solitàries, formades per sèpals petaloides, lliures de color groc, rarament blancs, amb pèls per la part exterior. Estams nombrosos més curts que els sèpals amb les anteres grogues. Involucre allunyat de la flor, format per bràctees cuneïformes profundament dividides i concrescents a la base. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en poliaqueni lanuginós

Fruit en poliaqueni ovoide llanut amb l’estil persistent que surt entre l’embolic dels pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les bràctees són fulles modificades que broten al mateix eix del qual surt una flor o una inflorescència i formen el involucre. L’Anemone palmata té la particularitat de que el involucre no està immediatament baix la flor, sinó que està allunyat d’aquesta, per la qual cosa el involucre semblen fulles caulinars més que bràctees involucrals.

Involucre allunyat de la flor

USOS I PROPIETATS: Diverses aplicacions en medicina popular però sempre en ús extern, perquè, igual que l’Anemone nemorosa pot ser tòxica si s’ingereix.

Sèpals petaloides amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Anemone deriva del grec “ánemos” vent, perquè les seues flors són fàcilment agitades pel vent, o per la difusió anemòfila de les llavors. El nom específic palmata ve de “palma” palma de la ma, en referència a la forma palmejada de les fulles.

Segons la llegenda grega, aquesta planta va nàixer de la sang d’Adonis. Adonis va morir destrossat pels claus d'un porc senglar, que era Ares, el gelós amant d'Afrodita, transformat, Afrodita va arruixar nèctar sobre el cos mort d’Adonis, de manera que cada gota de la seua sang es va convertir en una flor roja anomenada anemone.

Anemone palmata, fou descrita per Carles Linneo y publicat en Species Plantarum en l’any 1753.

Família Ranunculaceae

dimarts, 8 de maig del 2012

Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek

NOMS: Créixecs. Creixens. Morritort d'aigua. Glinxa. Clenxa. Occità: Creisselon, Creisson, Creissoun, Greisson . Castellà : Berros. Masturzo acuático. Balsamita mayor. Basc: Ur-berroa. Ur-krexua. Kertxun. Zarra. Huminca. Gallego: Agrón. Agrian. Cardama. Mestranzo. Portuguès: Agrio. Agrio das fontes. Afrioes. Italià: Crescione d'acqua . Francès: Cresson. Cresson de fontaine. Anglès: Watercress. Brown Cress. Alemany: Echte Brunnenkresse. Gemeine Brunnenkresse. Neerlandès: Echte Waterkers. Grec: Ναστούρτιο το φαρμακευτικόν. Νεροκάρδαμο.

Raïm de flors de créixecs o morritort d'aigua

SINÒNIMS: Nasturtium officinale R. Br.; Nasturtium aquaticum ; Sisymbrium nasturtium-aquaticum L.; Nasturtium fontanum (Lam.) Asch.;

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita

HÀBITAT: Glycerio-Sparganion. Viu dins l’aigua, en fonts, síquies, torrents, rius, etc. fins els 1600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

Podem veure les arrels engrunsades per l'aigua del riu

FORMA VITAL: Hidròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta aquàtica ja sigui arrelada o flotant.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne de fins un metre d’alçada que emet arrels pels nusos. Tiges fortes, erectes i buides per dins, normalment sense pèls.

Fulles molt dividides

Fulles molt dividides (pinnatisectes) amb folíols sèssils i un, el terminal, més gran, sencers o sinuats. Les fulles inferiors amb el limbe simple i ovat.

Flors amb quatre pètals lliures

Flors hermafrodites en raïms. Quatre sèpals lliures amb els marges denticulats. Quatre pètals, també lliures, blancs, i amb el limbe obovat. Floreix d’abril a setembre.

Fruit en siliqua arquejada

Fruit en síliqua arquejada cap amunt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Algunes plantes del gènere Cardamine o Rorippa, tenen la particularitat de que quan tenen els fruits madurs, al més petit contacte, espolsen de sobte les llavors en totes direccions, doncs el mecanisme de dispersió fa que les valves de les síliqües, al menor estímul, s’enrotllen de sobte sobre el seu dors, de baix cap a dalt, i llancen les granes.

USOS I PROPIETATS: És cultivada per consumir en amanides en substitució de l’enciam, doncs és rica en ferro, manganès, calci, i iodi, així com en vitamines A i C. El creixen cuinat també es pot fer servir per cremes o sopes. Les fulles tendres serveixen per decorar plats o com a guarnició de carns fredes i peixos. El seu gust recorda al de la mostassa, tot i que és un xic més suau i dolç. Com que és una planta aquàtica cal tenir sempre la precaució de rentar molt bé les fulles abans d'utilitzar-les, doncs poden estar contaminades de l’endoparàsit Fasciola hepàtica i causar distomatosis hepàtica, una patologia que afecta el fetge. S'ha de vigilar si l'aigua on es troba està neta per a evitar intoxicacions.

