Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 23 de maig del 2012

Medicago orbicularis (L.) Bartal.

NOMS: Acordions. Trèvol de llapassa. Trèvol d'estormia. Melgó d'acordions, Melgó d'estormia. Occità: Erbo de la rodo. Castellà : Caracolillo, Carretilla, Carretón, Mielga de caracolillo, Torteruelo, Tortezuelas. Portuguès : Luzerna-de-fruto-lenticular. Luzerna-orbicular. Italià: Erba-medica orbicolare. Francès: Luzerne orbiculaire. Anglès: Button medic, Button-clover, Large disc medic. Blackdisk Medick. Alemany: Tellerförmiger Schneckenklee. Scheibenklee.

Melgó d'acordions
SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. orbicularis L.; Medicago biancae (Urb.) P. Silva.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Camps, erms, fenassars. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual amb tiges postrades, molt ramificada des de la base, que s’estenen per terra arribant als 70 cm de llargària.

Fulles trifoliades de marge serrulat
Fulles amb tres folíols obovats triangulars amb el marge serrulat. 

Corol·la papilionàcia amb l'estendard major que les ales i la quilla
Flors en raïms de dos a quatre flors pedunculades. Calze glabre amb cinc dents estretament triangulars. Corol·la papilionàcia de color groc, amb l’estendard major que la quilla i les ales. La flor no és major de 5 mm. Floreix a la primavera.

Fruit inconfusible amb forma d'hèlix aplanada
Fruit en llegum discoide formant una hèlix aplanada, glabra i sense espines, que va perdent amplària segons s’acosta a l'àpex. La llegum permet identificar-la amb facilitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les espècies del gènere Medicago tenen la particularitat de ser llegums de formes diferents però tots enrotllats de forma helicoïdal. 

USOS I PROPIETATS: És emprada com a planta farratgera per la duresa i resistència a la descomposició de les llavors, que permet la regeneració de les plàntules, l’alta qualitat nutritiva i contingut proteic.

SABIES QUE... El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.  
L’epítet específic orbicularis ve del llatí i significa orbicular, de contorn circular, per la forma dels fruits.
Manté relacions simbiòtiques amb el bacteri Sinorhizobium medicae que fixa el nitrogen de l’aire en la terra.
Els fruits de M. minima i de M. orbicularis podem trobar-los sovint acumulats a l’entrada dels formiguers, doncs les llavors són consumides per les formigues.
   
Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

diumenge, 20 de maig del 2012

Matricaria recutita L.

NOMS: Camamirla. Mançanilla dolça. Camamilla. Camamilla vera. Manganilla. Mulet. Majola. Occità: Bolièg, Bolèg, Camamilha, Camomilha, Èrba a l'uelh . Castellà:  Camamila. Camomila. Manzanilla. Basc: Kamamila arrunta. Bitxeleta. Lilibitxi. Txilinbelar. Gallego: Bramaza. Camomila. Macela. Manzanela. Mançanilha. Portuguès: Camomila dos alemaes. Chamomilla. Margaça das boticas. Italià: Camomilla comune. Francès: Camomille sauvage, Camomille vraie, Matricaire camomille, Matricaire tronquée. Anglès: German camomile, Scented mayweed, Wild chamomile.  Alemany: Echte Kamille. Neerlandès: Echte Kamille.

Capítols de la popular mançanilla dolça
SINÒNIMS: Matricaria chamomilla L.;  Chamomilla recutita (L.) Rauschert.; Courrantia chamomilloides Sch. Bip.;   Matricaria bayeri Kanitz.;   Matricaria chamomilla var. salina Schur;  Chamomilla officinalis K.Koch.; Matricaria suaveolens L. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Originaria d'Europa Meridional i Oriental i d'Orient Pròxim, en l'actualitat es troba estesa per tota Europa, Amèrica i Austràlia.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vores de camins, camps, rostolls. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles de Vallada (València). Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes amb olor a poma
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta que pot arribar als 50 cm d’alçada, ramificada, amb tiges blanquinoses amb pèls, que fa olor de camamilla.

Fulles dividides en segments linears
Fulles alternes, sèssils i bipinnatisectes amb els segments linears i separats entre ells.

Capítol amb flors tubulars grogues i les externes amb lígula blanca
Flors en capítols sobre peduncles axil·lars, amb el receptacle cònic i buit; flors externes ligulades i femenines i les internes tubulars i hermafrodites. Calze inexistent. Corol·la de les flors externes amb lígula blanca, i la de  les internes és un tub groc amb cinc lòbuls. Cinc estams i ovari ínfer. Floreix de maig a octubre.

