Menuda Natura

dimarts, 29 de maig del 2012

Vicia parviflora Cav.

NOMS: Veça. Veçó. Veça gràcil. Vicia tetrasperma. Castellà : Garrobilla. Ojo de serpiente. Arvejana. Portuguès: Ervilhaca brava. Francès: Vesce à fleurs lâches, Vesce à petites fleurs. Italià: Veccia gracile. Anglès: Slender Vetch. Slender Tare. Many-seeded slender Tare. Alemany: Zierliche Wicke. Zarte Wicke. Schmalfiedrige Wicke.

Flors papilionàcies molt petites

SINÒNIMS: Vicia tetrasperma (L.) Schreb. subsp. gracilis (Loisel.) Hook.;

Vicia gracilis Loisel.; Vicia tenuissima auct.; Vicia laxiflora Brot.; Ervum gracile (Loisel) DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Brolles, herbassars, garrigues. Fins els 1500 metres d’altitud. Aquesta de la vora del riu Cànyoles al pas per Vallada (València)

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba fina i delicada de tiges enfiladisses de fins 50 cm de llargària.

Fulles compostes amb folíols estrets i allargats

Fulles compostes, peciolades, dividides en 2-4 parells de folíols allargats i estrets i acabades en circell simple.

Inflorescències amb llarg peduncle i de 2 a 6 flors

Flors papilionàcies, molt petites (uns 5-7 mm) de color blavós liliaci i pedunculades, en inflorescències de 2-6 flors amb peduncle més llarg que la fulla de l’axil·la de la qual surt. Calze campanulat i pubescent amb cinc lòbuls desiguals més curts que el tub. Estendard emarginat i la quilla recta. Floreix a la primavera.

Llegum petita

Fruit en llegum amb les 4-6 llavors marcades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un llegum és un fruit que s'obri quan està madur (dehiscent). És el fruit característic de la família de les lleguminoses i quan s'obre ho fa per la sutura ventral i pel nervi mitjà. Adopten formes diverses des de les allargades a les arrodonides. Poden tenir una llavor, com en el cas dels cigrons, dues, com en les llenties, o moltes, com els pèsols o les faves.

Estendard emarginat

SABIES QUE... el genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma que va adaptar el nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic parviflora deriva del llatí “parva” que significa petit, en referència a les flors tan menudes.

L'única espècie del gènere Vicia conreada per consum humà és la fava (Vicia faba). Altres espècies es conreen com a plantes farratgeres per a l'alimentació animal, com a gra o per incrementar el nivell d'humus del sòl un cop enterrades, com adob verd.

Les veces conreades com a farratge són generalment tòxics per als animals no remugants, com els humans, almenys si es mengen en quantitat.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 26 de maig del 2012

Fraxinus ornus L.

NOMS: Fleix valencià. Freixe femella. Freixe de flor. Freixe d'olor, Freixe orn, Freixe del manà. Castellà : Fresno de flor. Arbol del maná. Basc: Lizarkia. Lizar loredun. Otsa-lizar. Portuguès: Freixo de folhas redondas. Freixo orneiro. Orneiro. Italià: Frassino da manna. Orniello. Orno. Francès: Orne. Frêne à fleurs. Anglès: Manna Ash. Flake Manna. Flowering Ash. Neerlandès: Pluimes. Grec: Μέλιγος.

Inflorescències en panícules terminals

SINÒNIMS: Ornus europaea Pers.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània. És nativa del sud d’Europa i Pròxim Orient. A la Península Ibèrica només surt de forma espontània a les muntanyes valencianes del sud de la província de València i nord d’Alacant.

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Vessants ombrívoles, barrancs i zones rocoses i fresques, tant en sòls calcaris com silícics. Fins els 1500 metres d’altitud

A la tardor, abans de caure, les fulles prenen tonalitats daurades i rogenques

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli amb escorça grisenca i llisa, copa esfèrica, de fins 15 metres d’alçada. Androdioic, és a dir, que hi ha peus amb flors hermafrodites i altres peus amb flors només masculines.

Fulles compostes amb un nombre senar de folíols

Fulles oposades, compostes, molt dividides, imparipinnades, amb (5)7-9 folíols ovalats amb un curt pecíol i el marge serrat, de color verd clar.

Corol·la amb quatre pètals llargs i estrets

Flors en panícules terminals que surten al mateix temps que les fulles. Calze molt petit amb quatre sèpals soldats a la base. Corol·la amb quatre pètals lliures, blancs, molt llargs i estrets. Dos estams amb llarg filament. Ovari amb estil simple i estigma bilobat. Floreix a maig i juny.