Té propietats estimulants, diürètiques i expectorants. És molt recomanat en els casos de malalties de la pell (acné, canyella, etc.). També s'utlitza per treure les taques de la cara i per la tinya (crostes en el cuir cabellut). S¡empra, doncs, tant externament com internament i va bé per la tos, la bronquitis, el refredat, la diabetis, l'obesitat i pel fetge. També lluita en contra de la calvície, de les úlceres de la boca, la gingivitis i les fulles ajuden a cicatritzar les ferides.

SABIES QUE... Es desconeix l’origen del nom genèric Rorippa. En la Flora Ibèrica diu que Scopoli el va prendre de Gesner i, després, Chemnitius el va germanitzar com Rorippen, però es desconeix l’origen i el significat.

El nom específic, nasturtium-aquaticum, combina el nom llatí nasturtium, que prové de “nasus”que significa "nas" i “tortus” que vol dir "tort" degut a l'olor picant de la planta que irritava el nas, amb el terme aquaticum que fa referència a l’`habitat aquàtic de la planta.

A l’antiguitat li atribuïen virtuts màgiques i l'utilitzaven per la preparació de filtres i beuratges màgics que se suposava que inspiraven l'amor.

Xenofont conta que quan els joves perses anaven de cacera, se satisfeien amb aigua i pa condimentat amb créixens.

Els romans el menjaven en grans quantitats perquè creien que podien prevenir la calvície i estimular l'activitat de l'esperit. Els grecs també afirmaven que el creixen podia tornar la raó als esperits trastornats i disminuir els efectes de l'embriaguesa.

Els créixens apareixen representats a l'escut d'armes de Sant Lluís perquè, segons la creença, els habitants de Vernon, França, el van satisfer amb una amanida de créixens, i en agraïment, ell va acordar fer-los aparèixer al seu escut.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

dissabte, 5 de maig del 2012

Parentucellia latifolia (L.) Caruel

NOMS: Parentucel.lia latifòlia. Castellà: Algarabia. Portuguès: eufrásia-de-folhas-largas. Francès: Eufragie à larges feuilles. Italià: Perlina rossiccia. Anglès: Southern Red-bartsia. Broadleaf Glandweed. Broad-leaved Eyebright. Alemany: breitblättrige Parentucellia. Grec: Παρεντουκέλλια η πλατύφυλλη. Παρεντουκέλλια πλατύφυλλη .

Flors diminutes de parentucel·lia

SINÒNIMS: Bartsia latifolia (L.) Sm. in Sibth. & Sm. ; Euphrasia latifolia L.; Eufragia latifolia (L.) Griseb.; Bellardia latifolia (L.) Cuatrec.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats anuals, clars pedregosos, llocs amb sòl superficial. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba hemiparàsita anual

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita de fins 20 cm d’alçada, hemiparàsita anual, amb tiges erectes simples, amb pèls rígids i glandulífers.

Fulles oposades

Fulles oposades, sèssils pinnatífides o pinnatipartides.

Flor bilabiada amb el llavi inferior trilobat

Flors en raïm espiciforme terminal, amb flors petitíssimes, zigomorfes, de color purpuri i blanc. Calze amb quatre lòbuls iguals i acrescent. Els pètals formen dos llavis, el superior convex i més curt que l’inferior que està dividit en tres lòbuls arrodonits; el lòbul central té dos gepes a la base. Estil persistent al fruit. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula ovoide o el·lipsoide, més llarga que el tub del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes paràsites que són verdes, és a dir, que també fan la funció clorofíl·lica, però enllacen mitjançant haustoris amb els vasos llenyosos de l’hoste del qual obtenen aigua i sals minerals bàsicament. Aleshores diem que és un “hemiparàsit”, com en el cas d’aquesta parentucel·lia.

Calze amb quatre lòbuls iguals i acrescents

SABIES QUE... El genèric Perentucellia rep el nom en homenatge a Tomasso Parentucelli (1397-1455) que fou el papa Nicolas V, fundador de la Biblioteca Vaticana (1448).

El nom específic latifolia deriva del llatí “latus, -a, -um”, que significa ample, dilatat, i de “folium, -li,” que significa fulla, perquè té les fulles amples.

Família Scrophulariaceae