Aquenis sobre el receptacle ovat i buit
Fruit en aqueni

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  Les compostes tenen la característica de tindre les flors agrupades en capítols, és a dir, en un eix de verticils molt escurçats i eixamplats que formen el receptacle on creixeran les flors. En les anomenades popularment margarides, el que prenguem per “la flor”, és en realitat un conjunt de flors que formen el capítol.

"Margarides" de camamirla amb les lígules dirigides a terra
USOS I PROPIETATS: Les propietats farmacològiques de la mançanilla dolça han sigut demostrades en assajos clínics i el seu ús aprovat per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany.
Les flors seques o fresques, en infusió, tenen propietats digestives, i es prenen contra problemes gastrointestinals, diarrees i dolors menstruals, a més de tindre propietats sedants, sense relaxació muscular, adequades per combatre l'estrés, el insomni i la depressió.
En aplicacions externes, mitjançant compreses humides amb l'aigua de la bullida de la planta,  també s’empra contra la inflamació dels ulls, doncs la planta té propietats antiinflamatòries, antibacterianes i antifúngiques.
L'oli essencial que s’extrau de la camamilla és usat en perfumeria per l'elaboració de sabons, locions i cremes. Té propietats beneficioses per al cabell, ajuda a eliminar la picor i la descamació en eliminar els bacteris que s'hi troben i, al mateix temps, aclareix el cabell i el deixa més brillant.

SABIES QUE... El nom genèric Matricaria deriva del llatí “matrix”, matriu o úter, per les propietats ginecològiques de la planta.
El nom d’alguns sinònims i de molts noms comuns, Chamomilla, deriva del grec ”chamai” que significa petit, i de “mélon” que significa poma, per l'olor que desprèn paregut a algunes espècies de pomes. Altre nom comú, manzanilla, també fa referència a la petita poma.

Família Compositae (Asteraceae)

dijous, 17 de maig del 2012

Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.

NOMS: Romer blanc. Romaní blanc. Botja blanca, Heliantem lavandulifoli, Herba de la pulmonia. Castellà: Romero blanco. Jaguarzo. Romera. Jarilla romero. Romerillo. Italià: Eliantemo a foglie di lavanda. Francès: Hélianthème à feuilles de lavande. Hélianthème de Syrie. Anglès: Rockrose.

Flors de romer blanc amb nombrosos estams grocs
SINÒNIMS: Cistus syriacus Jacq. in Murray;  Helianthemum lavandulifolium Desf.; Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours. subsp. thibaudii (Pers.) Meikle; Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: Rosmarinetalia, Rosmarino-Ericion, Thymo-Siderition. Habita terrenys secs i pedregosos, matollars aclarits, marges de camps, ermes, sobre substrat calcari o margues gipsíferes. Fins els mil metres d’altitud.

Les tiges i les fulles tenen un color verd cendrós
FORMA VITAL: Camèfit: en les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust que arriba als 50 cm d’alçada, amb tiges de color verd cendrós lignificades si més no a la base.

Fulles oposades amb el marge revolut
Fulles oposades, linears lanceolades amb el marge enter i revolut, l’àpex agut i cobertes de pèls que li donen la tonalitat grisenca.

Cinc pètals lliures i estigma trilobat
Flors en inflorescències corimbiformes escorpioides, ramificades. Flors grogues, que s’agrupen totes al mateix costat de l’eix floral, amb el calze de cinc sèpals acrescents, els tres interns majors i amb dos nervis, i els dos externs més petits, semblants a bràctees, amb un sol nervi. Cinc pètals grocs i lliures. Nombrosos estams grocs. Ovari súper amb estil acabat en estigma trilobat. Floreix de maig a juliol.

El calze persistent protegeix la càpsula amb les llavors.
Fruit en càpsula, més curta que el calze persistent, amb tres valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El transport del pol·len de les anteres a l’estigma, és a dir la pol·linització, es realitza mitjançant el vent (anemòfila), l’aigua (hidròfila) o els animals (zoòfila), però la majoria de les plantes amb flors (angiospermes) utilitzen els animal, i més concretament els insectes, com agents pol·linitzadors. Aleshores, com en el cas del romer blanc, diem que la pol·linització és entomòfila.

SABIES QUE... El nom genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol. Altres autors diuen que fou el groc lluminós de les flors el que va suggerir el nom relacionat amb el sol.
L’epítet específic syriacum  ve del grec Syría, -as= Síria, fent referència a la procedència d’aquest territori.

Família Cistaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...