Els fruits permaneixen a l'arbre d'un any a l'altre

Fruit secs alats (sàmara) per facilitar la dispersió de les llavors pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Sàmara es un aqueni, és a dir, un fruit sec indehiscent amb una sola llavor, però amb la particularitat d’estar proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala que facilita la seua dispersió pel vent.

USOS I PROPIETATS: Les fulles, l'escorça i el suc, obtingut mitjançant la incisió de l'escorça en exemplars joves (manà), són medicinals.

El manà es comporta com a laxant suau, tot i que pot ser purgant a dosis elevades. Es un diürètic osmòtic, antiinflamatori i venotònic. Especialment indicat, per el seu mecanisme suau d'acció, per tractar l'estrenyiment en nens i ancians, diluït en aigua, llet o suc de fruites, en dosis variables segons l'edat. També indicat per millorar varius, flebitis i morenes.

S’empra en jardineria per les seues flors ornamentals

Les flors ornen el fleix

SABIES QUE... el nom genèric Fraxinus deriva del grec “phraxis” que significa tancat, doncs s’emprava per fer tanques i bardisses.

L’epítet específic ornus deriva del llatí “ornāre” que significa adornar, pel bell ornament de les seues flors.

En el sud d'Itàlia i Sicília es conrea per a l'obtenció del "manà", beguda ensucrada molt benvolguda per les seves propietats laxants. Per tal d’obtindre’l es sagna l'arbre durant l'estiu, fent unes incisions en l'escorça per les quals flueix aquest líquid.

Les melíades eren, segons la mitologia grega, les nimfes dels freixes de flor. Van nàixer de Gaia (la terra) fecundada per la sang d’Urà (el cel) en ser mutilat per Cronos.

A finals de l’Edat Mitjana (1400) s’identificava la saba del freixe de flor amb el manà bíblic. Però no era conegut pels terapeutes de l’Antiguitat, doncs el primer que parla del freixe de flor és Saladino en el “Compendium aromatariorum” de 1488.

Espècie regulada comercialment al País Valencià.

Família Oleaceae

dimecres, 23 de maig del 2012

Medicago orbicularis (L.) Bartal.

NOMS: Acordions. Trèvol de llapassa. Trèvol d'estormia. Melgó d'acordions, Melgó d'estormia. Occità: Erbo de la rodo. Castellà : Caracolillo, Carretilla, Carretón, Mielga de caracolillo, Torteruelo, Tortezuelas. Portuguès : Luzerna-de-fruto-lenticular. Luzerna-orbicular. Italià: Erba-medica orbicolare. Francès: Luzerne orbiculaire. Anglès: Button medic, Button-clover, Large disc medic. Blackdisk Medick. Alemany: Tellerförmiger Schneckenklee. Scheibenklee.

Melgó d'acordions

SINÒNIMS: Medicago polymorpha var. orbicularis L.; Medicago biancae (Urb.) P. Silva.;

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Camps, erms, fenassars. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges postrades molt ramificades des de la base

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb tiges postrades, molt ramificada des de la base, que s’estenen per terra arribant als 70 cm de llargària.

Fulles trifoliades de marge serrulat

Fulles amb tres folíols obovats triangulars amb el marge serrulat.

Corol·la papilionàcia amb l'estendard major que les ales i la quilla

Flors en raïms de dos a quatre flors pedunculades. Calze glabre amb cinc dents estretament triangulars. Corol·la papilionàcia de color groc, amb l’estendard major que la quilla i les ales. La flor no és major de 5 mm. Floreix a la primavera.

Fruit inconfusible amb forma d'hèlix aplanada

Fruit en llegum discoide formant una hèlix aplanada, glabra i sense espines, que va perdent amplària segons s’acosta a l'àpex. La llegum permet identificar-la amb facilitat.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits de les espècies del gènere Medicago tenen la particularitat de ser llegums de formes diferents però tots enrotllats de forma helicoïdal.

USOS I PROPIETATS: És emprada com a planta farratgera per la duresa i resistència a la descomposició de les llavors, que permet la regeneració de les plàntules, l’alta qualitat nutritiva i contingut proteic.

SABIES QUE... El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació.

L’epítet específic orbicularis ve del llatí i significa orbicular, de contorn circular, per la forma dels fruits.

Manté relacions simbiòtiques amb el bacteri Sinorhizobium medicae que fixa el nitrogen de l’aire en la terra.
Els fruits de M. minima i de M. orbicularis podem trobar-los sovint acumulats a l’entrada dels formiguers, doncs les llavors són consumides per les formigues.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)