Menuda Natura

diumenge, 20 de maig del 2012

Matricaria recutita L.

NOMS: Camamirla. Mançanilla dolça. Camamilla. Camamilla vera. Manganilla. Mulet. Majola. Occità: Bolièg, Bolèg, Camamilha, Camomilha, Èrba a l'uelh . Castellà: Camamila. Camomila. Manzanilla. Basc: Kamamila arrunta. Bitxeleta. Lilibitxi. Txilinbelar. Gallego: Bramaza. Camomila. Macela. Manzanela. Mançanilha. Portuguès: Camomila dos alemaes. Chamomilla. Margaça das boticas. Italià: Camomilla comune. Francès: Camomille sauvage, Camomille vraie, Matricaire camomille, Matricaire tronquée. Anglès: German camomile, Scented mayweed, Wild chamomile. Alemany: Echte Kamille. Neerlandès: Echte Kamille.

Capítols de la popular mançanilla dolça

SINÒNIMS: Matricaria chamomilla L.; Chamomilla recutita (L.) Rauschert.; Courrantia chamomilloides Sch. Bip.; Matricaria bayeri Kanitz.; Matricaria chamomilla var. salina Schur; Chamomilla officinalis K.Koch.; Matricaria suaveolens L.

DISTRIBUCIÓ: Originaria d'Europa Meridional i Oriental i d'Orient Pròxim, en l'actualitat es troba estesa per tota Europa, Amèrica i Austràlia.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, camps, rostolls. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles de Vallada (València). Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes amb olor a poma

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta que pot arribar als 50 cm d’alçada, ramificada, amb tiges blanquinoses amb pèls, que fa olor de camamilla.

Fulles dividides en segments linears

Fulles alternes, sèssils i bipinnatisectes amb els segments linears i separats entre ells.

Capítol amb flors tubulars grogues i les externes amb lígula blanca

Flors en capítols sobre peduncles axil·lars, amb el receptacle cònic i buit; flors externes ligulades i femenines i les internes tubulars i hermafrodites. Calze inexistent. Corol·la de les flors externes amb lígula blanca, i la de les internes és un tub groc amb cinc lòbuls. Cinc estams i ovari ínfer. Floreix de maig a octubre.

Aquenis sobre el receptacle ovat i buit

Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes tenen la característica de tindre les flors agrupades en capítols, és a dir, en un eix de verticils molt escurçats i eixamplats que formen el receptacle on creixeran les flors. En les anomenades popularment margarides, el que prenguem per “la flor”, és en realitat un conjunt de flors que formen el capítol.

"Margarides" de camamirla amb les lígules dirigides a terra

USOS I PROPIETATS: Les propietats farmacològiques de la mançanilla dolça han sigut demostrades en assajos clínics i el seu ús aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany.

Les flors seques o fresques, en infusió, tenen propietats digestives, i es prenen contra problemes gastrointestinals, diarrees i dolors menstruals, a més de tindre propietats sedants, sense relaxació muscular, adequades per combatre l'estrés, el insomni i la depressió.
En aplicacions externes, mitjançant compreses humides amb l'aigua de la bullida de la planta, també s’empra contra la inflamació dels ulls, doncs la planta té propietats antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques.

L'oli essencial que s’extrau de la camamilla és usat en perfumeria per l'elaboració de sabons, locions i cremes. Té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor i la descamació en eliminar els bacteris que s'hi troben i, al mateix temps, aclareix el cabell i el deixa més brillant.

SABIES QUE... El nom genèric Matricaria deriva del llatí “matrix”, matriu o úter, per les propietats ginecològiques de la planta.

El nom d’alguns sinònims i de molts noms comuns, Chamomilla, deriva del grec ”chamai” que significa petit, i de “mélon” que significa poma, per l'olor que desprèn paregut a algunes espècies de pomes. Altre nom comú, manzanilla, també fa referència a la petita poma.

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 17 de maig del 2012

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.

NOMS: Romer blanc. Romaní blanc. Botja blanca, Heliantem lavandulifoli, Herba de la pulmonia. Castellà: Romero blanco. Jaguarzo. Romera. Jarilla romero. Romerillo. Italià: Eliantemo a foglie di lavanda. Francès: Hélianthème à feuilles de lavande. Hélianthème de Syrie. Anglès: Rockrose.

