Menuda Natura

dijous, 17 de maig del 2012

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.

NOMS: Romer blanc. Romaní blanc. Botja blanca, Heliantem lavandulifoli, Herba de la pulmonia. Castellà: Romero blanco. Jaguarzo. Romera. Jarilla romero. Romerillo. Italià: Eliantemo a foglie di lavanda. Francès: Hélianthème à feuilles de lavande. Hélianthème de Syrie. Anglès: Rockrose.

Flors de romer blanc amb nombrosos estams grocs

SINÒNIMS: Cistus syriacus Jacq. in Murray; Helianthemum lavandulifolium Desf.; Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Habita terrenys secs i pedregosos, matollars aclarits, marges de camps, ermes, sobre substrat calcari o margues gipsíferes. Fins els mil metres d’altitud.

Les tiges i les fulles tenen un color verd cendrós

FORMA VITAL: Camèfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust que arriba als 50 cm d’alçada, amb tiges de color verd cendrós lignificades si més no a la base.

Fulles oposades amb el marge revolut

Fulles oposades, linears lanceolades amb el marge enter i revolut, l’àpex agut i cobertes de pèls que li donen la tonalitat grisenca.

Cinc pètals lliures i estigma trilobat

Flors en inflorescències corimbiformes escorpioides, ramificades. Flors grogues, que s’agrupen totes al mateix costat de l’eix floral, amb el calze de cinc sèpals acrescents, els tres interns majors i amb dos nervis, i els dos externs més petits, semblants a bràctees, amb un sol nervi. Cinc pètals grocs i lliures. Nombrosos estams grocs. Ovari súper amb estil acabat en estigma trilobat. Floreix de maig a juliol.

El calze persistent protegeix la càpsula amb les llavors.

Fruit en càpsula, més curta que el calze persistent, amb tres valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El transport del pol·len de les anteres a l’estigma, és a dir la pol·linització, es realitza mitjançant el vent (anemòfila), l’aigua (hidròfila) o els animals (zoòfila), però la majoria de les plantes amb flors (angiospermes) utilitzen els animal, i més concretament els insectes, com agents pol·linitzadors. Aleshores, com en el cas del romer blanc, diem que la pol·linització és entomòfila.

SABIES QUE... El nom genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol. Altres autors diuen que fou el groc lluminós de les flors el que va suggerir el nom relacionat amb el sol.
L’epítet específic syriacum ve del grec Syría, -as= Síria, fent referència a la procedència d’aquest territori.

Família Cistaceae

dilluns, 14 de maig del 2012

Erodium ciconium (L. & Jusl.) L'Hér.

NOMS: Agulles. Bec de cigonya. Herba d'almesc. Rellotges. Bec de grua. Occità: Pèd-de-perdris. Castellà : Agujas de pastor. Pico de cigüeña. Alfileres. Gallego : Agullas, Agulleira, Herba agulla, Herba das agullas, Pe de perdiz. Basc: Moko-belarra. Portuguès : Bico de cegonha, Bico de cegonha maior. Italià: Becco-di-grù maggiore . Francès: Érodium bec-de-cigogne. Anglès: Common stork's-bill. Alemany: Großer Reiherschnabel. Langschnäbliger Reiherschnabel.

Flors blavoses del bec de cigonya

SINÒNIMS: Geranium ciconium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrènia

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, vores de camins, erms i sembrats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Mata de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades des de la base i amb pèls.

Fulles bipinnades amb pèls curts

Fulles bipinnades, dividides en lòbuls irregulars amb pèls, amb pecíol.

Cinc estams fèrtils i cinc estèrils (estaminodis)

Flors blavoses, pedunculades, d’1,5 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals persistents de color ver groguenc acabats en punta pilosa. Corol·la amb cinc pètals desiguals, doncs dos són majors que els tres restants. Deu estams dels quals cinc amb antera i cinc estèrils (estaminodis).Floreix d’abril a juliol.

Les llavors es desprenen de dalt a baix cargolant-se

Fruit en esquizocarp. És el fruit més gran de totes les espècies que anomenem rellotges (fins 10 cm), per la qual cosa s’anomena també bec de cigonya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els mericarps que formen el esquizocarp es desprenen de dalt a baix, amb el bec enrotllat com un tirabuixó, a diferència de les espècies del gènere Geranium que es desprenen de baix a dalt. El bec es cargola higroscòpicament de forma helicoïdal per endinsar la llavor a terra.

Dos pètals més grans que els altres tres

SABIES QUE... El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

L’epítet específic ciconium és una paraula llatina que significa cigonya, per la llargària del bec que s’assembla al bec de la cigonya.

Els xiquets juguen amb els fruits veient com es cargolaven al rebre la humitat de l’alé.

Família Geraniaceae

divendres, 11 de maig del 2012

Anemone palmata L.

NOMS: Anemone palmejada. Anemone palmada. Castellà: Hierba centella. Anémola portuguesa. Portuguès : Anémola, Anémona, Anémona-do-tejo, Anémone de tejo. Italià: Anemone palmata. Francès: Anémone palmée. Anémone jaune. Anglès: Palmate Anemone.

Flor d'anemone palmejada

SINÒNIMS: Anemone malvifolia L.; Anemone lobata Pers.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Querco-Lentiscetum. Quercetum-Rotundifoliae. Llocs frescs del matolls i carrascars, sobre sòl descalcificat. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquest del pla del Campello de Vallada (València)

Planta amb una sola tija

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç de rizoma tuberós, gros i irregular del qual surt una tija de 10-50 cm d’alçada.

Fulles bassals amb 3-5 lòbuls

Fulles en roseta bassal amb el limbe suborbicular amb 3-5 lòbuls poc marcats i dents irregulars.

Flor solitària de color groc

Flors terminals solitàries, formades per sèpals petaloides, lliures de color groc, rarament blancs, amb pèls per la part exterior. Estams nombrosos més curts que els sèpals amb les anteres grogues. Involucre allunyat de la flor, format per bràctees cuneïformes profundament dividides i concrescents a la base. Floreix a finals de l’hivern i la primavera.

Fruit en poliaqueni lanuginós

Fruit en poliaqueni ovoide llanut amb l’estil persistent que surt entre l’embolic dels pèls

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les bràctees són fulles modificades que broten al mateix eix del qual surt una flor o una inflorescència i formen el involucre. L’Anemone palmata té la particularitat de que el involucre no està immediatament baix la flor, sinó que està allunyat d’aquesta, per la qual cosa el involucre semblen fulles caulinars més que bràctees involucrals.

Involucre allunyat de la flor

USOS I PROPIETATS: Diverses aplicacions en medicina popular però sempre en ús extern, perquè, igual que l’Anemone nemorosa pot ser tòxica si s’ingereix.

Sèpals petaloides amb pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom genèric Anemone deriva del grec “ánemos” vent, perquè les seues flors són fàcilment agitades pel vent, o per la difusió anemòfila de les llavors. El nom específic palmata ve de “palma” palma de la ma, en referència a la forma palmejada de les fulles.

Segons la llegenda grega, aquesta planta va nàixer de la sang d’Adonis. Adonis va morir destrossat pels claus d'un porc senglar, que era Ares, el gelós amant d'Afrodita, transformat, Afrodita va arruixar nèctar sobre el cos mort d’Adonis, de manera que cada gota de la seua sang es va convertir en una flor roja anomenada anemone.

Anemone palmata, fou descrita per Carles Linneo y publicat en Species Plantarum en l’any 1753.

Família Ranunculaceae