NOMS: Gallanda.
Encens silvestre. Gal·landa. Lavanda. Espígol dentat. Espígol retallat. Castellà : Alhucema rizada. Lavanda. Cantueso
dentado. Garlanda. Espliego dentado. Portuguès:
Alecrim francès. Francès: Lavande dentée. Italià: Lavanda dentata.
Anglès: French lavender. Alemany: Der Französische Lavendel. Gezähnter
Lavendel.
 |
| Inflorescència en espiga d'espigol dentat |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional
HÀBITAT: Rosmarino-EricionHabita
llocs pedregosos i àrids preferentment calcaris. Fins els 400 metres d’altitud.
 |
| Tiges erectes lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit:
en els tipus biològics de les formes vitals de Raunkjaer, són els
vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen
les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior
als 25-50 cm. El fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any
processos de creixement, com s'esdevé en formes vitals més petites encara
(geòfits, teròfits, i hemicriptòfits), les fa encara més resistents que
aquestes.
DESCRIPCIÓ: Mata de fins un metre d’alçada amb gran
nombre de tiges erectes, de secció quadrangular, lignificades a la base
(sufruticosa) i tomentoses.
 |
| Fulles amb marge dentat, pel que rep el nom específic "dentata" |
Fulles oposades, estretament
lanceolades amb els marges amb dents arrodonides i pèls glandulífers que li
donen un color verd grisenc per l’anvers i gris tomentós pel revés.
 |
| Corol·la amb el llavi de dalt bilobat i el de baix amb tres lòbuls |
Flors en
inflorescència en espiga sostinguda per un llarg peduncle, que l’alça per
damunt de les fulles, i coronada per bràctees de color porpra. Flors en verticils
de 6-10 flors. Calze de 5-7 mm, amb cinc dents petits. Corol·la de 7 mm,
blavosa o violàcia bilabiada, amb el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior
amb tres. Quatre estams, ovari súper i estigma capitat. Floreix des de l’hivern
fins l’estiu.
 |
| Fruit en núcula dins del calze persistent |
Fruit són núcules
el·lipsoides de color bru.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: L’espiga, composta per verticil·lastres,
està coronada per un flocall de bràctees de color porpra, lanceolades i amb un
nervi central marcat.
USOS I PROPIETATS:
Cultivada en jardineria pel perfum que transmet al seu voltant però no
s’utilitza en perfumeria com altres lavandes.
En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de
l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i
calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per
aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de
tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes
perjudicials de les plantes del voltant.
 |
| Espigues a l'àpex d'un llarg peduncle |
SABIES QUE... El
nom del gènere Lavandula deriva del
llatí “lavo” que significa rentar,
banyar. Lavandaria era el nom que
rebien les plantes emprades per perfumar l’aigua, fer aigua de colonia, etc. i
va derivar en el vocable medieval “lavandula,
-ae” que definia a plantes com l’espígol (Lavandula angustifolia).
L’epítet dentata
fa referència a les fulles dentades que la diferència d’altres lavàndules.
Al País Valencià és una de les “Espècies regulades
comercialment”, és a dir, que és necessària autorització prèvia per a la seua
recol·lecció amb finalitat comercial.
Família Labiatae (Lamiaceae)