Flors de romer blanc amb nombrosos estams grocs

SINÒNIMS: Cistus syriacus Jacq. in Murray; Helianthemum lavandulifolium Desf.; Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle;

DISTRIBUCIÓ: Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Habita terrenys secs i pedregosos, matollars aclarits, marges de camps, ermes, sobre substrat calcari o margues gipsíferes. Fins els mil metres d’altitud.

Les tiges i les fulles tenen un color verd cendrós

FORMA VITAL: Camèfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Arbust que arriba als 50 cm d’alçada, amb tiges de color verd cendrós lignificades si més no a la base.

Fulles oposades amb el marge revolut

Fulles oposades, linears lanceolades amb el marge enter i revolut, l’àpex agut i cobertes de pèls que li donen la tonalitat grisenca.

Cinc pètals lliures i estigma trilobat

Flors en inflorescències corimbiformes escorpioides, ramificades. Flors grogues, que s’agrupen totes al mateix costat de l’eix floral, amb el calze de cinc sèpals acrescents, els tres interns majors i amb dos nervis, i els dos externs més petits, semblants a bràctees, amb un sol nervi. Cinc pètals grocs i lliures. Nombrosos estams grocs. Ovari súper amb estil acabat en estigma trilobat. Floreix de maig a juliol.

El calze persistent protegeix la càpsula amb les llavors.

Fruit en càpsula, més curta que el calze persistent, amb tres valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El transport del pol·len de les anteres a l’estigma, és a dir la pol·linització, es realitza mitjançant el vent (anemòfila), l’aigua (hidròfila) o els animals (zoòfila), però la majoria de les plantes amb flors (angiospermes) utilitzen els animal, i més concretament els insectes, com agents pol·linitzadors. Aleshores, com en el cas del romer blanc, diem que la pol·linització és entomòfila.

SABIES QUE... El nom genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol. Altres autors diuen que fou el groc lluminós de les flors el que va suggerir el nom relacionat amb el sol.
L’epítet específic syriacum ve del grec Syría, -as= Síria, fent referència a la procedència d’aquest territori.

Família Cistaceae

dilluns, 14 de maig del 2012

Erodium ciconium (L. & Jusl.) L'Hér.

NOMS: Agulles. Bec de cigonya. Herba d'almesc. Rellotges. Bec de grua. Occità: Pèd-de-perdris. Castellà : Agujas de pastor. Pico de cigüeña. Alfileres. Gallego : Agullas, Agulleira, Herba agulla, Herba das agullas, Pe de perdiz. Basc: Moko-belarra. Portuguès : Bico de cegonha, Bico de cegonha maior. Italià: Becco-di-grù maggiore . Francès: Érodium bec-de-cigogne. Anglès: Common stork's-bill. Alemany: Großer Reiherschnabel. Langschnäbliger Reiherschnabel.

Flors blavoses del bec de cigonya

SINÒNIMS: Geranium ciconium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrènia

HÀBITAT: Hordeion leporini. Camps, vores de camins, erms i sembrats. Fins els 1200 metres d’altitud.

DESCRIPCIÓ: Mata de fins 60 cm d’alçada amb tiges erectes ramificades des de la base i amb pèls.

Fulles bipinnades amb pèls curts

Fulles bipinnades, dividides en lòbuls irregulars amb pèls, amb pecíol.

Cinc estams fèrtils i cinc estèrils (estaminodis)

Flors blavoses, pedunculades, d’1,5 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals persistents de color ver groguenc acabats en punta pilosa. Corol·la amb cinc pètals desiguals, doncs dos són majors que els tres restants. Deu estams dels quals cinc amb antera i cinc estèrils (estaminodis).Floreix d’abril a juliol.

Les llavors es desprenen de dalt a baix cargolant-se

Fruit en esquizocarp. És el fruit més gran de totes les espècies que anomenem rellotges (fins 10 cm), per la qual cosa s’anomena també bec de cigonya.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els mericarps que formen el esquizocarp es desprenen de dalt a baix, amb el bec enrotllat com un tirabuixó, a diferència de les espècies del gènere Geranium que es desprenen de baix a dalt. El bec es cargola higroscòpicament de forma helicoïdal per endinsar la llavor a terra.

Dos pètals més grans que els altres tres

SABIES QUE... El nom del gènere “Erodium” procedeix del grec “erodios” que significa “garsa”, per la forma dels fruits que semblen el bec de les garses.

L’epítet específic ciconium és una paraula llatina que significa cigonya, per la llargària del bec que s’assembla al bec de la cigonya.

Els xiquets juguen amb els fruits veient com es cargolaven al rebre la humitat de l’alé.

Família Geraniaceae